|
|
| (No es mostren 121 edicions intermiges d'16 usuaris) |
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | {{Ficha d'entitat subnacional | + | {{Benvingut}} |
| − | |nom = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| + | = Archius = |
| − | |nom complet = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| + | '''Si vols consultar algun mensage antic de la meua pagina de discussio consulta aci:''' |
| − | |país = Espanya
| + | *[[Usuari:Valencian/Archiu 2008-09|Archiu anys 2008-2009]] |
| − | |unitat = [[Comunitat autònoma]]
| + | *[[Usuari:Valencian/Archiu 2010|Archiu any 2010]] |
| − | |himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
| + | *[[Usuari:Valencian/Archiu 2011-14|Archiu anys 2011-2014]] |
| − | |bandera = Senyera valenciana.png
| + | ---- |
| − | |escut = escutregnevalencia.png
| + | == Uiquilliteratura == |
| − | |mapa = Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Europa.png
| |
| − | |tamany_mapa = 200px
| |
| − | |peu_mapa = Valéncia en [[Europa]]
| |
| − | |capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]] | |
| − | |idiomes_oficials = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
| |
| − | |coor =
| |
| − | |subdivisió = [[Províncies d'Espanya|Províncies]] i [[Comarques de la Comunitat Valenciana|Comarques]]
| |
| − | |dirigents_títuls = President
| |
| − | |gentilici = Valencià/na
| |
| − | |dirigents_nom = [[Francisco Camps]] ([[PPCV]]) | |
| − | |superficie = 23.255 km²
| |
| − | |superfície_lloc = 8
| |
| − | |superfície_post = (4,6%)
| |
| − | |superfície_terra =
| |
| − | |superfície_auya =
| |
| − | |còdic ISO = VC
| |
| − | |entitat = [[Comunitat Autònoma]]
| |
| − | |camp1_nom = Consideració
| |
| − | |camp1 = [[Nacionalitat]]
| |
| − | |camp2_nom = Llengua pròpia
| |
| − | |camp2 = [[Idioma valencià|Valencià]]
| |
| − | |camp3_nom = Fundació
| |
| − | |camp3 = [[Taifa de Valéncia]]
| |
| − | |camp4_nom = Festa oficial
| |
| − | |camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])
| |
| − | |població = 5.111.706 hab
| |
| − | |població_lloc = 4
| |
| − | |població_any = 2010
| |
| − | |població_post = 10% aprox
| |
| − | |densitat = 219,81 hab/km²
| |
| − | |densitat_post =
| |
| − | |tipo_superior_X =
| |
| − | |superior_X =
| |
| − | |pàgina web = http://www.gva.es
| |
| − | }}
| |
| − | {{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}
| |
| − | {{destacat}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].
| |
| | | | |
| − | El territori, que coincidix en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''[[Valéncia]]'', encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].
| + | Hola, al entrar en el portal de Uiquilliteratura apareix un text que diu llig! Sobre la Ilíada. Este text té arcaïsmes pero no se com canviar-ho. Podries fer-ho per favor? [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 22:23, 27 maig 2015 (CEST) Gràcies. |
| | | | |
| − | == Història == | + | == Logo RACV == |
| − | {{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Época antiga ===
| |
| − | [[Image:Mapa de les etnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color vert.]]
| |
| − | [[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
| |
| − | El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà|contestans]], en el centre els [[edetà|edetans]], i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartaginesos]].
| |
| − | | |
| − | Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en atres zones iberes d'[[Espanya]].
| |
| − | | |
| − | === Época migeval ===
| |
| − | | |
| − | El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al [[sigle XI]] fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar [[Valéncia]] com a gran ciutat.
| |
| − | | |
| − | Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i [[Dénia]], estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'[[Alacant]], que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del [[Regne de Valéncia]] en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de [[Valéncia]] i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per [[Castella]] en [[1304]]. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà [[Xúquer]]'' ("després del [[Xúquer]]", en [[Xàtiva]]).
| |
| − | | |
| − | En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes desde [[Aragó]] principalment, [[Navarra]], [[Castella]] i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.
| |
| − | | |
| − | L'expansió mediterrànea de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].
| |
| − | | |
| − | === Época moderna ===
| |
| − | L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.
| |
| − | | |
| − | Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.
| |
| − | | |
| − | === Época contemporànea ===
| |
| − | | |
| − | Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de la resta d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]
| |
| − | | |
| − | Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, després de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].
| |
| − | | |
| − | Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.
| |
| − | | |
| − | En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la '''Comunitat Valenciana''' es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] ([[1982]]-[[1995]]) i tres per part del [[PPCV]] ([[1995]]-actualitat). En [[2006]] es va aprovar la Llei Orgànica 1/[[2006]], que reforma l'[[Estatut d'Autonomia de 1982]].
| |
| − | | |
| − | == Govern i administració autonòmics ==
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'ampar de lo que dispon l'artícul segon de la Constitució Espanyola:
| |
| − | {{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}
| |
| − | | |
| − | El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constituïx la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell".
| |
| − | | |
| − | El president de la [[Generalitat Valenciana]] és al seu torn el president del [[Govern valencià]].
| |
| − | | |
| − | La potestat llegislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen al poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.
| |
| − | | |
| − | == Divisió administrativa ==
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cada una d'elles és una entitat en personalitat jurídica pròpia i conta en autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cada una de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.
| |
| − | | |
| − | Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.
| |
| − | | |
| − | Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la '''Comunitat Valenciana''', les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual fon aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la [[Generalitat Valenciana]]. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.
| |
| − | Aixina, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc otorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vullguen crear [[mancomunitat]]s, podent superar la denominacions comarcals, encara que no les provincials.
| |
| − | | |
| − | :''Veja artículs principals:''
| |
| − | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | * [[Història de les comarques valencianes]]
| |
| − | * [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].
| |
| − | | |
| − | == Geografia ==
| |
| − | {{AP|Geografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Cartografia ===
| |
| − | | |
| − | === Relleu ===
| |
| − | | |
| − | Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).
| |
| − | | |
| − | El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].
| |
| − | | |
| − | === Clima ===
| |
| − | La Comunitat Valenciana esta banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot en la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipos de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:
| |
| − | | |
| − | *[[Clima mediterràneu típic]]: s'estén per tot el litoral nort i centre de la Comunitat, té hiverns no molt frets a causa de la característica suavisadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i autumne, en riscs de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són [[Castelló]], [[Gandia]], [[Torrent]], [[Sagunt]] i [[Valéncia]].
| |
| − | | |
| − | * [[Clima mediterràneu continentalisalisat]]: és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterràneu típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són frets, els estius són més càlits que en el clima mediterràneu típic en temperatures màximes que en algunes zones conseguixen els 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarc de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són [[Requena]] i [[Villena]], i en menor grau [[Alcoy]], [[Elda]] i [[Xàtiva]].
| |
| − | | |
| − | *[[Clima mediterràneu sec]]: es donen des del nort de la província d'[[Alacant]] fins a l'extrem sur llimitant en la regió de [[Múrcia]], les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: conforme nos dirigim cap al sur de la província d'Alacant apareix un clima més aïna àrit en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llarcs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escassíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (autumne i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són [[Alacant]], [[Benidorm]], [[Elig]], [[Oriola]] i [[Torrevella]].
| |
| − | | |
| − | *[[Clima de montanya]]: es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterràneu continentalisat. El clima de montanya es rig per l'altitut, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és [[Morella]].
| |
| − | | |
| − | === Hidrografia ===
| |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=35% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals rius valencians
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=50% |Riu
| |
| − | !width=10% |Llongitut (km)
| |
| − | !width=10% |Conca (icm)
| |
| − | !width=15% |Cabal mig (m³/s)<ref>''Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Masia de Mompó; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Presa de Vilamarchant; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Vinalopó'', Santa Eulàlia; ''Palancia'', Presa de Basal; ''Serpis'', Beniarrés</ref>
| |
| − | !width=15% |Caudal màxim (m³/s)<ref>''Cabal estimat en la màxima creixcuda històrica. Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Alzira; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Valéncia; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Palància'', Sagunt; ''Serpis'', Lorcha</ref>
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | |[[Xúquer]]||align=right|498||align=right|21.578||align=right|49,22||align=right|16.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[riu Segura|Segura]]||align=right|325||align=right|19.525||align=right|21,59||align=right|2.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Túria]]||align=right|280||align=right|6.394||align=right|14,75||align=right|3.700||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Millars]]||align=right|156||align=right|4.028||align=right|9,06||align=right|3.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Vinalopó]]||align=right|81||align=right|1.692||align=right|0,85||align=right| - ||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Palància]]||align=right|85||align=right|911||align=right|0,20||align=right|900||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Serpis]]||align=right|75||align=right|753||align=right|2,59||align=right|770||
| |
| − | |-
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | Entre els rius [[alòcton]]s, naixcuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix en [[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que en una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a [[Valéncia]]. Excepte el [[Segura]], que naix en les [[Serres Bètiques]], els atres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].
| |
| − | | |
| − | Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estages i molt temudes les seues creixcudes de l'autumne que causen [[inundacions]] en les seues planes aluvials (de nort a sur: la ''Plana'', la ''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Patixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, turístic i sobretot agrícola, sent la base dels pròspers regadius valencians.
| |
| − | | |
| − | Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.
| |
| − | | |
| − | Al nort estan els rius [[Sénia]], limítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.
| |
| − | | |
| − | En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt en el [[Túria]] i al [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes
| |
| − | [[Ibèric]] i [[Bètic]] i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del [[Millars]], i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.
| |
| − | | |
| − | Al sur del masís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amplis i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a [[Alacant]] i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].
| |
| − | | |
| − | Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el [[Guadalupe]], que és un afluent del [[Ebre]].
| |
| − | | |
| − | == Demografia ==
| |
| − | {{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Municipis en mes de 50.000 habitants (2010)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística]]. (01-01-2010). Real Decret 1612/2010, de 7 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2010%2F&file=pcaxis&N=&L=0] (Consultat 25 de juny 2011)</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=5% |Posició
| |
| − | !width=85% |Municipi
| |
| − | !width=10% |Població
| |
| − | |-
| |
| − | |1ª||align=left|[[Valéncia]]||align=right|809.267
| |
| − | |-
| |
| − | |2ª||align=left|[[Alacant]]||align=right|334.418
| |
| − | |-
| |
| − | |3ª||align=left|[[Elig]]||align=right|230.822
| |
| − | |-
| |
| − | |4ª||align=left|[[Castelló de la Plana]]||align=right|180.690
| |
| − | |-
| |
| − | |5ª||align=left|[[Torrevella]]||align=right|101.191
| |
| − | |-
| |
| − | |6ª||align=left|[[Oriola]]||align=right|87.113
| |
| − | |-
| |
| − | |7ª||align=left|[[Torrent]]||align=right|79.843
| |
| − | |-
| |
| − | |8ª||align=left|[[Gandia]]||align=right|79.430
| |
| − | |-
| |
| − | |9ª||align=left|[[Benidorm]]||align=right|71.198
| |
| − | |-
| |
| − | |10ª||align=left|[[Sagunt]]||align=right|66.259
| |
| − | |-
| |
| − | |11ª||align=left|[[Paterna]]||align=right|65.921
| |
| − | |-
| |
| − | |12ª||align=left|[[Alcoy]]||align=right|61.417
| |
| − | |-
| |
| − | |13ª||align=left|[[Elda]]||align=right|54.815
| |
| − | |-
| |
| − | |14ª||align=left|[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|54.088
| |
| − | |-
| |
| − | |15ª||align=left|[[Vilarreal]]||align=right|51.367
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.111.706 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2010]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,90% de la població nacional.
| |
| − | | |
| − | Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
| |
| − | | |
| − | D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].
| |
| − | | |
| − | En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-se [[Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel [[turisme]].
| |
| − | | |
| − | Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clarament i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.
| |
| − | | |
| − | {| {{tablabonita}}
| |
| − | !bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Comunitat Valenciana i <br />percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref>
| |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població ||align=center| 1.246.485 ||align=center| 1.459.465 ||align=center| 1.587.533|| align=center|1.704.127|| align=center| 1.745.514|| align=center|1.896.738|| align=center| 2.176.670||align=center|2.307.068
| |
| − | |-
| |
| − | | Percentage ||align=center|8,06% ||align=center|8,31%||align=center|8,53%|| align=center|8,52% || align=center|8,16%|| align=center|8,01%|| align=center| 8,37%|| align=center| 8,20%
| |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població || align=center| 2.480.879|| align=center| 3.073.255|| align=center| 3.646.765|| align=center|3.923.841|| align=center|4.009.329|| align=center| 4.202.608|| align=center| 4.806.908||align=center| 5.029.601
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | | Percentage || align=center| 8,11%||align=center|9,05% || align=center| 9,66%|| align=center|9,95%|| align=center|10,11% || align=center|10,22%|| align=center|10,75% ||align=center|10,90%
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | == Economia ==
| |
| − | | |
| − | {{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.
| |
| − | | |
| − | L'any [[2002]] la '''Comunitat Valenciana''' va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any [[2002]] el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.
| |
| − | | |
| − | == Llengua ==
| |
| − | {{AP|Llengua valenciana}}
| |
| − | {{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | [[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
| |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]]''' i el '''[[castellà]]''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]].
| |
| − | | |
| − | El predomini [[castellà]] es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclavament]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El [[valencià]] té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?"<br /><small>Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià</small><ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=10% |Us
| |
| − | !width=10% |Castellà
| |
| − | !width=10% |Valencià
| |
| − | |-
| |
| − | | Sempre
| |
| − | | 48,1%
| |
| − | | 32,6%
| |
| − | |-
| |
| − | | Generalment
| |
| − | | 4,4%
| |
| − | | 2,5%
| |
| − | |-
| |
| − | | Més que l'atra llengua
| |
| − | | 2,0%
| |
| − | | 1,3%
| |
| − | |-
| |
| − | | Indistintament
| |
| − | | colspan=2 | 6,2%
| |
| − | |-
| |
| − | | atres idiomes
| |
| − | | colspan=2 | 2,9%
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | El predomini [[valencià]] es concentra en la costa i comarques contigües, comprén un 75% del territori i en ella residix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilisar-ho preferentment en la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el [[castellà]].<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del [[valencià]] en la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentres que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és en poques paraules un estàndart en alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.
| |
| − | | |
| − | En quant al coneiximent del [[valencià]], i per al conjunt de la '''Comunitat Valenciana''', el 76% de la població afirma entendre-ho, el 53% ser capaç de parlar-ho, i el 25% saber escriure-ho, segons el mateix sondeig.
| |
| − | | |
| − | D'atra banda, sobre atres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilisada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.
| |
| − | | |
| − | {{Ficha d'entitat subnacional
| |
| − | |nom = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| |
| − | |nom complet = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| |
| − | |país = Espanya
| |
| − | |unitat = [[Comunitat autònoma]]
| |
| − | |himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | |bandera = Senyera valenciana.png
| |
| − | |escut = escutregnevalencia.png
| |
| − | |mapa = Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Europa.png
| |
| − | |tamany_mapa = 200px
| |
| − | |peu_mapa = Valéncia en [[Europa]]
| |
| − | |capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]
| |
| − | |idiomes_oficials = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
| |
| − | |coor =
| |
| − | |subdivisió = [[Províncies d'Espanya|Províncies]] i [[Comarques de la Comunitat Valenciana|Comarques]]
| |
| − | |dirigents_títuls = President
| |
| − | |gentilici = Valencià/na
| |
| − | |dirigents_nom = [[Francisco Camps]] ([[PPCV]])
| |
| − | |superficie = 23.255 km²
| |
| − | |superfície_lloc = 8
| |
| − | |superfície_post = (4,6%)
| |
| − | |superfície_terra =
| |
| − | |superfície_auya =
| |
| − | |còdic ISO = VC
| |
| − | |entitat = [[Comunitat Autònoma]]
| |
| − | |camp1_nom = Consideració
| |
| − | |camp1 = [[Nacionalitat]]
| |
| − | |camp2_nom = Llengua pròpia
| |
| − | |camp2 = [[Idioma valencià|Valencià]]
| |
| − | |camp3_nom = Fundació
| |
| − | |camp3 = [[Taifa de Valéncia]]
| |
| − | |camp4_nom = Festa oficial
| |
| − | |camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])
| |
| − | |població = 5.111.706 hab
| |
| − | |població_lloc = 4
| |
| − | |població_any = 2010
| |
| − | |població_post = 10% aprox
| |
| − | |densitat = 219,81 hab/km²
| |
| − | |densitat_post =
| |
| − | |tipo_superior_X =
| |
| − | |superior_X =
| |
| − | |pàgina web = http://www.gva.es
| |
| − | }}
| |
| − | {{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}
| |
| − | {{destacat}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].
| |
| − | | |
| − | El territori, que coincidix en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''[[Valéncia]]'', encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].
| |
| − | | |
| − | == Història ==
| |
| − | {{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Época antiga ===
| |
| − | [[Image:Mapa de les etnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color vert.]]
| |
| − | [[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
| |
| − | El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà|contestans]], en el centre els [[edetà|edetans]], i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartaginesos]].
| |
| − | | |
| − | Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en atres zones iberes d'[[Espanya]].
| |
| − | | |
| − | === Época migeval ===
| |
| − | | |
| − | El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al [[sigle XI]] fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar [[Valéncia]] com a gran ciutat.
| |
| − | | |
| − | Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i [[Dénia]], estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'[[Alacant]], que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del [[Regne de Valéncia]] en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de [[Valéncia]] i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per [[Castella]] en [[1304]]. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà [[Xúquer]]'' ("després del [[Xúquer]]", en [[Xàtiva]]).
| |
| − | | |
| − | En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes desde [[Aragó]] principalment, [[Navarra]], [[Castella]] i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.
| |
| − | | |
| − | L'expansió mediterrànea de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].
| |
| − | | |
| − | === Época moderna ===
| |
| − | L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.
| |
| − | | |
| − | Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.
| |
| − | | |
| − | === Época contemporànea ===
| |
| − | | |
| − | Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de la resta d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]
| |
| − | | |
| − | Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, després de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].
| |
| − | | |
| − | Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.
| |
| − | | |
| − | En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la '''Comunitat Valenciana''' es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] ([[1982]]-[[1995]]) i tres per part del [[PPCV]] ([[1995]]-actualitat). En [[2006]] es va aprovar la Llei Orgànica 1/[[2006]], que reforma l'[[Estatut d'Autonomia de 1982]].
| |
| − | | |
| − | == Govern i administració autonòmics ==
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'ampar de lo que dispon l'artícul segon de la Constitució Espanyola:
| |
| − | {{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}
| |
| − | | |
| − | El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constituïx la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell".
| |
| − | | |
| − | El president de la [[Generalitat Valenciana]] és al seu torn el president del [[Govern valencià]].
| |
| − | | |
| − | La potestat llegislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen al poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.
| |
| − | | |
| − | == Divisió administrativa ==
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cada una d'elles és una entitat en personalitat jurídica pròpia i conta en autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cada una de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.
| |
| − | | |
| − | Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.
| |
| − | | |
| − | Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la '''Comunitat Valenciana''', les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual fon aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la [[Generalitat Valenciana]]. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.
| |
| − | Aixina, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc otorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vullguen crear [[mancomunitat]]s, podent superar la denominacions comarcals, encara que no les provincials.
| |
| − | | |
| − | :''Veja artículs principals:''
| |
| − | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | * [[Història de les comarques valencianes]]
| |
| − | * [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].
| |
| − | | |
| − | == Geografia ==
| |
| − | {{AP|Geografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Cartografia ===
| |
| − | | |
| − | === Relleu ===
| |
| − | | |
| − | Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).
| |
| − | | |
| − | El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].
| |
| − | | |
| − | === Clima ===
| |
| − | La Comunitat Valenciana esta banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot en la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipos de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:
| |
| − | | |
| − | *[[Clima mediterràneu típic]]: s'estén per tot el litoral nort i centre de la Comunitat, té hiverns no molt frets a causa de la característica suavisadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i autumne, en riscs de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són [[Castelló]], [[Gandia]], [[Torrent]], [[Sagunt]] i [[Valéncia]].
| |
| − | | |
| − | * [[Clima mediterràneu continentalisalisat]]: és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterràneu típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són frets, els estius són més càlits que en el clima mediterràneu típic en temperatures màximes que en algunes zones conseguixen els 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarc de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són [[Requena]] i [[Villena]], i en menor grau [[Alcoy]], [[Elda]] i [[Xàtiva]].
| |
| − | | |
| − | *[[Clima mediterràneu sec]]: es donen des del nort de la província d'[[Alacant]] fins a l'extrem sur llimitant en la regió de [[Múrcia]], les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: conforme nos dirigim cap al sur de la província d'Alacant apareix un clima més aïna àrit en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llarcs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escassíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (autumne i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són [[Alacant]], [[Benidorm]], [[Elig]], [[Oriola]] i [[Torrevella]].
| |
| − | | |
| − | *[[Clima de montanya]]: es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterràneu continentalisat. El clima de montanya es rig per l'altitut, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és [[Morella]].
| |
| − | | |
| − | === Hidrografia ===
| |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=35% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals rius valencians
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=50% |Riu
| |
| − | !width=10% |Llongitut (km)
| |
| − | !width=10% |Conca (icm)
| |
| − | !width=15% |Cabal mig (m³/s)<ref>''Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Masia de Mompó; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Presa de Vilamarchant; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Vinalopó'', Santa Eulàlia; ''Palancia'', Presa de Basal; ''Serpis'', Beniarrés</ref>
| |
| − | !width=15% |Caudal màxim (m³/s)<ref>''Cabal estimat en la màxima creixcuda històrica. Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Alzira; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Valéncia; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Palància'', Sagunt; ''Serpis'', Lorcha</ref>
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | |[[Xúquer]]||align=right|498||align=right|21.578||align=right|49,22||align=right|16.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[riu Segura|Segura]]||align=right|325||align=right|19.525||align=right|21,59||align=right|2.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Túria]]||align=right|280||align=right|6.394||align=right|14,75||align=right|3.700||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Millars]]||align=right|156||align=right|4.028||align=right|9,06||align=right|3.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Vinalopó]]||align=right|81||align=right|1.692||align=right|0,85||align=right| - ||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Palància]]||align=right|85||align=right|911||align=right|0,20||align=right|900||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Serpis]]||align=right|75||align=right|753||align=right|2,59||align=right|770||
| |
| − | |-
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | Entre els rius [[alòcton]]s, naixcuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix en [[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que en una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a [[Valéncia]]. Excepte el [[Segura]], que naix en les [[Serres Bètiques]], els atres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].
| |
| − | | |
| − | Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estages i molt temudes les seues creixcudes de l'autumne que causen [[inundacions]] en les seues planes aluvials (de nort a sur: la ''Plana'', la ''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Patixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, turístic i sobretot agrícola, sent la base dels pròspers regadius valencians.
| |
| − | | |
| − | Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.
| |
| − | | |
| − | Al nort estan els rius [[Sénia]], limítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.
| |
| − | | |
| − | En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt en el [[Túria]] i al [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes
| |
| − | [[Ibèric]] i [[Bètic]] i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del [[Millars]], i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.
| |
| − | | |
| − | Al sur del masís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amplis i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a [[Alacant]] i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].
| |
| − | | |
| − | Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el [[Guadalupe]], que és un afluent del [[Ebre]].
| |
| − | | |
| − | == Demografia ==
| |
| − | {{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Municipis en mes de 50.000 habitants (2010)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística]]. (01-01-2010). Real Decret 1612/2010, de 7 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2010%2F&file=pcaxis&N=&L=0] (Consultat 25 de juny 2011)</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=5% |Posició
| |
| − | !width=85% |Municipi
| |
| − | !width=10% |Població
| |
| − | |-
| |
| − | |1ª||align=left|[[Valéncia]]||align=right|809.267
| |
| − | |-
| |
| − | |2ª||align=left|[[Alacant]]||align=right|334.418
| |
| − | |-
| |
| − | |3ª||align=left|[[Elig]]||align=right|230.822
| |
| − | |-
| |
| − | |4ª||align=left|[[Castelló de la Plana]]||align=right|180.690
| |
| − | |-
| |
| − | |5ª||align=left|[[Torrevella]]||align=right|101.191
| |
| − | |-
| |
| − | |6ª||align=left|[[Oriola]]||align=right|87.113
| |
| − | |-
| |
| − | |7ª||align=left|[[Torrent]]||align=right|79.843
| |
| − | |-
| |
| − | |8ª||align=left|[[Gandia]]||align=right|79.430
| |
| − | |-
| |
| − | |9ª||align=left|[[Benidorm]]||align=right|71.198
| |
| − | |-
| |
| − | |10ª||align=left|[[Sagunt]]||align=right|66.259
| |
| − | |-
| |
| − | |11ª||align=left|[[Paterna]]||align=right|65.921
| |
| − | |-
| |
| − | |12ª||align=left|[[Alcoy]]||align=right|61.417
| |
| − | |-
| |
| − | |13ª||align=left|[[Elda]]||align=right|54.815
| |
| − | |-
| |
| − | |14ª||align=left|[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|54.088
| |
| − | |-
| |
| − | |15ª||align=left|[[Vilarreal]]||align=right|51.367
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.111.706 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2010]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,90% de la població nacional.
| |
| − | | |
| − | Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
| |
| − | | |
| − | D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].
| |
| − | | |
| − | En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-se [[Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel [[turisme]].
| |
| − | | |
| − | Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clarament i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.
| |
| − | | |
| − | {| {{tablabonita}}
| |
| − | !bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Comunitat Valenciana i <br />percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref>
| |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població ||align=center| 1.246.485 ||align=center| 1.459.465 ||align=center| 1.587.533|| align=center|1.704.127|| align=center| 1.745.514|| align=center|1.896.738|| align=center| 2.176.670||align=center|2.307.068
| |
| − | |-
| |
| − | | Percentage ||align=center|8,06% ||align=center|8,31%||align=center|8,53%|| align=center|8,52% || align=center|8,16%|| align=center|8,01%|| align=center| 8,37%|| align=center| 8,20%
| |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població || align=center| 2.480.879|| align=center| 3.073.255|| align=center| 3.646.765|| align=center|3.923.841|| align=center|4.009.329|| align=center| 4.202.608|| align=center| 4.806.908||align=center| 5.029.601
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | | Percentage || align=center| 8,11%||align=center|9,05% || align=center| 9,66%|| align=center|9,95%|| align=center|10,11% || align=center|10,22%|| align=center|10,75% ||align=center|10,90%
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | == Economia ==
| |
| − | | |
| − | {{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.
| |
| − | | |
| − | L'any [[2002]] la '''Comunitat Valenciana''' va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any [[2002]] el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.
| |
| − | | |
| − | == Llengua ==
| |
| − | {{AP|Llengua valenciana}}
| |
| − | {{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | [[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
| |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]]''' i el '''[[castellà]]''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]].
| |
| − | | |
| − | El predomini [[castellà]] es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclavament]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El [[valencià]] té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?"<br /><small>Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià</small><ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=10% |Us
| |
| − | !width=10% |Castellà
| |
| − | !width=10% |Valencià
| |
| − | |-
| |
| − | | Sempre
| |
| − | | 48,1%
| |
| − | | 32,6%
| |
| − | |-
| |
| − | | Generalment
| |
| − | | 4,4%
| |
| − | | 2,5%
| |
| − | |-
| |
| − | | Més que l'atra llengua
| |
| − | | 2,0%
| |
| − | | 1,3%
| |
| − | |-
| |
| − | | Indistintament
| |
| − | | colspan=2 | 6,2%
| |
| − | |-
| |
| − | | atres idiomes
| |
| − | | colspan=2 | 2,9%
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | El predomini [[valencià]] es concentra en la costa i comarques contigües, comprén un 75% del territori i en ella residix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilisar-ho preferentment en la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el [[castellà]].<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del [[valencià]] en la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentres que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és en poques paraules un estàndart en alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.
| |
| − | | |
| − | En quant al coneiximent del [[valencià]], i per al conjunt de la '''Comunitat Valenciana''', el 76% de la població afirma entendre-ho, el 53% ser capaç de parlar-ho, i el 25% saber escriure-ho, segons el mateix sondeig.
| |
| − | | |
| − | D'atra banda, sobre atres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilisada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.
| |
| − | | |
| − | Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'[[anglés]], que té un us important en la costa de la [[província d'Alacant]] (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el [[rumà]], molt utilisat en la [[província de Castelló]].
| |
| − | | |
| − | == Símbols ==
| |
| − | {{AP|Real Senyera Valenciana}}
| |
| − | [[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
| |
| − | La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]].
| |
| − | | |
| − | La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional del [[Regne de Valéncia]] des de l'edat mija i de la que es conserva un eixemplar en el Museu de l'Ajuntament de Valencia, està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la [[corona d'Aragó]], a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.
| |
| − | | |
| − | L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'[[Exposició Regional de 1909]], en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].
| |
| − | | |
| − | L'emblema de la [[Generalitat Valenciana]] es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric [[Regne de Valéncia]], l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].
| |
| − | | |
| − | L'estandart, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fondo de color carmesí, ribetejat d'or.
| |
| − | | |
| − | Entre atres símbols no oficials utilisats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de [[Lo Rat Penat]] i del drac-alat, junt en els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].
| |
| − | | |
| − | El crit d'[[Amunt Valéncia]]! fon promogut durant els últim anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any [[1957]].
| |
| − | | |
| − | == Deports ==
| |
| − | {{AP|Pilota valenciana}}
| |
| − | El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilisats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dòna a este deport és tal que des de fa diversos en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.
| |
| − | | |
| − | Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.
| |
| − | | |
| − | Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.
| |
| − | | |
| − | Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vilarreal CF]], [[Hèrcules CF]], [[Llevant UD]] (club decà de la''' Comunitat Valenciana''', fundat en [[1909]]), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títuls, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians. De tots estos equips, el [[Valéncia CF]] és l'equip més conegut de la Comunitat Valenciana, ya que ha segut el que més títuls ha guanyat i és considerat per tots com el primer equip en quant a història i títuls.
| |
| − | | |
| − | == Festes ==
| |
| − | *Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]].
| |
| − | *Març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (es celebren per tota la geografia valenciana).
| |
| − | *Abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''.
| |
| − | *Abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc.
| |
| − | *Abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, així com escenificacions del [[Tractat de Torrella]].
| |
| − | *Juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny.
| |
| − | *Agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]].
| |
| − | *Agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost.
| |
| − | *Agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost.
| |
| − | *Setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.
| |
| − | *La ''Festa de la Verema'' de [[Requena]] i [[Utiel]] a finals d'agost o principis de setembre.
| |
| − | * També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]].
| |
| − | *Octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]]'' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal.
| |
| − | *Octubre: La ''[[Mocaorà]]'', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la '''Comunitat Valenciana'''.
| |
| − | *Novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la '''comunitat valenciana''' l'orige del qual es remonta a l'any [[1346]]
| |
| − | | |
| − | Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i qualitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les [[Falles]] o [[Moros i Cristians]], en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes.
| |
| − | | |
| − | Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.
| |
| − | | |
| − | Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran quantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.
| |
| − | | |
| − | == Gastronomia ==
| |
| − | ''<small>Veja's també:</small> '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]''' ''
| |
| − | [[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|200px|Vins en denominació d'Orige valencians]]
| |
| − | | |
| − | La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrosos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'[[arròs a banda]], el [[arròs a la pedrera]], [[arròs negre]], [[arròs en costra]], [[arròs caldós]], [[arròs al forn]], [[arròs a la caçola]], entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.
| |
| − | | |
| − | El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la [[taronja]], una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.
| |
| − | | |
| − | ==== Begudes ====
| |
| − | L'[[orchata de chufa]], el núcleu tradicional d'elaboració de la qual és [[Alboraya]], és una beguda típica, acompanyada en ''fartons''. També és tradicional la producció de [[café licor]] (típic de [[Alcoy]]), i la [[mistela]] (en la [[Marina Baixa]] i la [[Foya de Bunyol]]).L' ''esòfac'', licor a base d'herbes de la [[Serra de Mariola]].
| |
| − | | |
| − | ==== Dolços ====
| |
| − | | |
| − | La gran majoria de dolços té el seu orige en l'época àrap, alguns són famosos internacionalment hui en dia, atres són elements importants de celebracions festives locals. ''Pasticets'' d'armela o de moniato p.ex.
| |
| − | | |
| − | [[Xixona]] és el lloc de fabricació tradicional del [[torró]], aliment molt consumit en Nadal a [[Espanya]] i en la resta del món hispà. Actualment també es fabriquen atres dolços nadalencs, com a mantecades o massapans.
| |
| − | | |
| − | En [[Xàtiva]], s'elabora el famós ''Arnadí'', postres elaborades en carabassa. En El [[Vall d'Albaida]] són típiques les ''fogases'' i ''mones'', sent les més conegudes les d'[[Alberic]]. En [[Oriola]] i la seua comarca estan les ''almojàbenes'', i en [[Alcoy]] les ''confits''. [[La Vila Joyosa]] té una important tradició de ''chocolates''.
| |
| − | | |
| − | == Parcs naturals ==
| |
| − | {{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha declarats els següents parcs naturals:
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=15% |Província
| |
| − | !width=85% |Parcs
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Castelló|Castelló]]''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[parc natural de les Illes Columbretes|Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifasar]] · [[parc Natural del Penyagolosa]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[parc natural del Túria]] · [[parc Natural de la la Pobla de Sant Miquel]]
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | == Transports ==
| |
| − | === carreteres ===
| |
| − | La principal carretera de la '''Comunitat Valenciana''' és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen [[Valéncia]] en [[Madrit]], [[Alacant]] en [[Madrit]], [[Valéncia]] en [[Albacete]], i [[Alacant]] en [[Valéncia]] per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]]'', que passa per [[Alcoy]] i [[Xàtiva]].
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals carreteres de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=40% |Carretera
| |
| − | !width=20% |Desde - Fins a
| |
| − | !width=40% |Poblaciones per on passa
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterràneu]] || El Jonc - Màlaga || align=left|Pobla Tornesa, Castelló, Sagunt, Valéncia, Alzira, Gandia, Benidorm, Alacant, Elig, Oriola i Torrevella
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia De l'Est]] || Madrit - Valéncia || align=left|Utiel, Requena, Bunyol, Chiva, Chest i Valéncia
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia d'Alacant]] || Honrubia - Alacant || align=left|Villena, Sax, Elda-Petrer, Novelda, Alacant
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia Mudéixar]] || França - Sagunt || align=left|Sagunt, Sogorp i Viver
| |
| − | |}
| |
| − | <br clear=all>
| |
| − | | |
| − | === Aeroports ===
| |
| − | {{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] ([[Alacant]]) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] ([[Valéncia]]), que van sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, l'[[Aeroport de Castelló]], en la [[província de Castelló]].
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Aeropuertos de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=15% |Aeroport
| |
| − | !width=75% |Ubicació
| |
| − | !width=10% |Passagers ([[2006]])
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|9 km d'[[Alacant]], en el terme municipal d'[[Elig]], en la N-332 entre Alacant i Santa Pola || align=left|8.893.720
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|8 km de [[Valéncia]], en els termes municipals de [[Manises]] i [[Quart de Poblet]], en l'Autovia || align=left|4.969.113
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Castelló|Castelló]]''' || align=left|En fase de construcció en les voltants de Vilanova d'Alcolea|| -
| |
| − | |}
| |
| − | <br clear="all"/>
| |
| − | | |
| − | == Vore també ==
| |
| − | *[[Real Senyera]]
| |
| − | *[[Història de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Llengua valenciana]]
| |
| − | *[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[9 d'Octubre]]
| |
| − | *[[Generalitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Geografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Demografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | | |
| − | == Enllaços externs ==
| |
| − | | |
| − | *[http://www.gva.es Web oficial de la Generalitat Valenciana]
| |
| − | *[http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana]
| |
| − | *[http://www.ladipu.com Diputació d'Alacant]
| |
| − | *[http://www.dipcas.es Diputació de Castelló]
| |
| − | *[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
| |
| − | *[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]
| |
| − | | |
| − | == Referències ==
| |
| − | {{Reflist}}
| |
| − | {{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}
| |
| − | | |
| − | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
| |
| − | | |
| − | | |
| − | [[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | [[Categoria:Comunitat Valenciana]]
| |
| − | {{Regne de Valéncia}}
| |
| − | | |
| − | Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'[[anglés]], que té un us important en la costa de la [[província d'Alacant]] (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el [[rumà]], molt utilisat en la [[província de Castelló]].
| |
| − | | |
| − | == Símbols ==
| |
| − | {{AP|Real Senyera Valenciana}}
| |
| − | [[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
| |
| − | La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]].
| |
| − | | |
| − | La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional del [[Regne de Valéncia]] des de l'edat mija i de la que es conserva un eixemplar en el Museu de l'Ajuntament de Valencia, està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la [[corona d'Aragó]], a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.
| |
| − | | |
| − | L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'[[Exposició Regional de 1909]], en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].
| |
| − | | |
| − | L'emblema de la [[Generalitat Valenciana]] es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric [[Regne de Valéncia]], l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].
| |
| − | | |
| − | L'estandart, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fondo de color carmesí, ribetejat d'or.
| |
| − | | |
| − | Entre atres símbols no oficials utilisats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de [[Lo Rat Penat]] i del drac-alat, junt en els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].
| |
| − | | |
| − | El crit d'[[Amunt Valéncia]]! fon promogut durant els últim anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any [[1957]].
| |
| − | | |
| − | == Deports ==
| |
| − | {{AP|Pilota valenciana}}
| |
| − | El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilisats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dòna a este deport és tal que des de fa diversos en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.
| |
| − | | |
| − | Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.
| |
| − | | |
| − | Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.
| |
| − | | |
| − | Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vilarreal CF]], [[Hèrcules CF]], [[Llevant UD]] (club decà de la''' Comunitat Valenciana''', fundat en [[1909]]), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títuls, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians. De tots estos equips, el [[Valéncia CF]] és l'equip més conegut de la Comunitat Valenciana, ya que ha segut el que més títuls ha guanyat i és considerat per tots com el primer equip en quant a història i títuls.
| |
| − | | |
| − | == Festes ==
| |
| − | *Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]].
| |
| − | *Març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (es celebren per tota la geografia valenciana).
| |
| − | *Abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''.
| |
| − | *Abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc.
| |
| − | *Abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, així com escenificacions del [[Tractat de Torrella]].
| |
| − | *Juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny.
| |
| − | *Agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]].
| |
| − | *Agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost.
| |
| − | *Agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost.
| |
| − | *Setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.
| |
| − | *La ''Festa de la Verema'' de [[Requena]] i [[Utiel]] a finals d'agost o principis de setembre.
| |
| − | * També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]].
| |
| − | *Octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]]'' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal.
| |
| − | *Octubre: La ''[[Mocaorà]]'', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la '''Comunitat Valenciana'''.
| |
| − | *Novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la '''comunitat valenciana''' l'orige del qual es remonta a l'any [[1346]]
| |
| − | | |
| − | Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i qualitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les [[Falles]] o [[Moros i Cristians]], en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes.
| |
| − | | |
| − | Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.
| |
| − | | |
| − | Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran quantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.
| |
| − | | |
| − | == Gastronomia ==
| |
| − | ''<small>Veja's també:</small> '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]''' ''
| |
| − | [[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|200px|Vins en denominació d'Orige valencians]]
| |
| − | | |
| − | La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrosos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'[[arròs a banda]], el [[arròs a la pedrera]], [[arròs negre]], [[arròs en costra]], [[arròs caldós]], [[arròs al forn]], [[arròs a la caçola]], entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.
| |
| − | | |
| − | El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la [[taronja]], una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.
| |
| − | | |
| − | ==== Begudes ====
| |
| − | L'[[orchata de chufa]], el núcleu tradicional d'elaboració de la qual és [[Alboraya]], és una beguda típica, acompanyada en ''fartons''. També és tradicional la producció de [[café licor]] (típic de [[Alcoy]]), i la [[mistela]] (en la [[Marina Baixa]] i la [[Foya de Bunyol]]).L' ''esòfac'', licor a base d'herbes de la [[Serra de Mariola]].
| |
| − | | |
| − | ==== Dolços ====
| |
| − | | |
| − | La gran majoria de dolços té el seu orige en l'época àrap, alguns són famosos internacionalment hui en dia, atres són elements importants de celebracions festives locals. ''Pasticets'' d'armela o de moniato p.ex.
| |
| − | | |
| − | [[Xixona]] és el lloc de fabricació tradicional del [[torró]], aliment molt consumit en Nadal a [[Espanya]] i en la resta del món hispà. Actualment també es fabriquen atres dolços nadalencs, com a mantecades o massapans.
| |
| − | | |
| − | En [[Xàtiva]], s'elabora el famós ''Arnadí'', postres elaborades en carabassa. En El [[Vall d'Albaida]] són típiques les ''fogases'' i ''mones'', sent les més conegudes les d'[[Alberic]]. En [[Oriola]] i la seua comarca estan les ''almojàbenes'', i en [[Alcoy]] les ''confits''. [[La Vila Joyosa]] té una important tradició de ''chocolates''.
| |
| − | | |
| − | == Parcs naturals ==
| |
| − | {{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha declarats els següents parcs naturals:
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=15% |Província
| |
| − | !width=85% |Parcs
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Castelló|Castelló]]''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[parc natural de les Illes Columbretes|Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifasar]] · [[parc Natural del Penyagolosa]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[parc natural del Túria]] · [[parc Natural de la la Pobla de Sant Miquel]]
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | == Transports ==
| |
| − | === carreteres ===
| |
| − | La principal carretera de la '''Comunitat Valenciana''' és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen [[Valéncia]] en [[Madrit]], [[Alacant]] en [[Madrit]], [[Valéncia]] en [[Albacete]], i [[Alacant]] en [[Valéncia]] per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]]'', que passa per [[Alcoy]] i [[Xàtiva]].
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals carreteres de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=40% |Carretera
| |
| − | !width=20% |Desde - Fins a
| |
| − | !width=40% |Poblaciones per on passa
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterràneu]] || El Jonc - Màlaga || align=left|Pobla Tornesa, Castelló, Sagunt, Valéncia, Alzira, Gandia, Benidorm, Alacant, Elig, Oriola i Torrevella
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia De l'Est]] || Madrit - Valéncia || align=left|Utiel, Requena, Bunyol, Chiva, Chest i Valéncia
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia d'Alacant]] || Honrubia - Alacant || align=left|Villena, Sax, Elda-Petrer, Novelda, Alacant
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia Mudéixar]] || França - Sagunt || align=left|Sagunt, Sogorp i Viver
| |
| − | |}
| |
| − | <br clear=all>
| |
| − | | |
| − | === Aeroports ===
| |
| − | {{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] ([[Alacant]]) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] ([[Valéncia]]), que van sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, l'[[Aeroport de Castelló]], en la [[província de Castelló]].
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Aeropuertos de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=15% |Aeroport
| |
| − | !width=75% |Ubicació
| |
| − | !width=10% |Passagers ([[2006]])
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|9 km d'[[Alacant]], en el terme municipal d'[[Elig]], en la N-332 entre Alacant i Santa Pola || align=left|8.893.720
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|8 km de [[Valéncia]], en els termes municipals de [[Manises]] i [[Quart de Poblet]], en l'Autovia || align=left|4.969.113
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Castelló|Castelló]]''' || align=left|En fase de construcció en les voltants de Vilanova d'Alcolea|| -
| |
| − | |}
| |
| − | <br clear="all"/>
| |
| − | | |
| − | == Vore també ==
| |
| − | *[[Real Senyera]]
| |
| − | *[[Història de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Llengua valenciana]]
| |
| − | *[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[9 d'Octubre]]
| |
| − | *[[Generalitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Geografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Demografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | | |
| − | == Enllaços externs ==
| |
| − | | |
| − | *[http://www.gva.es Web oficial de la Generalitat Valenciana]
| |
| − | *[http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana]
| |
| − | *[http://www.ladipu.com Diputació d'Alacant]
| |
| − | *[http://www.dipcas.es Diputació de Castelló]
| |
| − | *[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
| |
| − | *[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]
| |
| − | | |
| − | == Referències ==
| |
| − | {{Reflist}}
| |
| − | {{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}
| |
| − | | |
| − | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
| |
| − | | |
| − | | |
| − | [[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | [[Categoria:Comunitat Valenciana]]
| |
| − | {{Regne de Valéncia}}
| |
| − | {{Ficha d'entitat subnacional
| |
| − | |nom = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| |
| − | |nom complet = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| |
| − | |país = Espanya
| |
| − | |unitat = [[Comunitat autònoma]]
| |
| − | |himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | |bandera = Senyera valenciana.png
| |
| − | |escut = escutregnevalencia.png
| |
| − | |mapa = Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Europa.png
| |
| − | |tamany_mapa = 200px
| |
| − | |peu_mapa = Valéncia en [[Europa]]
| |
| − | |capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]
| |
| − | |idiomes_oficials = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
| |
| − | |coor =
| |
| − | |subdivisió = [[Províncies d'Espanya|Províncies]] i [[Comarques de la Comunitat Valenciana|Comarques]]
| |
| − | |dirigents_títuls = President
| |
| − | |gentilici = Valencià/na
| |
| − | |dirigents_nom = [[Francisco Camps]] ([[PPCV]])
| |
| − | |superficie = 23.255 km²
| |
| − | |superfície_lloc = 8
| |
| − | |superfície_post = (4,6%)
| |
| − | |superfície_terra =
| |
| − | |superfície_auya =
| |
| − | |còdic ISO = VC
| |
| − | |entitat = [[Comunitat Autònoma]]
| |
| − | |camp1_nom = Consideració
| |
| − | |camp1 = [[Nacionalitat]]
| |
| − | |camp2_nom = Llengua pròpia
| |
| − | |camp2 = [[Idioma valencià|Valencià]]
| |
| − | |camp3_nom = Fundació
| |
| − | |camp3 = [[Taifa de Valéncia]]
| |
| − | |camp4_nom = Festa oficial
| |
| − | |camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])
| |
| − | |població = 5.111.706 hab
| |
| − | |població_lloc = 4
| |
| − | |població_any = 2010
| |
| − | |població_post = 10% aprox
| |
| − | |densitat = 219,81 hab/km²
| |
| − | |densitat_post =
| |
| − | |tipo_superior_X =
| |
| − | |superior_X =
| |
| − | |pàgina web = http://www.gva.es
| |
| − | }}
| |
| − | {{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}
| |
| − | {{destacat}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].
| |
| − | | |
| − | El territori, que coincidix en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''[[Valéncia]]'', encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].
| |
| − | | |
| − | == Història ==
| |
| − | {{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Época antiga ===
| |
| − | [[Image:Mapa de les etnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color vert.]]
| |
| − | [[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
| |
| − | El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà|contestans]], en el centre els [[edetà|edetans]], i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartaginesos]].
| |
| − | | |
| − | Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en atres zones iberes d'[[Espanya]].
| |
| − | | |
| − | === Época migeval ===
| |
| − | | |
| − | El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al [[sigle XI]] fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar [[Valéncia]] com a gran ciutat.
| |
| − | | |
| − | Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i [[Dénia]], estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'[[Alacant]], que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del [[Regne de Valéncia]] en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de [[Valéncia]] i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per [[Castella]] en [[1304]]. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà [[Xúquer]]'' ("després del [[Xúquer]]", en [[Xàtiva]]).
| |
| − | | |
| − | En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes desde [[Aragó]] principalment, [[Navarra]], [[Castella]] i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.
| |
| − | | |
| − | L'expansió mediterrànea de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].
| |
| − | | |
| − | === Época moderna ===
| |
| − | L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.
| |
| − | | |
| − | Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.
| |
| − | | |
| − | === Época contemporànea ===
| |
| − | | |
| − | Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de la resta d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]
| |
| − | | |
| − | Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, després de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].
| |
| − | | |
| − | Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.
| |
| − | | |
| − | En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la '''Comunitat Valenciana''' es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] ([[1982]]-[[1995]]) i tres per part del [[PPCV]] ([[1995]]-actualitat). En [[2006]] es va aprovar la Llei Orgànica 1/[[2006]], que reforma l'[[Estatut d'Autonomia de 1982]].
| |
| − | | |
| − | == Govern i administració autonòmics ==
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'ampar de lo que dispon l'artícul segon de la Constitució Espanyola:
| |
| − | {{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}
| |
| − | | |
| − | El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constituïx la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell".
| |
| − | | |
| − | El president de la [[Generalitat Valenciana]] és al seu torn el president del [[Govern valencià]].
| |
| − | | |
| − | La potestat llegislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen al poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.
| |
| − | | |
| − | == Divisió administrativa ==
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cada una d'elles és una entitat en personalitat jurídica pròpia i conta en autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cada una de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.
| |
| − | | |
| − | Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.
| |
| − | | |
| − | Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la '''Comunitat Valenciana''', les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual fon aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la [[Generalitat Valenciana]]. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.
| |
| − | Aixina, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc otorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vullguen crear [[mancomunitat]]s, podent superar la denominacions comarcals, encara que no les provincials.
| |
| − | | |
| − | :''Veja artículs principals:''
| |
| − | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | * [[Història de les comarques valencianes]]
| |
| − | * [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].
| |
| − | | |
| − | == Geografia ==
| |
| − | {{AP|Geografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Cartografia ===
| |
| − | | |
| − | === Relleu ===
| |
| − | | |
| − | Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).
| |
| − | | |
| − | El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].
| |
| − | | |
| − | === Clima ===
| |
| − | La Comunitat Valenciana esta banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot en la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipos de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:
| |
| − | | |
| − | *[[Clima mediterràneu típic]]: s'estén per tot el litoral nort i centre de la Comunitat, té hiverns no molt frets a causa de la característica suavisadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i autumne, en riscs de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són [[Castelló]], [[Gandia]], [[Torrent]], [[Sagunt]] i [[Valéncia]].
| |
| − | | |
| − | * [[Clima mediterràneu continentalisalisat]]: és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterràneu típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són frets, els estius són més càlits que en el clima mediterràneu típic en temperatures màximes que en algunes zones conseguixen els 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarc de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són [[Requena]] i [[Villena]], i en menor grau [[Alcoy]], [[Elda]] i [[Xàtiva]].
| |
| − | | |
| − | *[[Clima mediterràneu sec]]: es donen des del nort de la província d'[[Alacant]] fins a l'extrem sur llimitant en la regió de [[Múrcia]], les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: conforme nos dirigim cap al sur de la província d'Alacant apareix un clima més aïna àrit en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llarcs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escassíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (autumne i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són [[Alacant]], [[Benidorm]], [[Elig]], [[Oriola]] i [[Torrevella]].
| |
| − | | |
| − | *[[Clima de montanya]]: es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterràneu continentalisat. El clima de montanya es rig per l'altitut, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és [[Morella]].
| |
| − | | |
| − | === Hidrografia ===
| |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=35% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals rius valencians
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=50% |Riu
| |
| − | !width=10% |Llongitut (km)
| |
| − | !width=10% |Conca (icm)
| |
| − | !width=15% |Cabal mig (m³/s)<ref>''Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Masia de Mompó; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Presa de Vilamarchant; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Vinalopó'', Santa Eulàlia; ''Palancia'', Presa de Basal; ''Serpis'', Beniarrés</ref>
| |
| − | !width=15% |Caudal màxim (m³/s)<ref>''Cabal estimat en la màxima creixcuda històrica. Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Alzira; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Valéncia; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Palància'', Sagunt; ''Serpis'', Lorcha</ref>
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | |[[Xúquer]]||align=right|498||align=right|21.578||align=right|49,22||align=right|16.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[riu Segura|Segura]]||align=right|325||align=right|19.525||align=right|21,59||align=right|2.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Túria]]||align=right|280||align=right|6.394||align=right|14,75||align=right|3.700||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Millars]]||align=right|156||align=right|4.028||align=right|9,06||align=right|3.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Vinalopó]]||align=right|81||align=right|1.692||align=right|0,85||align=right| - ||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Palància]]||align=right|85||align=right|911||align=right|0,20||align=right|900||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Serpis]]||align=right|75||align=right|753||align=right|2,59||align=right|770||
| |
| − | |-
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | Entre els rius [[alòcton]]s, naixcuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix en [[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que en una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a [[Valéncia]]. Excepte el [[Segura]], que naix en les [[Serres Bètiques]], els atres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].
| |
| − | | |
| − | Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estages i molt temudes les seues creixcudes de l'autumne que causen [[inundacions]] en les seues planes aluvials (de nort a sur: la ''Plana'', la ''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Patixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, turístic i sobretot agrícola, sent la base dels pròspers regadius valencians.
| |
| − | | |
| − | Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.
| |
| − | | |
| − | Al nort estan els rius [[Sénia]], limítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.
| |
| − | | |
| − | En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt en el [[Túria]] i al [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes
| |
| − | [[Ibèric]] i [[Bètic]] i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del [[Millars]], i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.
| |
| − | | |
| − | Al sur del masís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amplis i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a [[Alacant]] i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].
| |
| − | | |
| − | Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el [[Guadalupe]], que és un afluent del [[Ebre]].
| |
| − | | |
| − | == Demografia ==
| |
| − | {{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Municipis en mes de 50.000 habitants (2010)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística]]. (01-01-2010). Real Decret 1612/2010, de 7 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2010%2F&file=pcaxis&N=&L=0] (Consultat 25 de juny 2011)</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=5% |Posició
| |
| − | !width=85% |Municipi
| |
| − | !width=10% |Població
| |
| − | |-
| |
| − | |1ª||align=left|[[Valéncia]]||align=right|809.267
| |
| − | |-
| |
| − | |2ª||align=left|[[Alacant]]||align=right|334.418
| |
| − | |-
| |
| − | |3ª||align=left|[[Elig]]||align=right|230.822
| |
| − | |-
| |
| − | |4ª||align=left|[[Castelló de la Plana]]||align=right|180.690
| |
| − | |-
| |
| − | |5ª||align=left|[[Torrevella]]||align=right|101.191
| |
| − | |-
| |
| − | |6ª||align=left|[[Oriola]]||align=right|87.113
| |
| − | |-
| |
| − | |7ª||align=left|[[Torrent]]||align=right|79.843
| |
| − | |-
| |
| − | |8ª||align=left|[[Gandia]]||align=right|79.430
| |
| − | |-
| |
| − | |9ª||align=left|[[Benidorm]]||align=right|71.198
| |
| − | |-
| |
| − | |10ª||align=left|[[Sagunt]]||align=right|66.259
| |
| − | |-
| |
| − | |11ª||align=left|[[Paterna]]||align=right|65.921
| |
| − | |-
| |
| − | |12ª||align=left|[[Alcoy]]||align=right|61.417
| |
| − | |-
| |
| − | |13ª||align=left|[[Elda]]||align=right|54.815
| |
| − | |-
| |
| − | |14ª||align=left|[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|54.088
| |
| − | |-
| |
| − | |15ª||align=left|[[Vilarreal]]||align=right|51.367
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.111.706 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2010]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,90% de la població nacional.
| |
| − | | |
| − | Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
| |
| − | | |
| − | D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].
| |
| − | | |
| − | En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-se [[Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel [[turisme]].
| |
| − | | |
| − | Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clarament i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.
| |
| − | | |
| − | {| {{tablabonita}}
| |
| − | !bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Comunitat Valenciana i <br />percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref>
| |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població ||align=center| 1.246.485 ||align=center| 1.459.465 ||align=center| 1.587.533|| align=center|1.704.127|| align=center| 1.745.514|| align=center|1.896.738|| align=center| 2.176.670||align=center|2.307.068
| |
| − | |-
| |
| − | | Percentage ||align=center|8,06% ||align=center|8,31%||align=center|8,53%|| align=center|8,52% || align=center|8,16%|| align=center|8,01%|| align=center| 8,37%|| align=center| 8,20%
| |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població || align=center| 2.480.879|| align=center| 3.073.255|| align=center| 3.646.765|| align=center|3.923.841|| align=center|4.009.329|| align=center| 4.202.608|| align=center| 4.806.908||align=center| 5.029.601
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | | Percentage || align=center| 8,11%||align=center|9,05% || align=center| 9,66%|| align=center|9,95%|| align=center|10,11% || align=center|10,22%|| align=center|10,75% ||align=center|10,90%
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | == Economia ==
| |
| − | | |
| − | {{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.
| |
| − | | |
| − | L'any [[2002]] la '''Comunitat Valenciana''' va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any [[2002]] el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.
| |
| − | | |
| − | == Llengua ==
| |
| − | {{AP|Llengua valenciana}}
| |
| − | {{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | [[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
| |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]]''' i el '''[[castellà]]''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]].
| |
| − | | |
| − | El predomini [[castellà]] es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclavament]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El [[valencià]] té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?"<br /><small>Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià</small><ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=10% |Us
| |
| − | !width=10% |Castellà
| |
| − | !width=10% |Valencià
| |
| − | |-
| |
| − | | Sempre
| |
| − | | 48,1%
| |
| − | | 32,6%
| |
| − | |-
| |
| − | | Generalment
| |
| − | | 4,4%
| |
| − | | 2,5%
| |
| − | |-
| |
| − | | Més que l'atra llengua
| |
| − | | 2,0%
| |
| − | | 1,3%
| |
| − | |-
| |
| − | | Indistintament
| |
| − | | colspan=2 | 6,2%
| |
| − | |-
| |
| − | | atres idiomes
| |
| − | | colspan=2 | 2,9%
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | El predomini [[valencià]] es concentra en la costa i comarques contigües, comprén un 75% del territori i en ella residix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilisar-ho preferentment en la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el [[castellà]].<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del [[valencià]] en la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentres que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és en poques paraules un estàndart en alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.
| |
| − | | |
| − | En quant al coneiximent del [[valencià]], i per al conjunt de la '''Comunitat Valenciana''', el 76% de la població afirma entendre-ho, el 53% ser capaç de parlar-ho, i el 25% saber escriure-ho, segons el mateix sondeig.
| |
| − | | |
| − | D'atra banda, sobre atres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilisada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.
| |
| − | | |
| − | Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'[[anglés]], que té un us important en la costa de la [[província d'Alacant]] (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el [[rumà]], molt utilisat en la [[província de Castelló]].
| |
| − | | |
| − | == Símbols ==
| |
| − | {{AP|Real Senyera Valenciana}}
| |
| − | [[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
| |
| − | La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]].
| |
| − | | |
| − | La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional del [[Regne de Valéncia]] des de l'edat mija i de la que es conserva un eixemplar en el Museu de l'Ajuntament de Valencia, està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la [[corona d'Aragó]], a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.
| |
| − | | |
| − | L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'[[Exposició Regional de 1909]], en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].
| |
| − | | |
| − | L'emblema de la [[Generalitat Valenciana]] es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric [[Regne de Valéncia]], l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].
| |
| − | | |
| − | L'estandart, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fondo de color carmesí, ribetejat d'or.
| |
| − | | |
| − | Entre atres símbols no oficials utilisats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de [[Lo Rat Penat]] i del drac-alat, junt en els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].
| |
| − | | |
| − | El crit d'[[Amunt Valéncia]]! fon promogut durant els últim anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any [[1957]].
| |
| − | | |
| − | == Deports ==
| |
| − | {{AP|Pilota valenciana}}
| |
| − | El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilisats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dòna a este deport és tal que des de fa diversos en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.
| |
| − | | |
| − | Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.
| |
| − | | |
| − | Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.
| |
| − | | |
| − | Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vilarreal CF]], [[Hèrcules CF]], [[Llevant UD]] (club decà de la''' Comunitat Valenciana''', fundat en [[1909]]), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títuls, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians. De tots estos equips, el [[Valéncia CF]] és l'equip més conegut de la Comunitat Valenciana, ya que ha segut el que més títuls ha guanyat i és considerat per tots com el primer equip en quant a història i títuls.
| |
| − | | |
| − | == Festes ==
| |
| − | *Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]].
| |
| − | *Març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (es celebren per tota la geografia valenciana).
| |
| − | *Abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''.
| |
| − | *Abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc.
| |
| − | *Abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, així com escenificacions del [[Tractat de Torrella]].
| |
| − | *Juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny.
| |
| − | *Agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]].
| |
| − | *Agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost.
| |
| − | *Agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost.
| |
| − | *Setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.
| |
| − | *La ''Festa de la Verema'' de [[Requena]] i [[Utiel]] a finals d'agost o principis de setembre.
| |
| − | * També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]].
| |
| − | *Octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]]'' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal.
| |
| − | *Octubre: La ''[[Mocaorà]]'', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la '''Comunitat Valenciana'''.
| |
| − | *Novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la '''comunitat valenciana''' l'orige del qual es remonta a l'any [[1346]]
| |
| − | | |
| − | Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i qualitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les [[Falles]] o [[Moros i Cristians]], en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes.
| |
| − | | |
| − | Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.
| |
| − | | |
| − | Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran quantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.
| |
| − | | |
| − | == Gastronomia ==
| |
| − | ''<small>Veja's també:</small> '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]''' ''
| |
| − | [[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|200px|Vins en denominació d'Orige valencians]]
| |
| − | | |
| − | La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrosos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'[[arròs a banda]], el [[arròs a la pedrera]], [[arròs negre]], [[arròs en costra]], [[arròs caldós]], [[arròs al forn]], [[arròs a la caçola]], entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.
| |
| − | | |
| − | El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la [[taronja]], una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.
| |
| − | | |
| − | ==== Begudes ====
| |
| − | L'[[orchata de chufa]], el núcleu tradicional d'elaboració de la qual és [[Alboraya]], és una beguda típica, acompanyada en ''fartons''. També és tradicional la producció de [[café licor]] (típic de [[Alcoy]]), i la [[mistela]] (en la [[Marina Baixa]] i la [[Foya de Bunyol]]).L' ''esòfac'', licor a base d'herbes de la [[Serra de Mariola]].
| |
| − | | |
| − | ==== Dolços ====
| |
| − | | |
| − | La gran majoria de dolços té el seu orige en l'época àrap, alguns són famosos internacionalment hui en dia, atres són elements importants de celebracions festives locals. ''Pasticets'' d'armela o de moniato p.ex.
| |
| − | | |
| − | [[Xixona]] és el lloc de fabricació tradicional del [[torró]], aliment molt consumit en Nadal a [[Espanya]] i en la resta del món hispà. Actualment també es fabriquen atres dolços nadalencs, com a mantecades o massapans.
| |
| − | | |
| − | En [[Xàtiva]], s'elabora el famós ''Arnadí'', postres elaborades en carabassa. En El [[Vall d'Albaida]] són típiques les ''fogases'' i ''mones'', sent les més conegudes les d'[[Alberic]]. En [[Oriola]] i la seua comarca estan les ''almojàbenes'', i en [[Alcoy]] les ''confits''. [[La Vila Joyosa]] té una important tradició de ''chocolates''.
| |
| − | | |
| − | == Parcs naturals ==
| |
| − | {{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha declarats els següents parcs naturals:
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=15% |Província
| |
| − | !width=85% |Parcs
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Castelló|Castelló]]''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[parc natural de les Illes Columbretes|Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifasar]] · [[parc Natural del Penyagolosa]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[parc natural del Túria]] · [[parc Natural de la la Pobla de Sant Miquel]]
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | == Transports ==
| |
| − | === carreteres ===
| |
| − | La principal carretera de la '''Comunitat Valenciana''' és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen [[Valéncia]] en [[Madrit]], [[Alacant]] en [[Madrit]], [[Valéncia]] en [[Albacete]], i [[Alacant]] en [[Valéncia]] per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]]'', que passa per [[Alcoy]] i [[Xàtiva]].
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals carreteres de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=40% |Carretera
| |
| − | !width=20% |Desde - Fins a
| |
| − | !width=40% |Poblaciones per on passa
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterràneu]] || El Jonc - Màlaga || align=left|Pobla Tornesa, Castelló, Sagunt, Valéncia, Alzira, Gandia, Benidorm, Alacant, Elig, Oriola i Torrevella
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia De l'Est]] || Madrit - Valéncia || align=left|Utiel, Requena, Bunyol, Chiva, Chest i Valéncia
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia d'Alacant]] || Honrubia - Alacant || align=left|Villena, Sax, Elda-Petrer, Novelda, Alacant
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia Mudéixar]] || França - Sagunt || align=left|Sagunt, Sogorp i Viver
| |
| − | |}
| |
| − | <br clear=all>
| |
| − | | |
| − | === Aeroports ===
| |
| − | {{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] ([[Alacant]]) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] ([[Valéncia]]), que van sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, l'[[Aeroport de Castelló]], en la [[província de Castelló]].
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Aeropuertos de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=15% |Aeroport
| |
| − | !width=75% |Ubicació
| |
| − | !width=10% |Passagers ([[2006]])
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|9 km d'[[Alacant]], en el terme municipal d'[[Elig]], en la N-332 entre Alacant i Santa Pola || align=left|8.893.720
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|8 km de [[Valéncia]], en els termes municipals de [[Manises]] i [[Quart de Poblet]], en l'Autovia || align=left|4.969.113
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Castelló|Castelló]]''' || align=left|En fase de construcció en les voltants de Vilanova d'Alcolea|| -
| |
| − | |}
| |
| − | <br clear="all"/>
| |
| − | | |
| − | == Vore també ==
| |
| − | *[[Real Senyera]]
| |
| − | *[[Història de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Llengua valenciana]]
| |
| − | *[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[9 d'Octubre]]
| |
| − | *[[Generalitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Geografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Demografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | | |
| − | == Enllaços externs ==
| |
| − | | |
| − | *[http://www.gva.es Web oficial de la Generalitat Valenciana]
| |
| − | *[http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana]
| |
| − | *[http://www.ladipu.com Diputació d'Alacant]
| |
| − | *[http://www.dipcas.es Diputació de Castelló]
| |
| − | *[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
| |
| − | *[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]
| |
| − | | |
| − | == Referències ==
| |
| − | {{Reflist}}
| |
| − | {{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}
| |
| − | | |
| − | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
| |
| − | | |
| − | | |
| − | [[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | [[Categoria:Comunitat Valenciana]]
| |
| − | {{Regne de Valéncia}}
| |
| − | {{Ficha d'entitat subnacional
| |
| − | |nom = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| |
| − | |nom complet = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| |
| − | |país = Espanya
| |
| − | |unitat = [[Comunitat autònoma]]
| |
| − | |himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | |bandera = Senyera valenciana.png
| |
| − | |escut = escutregnevalencia.png
| |
| − | |mapa = Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Europa.png
| |
| − | |tamany_mapa = 200px
| |
| − | |peu_mapa = Valéncia en [[Europa]]
| |
| − | |capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]
| |
| − | |idiomes_oficials = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
| |
| − | |coor =
| |
| − | |subdivisió = [[Províncies d'Espanya|Províncies]] i [[Comarques de la Comunitat Valenciana|Comarques]]
| |
| − | |dirigents_títuls = President
| |
| − | |gentilici = Valencià/na
| |
| − | |dirigents_nom = [[Francisco Camps]] ([[PPCV]])
| |
| − | |superficie = 23.255 km²
| |
| − | |superfície_lloc = 8
| |
| − | |superfície_post = (4,6%)
| |
| − | |superfície_terra =
| |
| − | |superfície_auya =
| |
| − | |còdic ISO = VC
| |
| − | |entitat = [[Comunitat Autònoma]]
| |
| − | |camp1_nom = Consideració
| |
| − | |camp1 = [[Nacionalitat]]
| |
| − | |camp2_nom = Llengua pròpia
| |
| − | |camp2 = [[Idioma valencià|Valencià]]
| |
| − | |camp3_nom = Fundació
| |
| − | |camp3 = [[Taifa de Valéncia]]
| |
| − | |camp4_nom = Festa oficial
| |
| − | |camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])
| |
| − | |població = 5.111.706 hab
| |
| − | |població_lloc = 4
| |
| − | |població_any = 2010
| |
| − | |població_post = 10% aprox
| |
| − | |densitat = 219,81 hab/km²
| |
| − | |densitat_post =
| |
| − | |tipo_superior_X =
| |
| − | |superior_X =
| |
| − | |pàgina web = http://www.gva.es
| |
| − | }}
| |
| − | {{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}
| |
| − | {{destacat}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].
| |
| − | | |
| − | El territori, que coincidix en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''[[Valéncia]]'', encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].
| |
| − | | |
| − | == Història ==
| |
| − | {{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Época antiga ===
| |
| − | [[Image:Mapa de les etnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color vert.]]
| |
| − | [[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
| |
| − | El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà|contestans]], en el centre els [[edetà|edetans]], i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartaginesos]].
| |
| − | | |
| − | Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en atres zones iberes d'[[Espanya]].
| |
| − | | |
| − | === Época migeval ===
| |
| − | | |
| − | El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al [[sigle XI]] fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar [[Valéncia]] com a gran ciutat.
| |
| − | | |
| − | Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i [[Dénia]], estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'[[Alacant]], que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del [[Regne de Valéncia]] en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de [[Valéncia]] i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per [[Castella]] en [[1304]]. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà [[Xúquer]]'' ("després del [[Xúquer]]", en [[Xàtiva]]).
| |
| − | | |
| − | En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes desde [[Aragó]] principalment, [[Navarra]], [[Castella]] i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.
| |
| − | | |
| − | L'expansió mediterrànea de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].
| |
| − | | |
| − | === Época moderna ===
| |
| − | L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.
| |
| − | | |
| − | Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.
| |
| − | | |
| − | === Época contemporànea ===
| |
| − | | |
| − | Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de la resta d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]
| |
| − | | |
| − | Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, després de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].
| |
| − | | |
| − | Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.
| |
| − | | |
| − | En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la '''Comunitat Valenciana''' es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] ([[1982]]-[[1995]]) i tres per part del [[PPCV]] ([[1995]]-actualitat). En [[2006]] es va aprovar la Llei Orgànica 1/[[2006]], que reforma l'[[Estatut d'Autonomia de 1982]].
| |
| − | | |
| − | == Govern i administració autonòmics ==
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'ampar de lo que dispon l'artícul segon de la Constitució Espanyola:
| |
| − | {{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}
| |
| − | | |
| − | El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constituïx la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell".
| |
| − | | |
| − | El president de la [[Generalitat Valenciana]] és al seu torn el president del [[Govern valencià]].
| |
| − | | |
| − | La potestat llegislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen al poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.
| |
| − | | |
| − | == Divisió administrativa ==
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cada una d'elles és una entitat en personalitat jurídica pròpia i conta en autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cada una de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.
| |
| − | | |
| − | Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.
| |
| − | | |
| − | Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la '''Comunitat Valenciana''', les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual fon aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la [[Generalitat Valenciana]]. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.
| |
| − | Aixina, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc otorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vullguen crear [[mancomunitat]]s, podent superar la denominacions comarcals, encara que no les provincials.
| |
| − | | |
| − | :''Veja artículs principals:''
| |
| − | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | * [[Història de les comarques valencianes]]
| |
| − | * [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].
| |
| − | | |
| − | == Geografia ==
| |
| − | {{AP|Geografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Cartografia ===
| |
| − | | |
| − | === Relleu ===
| |
| − | | |
| − | Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).
| |
| − | | |
| − | El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].
| |
| − | | |
| − | === Clima ===
| |
| − | La Comunitat Valenciana esta banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot en la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipos de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:
| |
| − | | |
| − | *[[Clima mediterràneu típic]]: s'estén per tot el litoral nort i centre de la Comunitat, té hiverns no molt frets a causa de la característica suavisadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i autumne, en riscs de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són [[Castelló]], [[Gandia]], [[Torrent]], [[Sagunt]] i [[Valéncia]].
| |
| − | | |
| − | * [[Clima mediterràneu continentalisalisat]]: és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterràneu típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són frets, els estius són més càlits que en el clima mediterràneu típic en temperatures màximes que en algunes zones conseguixen els 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarc de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són [[Requena]] i [[Villena]], i en menor grau [[Alcoy]], [[Elda]] i [[Xàtiva]].
| |
| − | | |
| − | *[[Clima mediterràneu sec]]: es donen des del nort de la província d'[[Alacant]] fins a l'extrem sur llimitant en la regió de [[Múrcia]], les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: conforme nos dirigim cap al sur de la província d'Alacant apareix un clima més aïna àrit en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llarcs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escassíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (autumne i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són [[Alacant]], [[Benidorm]], [[Elig]], [[Oriola]] i [[Torrevella]].
| |
| − | | |
| − | *[[Clima de montanya]]: es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterràneu continentalisat. El clima de montanya es rig per l'altitut, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és [[Morella]].
| |
| − | | |
| − | === Hidrografia ===
| |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=35% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals rius valencians
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=50% |Riu
| |
| − | !width=10% |Llongitut (km)
| |
| − | !width=10% |Conca (icm)
| |
| − | !width=15% |Cabal mig (m³/s)<ref>''Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Masia de Mompó; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Presa de Vilamarchant; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Vinalopó'', Santa Eulàlia; ''Palancia'', Presa de Basal; ''Serpis'', Beniarrés</ref>
| |
| − | !width=15% |Caudal màxim (m³/s)<ref>''Cabal estimat en la màxima creixcuda històrica. Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Alzira; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Valéncia; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Palància'', Sagunt; ''Serpis'', Lorcha</ref>
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | |[[Xúquer]]||align=right|498||align=right|21.578||align=right|49,22||align=right|16.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[riu Segura|Segura]]||align=right|325||align=right|19.525||align=right|21,59||align=right|2.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Túria]]||align=right|280||align=right|6.394||align=right|14,75||align=right|3.700||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Millars]]||align=right|156||align=right|4.028||align=right|9,06||align=right|3.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Vinalopó]]||align=right|81||align=right|1.692||align=right|0,85||align=right| - ||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Palància]]||align=right|85||align=right|911||align=right|0,20||align=right|900||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Serpis]]||align=right|75||align=right|753||align=right|2,59||align=right|770||
| |
| − | |-
| |
| − | |}
| |
| | | | |
| − | Entre els rius [[alòcton]]s, naixcuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix en [[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que en una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a [[Valéncia]]. Excepte el [[Segura]], que naix en les [[Serres Bètiques]], els atres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].
| + | Hola, Valencian. He vist que fa temps vares pujar l'[http://www.lenciclopedia.org/Archiu:RACV.gif archiu del logo de la RACV] i volia comentar-te que, si no hi ha cap impediment, seria interessant que també fora pujat a Commons. D'esta forma, el logo podria aparéixer en totes les Wikipedies. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 15:24, 1 jun 2015 (CEST) |
| | | | |
| − | Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estages i molt temudes les seues creixcudes de l'autumne que causen [[inundacions]] en les seues planes aluvials (de nort a sur: la ''Plana'', la ''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Patixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, turístic i sobretot agrícola, sent la base dels pròspers regadius valencians.
| + | :Hola, Valencian. Ya m'he posat en contacte en l'usuari Maso, encara que sembla que últimament està inactiu, serà qüestió de tindre paciència. Moltes gràcies per la teua ajuda, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 22:11, 4 jun 2015 (CEST) |
| − | | |
| − | Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.
| |
| − | | |
| − | Al nort estan els rius [[Sénia]], limítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.
| |
| − | | |
| − | En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt en el [[Túria]] i al [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes
| |
| − | [[Ibèric]] i [[Bètic]] i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del [[Millars]], i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.
| |
| − | | |
| − | Al sur del masís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amplis i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a [[Alacant]] i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].
| |
| − | | |
| − | Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el [[Guadalupe]], que és un afluent del [[Ebre]].
| |
| − | | |
| − | == Demografia ==
| |
| − | {{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Municipis en mes de 50.000 habitants (2010)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística]]. (01-01-2010). Real Decret 1612/2010, de 7 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2010%2F&file=pcaxis&N=&L=0] (Consultat 25 de juny 2011)</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=5% |Posició
| |
| − | !width=85% |Municipi
| |
| − | !width=10% |Població
| |
| − | |-
| |
| − | |1ª||align=left|[[Valéncia]]||align=right|809.267
| |
| − | |-
| |
| − | |2ª||align=left|[[Alacant]]||align=right|334.418
| |
| − | |-
| |
| − | |3ª||align=left|[[Elig]]||align=right|230.822
| |
| − | |-
| |
| − | |4ª||align=left|[[Castelló de la Plana]]||align=right|180.690
| |
| − | |-
| |
| − | |5ª||align=left|[[Torrevella]]||align=right|101.191
| |
| − | |-
| |
| − | |6ª||align=left|[[Oriola]]||align=right|87.113
| |
| − | |-
| |
| − | |7ª||align=left|[[Torrent]]||align=right|79.843
| |
| − | |-
| |
| − | |8ª||align=left|[[Gandia]]||align=right|79.430
| |
| − | |-
| |
| − | |9ª||align=left|[[Benidorm]]||align=right|71.198
| |
| − | |-
| |
| − | |10ª||align=left|[[Sagunt]]||align=right|66.259
| |
| − | |-
| |
| − | |11ª||align=left|[[Paterna]]||align=right|65.921
| |
| − | |-
| |
| − | |12ª||align=left|[[Alcoy]]||align=right|61.417
| |
| − | |-
| |
| − | |13ª||align=left|[[Elda]]||align=right|54.815
| |
| − | |-
| |
| − | |14ª||align=left|[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|54.088
| |
| − | |-
| |
| − | |15ª||align=left|[[Vilarreal]]||align=right|51.367
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.111.706 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2010]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,90% de la població nacional.
| |
| − | | |
| − | Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
| |
| − | | |
| − | D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].
| |
| − | | |
| − | En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-se [[Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel [[turisme]].
| |
| − | | |
| − | Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clarament i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.
| |
| − | | |
| − | {| {{tablabonita}}
| |
| − | !bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Comunitat Valenciana i <br />percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref>
| |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població ||align=center| 1.246.485 ||align=center| 1.459.465 ||align=center| 1.587.533|| align=center|1.704.127|| align=center| 1.745.514|| align=center|1.896.738|| align=center| 2.176.670||align=center|2.307.068
| |
| − | |-
| |
| − | | Percentage ||align=center|8,06% ||align=center|8,31%||align=center|8,53%|| align=center|8,52% || align=center|8,16%|| align=center|8,01%|| align=center| 8,37%|| align=center| 8,20%
| |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població || align=center| 2.480.879|| align=center| 3.073.255|| align=center| 3.646.765|| align=center|3.923.841|| align=center|4.009.329|| align=center| 4.202.608|| align=center| 4.806.908||align=center| 5.029.601
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | | Percentage || align=center| 8,11%||align=center|9,05% || align=center| 9,66%|| align=center|9,95%|| align=center|10,11% || align=center|10,22%|| align=center|10,75% ||align=center|10,90%
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | == Economia ==
| |
| − | | |
| − | {{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.
| |
| − | | |
| − | L'any [[2002]] la '''Comunitat Valenciana''' va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any [[2002]] el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.
| |
| − | | |
| − | == Llengua ==
| |
| − | {{AP|Llengua valenciana}}
| |
| − | {{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | [[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
| |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]]''' i el '''[[castellà]]''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]].
| |
| − | | |
| − | El predomini [[castellà]] es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclavament]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El [[valencià]] té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?"<br /><small>Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià</small><ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=10% |Us
| |
| − | !width=10% |Castellà
| |
| − | !width=10% |Valencià
| |
| − | |-
| |
| − | | Sempre
| |
| − | | 48,1%
| |
| − | | 32,6%
| |
| − | |-
| |
| − | | Generalment
| |
| − | | 4,4%
| |
| − | | 2,5%
| |
| − | |-
| |
| − | | Més que l'atra llengua
| |
| − | | 2,0%
| |
| − | | 1,3%
| |
| − | |-
| |
| − | | Indistintament
| |
| − | | colspan=2 | 6,2%
| |
| − | |-
| |
| − | | atres idiomes
| |
| − | | colspan=2 | 2,9%
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | El predomini [[valencià]] es concentra en la costa i comarques contigües, comprén un 75% del territori i en ella residix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilisar-ho preferentment en la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el [[castellà]].<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del [[valencià]] en la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentres que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és en poques paraules un estàndart en alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.
| |
| − | | |
| − | En quant al coneiximent del [[valencià]], i per al conjunt de la '''Comunitat Valenciana''', el 76% de la població afirma entendre-ho, el 53% ser capaç de parlar-ho, i el 25% saber escriure-ho, segons el mateix sondeig.
| |
| − | | |
| − | D'atra banda, sobre atres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilisada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.
| |
| − | | |
| − | Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'[[anglés]], que té un us important en la costa de la [[província d'Alacant]] (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el [[rumà]], molt utilisat en la [[província de Castelló]].
| |
| − | | |
| − | == Símbols ==
| |
| − | {{AP|Real Senyera Valenciana}}
| |
| − | [[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
| |
| − | La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]].
| |
| − | | |
| − | La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional del [[Regne de Valéncia]] des de l'edat mija i de la que es conserva un eixemplar en el Museu de l'Ajuntament de Valencia, està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la [[corona d'Aragó]], a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.
| |
| − | | |
| − | L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'[[Exposició Regional de 1909]], en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].
| |
| − | | |
| − | L'emblema de la [[Generalitat Valenciana]] es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric [[Regne de Valéncia]], l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].
| |
| − | | |
| − | L'estandart, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fondo de color carmesí, ribetejat d'or.
| |
| − | | |
| − | Entre atres símbols no oficials utilisats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de [[Lo Rat Penat]] i del drac-alat, junt en els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].
| |
| − | | |
| − | El crit d'[[Amunt Valéncia]]! fon promogut durant els últim anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any [[1957]].
| |
| − | | |
| − | == Deports ==
| |
| − | {{AP|Pilota valenciana}}
| |
| − | El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilisats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dòna a este deport és tal que des de fa diversos en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.
| |
| − | | |
| − | Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.
| |
| − | | |
| − | Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.
| |
| − | | |
| − | Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vilarreal CF]], [[Hèrcules CF]], [[Llevant UD]] (club decà de la''' Comunitat Valenciana''', fundat en [[1909]]), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títuls, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians. De tots estos equips, el [[Valéncia CF]] és l'equip més conegut de la Comunitat Valenciana, ya que ha segut el que més títuls ha guanyat i és considerat per tots com el primer equip en quant a història i títuls.
| |
| − | | |
| − | == Festes ==
| |
| − | *Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]].
| |
| − | *Març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (es celebren per tota la geografia valenciana).
| |
| − | *Abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''.
| |
| − | *Abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc.
| |
| − | *Abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, així com escenificacions del [[Tractat de Torrella]].
| |
| − | *Juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny.
| |
| − | *Agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]].
| |
| − | *Agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost.
| |
| − | *Agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost.
| |
| − | *Setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.
| |
| − | *La ''Festa de la Verema'' de [[Requena]] i [[Utiel]] a finals d'agost o principis de setembre.
| |
| − | * També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]].
| |
| − | *Octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]]'' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal.
| |
| − | *Octubre: La ''[[Mocaorà]]'', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la '''Comunitat Valenciana'''.
| |
| − | *Novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la '''comunitat valenciana''' l'orige del qual es remonta a l'any [[1346]]
| |
| − | | |
| − | Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i qualitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les [[Falles]] o [[Moros i Cristians]], en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes.
| |
| − | | |
| − | Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.
| |
| − | | |
| − | Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran quantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.
| |
| − | | |
| − | == Gastronomia ==
| |
| − | ''<small>Veja's també:</small> '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]''' ''
| |
| − | [[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|200px|Vins en denominació d'Orige valencians]]
| |
| − | | |
| − | La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrosos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'[[arròs a banda]], el [[arròs a la pedrera]], [[arròs negre]], [[arròs en costra]], [[arròs caldós]], [[arròs al forn]], [[arròs a la caçola]], entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.
| |
| − | | |
| − | El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la [[taronja]], una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.
| |
| − | | |
| − | ==== Begudes ====
| |
| − | L'[[orchata de chufa]], el núcleu tradicional d'elaboració de la qual és [[Alboraya]], és una beguda típica, acompanyada en ''fartons''. També és tradicional la producció de [[café licor]] (típic de [[Alcoy]]), i la [[mistela]] (en la [[Marina Baixa]] i la [[Foya de Bunyol]]).L' ''esòfac'', licor a base d'herbes de la [[Serra de Mariola]].
| |
| − | | |
| − | ==== Dolços ====
| |
| − | | |
| − | La gran majoria de dolços té el seu orige en l'época àrap, alguns són famosos internacionalment hui en dia, atres són elements importants de celebracions festives locals. ''Pasticets'' d'armela o de moniato p.ex.
| |
| − | | |
| − | [[Xixona]] és el lloc de fabricació tradicional del [[torró]], aliment molt consumit en Nadal a [[Espanya]] i en la resta del món hispà. Actualment també es fabriquen atres dolços nadalencs, com a mantecades o massapans.
| |
| − | | |
| − | En [[Xàtiva]], s'elabora el famós ''Arnadí'', postres elaborades en carabassa. En El [[Vall d'Albaida]] són típiques les ''fogases'' i ''mones'', sent les més conegudes les d'[[Alberic]]. En [[Oriola]] i la seua comarca estan les ''almojàbenes'', i en [[Alcoy]] les ''confits''. [[La Vila Joyosa]] té una important tradició de ''chocolates''.
| |
| − | | |
| − | == Parcs naturals ==
| |
| − | {{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha declarats els següents parcs naturals:
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=15% |Província
| |
| − | !width=85% |Parcs
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Castelló|Castelló]]''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[parc natural de les Illes Columbretes|Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifasar]] · [[parc Natural del Penyagolosa]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[parc natural del Túria]] · [[parc Natural de la la Pobla de Sant Miquel]]
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | == Transports ==
| |
| − | === carreteres ===
| |
| − | La principal carretera de la '''Comunitat Valenciana''' és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen [[Valéncia]] en [[Madrit]], [[Alacant]] en [[Madrit]], [[Valéncia]] en [[Albacete]], i [[Alacant]] en [[Valéncia]] per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]]'', que passa per [[Alcoy]] i [[Xàtiva]].
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals carreteres de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=40% |Carretera
| |
| − | !width=20% |Desde - Fins a
| |
| − | !width=40% |Poblaciones per on passa
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterràneu]] || El Jonc - Màlaga || align=left|Pobla Tornesa, Castelló, Sagunt, Valéncia, Alzira, Gandia, Benidorm, Alacant, Elig, Oriola i Torrevella
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia De l'Est]] || Madrit - Valéncia || align=left|Utiel, Requena, Bunyol, Chiva, Chest i Valéncia
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia d'Alacant]] || Honrubia - Alacant || align=left|Villena, Sax, Elda-Petrer, Novelda, Alacant
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia Mudéixar]] || França - Sagunt || align=left|Sagunt, Sogorp i Viver
| |
| − | |}
| |
| − | <br clear=all>
| |
| − | | |
| − | === Aeroports ===
| |
| − | {{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] ([[Alacant]]) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] ([[Valéncia]]), que van sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, l'[[Aeroport de Castelló]], en la [[província de Castelló]].
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Aeropuertos de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=15% |Aeroport
| |
| − | !width=75% |Ubicació
| |
| − | !width=10% |Passagers ([[2006]])
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|9 km d'[[Alacant]], en el terme municipal d'[[Elig]], en la N-332 entre Alacant i Santa Pola || align=left|8.893.720
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|8 km de [[Valéncia]], en els termes municipals de [[Manises]] i [[Quart de Poblet]], en l'Autovia || align=left|4.969.113
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Castelló|Castelló]]''' || align=left|En fase de construcció en les voltants de Vilanova d'Alcolea|| -
| |
| − | |}
| |
| − | <br clear="all"/>
| |
| − | | |
| − | == Vore també ==
| |
| − | *[[Real Senyera]]
| |
| − | *[[Història de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Llengua valenciana]]
| |
| − | *[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[9 d'Octubre]]
| |
| − | *[[Generalitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Geografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Demografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | | |
| − | == Enllaços externs ==
| |
| − | | |
| − | *[http://www.gva.es Web oficial de la Generalitat Valenciana]
| |
| − | *[http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana]
| |
| − | *[http://www.ladipu.com Diputació d'Alacant]
| |
| − | *[http://www.dipcas.es Diputació de Castelló]
| |
| − | *[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
| |
| − | *[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]
| |
| − | | |
| − | == Referències ==
| |
| − | {{Reflist}}
| |
| − | {{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}
| |
| − | | |
| − | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
| |
| − | | |
| − | | |
| − | [[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | [[Categoria:Comunitat Valenciana]]
| |
| − | {{Regne de Valéncia}}
| |
| − | {{Ficha d'entitat subnacional
| |
| − | |nom = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| |
| − | |nom complet = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| |
| − | |país = Espanya
| |
| − | |unitat = [[Comunitat autònoma]]
| |
| − | |himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | |bandera = Senyera valenciana.png
| |
| − | |escut = escutregnevalencia.png
| |
| − | |mapa = Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Europa.png
| |
| − | |tamany_mapa = 200px
| |
| − | |peu_mapa = Valéncia en [[Europa]]
| |
| − | |capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]
| |
| − | |idiomes_oficials = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
| |
| − | |coor =
| |
| − | |subdivisió = [[Províncies d'Espanya|Províncies]] i [[Comarques de la Comunitat Valenciana|Comarques]]
| |
| − | |dirigents_títuls = President
| |
| − | |gentilici = Valencià/na
| |
| − | |dirigents_nom = [[Francisco Camps]] ([[PPCV]])
| |
| − | |superficie = 23.255 km²
| |
| − | |superfície_lloc = 8
| |
| − | |superfície_post = (4,6%)
| |
| − | |superfície_terra =
| |
| − | |superfície_auya =
| |
| − | |còdic ISO = VC
| |
| − | |entitat = [[Comunitat Autònoma]]
| |
| − | |camp1_nom = Consideració
| |
| − | |camp1 = [[Nacionalitat]]
| |
| − | |camp2_nom = Llengua pròpia
| |
| − | |camp2 = [[Idioma valencià|Valencià]]
| |
| − | |camp3_nom = Fundació
| |
| − | |camp3 = [[Taifa de Valéncia]]
| |
| − | |camp4_nom = Festa oficial
| |
| − | |camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])
| |
| − | |població = 5.111.706 hab
| |
| − | |població_lloc = 4
| |
| − | |població_any = 2010
| |
| − | |població_post = 10% aprox
| |
| − | |densitat = 219,81 hab/km²
| |
| − | |densitat_post =
| |
| − | |tipo_superior_X =
| |
| − | |superior_X =
| |
| − | |pàgina web = http://www.gva.es
| |
| − | }}
| |
| − | {{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}
| |
| − | {{destacat}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].
| |
| − | | |
| − | El territori, que coincidix en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''[[Valéncia]]'', encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].
| |
| | | | |
| | == Història == | | == Història == |
| − | {{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Época antiga ===
| |
| − | [[Image:Mapa de les etnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color vert.]]
| |
| − | [[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
| |
| − | El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà|contestans]], en el centre els [[edetà|edetans]], i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartaginesos]].
| |
| − |
| |
| − | Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en atres zones iberes d'[[Espanya]].
| |
| − |
| |
| − | === Época migeval ===
| |
| − |
| |
| − | El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al [[sigle XI]] fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar [[Valéncia]] com a gran ciutat.
| |
| − |
| |
| − | Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i [[Dénia]], estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'[[Alacant]], que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del [[Regne de Valéncia]] en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de [[Valéncia]] i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per [[Castella]] en [[1304]]. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà [[Xúquer]]'' ("després del [[Xúquer]]", en [[Xàtiva]]).
| |
| − |
| |
| − | En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes desde [[Aragó]] principalment, [[Navarra]], [[Castella]] i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.
| |
| − |
| |
| − | L'expansió mediterrànea de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].
| |
| − |
| |
| − | === Época moderna ===
| |
| − | L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.
| |
| − |
| |
| − | Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.
| |
| − |
| |
| − | === Época contemporànea ===
| |
| − |
| |
| − | Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de la resta d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]
| |
| − |
| |
| − | Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, després de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].
| |
| − |
| |
| − | Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.
| |
| − |
| |
| − | En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la '''Comunitat Valenciana''' es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] ([[1982]]-[[1995]]) i tres per part del [[PPCV]] ([[1995]]-actualitat). En [[2006]] es va aprovar la Llei Orgànica 1/[[2006]], que reforma l'[[Estatut d'Autonomia de 1982]].
| |
| − |
| |
| − | == Govern i administració autonòmics ==
| |
| − |
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'ampar de lo que dispon l'artícul segon de la Constitució Espanyola:
| |
| − | {{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}
| |
| − |
| |
| − | El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constituïx la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell".
| |
| − |
| |
| − | El president de la [[Generalitat Valenciana]] és al seu torn el president del [[Govern valencià]].
| |
| − |
| |
| − | La potestat llegislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen al poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.
| |
| − |
| |
| − | == Divisió administrativa ==
| |
| − |
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cada una d'elles és una entitat en personalitat jurídica pròpia i conta en autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cada una de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.
| |
| − |
| |
| − | Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.
| |
| − |
| |
| − | Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la '''Comunitat Valenciana''', les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual fon aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la [[Generalitat Valenciana]]. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.
| |
| − | Aixina, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc otorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vullguen crear [[mancomunitat]]s, podent superar la denominacions comarcals, encara que no les provincials.
| |
| − |
| |
| − | :''Veja artículs principals:''
| |
| − | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | * [[Història de les comarques valencianes]]
| |
| − | * [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].
| |
| − |
| |
| − | == Geografia ==
| |
| − | {{AP|Geografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Cartografia ===
| |
| − |
| |
| − | === Relleu ===
| |
| − |
| |
| − | Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).
| |
| − |
| |
| − | El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].
| |
| − |
| |
| − | === Clima ===
| |
| − | La Comunitat Valenciana esta banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot en la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipos de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:
| |
| − |
| |
| − | *[[Clima mediterràneu típic]]: s'estén per tot el litoral nort i centre de la Comunitat, té hiverns no molt frets a causa de la característica suavisadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i autumne, en riscs de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són [[Castelló]], [[Gandia]], [[Torrent]], [[Sagunt]] i [[Valéncia]].
| |
| − |
| |
| − | * [[Clima mediterràneu continentalisalisat]]: és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterràneu típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són frets, els estius són més càlits que en el clima mediterràneu típic en temperatures màximes que en algunes zones conseguixen els 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarc de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són [[Requena]] i [[Villena]], i en menor grau [[Alcoy]], [[Elda]] i [[Xàtiva]].
| |
| − |
| |
| − | *[[Clima mediterràneu sec]]: es donen des del nort de la província d'[[Alacant]] fins a l'extrem sur llimitant en la regió de [[Múrcia]], les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: conforme nos dirigim cap al sur de la província d'Alacant apareix un clima més aïna àrit en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llarcs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escassíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (autumne i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són [[Alacant]], [[Benidorm]], [[Elig]], [[Oriola]] i [[Torrevella]].
| |
| − |
| |
| − | *[[Clima de montanya]]: es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterràneu continentalisat. El clima de montanya es rig per l'altitut, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és [[Morella]].
| |
| − |
| |
| − | === Hidrografia ===
| |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=35% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals rius valencians
| |
| − |
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=50% |Riu
| |
| − | !width=10% |Llongitut (km)
| |
| − | !width=10% |Conca (icm)
| |
| − | !width=15% |Cabal mig (m³/s)<ref>''Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Masia de Mompó; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Presa de Vilamarchant; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Vinalopó'', Santa Eulàlia; ''Palancia'', Presa de Basal; ''Serpis'', Beniarrés</ref>
| |
| − | !width=15% |Caudal màxim (m³/s)<ref>''Cabal estimat en la màxima creixcuda històrica. Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Alzira; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Valéncia; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Palància'', Sagunt; ''Serpis'', Lorcha</ref>
| |
| − |
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Xúquer]]||align=right|498||align=right|21.578||align=right|49,22||align=right|16.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[riu Segura|Segura]]||align=right|325||align=right|19.525||align=right|21,59||align=right|2.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Túria]]||align=right|280||align=right|6.394||align=right|14,75||align=right|3.700||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Millars]]||align=right|156||align=right|4.028||align=right|9,06||align=right|3.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Vinalopó]]||align=right|81||align=right|1.692||align=right|0,85||align=right| - ||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Palància]]||align=right|85||align=right|911||align=right|0,20||align=right|900||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Serpis]]||align=right|75||align=right|753||align=right|2,59||align=right|770||
| |
| − | |-
| |
| − | |}
| |
| − |
| |
| − | Entre els rius [[alòcton]]s, naixcuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix en [[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que en una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a [[Valéncia]]. Excepte el [[Segura]], que naix en les [[Serres Bètiques]], els atres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].
| |
| − |
| |
| − | Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estages i molt temudes les seues creixcudes de l'autumne que causen [[inundacions]] en les seues planes aluvials (de nort a sur: la ''Plana'', la ''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Patixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, turístic i sobretot agrícola, sent la base dels pròspers regadius valencians.
| |
| − |
| |
| − | Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.
| |
| | | | |
| − | Al nort estan els rius [[Sénia]], limítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.
| + | Per favor, podries llevar per complet totes les edicions meues en Història de la Comunitat Valenciana? [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 10:57, 23 jun 2015 (CEST) |
| | + | : Perdon por meterme en una caonversacion ajena pero, por que quieres eliminar tus aportaciones al articulo? Creo qu esta muy bien hecho y habria que seguir ampliandolo. En cuanto tenga un rato te echo una mano. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 15:00, 23 jun 2015 (CEST) |
| | | | |
| − | En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt en el [[Túria]] i al [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes
| + | He contestat en la meua dicussió gràcies. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 16:05, 23 jun 2015 (CEST) |
| − | [[Ibèric]] i [[Bètic]] i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del [[Millars]], i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria. | |
| | | | |
| − | Al sur del masís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amplis i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a [[Alacant]] i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].
| + | Gràcies, continuaré en ell. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 22:24, 24 jun 2015 (CEST) |
| | | | |
| − | Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el [[Guadalupe]], que és un afluent del [[Ebre]].
| + | == Castelló de la Plana == |
| | | | |
| − | == Demografia ==
| + | Hola, Valencian, pareix que hi ha algun problema en l'artícul de [[Castelló de la Plana]]. Casi tot es veu en negreta, inclús parts que no formen part de l'artícul. ¿Podries arreglar-ho? Moltes gràcies i una salutació. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 17:33, 31 jul 2015 (CEST) |
| − | {{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Municipis en mes de 50.000 habitants (2010)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística]]. (01-01-2010). Real Decret 1612/2010, de 7 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2010%2F&file=pcaxis&N=&L=0] (Consultat 25 de juny 2011)</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=5% |Posició
| |
| − | !width=85% |Municipi
| |
| − | !width=10% |Població
| |
| − | |-
| |
| − | |1ª||align=left|[[Valéncia]]||align=right|809.267
| |
| − | |-
| |
| − | |2ª||align=left|[[Alacant]]||align=right|334.418
| |
| − | |-
| |
| − | |3ª||align=left|[[Elig]]||align=right|230.822
| |
| − | |-
| |
| − | |4ª||align=left|[[Castelló de la Plana]]||align=right|180.690
| |
| − | |-
| |
| − | |5ª||align=left|[[Torrevella]]||align=right|101.191
| |
| − | |-
| |
| − | |6ª||align=left|[[Oriola]]||align=right|87.113
| |
| − | |-
| |
| − | |7ª||align=left|[[Torrent]]||align=right|79.843
| |
| − | |-
| |
| − | |8ª||align=left|[[Gandia]]||align=right|79.430
| |
| − | |-
| |
| − | |9ª||align=left|[[Benidorm]]||align=right|71.198 | |
| − | |-
| |
| − | |10ª||align=left|[[Sagunt]]||align=right|66.259
| |
| − | |-
| |
| − | |11ª||align=left|[[Paterna]]||align=right|65.921
| |
| − | |-
| |
| − | |12ª||align=left|[[Alcoy]]||align=right|61.417
| |
| − | |-
| |
| − | |13ª||align=left|[[Elda]]||align=right|54.815
| |
| − | |-
| |
| − | |14ª||align=left|[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|54.088
| |
| − | |-
| |
| − | |15ª||align=left|[[Vilarreal]]||align=right|51.367
| |
| − | |}
| |
| | | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.111.706 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2010]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,90% de la població nacional.
| + | == Fallera Major de Valéncia == |
| | | | |
| − | Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
| + | Hui Katxis ha fet la plantilla de Fallera Major de Valéncia, pero no conseguim que ixca la Comissió a la que pertayn, no se perque no ix. ¿ Pots pegar-li una ullaeta a vore ? També costa molt que lo de "Vore Tambe" aparega al final ya que a vegades ix en el lateral al costat de la fotografia. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:07, 29 set 2015 (CEST) |
| | | | |
| − | D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].
| + | --------------------------------------------------- |
| | | | |
| − | En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-se [[Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel [[turisme]].
| + | Ya he fet un arregle i queda be reduint la foto i apareix complet lo de "Vore també" a la esquerra de la foto. |
| | + | L'únic que no he conseguit és que aparega el nom de la comissió no se per que, pero no hi ha manera. |
| | + | Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:29, 30 set 2015 (CEST) |
| | | | |
| − | Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clarament i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.
| + | == [[Anex:Entitats pancatalanistas en la Comunitat Valenciana]] == |
| | | | |
| − | {| {{tablabonita}}
| + | Hola, Valencian. Yo crec que l'expressió "Entitats pancatalanistes" és incorrecta, ya que laparaula "Entitat" és femenina i, per contra, "pancatalaniste" és masculina, per això, per concordància de gènero, em pareix que lo correcte és que utilisem "Entitats pancatalanistas", aixina en femení. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 20:07, 10 dec 2015 (CET) |
| − | !bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Comunitat Valenciana i <br />percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref>
| |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població ||align=center| 1.246.485 ||align=center| 1.459.465 ||align=center| 1.587.533|| align=center|1.704.127|| align=center| 1.745.514|| align=center|1.896.738|| align=center| 2.176.670||align=center|2.307.068
| |
| − | |-
| |
| − | | Percentage ||align=center|8,06% ||align=center|8,31%||align=center|8,53%|| align=center|8,52% || align=center|8,16%|| align=center|8,01%|| align=center| 8,37%|| align=center| 8,20%
| |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població || align=center| 2.480.879|| align=center| 3.073.255|| align=center| 3.646.765|| align=center|3.923.841|| align=center|4.009.329|| align=center| 4.202.608|| align=center| 4.806.908||align=center| 5.029.601
| |
| | | | |
| − | |-
| + | :No sé com no m'he donat conte abans, pero és evident que "pancatalanistes" és totalment correcte, simplement és el plural de "pancatalanista". Aixina que el meu mensage anterior no tenia molt sentit. Gràcies, Valencian. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 00:18, 13 dec 2015 (CET) |
| − | | Percentage || align=center| 8,11%||align=center|9,05% || align=center| 9,66%|| align=center|9,95%|| align=center|10,11% || align=center|10,22%|| align=center|10,75% ||align=center|10,90%
| |
| − | |}
| |
| | | | |
| − | == Economia == | + | == Cartell de película == |
| | | | |
| − | {{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}
| + | Hola, Valencian. L'artícul [[Els Miserables]] té una image, el cartell publicitari de la película, que crec que té drets d'autor, aixina que de moment l'he llevat. ¿Deuríem borrar-la? Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 20:14, 15 gin 2016 (CET) |
| | | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.
| + | :Moltes gràcies a tu per la teua ajuda. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 01:00, 19 gin 2016 (CET) |
| | | | |
| − | L'any [[2002]] la '''Comunitat Valenciana''' va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any [[2002]] el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.
| + | == Plantilla == |
| | | | |
| − | == Llengua ==
| + | M'han enviat açò pero yo no se fer plantilles: |
| − | {{AP|Llengua valenciana}}
| |
| − | {{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | [[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
| |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]]''' i el '''[[castellà]]''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]].
| |
| | | | |
| − | El predomini [[castellà]] es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclavament]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El [[valencià]] té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.
| + | Hola Jose2,(no hablo valenciano, mis colaboraciones son traducciones,imagino que necesitarán alguna correción, pero me gusta colaborar) creo que he hecho alguna cosilla mal, pues he intentado traducir la plantilla referente a cómo escribir "teoremas" desde el castellano, y algo he debido de hacer muy mal porque al intentar escribir un teorema me ha salido toda la plantilla dentro de la pagina que intento editar, y esto no debería de ser así, solo tendría que salir el teorema, y claro al salir toda la página de la plantilla se queda una página grande y fea, por favor, ¿podría alguien ayudarme a solucionar esto? Yo no sé cómo hacerlo. Aquí esta el link de la plantilla mal hecha: http://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Teorema |
| | + | Saludos. Y gracias por tu atención. EirVal (discussió) 18:13, 27 ago 2016 (CEST) |
| | | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
| + | Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 01:04, 29 ago 2016 (CEST) |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?"<br /><small>Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià</small><ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=10% |Us
| |
| − | !width=10% |Castellà
| |
| − | !width=10% |Valencià
| |
| − | |-
| |
| − | | Sempre
| |
| − | | 48,1%
| |
| − | | 32,6%
| |
| − | |-
| |
| − | | Generalment
| |
| − | | 4,4%
| |
| − | | 2,5%
| |
| − | |-
| |
| − | | Més que l'atra llengua
| |
| − | | 2,0%
| |
| − | | 1,3%
| |
| − | |-
| |
| − | | Indistintament
| |
| − | | colspan=2 | 6,2%
| |
| − | |-
| |
| − | | atres idiomes
| |
| − | | colspan=2 | 2,9%
| |
| − | |}
| |
| | | | |
| − | El predomini [[valencià]] es concentra en la costa i comarques contigües, comprén un 75% del territori i en ella residix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilisar-ho preferentment en la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el [[castellà]].<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del [[valencià]] en la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentres que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és en poques paraules un estàndart en alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.
| + | == Historia de la Uiquipedia == |
| | + | Perdona, te queria preguntar si sabes quienes crearon la Uiquipedia. En su articulo dice que Ssurfer y Mixalberto fueron los primeros usuarios pero me gustaria saber quien fue el que establecio la pagina web y se encargo de la programacion o codificacion. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:22, 20 oct 2016 (CEST) |
| | | | |
| − | En quant al coneiximent del [[valencià]], i per al conjunt de la '''Comunitat Valenciana''', el 76% de la població afirma entendre-ho, el 53% ser capaç de parlar-ho, i el 25% saber escriure-ho, segons el mateix sondeig.
| + | == Gracies == |
| | | | |
| − | D'atra banda, sobre atres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilisada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.
| + | I demane disculpes és que ací el meu ordenador diu això, és que costa un montó escriure i clar.... em molesta, perque cal seguir defenent la llengua valenciana. |
| − | | + | Salutacions. |
| − | Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'[[anglés]], que té un us important en la costa de la [[província d'Alacant]] (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el [[rumà]], molt utilisat en la [[província de Castelló]].
| |
| − | | |
| − | == Símbols ==
| |
| − | {{AP|Real Senyera Valenciana}}
| |
| − | [[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
| |
| − | La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]].
| |
| − | | |
| − | La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional del [[Regne de Valéncia]] des de l'edat mija i de la que es conserva un eixemplar en el Museu de l'Ajuntament de Valencia, està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la [[corona d'Aragó]], a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.
| |
| − | | |
| − | L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'[[Exposició Regional de 1909]], en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].
| |
| − | | |
| − | L'emblema de la [[Generalitat Valenciana]] es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric [[Regne de Valéncia]], l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].
| |
| − | | |
| − | L'estandart, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fondo de color carmesí, ribetejat d'or.
| |
| − | | |
| − | Entre atres símbols no oficials utilisats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de [[Lo Rat Penat]] i del drac-alat, junt en els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].
| |
| − | | |
| − | El crit d'[[Amunt Valéncia]]! fon promogut durant els últim anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any [[1957]].
| |
| − | | |
| − | == Deports ==
| |
| − | {{AP|Pilota valenciana}}
| |
| − | El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilisats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dòna a este deport és tal que des de fa diversos en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.
| |
| − | | |
| − | Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.
| |
| − | | |
| − | Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.
| |
| − | | |
| − | Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vilarreal CF]], [[Hèrcules CF]], [[Llevant UD]] (club decà de la''' Comunitat Valenciana''', fundat en [[1909]]), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títuls, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians. De tots estos equips, el [[Valéncia CF]] és l'equip més conegut de la Comunitat Valenciana, ya que ha segut el que més títuls ha guanyat i és considerat per tots com el primer equip en quant a història i títuls.
| |
| − | | |
| − | == Festes ==
| |
| − | *Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]].
| |
| − | *Març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (es celebren per tota la geografia valenciana).
| |
| − | *Abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''.
| |
| − | *Abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc.
| |
| − | *Abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, així com escenificacions del [[Tractat de Torrella]].
| |
| − | *Juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny.
| |
| − | *Agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]].
| |
| − | *Agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost.
| |
| − | *Agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost.
| |
| − | *Setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.
| |
| − | *La ''Festa de la Verema'' de [[Requena]] i [[Utiel]] a finals d'agost o principis de setembre.
| |
| − | * També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]].
| |
| − | *Octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]]'' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal.
| |
| − | *Octubre: La ''[[Mocaorà]]'', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la '''Comunitat Valenciana'''.
| |
| − | *Novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la '''comunitat valenciana''' l'orige del qual es remonta a l'any [[1346]]
| |
| − | | |
| − | Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i qualitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les [[Falles]] o [[Moros i Cristians]], en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes.
| |
| − | | |
| − | Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.
| |
| − | | |
| − | Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran quantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.
| |
| − | | |
| − | == Gastronomia ==
| |
| − | ''<small>Veja's també:</small> '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]''' ''
| |
| − | [[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|200px|Vins en denominació d'Orige valencians]]
| |
| − | | |
| − | La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrosos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'[[arròs a banda]], el [[arròs a la pedrera]], [[arròs negre]], [[arròs en costra]], [[arròs caldós]], [[arròs al forn]], [[arròs a la caçola]], entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.
| |
| − | | |
| − | El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la [[taronja]], una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.
| |
| − | | |
| − | ==== Begudes ====
| |
| − | L'[[orchata de chufa]], el núcleu tradicional d'elaboració de la qual és [[Alboraya]], és una beguda típica, acompanyada en ''fartons''. També és tradicional la producció de [[café licor]] (típic de [[Alcoy]]), i la [[mistela]] (en la [[Marina Baixa]] i la [[Foya de Bunyol]]).L' ''esòfac'', licor a base d'herbes de la [[Serra de Mariola]].
| |
| − | | |
| − | ==== Dolços ====
| |
| − | | |
| − | La gran majoria de dolços té el seu orige en l'época àrap, alguns són famosos internacionalment hui en dia, atres són elements importants de celebracions festives locals. ''Pasticets'' d'armela o de moniato p.ex.
| |
| − | | |
| − | [[Xixona]] és el lloc de fabricació tradicional del [[torró]], aliment molt consumit en Nadal a [[Espanya]] i en la resta del món hispà. Actualment també es fabriquen atres dolços nadalencs, com a mantecades o massapans.
| |
| − | | |
| − | En [[Xàtiva]], s'elabora el famós ''Arnadí'', postres elaborades en carabassa. En El [[Vall d'Albaida]] són típiques les ''fogases'' i ''mones'', sent les més conegudes les d'[[Alberic]]. En [[Oriola]] i la seua comarca estan les ''almojàbenes'', i en [[Alcoy]] les ''confits''. [[La Vila Joyosa]] té una important tradició de ''chocolates''.
| |
| − | | |
| − | == Parcs naturals ==
| |
| − | {{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha declarats els següents parcs naturals:
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=15% |Província
| |
| − | !width=85% |Parcs
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Castelló|Castelló]]''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[parc natural de les Illes Columbretes|Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifasar]] · [[parc Natural del Penyagolosa]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[parc natural del Túria]] · [[parc Natural de la la Pobla de Sant Miquel]]
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | == Transports ==
| |
| − | === carreteres ===
| |
| − | La principal carretera de la '''Comunitat Valenciana''' és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen [[Valéncia]] en [[Madrit]], [[Alacant]] en [[Madrit]], [[Valéncia]] en [[Albacete]], i [[Alacant]] en [[Valéncia]] per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]]'', que passa per [[Alcoy]] i [[Xàtiva]].
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals carreteres de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=40% |Carretera
| |
| − | !width=20% |Desde - Fins a
| |
| − | !width=40% |Poblaciones per on passa
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterràneu]] || El Jonc - Màlaga || align=left|Pobla Tornesa, Castelló, Sagunt, Valéncia, Alzira, Gandia, Benidorm, Alacant, Elig, Oriola i Torrevella
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia De l'Est]] || Madrit - Valéncia || align=left|Utiel, Requena, Bunyol, Chiva, Chest i Valéncia
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia d'Alacant]] || Honrubia - Alacant || align=left|Villena, Sax, Elda-Petrer, Novelda, Alacant
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia Mudéixar]] || França - Sagunt || align=left|Sagunt, Sogorp i Viver
| |
| − | |}
| |
| − | <br clear=all>
| |
| − | | |
| − | === Aeroports ===
| |
| − | {{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] ([[Alacant]]) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] ([[Valéncia]]), que van sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, l'[[Aeroport de Castelló]], en la [[província de Castelló]].
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Aeropuertos de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=15% |Aeroport
| |
| − | !width=75% |Ubicació
| |
| − | !width=10% |Passagers ([[2006]])
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|9 km d'[[Alacant]], en el terme municipal d'[[Elig]], en la N-332 entre Alacant i Santa Pola || align=left|8.893.720
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|8 km de [[Valéncia]], en els termes municipals de [[Manises]] i [[Quart de Poblet]], en l'Autovia || align=left|4.969.113
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Castelló|Castelló]]''' || align=left|En fase de construcció en les voltants de Vilanova d'Alcolea|| -
| |
| − | |}
| |
| − | <br clear="all"/>
| |
| − | | |
| − | == Vore també ==
| |
| − | *[[Real Senyera]]
| |
| − | *[[Història de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Llengua valenciana]]
| |
| − | *[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[9 d'Octubre]]
| |
| − | *[[Generalitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Geografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Demografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | | |
| − | == Enllaços externs ==
| |
| − | | |
| − | *[http://www.gva.es Web oficial de la Generalitat Valenciana]
| |
| − | *[http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana]
| |
| − | *[http://www.ladipu.com Diputació d'Alacant]
| |
| − | *[http://www.dipcas.es Diputació de Castelló]
| |
| − | *[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
| |
| − | *[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]
| |
| − | | |
| − | == Referències ==
| |
| − | {{Reflist}}
| |
| − | {{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}
| |
| − | | |
| − | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
| |
| − | | |
| − | | |
| − | [[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | [[Categoria:Comunitat Valenciana]]
| |
| − | {{Regne de Valéncia}}
| |
| − | {{Ficha d'entitat subnacional
| |
| − | |nom = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| |
| − | |nom complet = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| |
| − | |país = Espanya
| |
| − | |unitat = [[Comunitat autònoma]]
| |
| − | |himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | |bandera = Senyera valenciana.png
| |
| − | |escut = escutregnevalencia.png
| |
| − | |mapa = Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Europa.png
| |
| − | |tamany_mapa = 200px
| |
| − | |peu_mapa = Valéncia en [[Europa]]
| |
| − | |capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]
| |
| − | |idiomes_oficials = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
| |
| − | |coor =
| |
| − | |subdivisió = [[Províncies d'Espanya|Províncies]] i [[Comarques de la Comunitat Valenciana|Comarques]]
| |
| − | |dirigents_títuls = President
| |
| − | |gentilici = Valencià/na
| |
| − | |dirigents_nom = [[Francisco Camps]] ([[PPCV]])
| |
| − | |superficie = 23.255 km²
| |
| − | |superfície_lloc = 8
| |
| − | |superfície_post = (4,6%)
| |
| − | |superfície_terra =
| |
| − | |superfície_auya =
| |
| − | |còdic ISO = VC
| |
| − | |entitat = [[Comunitat Autònoma]]
| |
| − | |camp1_nom = Consideració
| |
| − | |camp1 = [[Nacionalitat]]
| |
| − | |camp2_nom = Llengua pròpia
| |
| − | |camp2 = [[Idioma valencià|Valencià]]
| |
| − | |camp3_nom = Fundació
| |
| − | |camp3 = [[Taifa de Valéncia]]
| |
| − | |camp4_nom = Festa oficial
| |
| − | |camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])
| |
| − | |població = 5.111.706 hab
| |
| − | |població_lloc = 4
| |
| − | |població_any = 2010
| |
| − | |població_post = 10% aprox
| |
| − | |densitat = 219,81 hab/km²
| |
| − | |densitat_post =
| |
| − | |tipo_superior_X =
| |
| − | |superior_X =
| |
| − | |pàgina web = http://www.gva.es
| |
| − | }}
| |
| − | {{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}
| |
| − | {{destacat}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].
| |
| − | | |
| − | El territori, que coincidix en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''[[Valéncia]]'', encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].
| |
| − | | |
| − | == Història ==
| |
| − | {{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Época antiga ===
| |
| − | [[Image:Mapa de les etnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color vert.]]
| |
| − | [[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
| |
| − | El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà|contestans]], en el centre els [[edetà|edetans]], i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartaginesos]].
| |
| − | | |
| − | Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en atres zones iberes d'[[Espanya]].
| |
| − | | |
| − | === Época migeval ===
| |
| − | | |
| − | El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al [[sigle XI]] fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar [[Valéncia]] com a gran ciutat.
| |
| − | | |
| − | Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i [[Dénia]], estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'[[Alacant]], que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del [[Regne de Valéncia]] en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de [[Valéncia]] i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per [[Castella]] en [[1304]]. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà [[Xúquer]]'' ("després del [[Xúquer]]", en [[Xàtiva]]).
| |
| − | | |
| − | En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes desde [[Aragó]] principalment, [[Navarra]], [[Castella]] i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.
| |
| − | | |
| − | L'expansió mediterrànea de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].
| |
| − | | |
| − | === Época moderna ===
| |
| − | L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.
| |
| − | | |
| − | Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.
| |
| − | | |
| − | === Época contemporànea ===
| |
| − | | |
| − | Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de la resta d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]
| |
| − | | |
| − | Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, després de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].
| |
| − | | |
| − | Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.
| |
| − | | |
| − | En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la '''Comunitat Valenciana''' es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] ([[1982]]-[[1995]]) i tres per part del [[PPCV]] ([[1995]]-actualitat). En [[2006]] es va aprovar la Llei Orgànica 1/[[2006]], que reforma l'[[Estatut d'Autonomia de 1982]].
| |
| − | | |
| − | == Govern i administració autonòmics ==
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'ampar de lo que dispon l'artícul segon de la Constitució Espanyola:
| |
| − | {{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}
| |
| − | | |
| − | El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constituïx la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell".
| |
| − | | |
| − | El president de la [[Generalitat Valenciana]] és al seu torn el president del [[Govern valencià]].
| |
| − | | |
| − | La potestat llegislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen al poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.
| |
| − | | |
| − | == Divisió administrativa ==
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cada una d'elles és una entitat en personalitat jurídica pròpia i conta en autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cada una de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.
| |
| − | | |
| − | Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.
| |
| − | | |
| − | Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la '''Comunitat Valenciana''', les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual fon aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la [[Generalitat Valenciana]]. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.
| |
| − | Aixina, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc otorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vullguen crear [[mancomunitat]]s, podent superar la denominacions comarcals, encara que no les provincials.
| |
| − | | |
| − | :''Veja artículs principals:''
| |
| − | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | * [[Història de les comarques valencianes]]
| |
| − | * [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].
| |
| − | | |
| − | == Geografia ==
| |
| − | {{AP|Geografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Cartografia ===
| |
| − | | |
| − | === Relleu ===
| |
| − | | |
| − | Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).
| |
| − | | |
| − | El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].
| |
| − | | |
| − | === Clima ===
| |
| − | La Comunitat Valenciana esta banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot en la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipos de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:
| |
| − | | |
| − | *[[Clima mediterràneu típic]]: s'estén per tot el litoral nort i centre de la Comunitat, té hiverns no molt frets a causa de la característica suavisadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i autumne, en riscs de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són [[Castelló]], [[Gandia]], [[Torrent]], [[Sagunt]] i [[Valéncia]].
| |
| − | | |
| − | * [[Clima mediterràneu continentalisalisat]]: és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterràneu típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són frets, els estius són més càlits que en el clima mediterràneu típic en temperatures màximes que en algunes zones conseguixen els 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarc de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són [[Requena]] i [[Villena]], i en menor grau [[Alcoy]], [[Elda]] i [[Xàtiva]].
| |
| − | | |
| − | *[[Clima mediterràneu sec]]: es donen des del nort de la província d'[[Alacant]] fins a l'extrem sur llimitant en la regió de [[Múrcia]], les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: conforme nos dirigim cap al sur de la província d'Alacant apareix un clima més aïna àrit en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llarcs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escassíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (autumne i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són [[Alacant]], [[Benidorm]], [[Elig]], [[Oriola]] i [[Torrevella]].
| |
| − | | |
| − | *[[Clima de montanya]]: es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterràneu continentalisat. El clima de montanya es rig per l'altitut, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és [[Morella]].
| |
| − | | |
| − | === Hidrografia ===
| |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=35% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals rius valencians
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=50% |Riu
| |
| − | !width=10% |Llongitut (km)
| |
| − | !width=10% |Conca (icm)
| |
| − | !width=15% |Cabal mig (m³/s)<ref>''Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Masia de Mompó; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Presa de Vilamarchant; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Vinalopó'', Santa Eulàlia; ''Palancia'', Presa de Basal; ''Serpis'', Beniarrés</ref>
| |
| − | !width=15% |Caudal màxim (m³/s)<ref>''Cabal estimat en la màxima creixcuda històrica. Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Alzira; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Valéncia; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Palància'', Sagunt; ''Serpis'', Lorcha</ref>
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | |[[Xúquer]]||align=right|498||align=right|21.578||align=right|49,22||align=right|16.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[riu Segura|Segura]]||align=right|325||align=right|19.525||align=right|21,59||align=right|2.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Túria]]||align=right|280||align=right|6.394||align=right|14,75||align=right|3.700||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Millars]]||align=right|156||align=right|4.028||align=right|9,06||align=right|3.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Vinalopó]]||align=right|81||align=right|1.692||align=right|0,85||align=right| - ||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Palància]]||align=right|85||align=right|911||align=right|0,20||align=right|900||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Serpis]]||align=right|75||align=right|753||align=right|2,59||align=right|770||
| |
| − | |-
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | Entre els rius [[alòcton]]s, naixcuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix en [[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que en una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a [[Valéncia]]. Excepte el [[Segura]], que naix en les [[Serres Bètiques]], els atres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].
| |
| − | | |
| − | Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estages i molt temudes les seues creixcudes de l'autumne que causen [[inundacions]] en les seues planes aluvials (de nort a sur: la ''Plana'', la ''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Patixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, turístic i sobretot agrícola, sent la base dels pròspers regadius valencians.
| |
| − | | |
| − | Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.
| |
| − | | |
| − | Al nort estan els rius [[Sénia]], limítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.
| |
| − | | |
| − | En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt en el [[Túria]] i al [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes
| |
| − | [[Ibèric]] i [[Bètic]] i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del [[Millars]], i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.
| |
| − | | |
| − | Al sur del masís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amplis i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a [[Alacant]] i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].
| |
| − | | |
| − | Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el [[Guadalupe]], que és un afluent del [[Ebre]].
| |
| − | | |
| − | == Demografia ==
| |
| − | {{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Municipis en mes de 50.000 habitants (2010)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística]]. (01-01-2010). Real Decret 1612/2010, de 7 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2010%2F&file=pcaxis&N=&L=0] (Consultat 25 de juny 2011)</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=5% |Posició
| |
| − | !width=85% |Municipi
| |
| − | !width=10% |Població
| |
| − | |-
| |
| − | |1ª||align=left|[[Valéncia]]||align=right|809.267
| |
| − | |-
| |
| − | |2ª||align=left|[[Alacant]]||align=right|334.418
| |
| − | |-
| |
| − | |3ª||align=left|[[Elig]]||align=right|230.822
| |
| − | |-
| |
| − | |4ª||align=left|[[Castelló de la Plana]]||align=right|180.690
| |
| − | |-
| |
| − | |5ª||align=left|[[Torrevella]]||align=right|101.191
| |
| − | |-
| |
| − | |6ª||align=left|[[Oriola]]||align=right|87.113
| |
| − | |-
| |
| − | |7ª||align=left|[[Torrent]]||align=right|79.843
| |
| − | |-
| |
| − | |8ª||align=left|[[Gandia]]||align=right|79.430
| |
| − | |-
| |
| − | |9ª||align=left|[[Benidorm]]||align=right|71.198
| |
| − | |-
| |
| − | |10ª||align=left|[[Sagunt]]||align=right|66.259
| |
| − | |-
| |
| − | |11ª||align=left|[[Paterna]]||align=right|65.921
| |
| − | |-
| |
| − | |12ª||align=left|[[Alcoy]]||align=right|61.417
| |
| − | |-
| |
| − | |13ª||align=left|[[Elda]]||align=right|54.815
| |
| − | |-
| |
| − | |14ª||align=left|[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|54.088
| |
| − | |-
| |
| − | |15ª||align=left|[[Vilarreal]]||align=right|51.367
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.111.706 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2010]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,90% de la població nacional.
| |
| − | | |
| − | Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
| |
| − | | |
| − | D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].
| |
| − | | |
| − | En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-se [[Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel [[turisme]].
| |
| − | | |
| − | Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clarament i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.
| |
| − | | |
| − | {| {{tablabonita}}
| |
| − | !bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Comunitat Valenciana i <br />percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref>
| |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població ||align=center| 1.246.485 ||align=center| 1.459.465 ||align=center| 1.587.533|| align=center|1.704.127|| align=center| 1.745.514|| align=center|1.896.738|| align=center| 2.176.670||align=center|2.307.068
| |
| − | |-
| |
| − | | Percentage ||align=center|8,06% ||align=center|8,31%||align=center|8,53%|| align=center|8,52% || align=center|8,16%|| align=center|8,01%|| align=center| 8,37%|| align=center| 8,20%
| |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població || align=center| 2.480.879|| align=center| 3.073.255|| align=center| 3.646.765|| align=center|3.923.841|| align=center|4.009.329|| align=center| 4.202.608|| align=center| 4.806.908||align=center| 5.029.601
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | | Percentage || align=center| 8,11%||align=center|9,05% || align=center| 9,66%|| align=center|9,95%|| align=center|10,11% || align=center|10,22%|| align=center|10,75% ||align=center|10,90%
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | == Economia ==
| |
| − | | |
| − | {{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.
| |
| − | | |
| − | L'any [[2002]] la '''Comunitat Valenciana''' va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any [[2002]] el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.
| |
| − | | |
| − | == Llengua ==
| |
| − | {{AP|Llengua valenciana}}
| |
| − | {{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | [[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
| |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]]''' i el '''[[castellà]]''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]].
| |
| − | | |
| − | El predomini [[castellà]] es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclavament]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El [[valencià]] té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?"<br /><small>Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià</small><ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=10% |Us
| |
| − | !width=10% |Castellà
| |
| − | !width=10% |Valencià
| |
| − | |-
| |
| − | | Sempre
| |
| − | | 48,1%
| |
| − | | 32,6%
| |
| − | |-
| |
| − | | Generalment
| |
| − | | 4,4%
| |
| − | | 2,5%
| |
| − | |-
| |
| − | | Més que l'atra llengua
| |
| − | | 2,0%
| |
| − | | 1,3%
| |
| − | |-
| |
| − | | Indistintament
| |
| − | | colspan=2 | 6,2%
| |
| − | |-
| |
| − | | atres idiomes
| |
| − | | colspan=2 | 2,9%
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | El predomini [[valencià]] es concentra en la costa i comarques contigües, comprén un 75% del territori i en ella residix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilisar-ho preferentment en la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el [[castellà]].<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del [[valencià]] en la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentres que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és en poques paraules un estàndart en alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.
| |
| − | | |
| − | En quant al coneiximent del [[valencià]], i per al conjunt de la '''Comunitat Valenciana''', el 76% de la població afirma entendre-ho, el 53% ser capaç de parlar-ho, i el 25% saber escriure-ho, segons el mateix sondeig.
| |
| − | | |
| − | D'atra banda, sobre atres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilisada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.
| |
| − | | |
| − | Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'[[anglés]], que té un us important en la costa de la [[província d'Alacant]] (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el [[rumà]], molt utilisat en la [[província de Castelló]].
| |
| − | | |
| − | == Símbols ==
| |
| − | {{AP|Real Senyera Valenciana}}
| |
| − | [[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
| |
| − | La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]].
| |
| − | | |
| − | La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional del [[Regne de Valéncia]] des de l'edat mija i de la que es conserva un eixemplar en el Museu de l'Ajuntament de Valencia, està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la [[corona d'Aragó]], a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.
| |
| − | | |
| − | L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'[[Exposició Regional de 1909]], en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].
| |
| − | | |
| − | L'emblema de la [[Generalitat Valenciana]] es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric [[Regne de Valéncia]], l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].
| |
| − | | |
| − | L'estandart, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fondo de color carmesí, ribetejat d'or.
| |
| − | | |
| − | Entre atres símbols no oficials utilisats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de [[Lo Rat Penat]] i del drac-alat, junt en els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].
| |
| − | | |
| − | El crit d'[[Amunt Valéncia]]! fon promogut durant els últim anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any [[1957]].
| |
| − | | |
| − | == Deports ==
| |
| − | {{AP|Pilota valenciana}}
| |
| − | El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilisats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dòna a este deport és tal que des de fa diversos en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.
| |
| − | | |
| − | Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.
| |
| − | | |
| − | Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.
| |
| − | | |
| − | Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vilarreal CF]], [[Hèrcules CF]], [[Llevant UD]] (club decà de la''' Comunitat Valenciana''', fundat en [[1909]]), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títuls, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians. De tots estos equips, el [[Valéncia CF]] és l'equip més conegut de la Comunitat Valenciana, ya que ha segut el que més títuls ha guanyat i és considerat per tots com el primer equip en quant a història i títuls.
| |
| − | | |
| − | == Festes ==
| |
| − | *Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]].
| |
| − | *Març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (es celebren per tota la geografia valenciana).
| |
| − | *Abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''.
| |
| − | *Abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc.
| |
| − | *Abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, així com escenificacions del [[Tractat de Torrella]].
| |
| − | *Juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny.
| |
| − | *Agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]].
| |
| − | *Agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost.
| |
| − | *Agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost.
| |
| − | *Setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.
| |
| − | *La ''Festa de la Verema'' de [[Requena]] i [[Utiel]] a finals d'agost o principis de setembre.
| |
| − | * També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]].
| |
| − | *Octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]]'' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal.
| |
| − | *Octubre: La ''[[Mocaorà]]'', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la '''Comunitat Valenciana'''.
| |
| − | *Novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la '''comunitat valenciana''' l'orige del qual es remonta a l'any [[1346]]
| |
| − | | |
| − | Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i qualitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les [[Falles]] o [[Moros i Cristians]], en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes.
| |
| − | | |
| − | Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.
| |
| − | | |
| − | Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran quantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.
| |
| − | | |
| − | == Gastronomia ==
| |
| − | ''<small>Veja's també:</small> '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]''' ''
| |
| − | [[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|200px|Vins en denominació d'Orige valencians]]
| |
| − | | |
| − | La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrosos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'[[arròs a banda]], el [[arròs a la pedrera]], [[arròs negre]], [[arròs en costra]], [[arròs caldós]], [[arròs al forn]], [[arròs a la caçola]], entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.
| |
| − | | |
| − | El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la [[taronja]], una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.
| |
| − | | |
| − | ==== Begudes ====
| |
| − | L'[[orchata de chufa]], el núcleu tradicional d'elaboració de la qual és [[Alboraya]], és una beguda típica, acompanyada en ''fartons''. També és tradicional la producció de [[café licor]] (típic de [[Alcoy]]), i la [[mistela]] (en la [[Marina Baixa]] i la [[Foya de Bunyol]]).L' ''esòfac'', licor a base d'herbes de la [[Serra de Mariola]].
| |
| − | | |
| − | ==== Dolços ====
| |
| − | | |
| − | La gran majoria de dolços té el seu orige en l'época àrap, alguns són famosos internacionalment hui en dia, atres són elements importants de celebracions festives locals. ''Pasticets'' d'armela o de moniato p.ex.
| |
| − | | |
| − | [[Xixona]] és el lloc de fabricació tradicional del [[torró]], aliment molt consumit en Nadal a [[Espanya]] i en la resta del món hispà. Actualment també es fabriquen atres dolços nadalencs, com a mantecades o massapans.
| |
| − | | |
| − | En [[Xàtiva]], s'elabora el famós ''Arnadí'', postres elaborades en carabassa. En El [[Vall d'Albaida]] són típiques les ''fogases'' i ''mones'', sent les més conegudes les d'[[Alberic]]. En [[Oriola]] i la seua comarca estan les ''almojàbenes'', i en [[Alcoy]] les ''confits''. [[La Vila Joyosa]] té una important tradició de ''chocolates''.
| |
| − | | |
| − | == Parcs naturals ==
| |
| − | {{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha declarats els següents parcs naturals:
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=15% |Província
| |
| − | !width=85% |Parcs
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Castelló|Castelló]]''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[parc natural de les Illes Columbretes|Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifasar]] · [[parc Natural del Penyagolosa]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[parc natural del Túria]] · [[parc Natural de la la Pobla de Sant Miquel]]
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | == Transports ==
| |
| − | === carreteres ===
| |
| − | La principal carretera de la '''Comunitat Valenciana''' és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen [[Valéncia]] en [[Madrit]], [[Alacant]] en [[Madrit]], [[Valéncia]] en [[Albacete]], i [[Alacant]] en [[Valéncia]] per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]]'', que passa per [[Alcoy]] i [[Xàtiva]].
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals carreteres de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=40% |Carretera
| |
| − | !width=20% |Desde - Fins a
| |
| − | !width=40% |Poblaciones per on passa
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterràneu]] || El Jonc - Màlaga || align=left|Pobla Tornesa, Castelló, Sagunt, Valéncia, Alzira, Gandia, Benidorm, Alacant, Elig, Oriola i Torrevella
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia De l'Est]] || Madrit - Valéncia || align=left|Utiel, Requena, Bunyol, Chiva, Chest i Valéncia
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia d'Alacant]] || Honrubia - Alacant || align=left|Villena, Sax, Elda-Petrer, Novelda, Alacant
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia Mudéixar]] || França - Sagunt || align=left|Sagunt, Sogorp i Viver
| |
| − | |}
| |
| − | <br clear=all>
| |
| − | | |
| − | === Aeroports ===
| |
| − | {{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] ([[Alacant]]) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] ([[Valéncia]]), que van sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, l'[[Aeroport de Castelló]], en la [[província de Castelló]].
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Aeropuertos de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=15% |Aeroport
| |
| − | !width=75% |Ubicació
| |
| − | !width=10% |Passagers ([[2006]])
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|9 km d'[[Alacant]], en el terme municipal d'[[Elig]], en la N-332 entre Alacant i Santa Pola || align=left|8.893.720
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|8 km de [[Valéncia]], en els termes municipals de [[Manises]] i [[Quart de Poblet]], en l'Autovia || align=left|4.969.113
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Castelló|Castelló]]''' || align=left|En fase de construcció en les voltants de Vilanova d'Alcolea|| -
| |
| − | |}
| |
| − | <br clear="all"/>
| |
| − | | |
| − | == Vore també ==
| |
| − | *[[Real Senyera]]
| |
| − | *[[Història de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Llengua valenciana]]
| |
| − | *[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[9 d'Octubre]]
| |
| − | *[[Generalitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Geografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Demografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | | |
| − | == Enllaços externs ==
| |
| − | | |
| − | *[http://www.gva.es Web oficial de la Generalitat Valenciana]
| |
| − | *[http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana]
| |
| − | *[http://www.ladipu.com Diputació d'Alacant]
| |
| − | *[http://www.dipcas.es Diputació de Castelló]
| |
| − | *[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
| |
| − | *[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]
| |
| − | | |
| − | == Referències ==
| |
| − | {{Reflist}}
| |
| − | {{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}
| |
| − | | |
| − | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
| |
| − | | |
| − | | |
| − | [[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | [[Categoria:Comunitat Valenciana]]
| |
| − | {{Regne de Valéncia}}
| |
| − | {{Ficha d'entitat subnacional
| |
| − | |nom = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| |
| − | |nom complet = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| |
| − | |país = Espanya
| |
| − | |unitat = [[Comunitat autònoma]]
| |
| − | |himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | |bandera = Senyera valenciana.png
| |
| − | |escut = escutregnevalencia.png
| |
| − | |mapa = Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Europa.png
| |
| − | |tamany_mapa = 200px
| |
| − | |peu_mapa = Valéncia en [[Europa]]
| |
| − | |capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]
| |
| − | |idiomes_oficials = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
| |
| − | |coor =
| |
| − | |subdivisió = [[Províncies d'Espanya|Províncies]] i [[Comarques de la Comunitat Valenciana|Comarques]]
| |
| − | |dirigents_títuls = President
| |
| − | |gentilici = Valencià/na
| |
| − | |dirigents_nom = [[Francisco Camps]] ([[PPCV]])
| |
| − | |superficie = 23.255 km²
| |
| − | |superfície_lloc = 8
| |
| − | |superfície_post = (4,6%)
| |
| − | |superfície_terra =
| |
| − | |superfície_auya =
| |
| − | |còdic ISO = VC
| |
| − | |entitat = [[Comunitat Autònoma]]
| |
| − | |camp1_nom = Consideració
| |
| − | |camp1 = [[Nacionalitat]]
| |
| − | |camp2_nom = Llengua pròpia
| |
| − | |camp2 = [[Idioma valencià|Valencià]]
| |
| − | |camp3_nom = Fundació
| |
| − | |camp3 = [[Taifa de Valéncia]]
| |
| − | |camp4_nom = Festa oficial
| |
| − | |camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])
| |
| − | |població = 5.111.706 hab
| |
| − | |població_lloc = 4
| |
| − | |població_any = 2010
| |
| − | |població_post = 10% aprox
| |
| − | |densitat = 219,81 hab/km²
| |
| − | |densitat_post =
| |
| − | |tipo_superior_X =
| |
| − | |superior_X =
| |
| − | |pàgina web = http://www.gva.es
| |
| − | }}
| |
| − | {{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}
| |
| − | {{destacat}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].
| |
| − | | |
| − | El territori, que coincidix en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''[[Valéncia]]'', encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].
| |
| − | | |
| − | == Història ==
| |
| − | {{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Época antiga ===
| |
| − | [[Image:Mapa de les etnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color vert.]]
| |
| − | [[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
| |
| − | El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà|contestans]], en el centre els [[edetà|edetans]], i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartaginesos]].
| |
| − | | |
| − | Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en atres zones iberes d'[[Espanya]].
| |
| − | | |
| − | === Época migeval ===
| |
| − | | |
| − | El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al [[sigle XI]] fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar [[Valéncia]] com a gran ciutat.
| |
| − | | |
| − | Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i [[Dénia]], estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'[[Alacant]], que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del [[Regne de Valéncia]] en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de [[Valéncia]] i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per [[Castella]] en [[1304]]. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà [[Xúquer]]'' ("després del [[Xúquer]]", en [[Xàtiva]]).
| |
| − | | |
| − | En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes desde [[Aragó]] principalment, [[Navarra]], [[Castella]] i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.
| |
| − | | |
| − | L'expansió mediterrànea de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].
| |
| − | | |
| − | === Época moderna ===
| |
| − | L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.
| |
| − | | |
| − | Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.
| |
| − | | |
| − | === Época contemporànea ===
| |
| − | | |
| − | Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de la resta d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]
| |
| − | | |
| − | Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, després de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].
| |
| − | | |
| − | Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.
| |
| − | | |
| − | En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la '''Comunitat Valenciana''' es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] ([[1982]]-[[1995]]) i tres per part del [[PPCV]] ([[1995]]-actualitat). En [[2006]] es va aprovar la Llei Orgànica 1/[[2006]], que reforma l'[[Estatut d'Autonomia de 1982]].
| |
| − | | |
| − | == Govern i administració autonòmics ==
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'ampar de lo que dispon l'artícul segon de la Constitució Espanyola:
| |
| − | {{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}
| |
| − | | |
| − | El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constituïx la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell".
| |
| − | | |
| − | El president de la [[Generalitat Valenciana]] és al seu torn el president del [[Govern valencià]].
| |
| − | | |
| − | La potestat llegislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen al poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.
| |
| − | | |
| − | == Divisió administrativa ==
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cada una d'elles és una entitat en personalitat jurídica pròpia i conta en autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cada una de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.
| |
| − | | |
| − | Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.
| |
| − | | |
| − | Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la '''Comunitat Valenciana''', les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual fon aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la [[Generalitat Valenciana]]. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.
| |
| − | Aixina, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc otorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vullguen crear [[mancomunitat]]s, podent superar la denominacions comarcals, encara que no les provincials.
| |
| − | | |
| − | :''Veja artículs principals:''
| |
| − | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | * [[Història de les comarques valencianes]]
| |
| − | * [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].
| |
| − | | |
| − | == Geografia ==
| |
| − | {{AP|Geografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Cartografia ===
| |
| − | | |
| − | === Relleu ===
| |
| − | | |
| − | Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).
| |
| − | | |
| − | El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].
| |
| − | | |
| − | === Clima ===
| |
| − | La Comunitat Valenciana esta banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot en la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipos de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:
| |
| − | | |
| − | *[[Clima mediterràneu típic]]: s'estén per tot el litoral nort i centre de la Comunitat, té hiverns no molt frets a causa de la característica suavisadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i autumne, en riscs de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són [[Castelló]], [[Gandia]], [[Torrent]], [[Sagunt]] i [[Valéncia]].
| |
| − | | |
| − | * [[Clima mediterràneu continentalisalisat]]: és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterràneu típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són frets, els estius són més càlits que en el clima mediterràneu típic en temperatures màximes que en algunes zones conseguixen els 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarc de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són [[Requena]] i [[Villena]], i en menor grau [[Alcoy]], [[Elda]] i [[Xàtiva]].
| |
| − | | |
| − | *[[Clima mediterràneu sec]]: es donen des del nort de la província d'[[Alacant]] fins a l'extrem sur llimitant en la regió de [[Múrcia]], les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: conforme nos dirigim cap al sur de la província d'Alacant apareix un clima més aïna àrit en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llarcs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escassíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (autumne i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són [[Alacant]], [[Benidorm]], [[Elig]], [[Oriola]] i [[Torrevella]].
| |
| − | | |
| − | *[[Clima de montanya]]: es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterràneu continentalisat. El clima de montanya es rig per l'altitut, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és [[Morella]].
| |
| − | | |
| − | === Hidrografia ===
| |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=35% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals rius valencians
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=50% |Riu
| |
| − | !width=10% |Llongitut (km)
| |
| − | !width=10% |Conca (icm)
| |
| − | !width=15% |Cabal mig (m³/s)<ref>''Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Masia de Mompó; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Presa de Vilamarchant; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Vinalopó'', Santa Eulàlia; ''Palancia'', Presa de Basal; ''Serpis'', Beniarrés</ref>
| |
| − | !width=15% |Caudal màxim (m³/s)<ref>''Cabal estimat en la màxima creixcuda històrica. Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Alzira; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Valéncia; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Palància'', Sagunt; ''Serpis'', Lorcha</ref>
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | |[[Xúquer]]||align=right|498||align=right|21.578||align=right|49,22||align=right|16.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[riu Segura|Segura]]||align=right|325||align=right|19.525||align=right|21,59||align=right|2.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Túria]]||align=right|280||align=right|6.394||align=right|14,75||align=right|3.700||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Millars]]||align=right|156||align=right|4.028||align=right|9,06||align=right|3.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Vinalopó]]||align=right|81||align=right|1.692||align=right|0,85||align=right| - ||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Palància]]||align=right|85||align=right|911||align=right|0,20||align=right|900||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Serpis]]||align=right|75||align=right|753||align=right|2,59||align=right|770||
| |
| − | |-
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | Entre els rius [[alòcton]]s, naixcuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix en [[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que en una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a [[Valéncia]]. Excepte el [[Segura]], que naix en les [[Serres Bètiques]], els atres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].
| |
| − | | |
| − | Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estages i molt temudes les seues creixcudes de l'autumne que causen [[inundacions]] en les seues planes aluvials (de nort a sur: la ''Plana'', la ''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Patixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, turístic i sobretot agrícola, sent la base dels pròspers regadius valencians.
| |
| − | | |
| − | Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.
| |
| − | | |
| − | Al nort estan els rius [[Sénia]], limítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.
| |
| − | | |
| − | En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt en el [[Túria]] i al [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes
| |
| − | [[Ibèric]] i [[Bètic]] i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del [[Millars]], i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.
| |
| − | | |
| − | Al sur del masís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amplis i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a [[Alacant]] i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].
| |
| − | | |
| − | Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el [[Guadalupe]], que és un afluent del [[Ebre]].
| |
| − | | |
| − | == Demografia ==
| |
| − | {{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Municipis en mes de 50.000 habitants (2010)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística]]. (01-01-2010). Real Decret 1612/2010, de 7 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2010%2F&file=pcaxis&N=&L=0] (Consultat 25 de juny 2011)</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=5% |Posició
| |
| − | !width=85% |Municipi
| |
| − | !width=10% |Població
| |
| − | |-
| |
| − | |1ª||align=left|[[Valéncia]]||align=right|809.267
| |
| − | |-
| |
| − | |2ª||align=left|[[Alacant]]||align=right|334.418
| |
| − | |-
| |
| − | |3ª||align=left|[[Elig]]||align=right|230.822
| |
| − | |-
| |
| − | |4ª||align=left|[[Castelló de la Plana]]||align=right|180.690
| |
| − | |-
| |
| − | |5ª||align=left|[[Torrevella]]||align=right|101.191
| |
| − | |-
| |
| − | |6ª||align=left|[[Oriola]]||align=right|87.113
| |
| − | |-
| |
| − | |7ª||align=left|[[Torrent]]||align=right|79.843
| |
| − | |-
| |
| − | |8ª||align=left|[[Gandia]]||align=right|79.430
| |
| − | |-
| |
| − | |9ª||align=left|[[Benidorm]]||align=right|71.198
| |
| − | |-
| |
| − | |10ª||align=left|[[Sagunt]]||align=right|66.259
| |
| − | |-
| |
| − | |11ª||align=left|[[Paterna]]||align=right|65.921
| |
| − | |-
| |
| − | |12ª||align=left|[[Alcoy]]||align=right|61.417
| |
| − | |-
| |
| − | |13ª||align=left|[[Elda]]||align=right|54.815
| |
| − | |-
| |
| − | |14ª||align=left|[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|54.088
| |
| − | |-
| |
| − | |15ª||align=left|[[Vilarreal]]||align=right|51.367
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.111.706 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2010]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,90% de la població nacional.
| |
| − | | |
| − | Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
| |
| − | | |
| − | D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].
| |
| − | | |
| − | En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-se [[Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel [[turisme]].
| |
| − | | |
| − | Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clarament i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.
| |
| − | | |
| − | {| {{tablabonita}}
| |
| − | !bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Comunitat Valenciana i <br />percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref>
| |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població ||align=center| 1.246.485 ||align=center| 1.459.465 ||align=center| 1.587.533|| align=center|1.704.127|| align=center| 1.745.514|| align=center|1.896.738|| align=center| 2.176.670||align=center|2.307.068
| |
| − | |-
| |
| − | | Percentage ||align=center|8,06% ||align=center|8,31%||align=center|8,53%|| align=center|8,52% || align=center|8,16%|| align=center|8,01%|| align=center| 8,37%|| align=center| 8,20%
| |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població || align=center| 2.480.879|| align=center| 3.073.255|| align=center| 3.646.765|| align=center|3.923.841|| align=center|4.009.329|| align=center| 4.202.608|| align=center| 4.806.908||align=center| 5.029.601
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | | Percentage || align=center| 8,11%||align=center|9,05% || align=center| 9,66%|| align=center|9,95%|| align=center|10,11% || align=center|10,22%|| align=center|10,75% ||align=center|10,90%
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | == Economia ==
| |
| − | | |
| − | {{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.
| |
| − | | |
| − | L'any [[2002]] la '''Comunitat Valenciana''' va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any [[2002]] el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.
| |
| − | | |
| − | == Llengua ==
| |
| − | {{AP|Llengua valenciana}}
| |
| − | {{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | [[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
| |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]]''' i el '''[[castellà]]''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]].
| |
| − | | |
| − | El predomini [[castellà]] es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclavament]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El [[valencià]] té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?"<br /><small>Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià</small><ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=10% |Us
| |
| − | !width=10% |Castellà
| |
| − | !width=10% |Valencià
| |
| − | |-
| |
| − | | Sempre
| |
| − | | 48,1%
| |
| − | | 32,6%
| |
| − | |-
| |
| − | | Generalment
| |
| − | | 4,4%
| |
| − | | 2,5%
| |
| − | |-
| |
| − | | Més que l'atra llengua
| |
| − | | 2,0%
| |
| − | | 1,3%
| |
| − | |-
| |
| − | | Indistintament
| |
| − | | colspan=2 | 6,2%
| |
| − | |-
| |
| − | | atres idiomes
| |
| − | | colspan=2 | 2,9%
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | El predomini [[valencià]] es concentra en la costa i comarques contigües, comprén un 75% del territori i en ella residix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilisar-ho preferentment en la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el [[castellà]].<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del [[valencià]] en la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentres que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és en poques paraules un estàndart en alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.
| |
| − | | |
| − | En quant al coneiximent del [[valencià]], i per al conjunt de la '''Comunitat Valenciana''', el 76% de la població afirma entendre-ho, el 53% ser capaç de parlar-ho, i el 25% saber escriure-ho, segons el mateix sondeig.
| |
| − | | |
| − | D'atra banda, sobre atres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilisada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.
| |
| − | | |
| − | Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'[[anglés]], que té un us important en la costa de la [[província d'Alacant]] (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el [[rumà]], molt utilisat en la [[província de Castelló]].
| |
| − | | |
| − | == Símbols ==
| |
| − | {{AP|Real Senyera Valenciana}}
| |
| − | [[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
| |
| − | La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]].
| |
| − | | |
| − | La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional del [[Regne de Valéncia]] des de l'edat mija i de la que es conserva un eixemplar en el Museu de l'Ajuntament de Valencia, està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la [[corona d'Aragó]], a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.
| |
| − | | |
| − | L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'[[Exposició Regional de 1909]], en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].
| |
| − | | |
| − | L'emblema de la [[Generalitat Valenciana]] es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric [[Regne de Valéncia]], l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].
| |
| − | | |
| − | L'estandart, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fondo de color carmesí, ribetejat d'or.
| |
| − | | |
| − | Entre atres símbols no oficials utilisats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de [[Lo Rat Penat]] i del drac-alat, junt en els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].
| |
| − | | |
| − | El crit d'[[Amunt Valéncia]]! fon promogut durant els últim anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any [[1957]].
| |
| − | | |
| − | == Deports ==
| |
| − | {{AP|Pilota valenciana}}
| |
| − | El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilisats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dòna a este deport és tal que des de fa diversos en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.
| |
| − | | |
| − | Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.
| |
| − | | |
| − | Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.
| |
| − | | |
| − | Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vilarreal CF]], [[Hèrcules CF]], [[Llevant UD]] (club decà de la''' Comunitat Valenciana''', fundat en [[1909]]), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títuls, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians. De tots estos equips, el [[Valéncia CF]] és l'equip més conegut de la Comunitat Valenciana, ya que ha segut el que més títuls ha guanyat i és considerat per tots com el primer equip en quant a història i títuls.
| |
| − | | |
| − | == Festes ==
| |
| − | *Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]].
| |
| − | *Març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (es celebren per tota la geografia valenciana).
| |
| − | *Abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''.
| |
| − | *Abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc.
| |
| − | *Abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, així com escenificacions del [[Tractat de Torrella]].
| |
| − | *Juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny.
| |
| − | *Agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]].
| |
| − | *Agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost.
| |
| − | *Agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost.
| |
| − | *Setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.
| |
| − | *La ''Festa de la Verema'' de [[Requena]] i [[Utiel]] a finals d'agost o principis de setembre.
| |
| − | * També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]].
| |
| − | *Octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]]'' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal.
| |
| − | *Octubre: La ''[[Mocaorà]]'', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la '''Comunitat Valenciana'''.
| |
| − | *Novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la '''comunitat valenciana''' l'orige del qual es remonta a l'any [[1346]]
| |
| − | | |
| − | Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i qualitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les [[Falles]] o [[Moros i Cristians]], en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes.
| |
| − | | |
| − | Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.
| |
| − | | |
| − | Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran quantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.
| |
| − | | |
| − | == Gastronomia ==
| |
| − | ''<small>Veja's també:</small> '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]''' ''
| |
| − | [[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|200px|Vins en denominació d'Orige valencians]]
| |
| − | | |
| − | La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrosos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'[[arròs a banda]], el [[arròs a la pedrera]], [[arròs negre]], [[arròs en costra]], [[arròs caldós]], [[arròs al forn]], [[arròs a la caçola]], entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.
| |
| − | | |
| − | El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la [[taronja]], una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.
| |
| − | | |
| − | ==== Begudes ====
| |
| − | L'[[orchata de chufa]], el núcleu tradicional d'elaboració de la qual és [[Alboraya]], és una beguda típica, acompanyada en ''fartons''. També és tradicional la producció de [[café licor]] (típic de [[Alcoy]]), i la [[mistela]] (en la [[Marina Baixa]] i la [[Foya de Bunyol]]).L' ''esòfac'', licor a base d'herbes de la [[Serra de Mariola]].
| |
| − | | |
| − | ==== Dolços ====
| |
| − | | |
| − | La gran majoria de dolços té el seu orige en l'época àrap, alguns són famosos internacionalment hui en dia, atres són elements importants de celebracions festives locals. ''Pasticets'' d'armela o de moniato p.ex.
| |
| − | | |
| − | [[Xixona]] és el lloc de fabricació tradicional del [[torró]], aliment molt consumit en Nadal a [[Espanya]] i en la resta del món hispà. Actualment també es fabriquen atres dolços nadalencs, com a mantecades o massapans.
| |
| − | | |
| − | En [[Xàtiva]], s'elabora el famós ''Arnadí'', postres elaborades en carabassa. En El [[Vall d'Albaida]] són típiques les ''fogases'' i ''mones'', sent les més conegudes les d'[[Alberic]]. En [[Oriola]] i la seua comarca estan les ''almojàbenes'', i en [[Alcoy]] les ''confits''. [[La Vila Joyosa]] té una important tradició de ''chocolates''.
| |
| − | | |
| − | == Parcs naturals ==
| |
| − | {{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha declarats els següents parcs naturals:
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=15% |Província
| |
| − | !width=85% |Parcs
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Castelló|Castelló]]''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[parc natural de les Illes Columbretes|Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifasar]] · [[parc Natural del Penyagolosa]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[parc natural del Túria]] · [[parc Natural de la la Pobla de Sant Miquel]]
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | == Transports ==
| |
| − | === carreteres ===
| |
| − | La principal carretera de la '''Comunitat Valenciana''' és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen [[Valéncia]] en [[Madrit]], [[Alacant]] en [[Madrit]], [[Valéncia]] en [[Albacete]], i [[Alacant]] en [[Valéncia]] per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]]'', que passa per [[Alcoy]] i [[Xàtiva]].
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals carreteres de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=40% |Carretera
| |
| − | !width=20% |Desde - Fins a
| |
| − | !width=40% |Poblaciones per on passa
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterràneu]] || El Jonc - Màlaga || align=left|Pobla Tornesa, Castelló, Sagunt, Valéncia, Alzira, Gandia, Benidorm, Alacant, Elig, Oriola i Torrevella
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia De l'Est]] || Madrit - Valéncia || align=left|Utiel, Requena, Bunyol, Chiva, Chest i Valéncia
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia d'Alacant]] || Honrubia - Alacant || align=left|Villena, Sax, Elda-Petrer, Novelda, Alacant
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia Mudéixar]] || França - Sagunt || align=left|Sagunt, Sogorp i Viver
| |
| − | |}
| |
| − | <br clear=all>
| |
| − | | |
| − | === Aeroports ===
| |
| − | {{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] ([[Alacant]]) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] ([[Valéncia]]), que van sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, l'[[Aeroport de Castelló]], en la [[província de Castelló]].
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Aeropuertos de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=15% |Aeroport
| |
| − | !width=75% |Ubicació
| |
| − | !width=10% |Passagers ([[2006]])
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|9 km d'[[Alacant]], en el terme municipal d'[[Elig]], en la N-332 entre Alacant i Santa Pola || align=left|8.893.720
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|8 km de [[Valéncia]], en els termes municipals de [[Manises]] i [[Quart de Poblet]], en l'Autovia || align=left|4.969.113
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Castelló|Castelló]]''' || align=left|En fase de construcció en les voltants de Vilanova d'Alcolea|| -
| |
| − | |}
| |
| − | <br clear="all"/>
| |
| − | | |
| − | == Vore també ==
| |
| − | *[[Real Senyera]]
| |
| − | *[[Història de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Llengua valenciana]]
| |
| − | *[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[9 d'Octubre]]
| |
| − | *[[Generalitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Geografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Demografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | | |
| − | == Enllaços externs ==
| |
| − | | |
| − | *[http://www.gva.es Web oficial de la Generalitat Valenciana]
| |
| − | *[http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana]
| |
| − | *[http://www.ladipu.com Diputació d'Alacant]
| |
| − | *[http://www.dipcas.es Diputació de Castelló]
| |
| − | *[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
| |
| − | *[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]
| |
| − | | |
| − | == Referències ==
| |
| − | {{Reflist}}
| |
| − | {{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}
| |
| − | | |
| − | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
| |
| − | | |
| − | | |
| − | [[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | [[Categoria:Comunitat Valenciana]]
| |
| − | {{Regne de Valéncia}}
| |
| − | {{Ficha d'entitat subnacional
| |
| − | |nom = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| |
| − | |nom complet = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| |
| − | |país = Espanya
| |
| − | |unitat = [[Comunitat autònoma]]
| |
| − | |himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | |bandera = Senyera valenciana.png
| |
| − | |escut = escutregnevalencia.png
| |
| − | |mapa = Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Europa.png
| |
| − | |tamany_mapa = 200px
| |
| − | |peu_mapa = Valéncia en [[Europa]]
| |
| − | |capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]
| |
| − | |idiomes_oficials = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
| |
| − | |coor =
| |
| − | |subdivisió = [[Províncies d'Espanya|Províncies]] i [[Comarques de la Comunitat Valenciana|Comarques]]
| |
| − | |dirigents_títuls = President
| |
| − | |gentilici = Valencià/na
| |
| − | |dirigents_nom = [[Francisco Camps]] ([[PPCV]])
| |
| − | |superficie = 23.255 km²
| |
| − | |superfície_lloc = 8
| |
| − | |superfície_post = (4,6%)
| |
| − | |superfície_terra =
| |
| − | |superfície_auya =
| |
| − | |còdic ISO = VC
| |
| − | |entitat = [[Comunitat Autònoma]]
| |
| − | |camp1_nom = Consideració
| |
| − | |camp1 = [[Nacionalitat]]
| |
| − | |camp2_nom = Llengua pròpia
| |
| − | |camp2 = [[Idioma valencià|Valencià]]
| |
| − | |camp3_nom = Fundació
| |
| − | |camp3 = [[Taifa de Valéncia]]
| |
| − | |camp4_nom = Festa oficial
| |
| − | |camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])
| |
| − | |població = 5.111.706 hab
| |
| − | |població_lloc = 4
| |
| − | |població_any = 2010
| |
| − | |població_post = 10% aprox
| |
| − | |densitat = 219,81 hab/km²
| |
| − | |densitat_post =
| |
| − | |tipo_superior_X =
| |
| − | |superior_X =
| |
| − | |pàgina web = http://www.gva.es
| |
| − | }}
| |
| − | {{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}
| |
| − | {{destacat}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].
| |
| − | | |
| − | El territori, que coincidix en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''[[Valéncia]]'', encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].
| |
| − | | |
| − | == Història ==
| |
| − | {{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Época antiga ===
| |
| − | [[Image:Mapa de les etnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color vert.]]
| |
| − | [[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
| |
| − | El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà|contestans]], en el centre els [[edetà|edetans]], i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartaginesos]].
| |
| − | | |
| − | Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en atres zones iberes d'[[Espanya]].
| |
| − | | |
| − | === Época migeval ===
| |
| − | | |
| − | El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al [[sigle XI]] fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar [[Valéncia]] com a gran ciutat.
| |
| − | | |
| − | Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i [[Dénia]], estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'[[Alacant]], que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del [[Regne de Valéncia]] en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de [[Valéncia]] i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per [[Castella]] en [[1304]]. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà [[Xúquer]]'' ("després del [[Xúquer]]", en [[Xàtiva]]).
| |
| − | | |
| − | En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes desde [[Aragó]] principalment, [[Navarra]], [[Castella]] i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.
| |
| − | | |
| − | L'expansió mediterrànea de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].
| |
| − | | |
| − | === Época moderna ===
| |
| − | L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.
| |
| − | | |
| − | Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.
| |
| − | | |
| − | === Época contemporànea ===
| |
| − | | |
| − | Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de la resta d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]
| |
| − | | |
| − | Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, després de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].
| |
| − | | |
| − | Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.
| |
| − | | |
| − | En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la '''Comunitat Valenciana''' es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] ([[1982]]-[[1995]]) i tres per part del [[PPCV]] ([[1995]]-actualitat). En [[2006]] es va aprovar la Llei Orgànica 1/[[2006]], que reforma l'[[Estatut d'Autonomia de 1982]].
| |
| − | | |
| − | == Govern i administració autonòmics ==
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'ampar de lo que dispon l'artícul segon de la Constitució Espanyola:
| |
| − | {{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}
| |
| − | | |
| − | El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constituïx la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell".
| |
| − | | |
| − | El president de la [[Generalitat Valenciana]] és al seu torn el president del [[Govern valencià]].
| |
| − | | |
| − | La potestat llegislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen al poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.
| |
| − | | |
| − | == Divisió administrativa ==
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cada una d'elles és una entitat en personalitat jurídica pròpia i conta en autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cada una de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.
| |
| − | | |
| − | Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.
| |
| − | | |
| − | Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la '''Comunitat Valenciana''', les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual fon aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la [[Generalitat Valenciana]]. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.
| |
| − | Aixina, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc otorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vullguen crear [[mancomunitat]]s, podent superar la denominacions comarcals, encara que no les provincials.
| |
| − | | |
| − | :''Veja artículs principals:''
| |
| − | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | * [[Història de les comarques valencianes]]
| |
| − | * [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].
| |
| − | | |
| − | == Geografia ==
| |
| − | {{AP|Geografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Cartografia ===
| |
| − | | |
| − | === Relleu ===
| |
| − | | |
| − | Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).
| |
| − | | |
| − | El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].
| |
| − | | |
| − | === Clima ===
| |
| − | La Comunitat Valenciana esta banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot en la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipos de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:
| |
| − | | |
| − | *[[Clima mediterràneu típic]]: s'estén per tot el litoral nort i centre de la Comunitat, té hiverns no molt frets a causa de la característica suavisadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i autumne, en riscs de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són [[Castelló]], [[Gandia]], [[Torrent]], [[Sagunt]] i [[Valéncia]].
| |
| − | | |
| − | * [[Clima mediterràneu continentalisalisat]]: és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterràneu típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són frets, els estius són més càlits que en el clima mediterràneu típic en temperatures màximes que en algunes zones conseguixen els 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarc de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són [[Requena]] i [[Villena]], i en menor grau [[Alcoy]], [[Elda]] i [[Xàtiva]].
| |
| − | | |
| − | *[[Clima mediterràneu sec]]: es donen des del nort de la província d'[[Alacant]] fins a l'extrem sur llimitant en la regió de [[Múrcia]], les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: conforme nos dirigim cap al sur de la província d'Alacant apareix un clima més aïna àrit en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llarcs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escassíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (autumne i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són [[Alacant]], [[Benidorm]], [[Elig]], [[Oriola]] i [[Torrevella]].
| |
| − | | |
| − | *[[Clima de montanya]]: es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterràneu continentalisat. El clima de montanya es rig per l'altitut, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és [[Morella]].
| |
| − | | |
| − | === Hidrografia ===
| |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=35% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals rius valencians
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=50% |Riu
| |
| − | !width=10% |Llongitut (km)
| |
| − | !width=10% |Conca (icm)
| |
| − | !width=15% |Cabal mig (m³/s)<ref>''Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Masia de Mompó; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Presa de Vilamarchant; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Vinalopó'', Santa Eulàlia; ''Palancia'', Presa de Basal; ''Serpis'', Beniarrés</ref>
| |
| − | !width=15% |Caudal màxim (m³/s)<ref>''Cabal estimat en la màxima creixcuda històrica. Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Alzira; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Valéncia; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Palància'', Sagunt; ''Serpis'', Lorcha</ref>
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | |[[Xúquer]]||align=right|498||align=right|21.578||align=right|49,22||align=right|16.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[riu Segura|Segura]]||align=right|325||align=right|19.525||align=right|21,59||align=right|2.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Túria]]||align=right|280||align=right|6.394||align=right|14,75||align=right|3.700||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Millars]]||align=right|156||align=right|4.028||align=right|9,06||align=right|3.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Vinalopó]]||align=right|81||align=right|1.692||align=right|0,85||align=right| - ||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Palància]]||align=right|85||align=right|911||align=right|0,20||align=right|900||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Serpis]]||align=right|75||align=right|753||align=right|2,59||align=right|770||
| |
| − | |-
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | Entre els rius [[alòcton]]s, naixcuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix en [[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que en una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a [[Valéncia]]. Excepte el [[Segura]], que naix en les [[Serres Bètiques]], els atres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].
| |
| − | | |
| − | Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estages i molt temudes les seues creixcudes de l'autumne que causen [[inundacions]] en les seues planes aluvials (de nort a sur: la ''Plana'', la ''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Patixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, turístic i sobretot agrícola, sent la base dels pròspers regadius valencians.
| |
| − | | |
| − | Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.
| |
| − | | |
| − | Al nort estan els rius [[Sénia]], limítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.
| |
| − | | |
| − | En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt en el [[Túria]] i al [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes
| |
| − | [[Ibèric]] i [[Bètic]] i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del [[Millars]], i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.
| |
| − | | |
| − | Al sur del masís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amplis i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a [[Alacant]] i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].
| |
| − | | |
| − | Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el [[Guadalupe]], que és un afluent del [[Ebre]].
| |
| − | | |
| − | == Demografia ==
| |
| − | {{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Municipis en mes de 50.000 habitants (2010)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística]]. (01-01-2010). Real Decret 1612/2010, de 7 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2010%2F&file=pcaxis&N=&L=0] (Consultat 25 de juny 2011)</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=5% |Posició
| |
| − | !width=85% |Municipi
| |
| − | !width=10% |Població
| |
| − | |-
| |
| − | |1ª||align=left|[[Valéncia]]||align=right|809.267
| |
| − | |-
| |
| − | |2ª||align=left|[[Alacant]]||align=right|334.418
| |
| − | |-
| |
| − | |3ª||align=left|[[Elig]]||align=right|230.822
| |
| − | |-
| |
| − | |4ª||align=left|[[Castelló de la Plana]]||align=right|180.690
| |
| − | |-
| |
| − | |5ª||align=left|[[Torrevella]]||align=right|101.191
| |
| − | |-
| |
| − | |6ª||align=left|[[Oriola]]||align=right|87.113
| |
| − | |-
| |
| − | |7ª||align=left|[[Torrent]]||align=right|79.843
| |
| − | |-
| |
| − | |8ª||align=left|[[Gandia]]||align=right|79.430
| |
| − | |-
| |
| − | |9ª||align=left|[[Benidorm]]||align=right|71.198
| |
| − | |-
| |
| − | |10ª||align=left|[[Sagunt]]||align=right|66.259
| |
| − | |-
| |
| − | |11ª||align=left|[[Paterna]]||align=right|65.921
| |
| − | |-
| |
| − | |12ª||align=left|[[Alcoy]]||align=right|61.417
| |
| − | |-
| |
| − | |13ª||align=left|[[Elda]]||align=right|54.815
| |
| − | |-
| |
| − | |14ª||align=left|[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|54.088
| |
| − | |-
| |
| − | |15ª||align=left|[[Vilarreal]]||align=right|51.367
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.111.706 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2010]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,90% de la població nacional.
| |
| − | | |
| − | Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
| |
| − | | |
| − | D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].
| |
| − | | |
| − | En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-se [[Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel [[turisme]].
| |
| − | | |
| − | Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clarament i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.
| |
| − | | |
| − | {| {{tablabonita}}
| |
| − | !bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Comunitat Valenciana i <br />percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref>
| |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població ||align=center| 1.246.485 ||align=center| 1.459.465 ||align=center| 1.587.533|| align=center|1.704.127|| align=center| 1.745.514|| align=center|1.896.738|| align=center| 2.176.670||align=center|2.307.068
| |
| − | |-
| |
| − | | Percentage ||align=center|8,06% ||align=center|8,31%||align=center|8,53%|| align=center|8,52% || align=center|8,16%|| align=center|8,01%|| align=center| 8,37%|| align=center| 8,20%
| |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població || align=center| 2.480.879|| align=center| 3.073.255|| align=center| 3.646.765|| align=center|3.923.841|| align=center|4.009.329|| align=center| 4.202.608|| align=center| 4.806.908||align=center| 5.029.601
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | | Percentage || align=center| 8,11%||align=center|9,05% || align=center| 9,66%|| align=center|9,95%|| align=center|10,11% || align=center|10,22%|| align=center|10,75% ||align=center|10,90%
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | == Economia ==
| |
| − | | |
| − | {{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.
| |
| − | | |
| − | L'any [[2002]] la '''Comunitat Valenciana''' va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any [[2002]] el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.
| |
| − | | |
| − | == Llengua ==
| |
| − | {{AP|Llengua valenciana}}
| |
| − | {{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | [[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
| |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]]''' i el '''[[castellà]]''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]].
| |
| − | | |
| − | El predomini [[castellà]] es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclavament]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El [[valencià]] té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?"<br /><small>Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià</small><ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=10% |Us
| |
| − | !width=10% |Castellà
| |
| − | !width=10% |Valencià
| |
| − | |-
| |
| − | | Sempre
| |
| − | | 48,1%
| |
| − | | 32,6%
| |
| − | |-
| |
| − | | Generalment
| |
| − | | 4,4%
| |
| − | | 2,5%
| |
| − | |-
| |
| − | | Més que l'atra llengua
| |
| − | | 2,0%
| |
| − | | 1,3%
| |
| − | |-
| |
| − | | Indistintament
| |
| − | | colspan=2 | 6,2%
| |
| − | |-
| |
| − | | atres idiomes
| |
| − | | colspan=2 | 2,9%
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | El predomini [[valencià]] es concentra en la costa i comarques contigües, comprén un 75% del territori i en ella residix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilisar-ho preferentment en la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el [[castellà]].<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del [[valencià]] en la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentres que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és en poques paraules un estàndart en alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.
| |
| − | | |
| − | En quant al coneiximent del [[valencià]], i per al conjunt de la '''Comunitat Valenciana''', el 76% de la població afirma entendre-ho, el 53% ser capaç de parlar-ho, i el 25% saber escriure-ho, segons el mateix sondeig.
| |
| − | | |
| − | D'atra banda, sobre atres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilisada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.
| |
| − | | |
| − | Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'[[anglés]], que té un us important en la costa de la [[província d'Alacant]] (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el [[rumà]], molt utilisat en la [[província de Castelló]].
| |
| − | | |
| − | == Símbols ==
| |
| − | {{AP|Real Senyera Valenciana}}
| |
| − | [[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
| |
| − | La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]].
| |
| − | | |
| − | La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional del [[Regne de Valéncia]] des de l'edat mija i de la que es conserva un eixemplar en el Museu de l'Ajuntament de Valencia, està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la [[corona d'Aragó]], a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.
| |
| − | | |
| − | L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'[[Exposició Regional de 1909]], en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].
| |
| − | | |
| − | L'emblema de la [[Generalitat Valenciana]] es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric [[Regne de Valéncia]], l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].
| |
| − | | |
| − | L'estandart, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fondo de color carmesí, ribetejat d'or.
| |
| − | | |
| − | Entre atres símbols no oficials utilisats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de [[Lo Rat Penat]] i del drac-alat, junt en els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].
| |
| − | | |
| − | El crit d'[[Amunt Valéncia]]! fon promogut durant els últim anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any [[1957]].
| |
| − | | |
| − | == Deports ==
| |
| − | {{AP|Pilota valenciana}}
| |
| − | El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilisats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dòna a este deport és tal que des de fa diversos en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.
| |
| − | | |
| − | Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.
| |
| − | | |
| − | Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.
| |
| − | | |
| − | Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vilarreal CF]], [[Hèrcules CF]], [[Llevant UD]] (club decà de la''' Comunitat Valenciana''', fundat en [[1909]]), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títuls, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians. De tots estos equips, el [[Valéncia CF]] és l'equip més conegut de la Comunitat Valenciana, ya que ha segut el que més títuls ha guanyat i és considerat per tots com el primer equip en quant a història i títuls.
| |
| − | | |
| − | == Festes ==
| |
| − | *Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]].
| |
| − | *Març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (es celebren per tota la geografia valenciana).
| |
| − | *Abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''.
| |
| − | *Abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc.
| |
| − | *Abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, així com escenificacions del [[Tractat de Torrella]].
| |
| − | *Juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny.
| |
| − | *Agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]].
| |
| − | *Agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost.
| |
| − | *Agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost.
| |
| − | *Setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.
| |
| − | *La ''Festa de la Verema'' de [[Requena]] i [[Utiel]] a finals d'agost o principis de setembre.
| |
| − | * També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]].
| |
| − | *Octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]]'' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal.
| |
| − | *Octubre: La ''[[Mocaorà]]'', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la '''Comunitat Valenciana'''.
| |
| − | *Novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la '''comunitat valenciana''' l'orige del qual es remonta a l'any [[1346]]
| |
| − | | |
| − | Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i qualitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les [[Falles]] o [[Moros i Cristians]], en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes.
| |
| − | | |
| − | Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.
| |
| − | | |
| − | Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran quantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.
| |
| − | | |
| − | == Gastronomia ==
| |
| − | ''<small>Veja's també:</small> '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]''' ''
| |
| − | [[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|200px|Vins en denominació d'Orige valencians]]
| |
| − | | |
| − | La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrosos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'[[arròs a banda]], el [[arròs a la pedrera]], [[arròs negre]], [[arròs en costra]], [[arròs caldós]], [[arròs al forn]], [[arròs a la caçola]], entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.
| |
| − | | |
| − | El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la [[taronja]], una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.
| |
| − | | |
| − | ==== Begudes ====
| |
| − | L'[[orchata de chufa]], el núcleu tradicional d'elaboració de la qual és [[Alboraya]], és una beguda típica, acompanyada en ''fartons''. També és tradicional la producció de [[café licor]] (típic de [[Alcoy]]), i la [[mistela]] (en la [[Marina Baixa]] i la [[Foya de Bunyol]]).L' ''esòfac'', licor a base d'herbes de la [[Serra de Mariola]].
| |
| − | | |
| − | ==== Dolços ====
| |
| − | | |
| − | La gran majoria de dolços té el seu orige en l'época àrap, alguns són famosos internacionalment hui en dia, atres són elements importants de celebracions festives locals. ''Pasticets'' d'armela o de moniato p.ex.
| |
| − | | |
| − | [[Xixona]] és el lloc de fabricació tradicional del [[torró]], aliment molt consumit en Nadal a [[Espanya]] i en la resta del món hispà. Actualment també es fabriquen atres dolços nadalencs, com a mantecades o massapans.
| |
| − | | |
| − | En [[Xàtiva]], s'elabora el famós ''Arnadí'', postres elaborades en carabassa. En El [[Vall d'Albaida]] són típiques les ''fogases'' i ''mones'', sent les més conegudes les d'[[Alberic]]. En [[Oriola]] i la seua comarca estan les ''almojàbenes'', i en [[Alcoy]] les ''confits''. [[La Vila Joyosa]] té una important tradició de ''chocolates''.
| |
| − | | |
| − | == Parcs naturals ==
| |
| − | {{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha declarats els següents parcs naturals:
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=15% |Província
| |
| − | !width=85% |Parcs
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Castelló|Castelló]]''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[parc natural de les Illes Columbretes|Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifasar]] · [[parc Natural del Penyagolosa]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[parc natural del Túria]] · [[parc Natural de la la Pobla de Sant Miquel]]
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | == Transports ==
| |
| − | === carreteres ===
| |
| − | La principal carretera de la '''Comunitat Valenciana''' és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen [[Valéncia]] en [[Madrit]], [[Alacant]] en [[Madrit]], [[Valéncia]] en [[Albacete]], i [[Alacant]] en [[Valéncia]] per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]]'', que passa per [[Alcoy]] i [[Xàtiva]].
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals carreteres de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=40% |Carretera
| |
| − | !width=20% |Desde - Fins a
| |
| − | !width=40% |Poblaciones per on passa
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterràneu]] || El Jonc - Màlaga || align=left|Pobla Tornesa, Castelló, Sagunt, Valéncia, Alzira, Gandia, Benidorm, Alacant, Elig, Oriola i Torrevella
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia De l'Est]] || Madrit - Valéncia || align=left|Utiel, Requena, Bunyol, Chiva, Chest i Valéncia
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia d'Alacant]] || Honrubia - Alacant || align=left|Villena, Sax, Elda-Petrer, Novelda, Alacant
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia Mudéixar]] || França - Sagunt || align=left|Sagunt, Sogorp i Viver
| |
| − | |}
| |
| − | <br clear=all>
| |
| − | | |
| − | === Aeroports ===
| |
| − | {{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] ([[Alacant]]) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] ([[Valéncia]]), que van sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, l'[[Aeroport de Castelló]], en la [[província de Castelló]].
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Aeropuertos de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=15% |Aeroport
| |
| − | !width=75% |Ubicació
| |
| − | !width=10% |Passagers ([[2006]])
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|9 km d'[[Alacant]], en el terme municipal d'[[Elig]], en la N-332 entre Alacant i Santa Pola || align=left|8.893.720
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|8 km de [[Valéncia]], en els termes municipals de [[Manises]] i [[Quart de Poblet]], en l'Autovia || align=left|4.969.113
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Castelló|Castelló]]''' || align=left|En fase de construcció en les voltants de Vilanova d'Alcolea|| -
| |
| − | |}
| |
| − | <br clear="all"/>
| |
| − | | |
| − | == Vore també ==
| |
| − | *[[Real Senyera]]
| |
| − | *[[Història de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Llengua valenciana]]
| |
| − | *[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[9 d'Octubre]]
| |
| − | *[[Generalitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Geografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Demografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | | |
| − | == Enllaços externs ==
| |
| − | | |
| − | *[http://www.gva.es Web oficial de la Generalitat Valenciana]
| |
| − | *[http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana]
| |
| − | *[http://www.ladipu.com Diputació d'Alacant]
| |
| − | *[http://www.dipcas.es Diputació de Castelló]
| |
| − | *[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
| |
| − | *[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]
| |
| − | | |
| − | == Referències ==
| |
| − | {{Reflist}}
| |
| − | {{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}
| |
| − | | |
| − | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
| |
| − | | |
| − | | |
| − | [[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | [[Categoria:Comunitat Valenciana]]
| |
| − | {{Regne de Valéncia}}
| |
| − | {{Ficha d'entitat subnacional
| |
| − | |nom = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| |
| − | |nom complet = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| |
| − | |país = Espanya
| |
| − | |unitat = [[Comunitat autònoma]]
| |
| − | |himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | |bandera = Senyera valenciana.png
| |
| − | |escut = escutregnevalencia.png
| |
| − | |mapa = Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Europa.png
| |
| − | |tamany_mapa = 200px
| |
| − | |peu_mapa = Valéncia en [[Europa]]
| |
| − | |capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]
| |
| − | |idiomes_oficials = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
| |
| − | |coor =
| |
| − | |subdivisió = [[Províncies d'Espanya|Províncies]] i [[Comarques de la Comunitat Valenciana|Comarques]]
| |
| − | |dirigents_títuls = President
| |
| − | |gentilici = Valencià/na
| |
| − | |dirigents_nom = [[Francisco Camps]] ([[PPCV]])
| |
| − | |superficie = 23.255 km²
| |
| − | |superfície_lloc = 8
| |
| − | |superfície_post = (4,6%)
| |
| − | |superfície_terra =
| |
| − | |superfície_auya =
| |
| − | |còdic ISO = VC
| |
| − | |entitat = [[Comunitat Autònoma]]
| |
| − | |camp1_nom = Consideració
| |
| − | |camp1 = [[Nacionalitat]]
| |
| − | |camp2_nom = Llengua pròpia
| |
| − | |camp2 = [[Idioma valencià|Valencià]]
| |
| − | |camp3_nom = Fundació
| |
| − | |camp3 = [[Taifa de Valéncia]]
| |
| − | |camp4_nom = Festa oficial
| |
| − | |camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])
| |
| − | |població = 5.111.706 hab
| |
| − | |població_lloc = 4
| |
| − | |població_any = 2010
| |
| − | |població_post = 10% aprox
| |
| − | |densitat = 219,81 hab/km²
| |
| − | |densitat_post =
| |
| − | |tipo_superior_X =
| |
| − | |superior_X =
| |
| − | |pàgina web = http://www.gva.es
| |
| − | }}
| |
| − | {{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}
| |
| − | {{destacat}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].
| |
| − | | |
| − | El territori, que coincidix en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''[[Valéncia]]'', encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].
| |
| − | | |
| − | == Història ==
| |
| − | {{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Época antiga ===
| |
| − | [[Image:Mapa de les etnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color vert.]]
| |
| − | [[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
| |
| − | El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà|contestans]], en el centre els [[edetà|edetans]], i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartaginesos]].
| |
| − | | |
| − | Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en atres zones iberes d'[[Espanya]].
| |
| − | | |
| − | === Época migeval ===
| |
| − | | |
| − | El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al [[sigle XI]] fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar [[Valéncia]] com a gran ciutat.
| |
| − | | |
| − | Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i [[Dénia]], estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'[[Alacant]], que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del [[Regne de Valéncia]] en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de [[Valéncia]] i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per [[Castella]] en [[1304]]. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà [[Xúquer]]'' ("després del [[Xúquer]]", en [[Xàtiva]]).
| |
| − | | |
| − | En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes desde [[Aragó]] principalment, [[Navarra]], [[Castella]] i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.
| |
| − | | |
| − | L'expansió mediterrànea de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].
| |
| − | | |
| − | === Época moderna ===
| |
| − | L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.
| |
| − | | |
| − | Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.
| |
| − | | |
| − | === Época contemporànea ===
| |
| − | | |
| − | Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de la resta d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]
| |
| − | | |
| − | Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, després de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].
| |
| − | | |
| − | Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.
| |
| − | | |
| − | En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la '''Comunitat Valenciana''' es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] ([[1982]]-[[1995]]) i tres per part del [[PPCV]] ([[1995]]-actualitat). En [[2006]] es va aprovar la Llei Orgànica 1/[[2006]], que reforma l'[[Estatut d'Autonomia de 1982]].
| |
| − | | |
| − | == Govern i administració autonòmics ==
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'ampar de lo que dispon l'artícul segon de la Constitució Espanyola:
| |
| − | {{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}
| |
| − | | |
| − | El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constituïx la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell".
| |
| − | | |
| − | El president de la [[Generalitat Valenciana]] és al seu torn el president del [[Govern valencià]].
| |
| − | | |
| − | La potestat llegislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen al poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.
| |
| − | | |
| − | == Divisió administrativa ==
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cada una d'elles és una entitat en personalitat jurídica pròpia i conta en autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cada una de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.
| |
| − | | |
| − | Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.
| |
| − | | |
| − | Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la '''Comunitat Valenciana''', les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual fon aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la [[Generalitat Valenciana]]. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.
| |
| − | Aixina, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc otorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vullguen crear [[mancomunitat]]s, podent superar la denominacions comarcals, encara que no les provincials.
| |
| − | | |
| − | :''Veja artículs principals:''
| |
| − | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | * [[Història de les comarques valencianes]]
| |
| − | * [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].
| |
| − | | |
| − | == Geografia ==
| |
| − | {{AP|Geografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Cartografia ===
| |
| − | | |
| − | === Relleu ===
| |
| − | | |
| − | Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).
| |
| − | | |
| − | El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].
| |
| − | | |
| − | === Clima ===
| |
| − | La Comunitat Valenciana esta banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot en la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipos de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:
| |
| − | | |
| − | *[[Clima mediterràneu típic]]: s'estén per tot el litoral nort i centre de la Comunitat, té hiverns no molt frets a causa de la característica suavisadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i autumne, en riscs de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són [[Castelló]], [[Gandia]], [[Torrent]], [[Sagunt]] i [[Valéncia]].
| |
| − | | |
| − | * [[Clima mediterràneu continentalisalisat]]: és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterràneu típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són frets, els estius són més càlits que en el clima mediterràneu típic en temperatures màximes que en algunes zones conseguixen els 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarc de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són [[Requena]] i [[Villena]], i en menor grau [[Alcoy]], [[Elda]] i [[Xàtiva]].
| |
| − | | |
| − | *[[Clima mediterràneu sec]]: es donen des del nort de la província d'[[Alacant]] fins a l'extrem sur llimitant en la regió de [[Múrcia]], les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: conforme nos dirigim cap al sur de la província d'Alacant apareix un clima més aïna àrit en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llarcs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escassíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (autumne i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són [[Alacant]], [[Benidorm]], [[Elig]], [[Oriola]] i [[Torrevella]].
| |
| − | | |
| − | *[[Clima de montanya]]: es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterràneu continentalisat. El clima de montanya es rig per l'altitut, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és [[Morella]].
| |
| − | | |
| − | === Hidrografia ===
| |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=35% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals rius valencians
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=50% |Riu
| |
| − | !width=10% |Llongitut (km)
| |
| − | !width=10% |Conca (icm)
| |
| − | !width=15% |Cabal mig (m³/s)<ref>''Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Masia de Mompó; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Presa de Vilamarchant; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Vinalopó'', Santa Eulàlia; ''Palancia'', Presa de Basal; ''Serpis'', Beniarrés</ref>
| |
| − | !width=15% |Caudal màxim (m³/s)<ref>''Cabal estimat en la màxima creixcuda històrica. Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Alzira; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Valéncia; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Palància'', Sagunt; ''Serpis'', Lorcha</ref>
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | |[[Xúquer]]||align=right|498||align=right|21.578||align=right|49,22||align=right|16.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[riu Segura|Segura]]||align=right|325||align=right|19.525||align=right|21,59||align=right|2.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Túria]]||align=right|280||align=right|6.394||align=right|14,75||align=right|3.700||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Millars]]||align=right|156||align=right|4.028||align=right|9,06||align=right|3.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Vinalopó]]||align=right|81||align=right|1.692||align=right|0,85||align=right| - ||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Palància]]||align=right|85||align=right|911||align=right|0,20||align=right|900||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Serpis]]||align=right|75||align=right|753||align=right|2,59||align=right|770||
| |
| − | |-
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | Entre els rius [[alòcton]]s, naixcuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix en [[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que en una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a [[Valéncia]]. Excepte el [[Segura]], que naix en les [[Serres Bètiques]], els atres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].
| |
| − | | |
| − | Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estages i molt temudes les seues creixcudes de l'autumne que causen [[inundacions]] en les seues planes aluvials (de nort a sur: la ''Plana'', la ''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Patixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, turístic i sobretot agrícola, sent la base dels pròspers regadius valencians.
| |
| − | | |
| − | Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.
| |
| − | | |
| − | Al nort estan els rius [[Sénia]], limítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.
| |
| − | | |
| − | En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt en el [[Túria]] i al [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes
| |
| − | [[Ibèric]] i [[Bètic]] i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del [[Millars]], i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.
| |
| − | | |
| − | Al sur del masís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amplis i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a [[Alacant]] i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].
| |
| − | | |
| − | Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el [[Guadalupe]], que és un afluent del [[Ebre]].
| |
| − | | |
| − | == Demografia ==
| |
| − | {{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Municipis en mes de 50.000 habitants (2010)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística]]. (01-01-2010). Real Decret 1612/2010, de 7 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2010%2F&file=pcaxis&N=&L=0] (Consultat 25 de juny 2011)</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=5% |Posició
| |
| − | !width=85% |Municipi
| |
| − | !width=10% |Població
| |
| − | |-
| |
| − | |1ª||align=left|[[Valéncia]]||align=right|809.267
| |
| − | |-
| |
| − | |2ª||align=left|[[Alacant]]||align=right|334.418
| |
| − | |-
| |
| − | |3ª||align=left|[[Elig]]||align=right|230.822
| |
| − | |-
| |
| − | |4ª||align=left|[[Castelló de la Plana]]||align=right|180.690
| |
| − | |-
| |
| − | |5ª||align=left|[[Torrevella]]||align=right|101.191
| |
| − | |-
| |
| − | |6ª||align=left|[[Oriola]]||align=right|87.113
| |
| − | |-
| |
| − | |7ª||align=left|[[Torrent]]||align=right|79.843
| |
| − | |-
| |
| − | |8ª||align=left|[[Gandia]]||align=right|79.430
| |
| − | |-
| |
| − | |9ª||align=left|[[Benidorm]]||align=right|71.198
| |
| − | |-
| |
| − | |10ª||align=left|[[Sagunt]]||align=right|66.259
| |
| − | |-
| |
| − | |11ª||align=left|[[Paterna]]||align=right|65.921
| |
| − | |-
| |
| − | |12ª||align=left|[[Alcoy]]||align=right|61.417
| |
| − | |-
| |
| − | |13ª||align=left|[[Elda]]||align=right|54.815
| |
| − | |-
| |
| − | |14ª||align=left|[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|54.088
| |
| − | |-
| |
| − | |15ª||align=left|[[Vilarreal]]||align=right|51.367
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.111.706 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2010]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,90% de la població nacional.
| |
| − | | |
| − | Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
| |
| − | | |
| − | D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].
| |
| − | | |
| − | En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-se [[Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel [[turisme]].
| |
| − | | |
| − | Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clarament i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.
| |
| − | | |
| − | {| {{tablabonita}}
| |
| − | !bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Comunitat Valenciana i <br />percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref>
| |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població ||align=center| 1.246.485 ||align=center| 1.459.465 ||align=center| 1.587.533|| align=center|1.704.127|| align=center| 1.745.514|| align=center|1.896.738|| align=center| 2.176.670||align=center|2.307.068
| |
| − | |-
| |
| − | | Percentage ||align=center|8,06% ||align=center|8,31%||align=center|8,53%|| align=center|8,52% || align=center|8,16%|| align=center|8,01%|| align=center| 8,37%|| align=center| 8,20%
| |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població || align=center| 2.480.879|| align=center| 3.073.255|| align=center| 3.646.765|| align=center|3.923.841|| align=center|4.009.329|| align=center| 4.202.608|| align=center| 4.806.908||align=center| 5.029.601
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | | Percentage || align=center| 8,11%||align=center|9,05% || align=center| 9,66%|| align=center|9,95%|| align=center|10,11% || align=center|10,22%|| align=center|10,75% ||align=center|10,90%
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | == Economia ==
| |
| − | | |
| − | {{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.
| |
| − | | |
| − | L'any [[2002]] la '''Comunitat Valenciana''' va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any [[2002]] el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.
| |
| − | | |
| − | == Llengua ==
| |
| − | {{AP|Llengua valenciana}}
| |
| − | {{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | [[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
| |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]]''' i el '''[[castellà]]''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]].
| |
| − | | |
| − | El predomini [[castellà]] es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclavament]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El [[valencià]] té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?"<br /><small>Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià</small><ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=10% |Us
| |
| − | !width=10% |Castellà
| |
| − | !width=10% |Valencià
| |
| − | |-
| |
| − | | Sempre
| |
| − | | 48,1%
| |
| − | | 32,6%
| |
| − | |-
| |
| − | | Generalment
| |
| − | | 4,4%
| |
| − | | 2,5%
| |
| − | |-
| |
| − | | Més que l'atra llengua
| |
| − | | 2,0%
| |
| − | | 1,3%
| |
| − | |-
| |
| − | | Indistintament
| |
| − | | colspan=2 | 6,2%
| |
| − | |-
| |
| − | | atres idiomes
| |
| − | | colspan=2 | 2,9%
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | El predomini [[valencià]] es concentra en la costa i comarques contigües, comprén un 75% del territori i en ella residix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilisar-ho preferentment en la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el [[castellà]].<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del [[valencià]] en la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentres que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és en poques paraules un estàndart en alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.
| |
| − | | |
| − | En quant al coneiximent del [[valencià]], i per al conjunt de la '''Comunitat Valenciana''', el 76% de la població afirma entendre-ho, el 53% ser capaç de parlar-ho, i el 25% saber escriure-ho, segons el mateix sondeig.
| |
| − | | |
| − | D'atra banda, sobre atres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilisada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.
| |
| − | | |
| − | Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'[[anglés]], que té un us important en la costa de la [[província d'Alacant]] (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el [[rumà]], molt utilisat en la [[província de Castelló]].
| |
| − | | |
| − | == Símbols ==
| |
| − | {{AP|Real Senyera Valenciana}}
| |
| − | [[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
| |
| − | La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]].
| |
| − | | |
| − | La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional del [[Regne de Valéncia]] des de l'edat mija i de la que es conserva un eixemplar en el Museu de l'Ajuntament de Valencia, està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la [[corona d'Aragó]], a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.
| |
| − | | |
| − | L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'[[Exposició Regional de 1909]], en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].
| |
| − | | |
| − | L'emblema de la [[Generalitat Valenciana]] es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric [[Regne de Valéncia]], l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].
| |
| − | | |
| − | L'estandart, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fondo de color carmesí, ribetejat d'or.
| |
| − | | |
| − | Entre atres símbols no oficials utilisats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de [[Lo Rat Penat]] i del drac-alat, junt en els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].
| |
| − | | |
| − | El crit d'[[Amunt Valéncia]]! fon promogut durant els últim anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any [[1957]].
| |
| − | | |
| − | == Deports ==
| |
| − | {{AP|Pilota valenciana}}
| |
| − | El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilisats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dòna a este deport és tal que des de fa diversos en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.
| |
| − | | |
| − | Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.
| |
| − | | |
| − | Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.
| |
| − | | |
| − | Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vilarreal CF]], [[Hèrcules CF]], [[Llevant UD]] (club decà de la''' Comunitat Valenciana''', fundat en [[1909]]), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títuls, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians. De tots estos equips, el [[Valéncia CF]] és l'equip més conegut de la Comunitat Valenciana, ya que ha segut el que més títuls ha guanyat i és considerat per tots com el primer equip en quant a història i títuls.
| |
| − | | |
| − | == Festes ==
| |
| − | *Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]].
| |
| − | *Març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (es celebren per tota la geografia valenciana).
| |
| − | *Abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''.
| |
| − | *Abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc.
| |
| − | *Abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, així com escenificacions del [[Tractat de Torrella]].
| |
| − | *Juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny.
| |
| − | *Agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]].
| |
| − | *Agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost.
| |
| − | *Agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost.
| |
| − | *Setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.
| |
| − | *La ''Festa de la Verema'' de [[Requena]] i [[Utiel]] a finals d'agost o principis de setembre.
| |
| − | * També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]].
| |
| − | *Octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]]'' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal.
| |
| − | *Octubre: La ''[[Mocaorà]]'', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la '''Comunitat Valenciana'''.
| |
| − | *Novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la '''comunitat valenciana''' l'orige del qual es remonta a l'any [[1346]]
| |
| − | | |
| − | Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i qualitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les [[Falles]] o [[Moros i Cristians]], en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes.
| |
| − | | |
| − | Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.
| |
| − | | |
| − | Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran quantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.
| |
| − | | |
| − | == Gastronomia ==
| |
| − | ''<small>Veja's també:</small> '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]''' ''
| |
| − | [[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|200px|Vins en denominació d'Orige valencians]]
| |
| − | | |
| − | La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrosos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'[[arròs a banda]], el [[arròs a la pedrera]], [[arròs negre]], [[arròs en costra]], [[arròs caldós]], [[arròs al forn]], [[arròs a la caçola]], entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.
| |
| − | | |
| − | El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la [[taronja]], una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.
| |
| − | | |
| − | ==== Begudes ====
| |
| − | L'[[orchata de chufa]], el núcleu tradicional d'elaboració de la qual és [[Alboraya]], és una beguda típica, acompanyada en ''fartons''. També és tradicional la producció de [[café licor]] (típic de [[Alcoy]]), i la [[mistela]] (en la [[Marina Baixa]] i la [[Foya de Bunyol]]).L' ''esòfac'', licor a base d'herbes de la [[Serra de Mariola]].
| |
| − | | |
| − | ==== Dolços ====
| |
| − | | |
| − | La gran majoria de dolços té el seu orige en l'época àrap, alguns són famosos internacionalment hui en dia, atres són elements importants de celebracions festives locals. ''Pasticets'' d'armela o de moniato p.ex.
| |
| − | | |
| − | [[Xixona]] és el lloc de fabricació tradicional del [[torró]], aliment molt consumit en Nadal a [[Espanya]] i en la resta del món hispà. Actualment també es fabriquen atres dolços nadalencs, com a mantecades o massapans.
| |
| − | | |
| − | En [[Xàtiva]], s'elabora el famós ''Arnadí'', postres elaborades en carabassa. En El [[Vall d'Albaida]] són típiques les ''fogases'' i ''mones'', sent les més conegudes les d'[[Alberic]]. En [[Oriola]] i la seua comarca estan les ''almojàbenes'', i en [[Alcoy]] les ''confits''. [[La Vila Joyosa]] té una important tradició de ''chocolates''.
| |
| − | | |
| − | == Parcs naturals ==
| |
| − | {{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha declarats els següents parcs naturals:
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=15% |Província
| |
| − | !width=85% |Parcs
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Castelló|Castelló]]''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[parc natural de les Illes Columbretes|Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifasar]] · [[parc Natural del Penyagolosa]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[parc natural del Túria]] · [[parc Natural de la la Pobla de Sant Miquel]]
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | == Transports ==
| |
| − | === carreteres ===
| |
| − | La principal carretera de la '''Comunitat Valenciana''' és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen [[Valéncia]] en [[Madrit]], [[Alacant]] en [[Madrit]], [[Valéncia]] en [[Albacete]], i [[Alacant]] en [[Valéncia]] per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]]'', que passa per [[Alcoy]] i [[Xàtiva]].
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals carreteres de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=40% |Carretera
| |
| − | !width=20% |Desde - Fins a
| |
| − | !width=40% |Poblaciones per on passa
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterràneu]] || El Jonc - Màlaga || align=left|Pobla Tornesa, Castelló, Sagunt, Valéncia, Alzira, Gandia, Benidorm, Alacant, Elig, Oriola i Torrevella
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia De l'Est]] || Madrit - Valéncia || align=left|Utiel, Requena, Bunyol, Chiva, Chest i Valéncia
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia d'Alacant]] || Honrubia - Alacant || align=left|Villena, Sax, Elda-Petrer, Novelda, Alacant
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia Mudéixar]] || França - Sagunt || align=left|Sagunt, Sogorp i Viver
| |
| − | |}
| |
| − | <br clear=all>
| |
| − | | |
| − | === Aeroports ===
| |
| − | {{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] ([[Alacant]]) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] ([[Valéncia]]), que van sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, l'[[Aeroport de Castelló]], en la [[província de Castelló]].
| |
| − | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Aeropuertos de la Comunitat Valenciana
| |
| − | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=15% |Aeroport
| |
| − | !width=75% |Ubicació
| |
| − | !width=10% |Passagers ([[2006]])
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|9 km d'[[Alacant]], en el terme municipal d'[[Elig]], en la N-332 entre Alacant i Santa Pola || align=left|8.893.720
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|8 km de [[Valéncia]], en els termes municipals de [[Manises]] i [[Quart de Poblet]], en l'Autovia || align=left|4.969.113
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Castelló|Castelló]]''' || align=left|En fase de construcció en les voltants de Vilanova d'Alcolea|| -
| |
| − | |}
| |
| − | <br clear="all"/>
| |
| − | | |
| − | == Vore també ==
| |
| − | *[[Real Senyera]]
| |
| − | *[[Història de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Llengua valenciana]]
| |
| − | *[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[9 d'Octubre]]
| |
| − | *[[Generalitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Geografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Demografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | | |
| − | == Enllaços externs ==
| |
| − | | |
| − | *[http://www.gva.es Web oficial de la Generalitat Valenciana]
| |
| − | *[http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana]
| |
| − | *[http://www.ladipu.com Diputació d'Alacant]
| |
| − | *[http://www.dipcas.es Diputació de Castelló]
| |
| − | *[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
| |
| − | *[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]
| |
| − | | |
| − | == Referències ==
| |
| − | {{Reflist}}
| |
| − | {{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}
| |
| − | | |
| − | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
| |
| − | | |
| − | | |
| − | [[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | [[Categoria:Comunitat Valenciana]]
| |
| − | {{Regne de Valéncia}}
| |
| − | {{Ficha d'entitat subnacional
| |
| − | |nom = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| |
| − | |nom complet = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
| |
| − | |país = Espanya
| |
| − | |unitat = [[Comunitat autònoma]]
| |
| − | |himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | |bandera = Senyera valenciana.png
| |
| − | |escut = escutregnevalencia.png
| |
| − | |mapa = Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Europa.png
| |
| − | |tamany_mapa = 200px
| |
| − | |peu_mapa = Valéncia en [[Europa]]
| |
| − | |capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]
| |
| − | |idiomes_oficials = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
| |
| − | |coor =
| |
| − | |subdivisió = [[Províncies d'Espanya|Províncies]] i [[Comarques de la Comunitat Valenciana|Comarques]]
| |
| − | |dirigents_títuls = President
| |
| − | |gentilici = Valencià/na
| |
| − | |dirigents_nom = [[Francisco Camps]] ([[PPCV]])
| |
| − | |superficie = 23.255 km²
| |
| − | |superfície_lloc = 8
| |
| − | |superfície_post = (4,6%)
| |
| − | |superfície_terra =
| |
| − | |superfície_auya =
| |
| − | |còdic ISO = VC
| |
| − | |entitat = [[Comunitat Autònoma]]
| |
| − | |camp1_nom = Consideració
| |
| − | |camp1 = [[Nacionalitat]]
| |
| − | |camp2_nom = Llengua pròpia
| |
| − | |camp2 = [[Idioma valencià|Valencià]]
| |
| − | |camp3_nom = Fundació
| |
| − | |camp3 = [[Taifa de Valéncia]]
| |
| − | |camp4_nom = Festa oficial
| |
| − | |camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])
| |
| − | |població = 5.111.706 hab
| |
| − | |població_lloc = 4
| |
| − | |població_any = 2010
| |
| − | |població_post = 10% aprox
| |
| − | |densitat = 219,81 hab/km²
| |
| − | |densitat_post =
| |
| − | |tipo_superior_X =
| |
| − | |superior_X =
| |
| − | |pàgina web = http://www.gva.es
| |
| − | }}
| |
| − | {{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}
| |
| − | {{destacat}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].
| |
| − | | |
| − | El territori, que coincidix en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''[[Valéncia]]'', encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].
| |
| − | | |
| − | == Història ==
| |
| − | {{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Época antiga ===
| |
| − | [[Image:Mapa de les etnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color vert.]]
| |
| − | [[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
| |
| − | El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà|contestans]], en el centre els [[edetà|edetans]], i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartaginesos]].
| |
| | | | |
| − | Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en atres zones iberes d'[[Espanya]].
| + | == Gracies per la benvinguda == |
| | | | |
| − | === Época migeval ===
| + | Gracies per la benvinguda, espere poc a poc ferme en la Uiquipèdia i anar mes solt. |
| | | | |
| − | El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al [[sigle XI]] fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar [[Valéncia]] com a gran ciutat.
| |
| | | | |
| − | Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i [[Dénia]], estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'[[Alacant]], que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del [[Regne de Valéncia]] en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de [[Valéncia]] i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per [[Castella]] en [[1304]]. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà [[Xúquer]]'' ("després del [[Xúquer]]", en [[Xàtiva]]).
| + | == Canvis recients == |
| | | | |
| − | En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes desde [[Aragó]] principalment, [[Navarra]], [[Castella]] i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.
| + | ¡ Hola ! |
| | | | |
| − | L'expansió mediterrànea de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].
| + | Volia comentar-te que des de que has fet els últims canvis fa 2 dies, la Uiquipèdia va molt lenta i moltes vegades no deixa obrir pàgines i es queda bloquejada, sobre tot la de canvis recents. He provat en 3 ordenadors diferents en casa i en el treball i passa igual en tots e inclús apareixen mensages d'error ficant "esta pàgina no oferix les garanties de seguritat i no devia obrir-se" i coses aixina, per si vols repassar a vore que es pot fer. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:47, 14 març 2017 (CET) |
| | | | |
| − | === Época moderna === | + | == Plantilles mal fetes == |
| − | L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.
| |
| | | | |
| − | Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.
| + | Hola, volía saber si és possible arreglar esta taula que he intentat fer en esta pàgina [[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut]] |
| | + | [[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut/doc]] |
| | | | |
| − | === Época contemporànea ===
| + | per als estats històrics d'els que hi ha moltes senyes disponibles, puix és un tema en el que m'agradaria contribuir àmpliament. |
| | + | Una volta estiguen ben fetes, ya se traduirán al valencià, pero crec que es importante que funcionen no? |
| | + | Gràcies. |
| | + | [[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 06:52 20 abr 2017 (CEST) |
| | | | |
| − | Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de la resta d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]
| + | == Almirant / Almirall == |
| | + | Moltes gràcies. Tens raó. Un saludet. Jose2 |
| | | | |
| − | Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, després de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].
| + | ............................ |
| | + | == Nou usuari == |
| | | | |
| − | Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.
| + | Per favor podeu mirar açò: |
| | | | |
| − | En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la '''Comunitat Valenciana''' es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] ([[1982]]-[[1995]]) i tres per part del [[PPCV]] ([[1995]]-actualitat). En [[2006]] es va aprovar la Llei Orgànica 1/[[2006]], que reforma l'[[Estatut d'Autonomia de 1982]].
| + | Hola Jose2, |
| | | | |
| − | == Govern i administració autonòmics ==
| + | M'he donat d'alta per contribuir al creiximent de Uiquipèdia pero alguna cosa ha passat perque no puc confirmar el meu conte de correu. |
| | | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'ampar de lo que dispon l'artícul segon de la Constitució Espanyola: | + | La majoria de les meues contribucions poden ser per a detectar i corregir els erros que puga trobar ya que no disponc de massa temps pero sí de la capacitat necessària per a fer-ho. |
| − | {{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}
| |
| | | | |
| − | El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constituïx la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell".
| + | ¿Podries revisar el meu conte i comprovar que tot està be? |
| | | | |
| − | El president de la [[Generalitat Valenciana]] és al seu torn el president del [[Govern valencià]].
| + | Gràcies de bestreta. |
| | | | |
| − | La potestat llegislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen al poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.
| + | --Amparginer (discussió) 12:25 8 ago 2017 (CEST) |
| | | | |
| − | == Divisió administrativa ==
| + | Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:19 8 ago 2017 (CEST) |
| | | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cada una d'elles és una entitat en personalitat jurídica pròpia i conta en autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cada una de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.
| + | == Erro en identificació == |
| | | | |
| − | Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.
| + | ¡ Hola ! |
| | | | |
| − | Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la '''Comunitat Valenciana''', les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual fon aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la [[Generalitat Valenciana]]. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.
| + | Hi ha algun problema en la Uiqui perque desde ahir al intentar identificar-me des de 2 ordenadors diferents em diu: |
| − | Aixina, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc otorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vullguen crear [[mancomunitat]]s, podent superar la denominacions comarcals, encara que no les provincials.
| |
| | | | |
| − | :''Veja artículs principals:'' | + | Error: Tu reloj esta adelantado |
| − | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | * [[Història de les comarques valencianes]]
| |
| − | * [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].
| |
| | | | |
| − | == Geografia ==
| + | NET:ERR_CERT_DATE_INVALID |
| − | {{AP|Geografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | === Cartografia ===
| |
| | | | |
| − | === Relleu ===
| + | He probat en atres navegadors i solament em deixa identificar-me en el Opera. En la tablet em passa igual. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:15 21 ago 2017 (CEST) |
| | | | |
| − | Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).
| + | M'acaba de dir Xavier en un foro que li passa lo mateix des de fa 2 dies e inclús que no pot ni entrar. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:23 21 ago 2017 (CEST) |
| | | | |
| − | El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].
| + | == Erro al editar artículs == |
| | + | ¡ Hola ! |
| | | | |
| − | === Clima ===
| + | Des de fa 2-3 dies l'enciclopedia no deixa editar els artículs la mjoria de voltes i dona este error: |
| − | La Comunitat Valenciana esta banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot en la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipos de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem: | + | La página www.lenciclopedia.org no funciona |
| | | | |
| − | *[[Clima mediterràneu típic]]: s'estén per tot el litoral nort i centre de la Comunitat, té hiverns no molt frets a causa de la característica suavisadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i autumne, en riscs de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són [[Castelló]], [[Gandia]], [[Torrent]], [[Sagunt]] i [[Valéncia]].
| + | www.lenciclopedia.org ha cerrado la conexión de forma inesperada. |
| | + | ERR_INCOMPLETE_CHUNKED_ENCODING |
| | | | |
| − | * [[Clima mediterràneu continentalisalisat]]: és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterràneu típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són frets, els estius són més càlits que en el clima mediterràneu típic en temperatures màximes que en algunes zones conseguixen els 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarc de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són [[Requena]] i [[Villena]], i en menor grau [[Alcoy]], [[Elda]] i [[Xàtiva]].
| + | Crec que a Xavier també l'ocurrix lo mateix. A voltes deixa editar pero la majoria de voltes dona error. |
| | + | Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 11:37 31 oct 2017 (CET) |
| | | | |
| − | *[[Clima mediterràneu sec]]: es donen des del nort de la província d'[[Alacant]] fins a l'extrem sur llimitant en la regió de [[Múrcia]], les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: conforme nos dirigim cap al sur de la província d'Alacant apareix un clima més aïna àrit en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llarcs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escassíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (autumne i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són [[Alacant]], [[Benidorm]], [[Elig]], [[Oriola]] i [[Torrevella]].
| + | O.K. Gràcies --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:49 31 oct 2017 (CET) |
| | | | |
| − | *[[Clima de montanya]]: es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterràneu continentalisat. El clima de montanya es rig per l'altitut, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és [[Morella]].
| + | == Gracias == |
| | + | Muchas gracias por los enlaces. Ahora estoy un poco liado pero en cuanto vuelva a tener tiempo me pongo con el artículo. Un saludo. —[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:25 3 dec 2017 (CET) |
| | | | |
| − | === Hidrografia === | + | == Referent al comentari en la meua discussió == |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=35% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals rius valencians
| |
| | | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| + | Substituïxc la moderna forma "utilisar" per "usar"/"amprar"/"gastar" perque aixina ho recomana la RACV i L'Observatori de la Llengua Valenciana, de totes formes reconec que tampoc té res de roïna la forma "utilisar", si és un problema, deixaré de substituir-la. En quant a les formes invertides dels pronoms febles (em/et/es/en), en valencià estàndart només s'usen despuix de paraules acabades en vocal diferent de la vocal final dels diftoncs decreixents, tal i com ho feya la llengua clàssica, això és lo que recomana la RACV, en el restant de casos s'usen les formes plenes. Usar les formes invertides o plenes en llocs a on no correspon és correcte, pero dialectal, per tant no és apte per a l'Enciclopedia excepte en artículs referents a llocs a on se parla aixina. Despuix, si alguna vegada he substituït "fon" per "va ser", és un erro meu, ahí m'haig equivocat. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 16:42 25 jul 2018 (CEST) |
| − | !width=50% |Riu
| |
| − | !width=10% |Llongitut (km)
| |
| − | !width=10% |Conca (icm)
| |
| − | !width=15% |Cabal mig (m³/s)<ref>''Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Masia de Mompó; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Presa de Vilamarchant; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Vinalopó'', Santa Eulàlia; ''Palancia'', Presa de Basal; ''Serpis'', Beniarrés</ref>
| |
| − | !width=15% |Caudal màxim (m³/s)<ref>''Cabal estimat en la màxima creixcuda històrica. Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Alzira; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Valéncia; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Palància'', Sagunt; ''Serpis'', Lorcha</ref>
| |
| | | | |
| − | |-
| + | == Image de Grup Cultural Alcoya Regne de Valencia == |
| − | |[[Xúquer]]||align=right|498||align=right|21.578||align=right|49,22||align=right|16.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[riu Segura|Segura]]||align=right|325||align=right|19.525||align=right|21,59||align=right|2.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Túria]]||align=right|280||align=right|6.394||align=right|14,75||align=right|3.700||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Millars]]||align=right|156||align=right|4.028||align=right|9,06||align=right|3.000||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Vinalopó]]||align=right|81||align=right|1.692||align=right|0,85||align=right| - ||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Palància]]||align=right|85||align=right|911||align=right|0,20||align=right|900||
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Serpis]]||align=right|75||align=right|753||align=right|2,59||align=right|770||
| |
| − | |-
| |
| − | |}
| |
| | | | |
| − | Entre els rius [[alòcton]]s, naixcuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix en [[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que en una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a [[Valéncia]]. Excepte el [[Segura]], que naix en les [[Serres Bètiques]], els atres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].
| + | ¡ Hola ! |
| | | | |
| − | Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estages i molt temudes les seues creixcudes de l'autumne que causen [[inundacions]] en les seues planes aluvials (de nort a sur: la ''Plana'', la ''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Patixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, turístic i sobretot agrícola, sent la base dels pròspers regadius valencians.
| + | Estic tractan de recuper les imàgens perdudes en l'incendi pero esta no la trobe per ningun lloc i com he vist que vares crear tu l'artícul, per si la tens o saps com recuperar-la. És la de l'artícul: Grup Cultural Alcoya Regne de Valencia |
| | | | |
| − | Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.
| + | --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:13 20 maig 2021 (UTC) |
| | | | |
| − | Al nort estan els rius [[Sénia]], limítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.
| + | == Imàgens == |
| | | | |
| − | En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt en el [[Túria]] i al [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes | + | En l'incendi d'Estrasburc, s'han perdut totes les imàgens que estaven alojades en el servidor i ademés tots els canvis desde jun-2020 (vora 2.000 artículs, a soles es conserven les imàgens enllaçades (Wikimedia Commons), per això yo estic tornant a pujar moltíssimes imàgens, unes que tenia yo guardades i atres noves per a sustituir les perdudes. Porte més de 1.500 imàgens carregades o enllaçades. Ya he passat totes les de Arquitectura valenciana (Palaus, Iglesies,Mercats...) i totes les de flora, fauna, minerals i metals. |
| − | [[Ibèric]] i [[Bètic]] i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del [[Millars]], i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.
| |
| | | | |
| − | Al sur del masís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amplis i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a [[Alacant]] i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].
| + | Ara estic pujant símbols valencians (9 octubre, 25, d'abril, Senyera....) i ficant de nou els numerals que s'havien perduts tots (he escomençat del 500 cap a amunt) i els municipis per provincies i comarques que també s'han perdut tots els que havia fet en l'estiu. |
| | | | |
| − | Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el [[Guadalupe]], que és un afluent del [[Ebre]].
| + | Hi ha faena per a fer, pero poquet a poquet que anem a fer....... |
| | | | |
| − | == Demografia ==
| + | Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:12 21 maig 2021 (UTC) |
| − | {{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
| |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Municipis en mes de 50.000 habitants (2010)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística]]. (01-01-2010). Real Decret 1612/2010, de 7 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2010%2F&file=pcaxis&N=&L=0] (Consultat 25 de juny 2011)</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=5% |Posició
| |
| − | !width=85% |Municipi
| |
| − | !width=10% |Població
| |
| − | |-
| |
| − | |1ª||align=left|[[Valéncia]]||align=right|809.267
| |
| − | |-
| |
| − | |2ª||align=left|[[Alacant]]||align=right|334.418
| |
| − | |-
| |
| − | |3ª||align=left|[[Elig]]||align=right|230.822
| |
| − | |-
| |
| − | |4ª||align=left|[[Castelló de la Plana]]||align=right|180.690
| |
| − | |-
| |
| − | |5ª||align=left|[[Torrevella]]||align=right|101.191
| |
| − | |-
| |
| − | |6ª||align=left|[[Oriola]]||align=right|87.113
| |
| − | |-
| |
| − | |7ª||align=left|[[Torrent]]||align=right|79.843
| |
| − | |-
| |
| − | |8ª||align=left|[[Gandia]]||align=right|79.430
| |
| − | |-
| |
| − | |9ª||align=left|[[Benidorm]]||align=right|71.198
| |
| − | |-
| |
| − | |10ª||align=left|[[Sagunt]]||align=right|66.259
| |
| − | |-
| |
| − | |11ª||align=left|[[Paterna]]||align=right|65.921
| |
| − | |-
| |
| − | |12ª||align=left|[[Alcoy]]||align=right|61.417
| |
| − | |-
| |
| − | |13ª||align=left|[[Elda]]||align=right|54.815
| |
| − | |-
| |
| − | |14ª||align=left|[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|54.088
| |
| − | |-
| |
| − | |15ª||align=left|[[Vilarreal]]||align=right|51.367
| |
| − | |}
| |
| | | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.111.706 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2010]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,90% de la població nacional.
| + | .................................................. |
| | + | Em va dir "Admin" que les imàgens hi ha que pujar-les una a una. |
| | | | |
| − | Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
| + | També fallen algunes plantilles com la d'articul destacat que no ix l'image (l'estrela) i també falla la plantilla “Valéncia” que ténia que eixir en l'artícul per eixemple de “Vivers” i també falla la plantilla que ix en Micalet, Banys de l’Almirant…etc… al final en: |
| | + | |
| | + | “Monuments, edificis i museus de la Ciutat de Valéncia · |
| | + | Erro en crear miniatura: Falta archiu” |
| | | | |
| − | D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].
| + | Això s'ho he comentat ya a Jorge per a que quan puga li pegue una ulladeta perque yo de plantilles no tinc ni idea. |
| | | | |
| − | En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-se [[Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel [[turisme]].
| + | --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:16 21 maig 2021 (UTC) |
| | | | |
| − | Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clarament i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.
| + | == Plantilles i demés == |
| | | | |
| − | {| {{tablabonita}}
| + | ¡ Hola ! Si, perfecte, yo continue en els numerals del 500 fins al 1000 i aixina guanyen un montó de pàgines. Tenien 17.198 quan l'incendi i es varem quedar en 15.231, ara ya anem per més de 16250 o siga que anem molt be. |
| − | !bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Comunitat Valenciana i <br />percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref> | |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població ||align=center| 1.246.485 ||align=center| 1.459.465 ||align=center| 1.587.533|| align=center|1.704.127|| align=center| 1.745.514|| align=center|1.896.738|| align=center| 2.176.670||align=center|2.307.068
| |
| − | |-
| |
| − | | Percentage ||align=center|8,06% ||align=center|8,31%||align=center|8,53%|| align=center|8,52% || align=center|8,16%|| align=center|8,01%|| align=center| 8,37%|| align=center| 8,20%
| |
| − | |-
| |
| − | ! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
| |
| − | |-
| |
| − | | Població || align=center| 2.480.879|| align=center| 3.073.255|| align=center| 3.646.765|| align=center|3.923.841|| align=center|4.009.329|| align=center| 4.202.608|| align=center| 4.806.908||align=center| 5.029.601
| |
| | | | |
| − | |-
| + | Lo de les imàgens, si que estic fent això, les que trobe en Wikimedia Commons les fique perque és molt més ràpit i s'assegurem que no torna a passar igual i a lo millor alguna camvia de nom pero sempre seran poquetes. |
| − | | Percentage || align=center| 8,11%||align=center|9,05% || align=center| 9,66%|| align=center|9,95%|| align=center|10,11% || align=center|10,22%|| align=center|10,75% ||align=center|10,90%
| |
| − | |}
| |
| | | | |
| − | == Economia ==
| + | Yo tenia guardades unes 400 imàgens que ya les vaig ficar i ara ya les que vaig trobant pero falten en moltíssimes pàgines, hi ha faena per a rato. Yo ahir vaig ficar les de les banderes i escuts en la página de cada país. |
| | | | |
| − | {{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}
| + | He vist que en la meua pàgina d'usuari si que falla la plantilla perque ix: |
| | | | |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.
| + | '''"Erro al crear miniatura: "Falta archiu Est usuari està en contra dels Països Catalans"''', i si trobe alguna atra que falla, t'ho dic. |
| | | | |
| − | L'any [[2002]] la '''Comunitat Valenciana''' va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any [[2002]] el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.
| + | Gràcies a tu també, tenim faena per a rato, pero al final quedarà millor i tot perque al repassar artículs sempre els milloren també i en algú en lloc d'una foto li clave 2-3. |
| | | | |
| − | == Llengua ==
| + | Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:18 26 maig 2021 (UTC) |
| − | {{AP|Llengua valenciana}}
| |
| − | {{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | [[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]] | |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]]''' i el '''[[castellà]]''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]].
| |
| | | | |
| − | El predomini [[castellà]] es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclavament]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El [[valencià]] té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.
| + | == Dialectes del valencià == |
| | | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
| + | Hola. Ya esta canviat. Ni havia vist lo del atre. L'he modificat con el PhotoScape i no quedava molt mal, (Archiu:Subdialectes del valencià.svg.png ), pero per si acàs he ficat la que tu has pujat i aixiuna millor, per lo que dius que és més de fiar. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:32 27 maig 2021 (UTC) |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?"<br /><small>Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià</small><ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
| |
| − | |-bgcolor=#efefef
| |
| − | !width=10% |Us
| |
| − | !width=10% |Castellà
| |
| − | !width=10% |Valencià
| |
| − | |-
| |
| − | | Sempre
| |
| − | | 48,1%
| |
| − | | 32,6%
| |
| − | |-
| |
| − | | Generalment
| |
| − | | 4,4%
| |
| − | | 2,5%
| |
| − | |-
| |
| − | | Més que l'atra llengua
| |
| − | | 2,0%
| |
| − | | 1,3%
| |
| − | |-
| |
| − | | Indistintament
| |
| − | | colspan=2 | 6,2%
| |
| − | |-
| |
| − | | atres idiomes
| |
| − | | colspan=2 | 2,9%
| |
| − | |}
| |
| | | | |
| − | El predomini [[valencià]] es concentra en la costa i comarques contigües, comprén un 75% del territori i en ella residix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilisar-ho preferentment en la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el [[castellà]].<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del [[valencià]] en la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentres que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és en poques paraules un estàndart en alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.
| + | == Plantilles == |
| | | | |
| − | En quant al coneiximent del [[valencià]], i per al conjunt de la '''Comunitat Valenciana''', el 76% de la població afirma entendre-ho, el 53% ser capaç de parlar-ho, i el 25% saber escriure-ho, segons el mateix sondeig.
| + | ¡ Hola ! Com em vares dir: " ...Si veus alguna plantilla que no va be, m'avises..., Te passe un llistat de les que ya he vist que no funcionen correctament: |
| | | | |
| − | D'atra banda, sobre atres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilisada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.
| + | * Plantilla: Afegir referencies |
| | + | * Plantilla: Otros usos |
| | + | * Plantilla:Piloto carreras |
| | + | * Ficha d'arbit |
| | + | * Ficha de deportiste |
| | + | * Plantilla: Medalcountry |
| | + | * Plantilla: Medalgold |
| | + | * Plantilla: Medalbotton |
| | + | * En l'articul "Beatriz García Vidagany, fica bucle plantilla |
| | + | * En l'articul "Arantxa Parra, fica bucle plantilla |
| | + | * En l'articul "Mercedes Peris, fallen 7 o 8 plantilles |
| | | | |
| − | Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'[[anglés]], que té un us important en la costa de la [[província d'Alacant]] (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el [[rumà]], molt utilisat en la [[província de Castelló]].
| + | Sent donar-te tanta faena, pero yo mai he fet ni modificat plantilles i al repassar artículs he vist açò. Yo continue afegint les imàgens que puc que vaig veent que fallen i pujant artículs nous, sino em dius lo contrari t'aniré passant els erros de plantilles que veja que fallen. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:26 2 jun 2021 (UTC) |
| | + | ................ |
| | + | Me comunica un atre usuari de l'enciclopèdia lo seguent: No funcionan las plantillas para personas: |
| | | | |
| − | == Símbols ==
| + | Plantilla:Infotaula persona |
| − | {{AP|Real Senyera Valenciana}}
| + | Plantilla:Infobox persona |
| − | [[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
| + | ¿Sabes qué es lo que podría ocurrir? --Caro de Segeda (discussió) 09:55 17 jun 2021 (UTC) |
| − | La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]].
| |
| | | | |
| − | La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional del [[Regne de Valéncia]] des de l'edat mija i de la que es conserva un eixemplar en el Museu de l'Ajuntament de Valencia, està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la [[corona d'Aragó]], a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.
| + | I yo he vist que també fallen les plantilles de "calendari1dia1dum, calendaridia1dill.....i les plantilles dels mesos de l'any. |
| | | | |
| − | L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'[[Exposició Regional de 1909]], en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].
| + | --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 16:11 17 jun 2021 (UTC) |
| | | | |
| − | L'emblema de la [[Generalitat Valenciana]] es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric [[Regne de Valéncia]], l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].
| + | == Moltes gràcies == |
| | | | |
| − | L'estandart, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fondo de color carmesí, ribetejat d'or.
| + | Hola. Moltes gràcies per la nominació i per la confiança. Ho faré lo millor que puga. Salutacions. [[Usuari:Coca antoñina|Coca antoñina]] ([[Usuari Discussió:Coca antoñina|discussió]]) 18:54 26 maig 2022 (UTC) |
| | | | |
| − | Entre atres símbols no oficials utilisats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de [[Lo Rat Penat]] i del drac-alat, junt en els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].
| + | == Guia de l'editor visual == |
| | + | S'ha creat una [[Ajuda:Guia de l'editor visual|Guia de l'editor visual]] per a que siga més fàcil per a tots els usuaris......... |
| | | | |
| − | El crit d'[[Amunt Valéncia]]! fon promogut durant els últim anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any [[1957]].
| + | Moltes gràcies. Poquet a poquet cada dia l'enciclopèdia està més completa i és més coneguda per tots. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:46 7 jun 2022 (UTC) |
| | | | |
| − | == Deports == | + | == Gràcies == |
| − | {{AP|Pilota valenciana}}
| |
| − | El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilisats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dòna a este deport és tal que des de fa diversos en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.
| |
| | | | |
| − | Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.
| + | Gràcies. Tindré en conte els teus consells. Procuraré poc a poc fer-ho cada volta millor. [[Usuari:Coca antoñina|Coca antoñina]] ([[Usuari Discussió:Coca antoñina|discussió]]) 17:01 8 jun 2022 (UTC) |
| | | | |
| − | Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.
| + | == Plantilles == |
| | | | |
| − | Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vilarreal CF]], [[Hèrcules CF]], [[Llevant UD]] (club decà de la''' Comunitat Valenciana''', fundat en [[1909]]), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títuls, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians. De tots estos equips, el [[Valéncia CF]] és l'equip més conegut de la Comunitat Valenciana, ya que ha segut el que més títuls ha guanyat i és considerat per tots com el primer equip en quant a història i títuls.
| + | ¡ Hola ! Com em vares dir: " ...Si veus alguna plantilla que no va be, m'avises..., Te passe un llistat de les que ya he vist que no funcionen correctament: |
| | | | |
| − | == Festes ==
| + | * Plantilla: Afegir referencies |
| − | *Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]]. | + | * Plantilla: Otros usos |
| − | *Març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (es celebren per tota la geografia valenciana). | + | * Plantilla:Piloto carreras |
| − | *Abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''. | + | * Ficha d'arbit |
| − | *Abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc. | + | * Ficha de deportiste |
| − | *Abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, així com escenificacions del [[Tractat de Torrella]]. | + | * Plantilla: Medalcountry |
| − | *Juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny. | + | * Plantilla: Medalgold |
| − | *Agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]]. | + | * Plantilla: Medalbotton |
| − | *Agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost. | + | * En l'articul "Beatriz García Vidagany, fica bucle plantilla |
| − | *Agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost. | + | * En l'articul "Arantxa Parra, fica bucle plantilla |
| − | *Setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.
| + | * En l'articul "Mercedes Peris, fallen 7 o 8 plantilles |
| − | *La ''Festa de la Verema'' de [[Requena]] i [[Utiel]] a finals d'agost o principis de setembre. | |
| − | * També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]].
| |
| − | *Octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]]'' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal. | |
| − | *Octubre: La ''[[Mocaorà]]'', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la '''Comunitat Valenciana'''.
| |
| − | *Novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la '''comunitat valenciana''' l'orige del qual es remonta a l'any [[1346]]
| |
| | | | |
| − | Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i qualitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les [[Falles]] o [[Moros i Cristians]], en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes.
| + | Sent donar-te tanta faena, pero yo mai he fet ni modificat plantilles i al repassar artículs he vist açò. Yo continue afegint les imàgens que puc que vaig veent que fallen i pujant artículs nous, sino em dius lo contrari t'aniré passant els erros de plantilles que veja que fallen. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:26 2 jun 2021 (UTC) |
| | + | ................ |
| | + | Me comunica un atre usuari de l'enciclopèdia lo seguent: No funcionan las plantillas para personas: |
| | | | |
| − | Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.
| + | Plantilla:Infotaula persona |
| | + | Plantilla:Infobox persona |
| | + | ¿Sabes qué es lo que podría ocurrir? --Caro de Segeda (discussió) 09:55 17 jun 2021 (UTC) |
| | | | |
| − | Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran quantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.
| + | I yo he vist que també fallen les plantilles de "calendari1dia1dum, calendaridia1dill.....i les plantilles dels mesos de l'any. |
| | + | ...................................................................... |
| | + | Per si vols pegar-li un repàs per que yo de plantilles se lo justet. Un saludet.--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 11:55 14 jun 2022 (UTC) |
| | | | |
| − | == Gastronomia == | + | == Apostrofació == |
| − | ''<small>Veja's també:</small> '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]''' ''
| |
| − | [[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|200px|Vins en denominació d'Orige valencians]]
| |
| | | | |
| − | La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrosos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'[[arròs a banda]], el [[arròs a la pedrera]], [[arròs negre]], [[arròs en costra]], [[arròs caldós]], [[arròs al forn]], [[arròs a la caçola]], entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.
| + | He tornat a corregir l'artícul "Faido" perque segons m'han dit en Lo Rat Penat, que ho vaig preguntat fa uns dies, s'aconsella no apostrofar davant de sigles (ONU, INE, ...). --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:15 15 jun 2022 (UTC) |
| | | | |
| − | El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la [[taronja]], una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.
| + | == Plantilles == |
| | | | |
| − | ==== Begudes ====
| + | Moltes gràcies també per la teua faena. Aixina les plantilles que no valga la pena, les oblidem i treballem en les atres. Esten entre 3 o 4 pengant-li un bon repàs a l'enciclopèdia i fent mollt de treball. Poquet a poquet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:24 16 jun 2022 (UTC) |
| − | L'[[orchata de chufa]], el núcleu tradicional d'elaboració de la qual és [[Alboraya]], és una beguda típica, acompanyada en ''fartons''. També és tradicional la producció de [[café licor]] (típic de [[Alcoy]]), i la [[mistela]] (en la [[Marina Baixa]] i la [[Foya de Bunyol]]).L' ''esòfac'', licor a base d'herbes de la [[Serra de Mariola]].
| |
| | | | |
| − | ==== Dolços ==== | + | == Noms en castellà == |
| | | | |
| − | La gran majoria de dolços té el seu orige en l'época àrap, alguns són famosos internacionalment hui en dia, atres són elements importants de celebracions festives locals. ''Pasticets'' d'armela o de moniato p.ex.
| + | ¡ Hola ! Crec que no deurien de llevar el nom de les poblacions en castellà, perque és informació que pot ser útil als demés sobre tot si no son del tot valenciaparlants, i el nom no és molt similar en els dos idiomes, com per eixemple en "Carcaixent" que si deixem entre parentesis (Carcagente en castellà), no passa res i és més informació. ¿ No et pareix ? Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 11:48 15 jul 2022 (UTC) |
| | + | ........................... |
| | + | Ah, puix perfecte aixina, m'havia paregut al contrari, aixina molt bé. O.K. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 16:18 15 jul 2022 (UTC) |
| | | | |
| − | [[Xixona]] és el lloc de fabricació tradicional del [[torró]], aliment molt consumit en Nadal a [[Espanya]] i en la resta del món hispà. Actualment també es fabriquen atres dolços nadalencs, com a mantecades o massapans.
| + | == Categories == |
| | | | |
| − | En [[Xàtiva]], s'elabora el famós ''Arnadí'', postres elaborades en carabassa. En El [[Vall d'Albaida]] són típiques les ''fogases'' i ''mones'', sent les més conegudes les d'[[Alberic]]. En [[Oriola]] i la seua comarca estan les ''almojàbenes'', i en [[Alcoy]] les ''confits''. [[La Vila Joyosa]] té una important tradició de ''chocolates''.
| + | ¡ Hola ! |
| | | | |
| − | == Parcs naturals ==
| + | He vist que en algun artícul has eliminat categories com per eixemple en Andreu Sempere que has deixat: |
| − | {{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}}
| + | Categories: |
| − | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha declarats els següents parcs naturals:
| + | * Biografies |
| | + | * Alcoyans |
| | + | * Valencians |
| | + | * Meges valencians |
| | + | * Humanistes |
| | + | * Filòlecs valencians |
| | + | * Escritors valencians |
| | | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| + | No creus que seria més convenient i més complet deixar les atres categories que estaven ya que a lo millor algú que el busque sino sap que es "mege valencià" pero si sap que es "mege", en la categoria de mege ya no el pot trobar e igual passa en la de "escritor". Yo seria partidari de deixar totes les categories que estiguen fetes, total, sempre és més informació. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 20:07 16 ago 2022 (UTC) |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana
| |
| | | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| + | == Hola! == |
| − | !width=15% |Província
| |
| − | !width=85% |Parcs | |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Castelló|Castelló]]''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[parc natural de les Illes Columbretes|Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifasar]] · [[parc Natural del Penyagolosa]]
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[província de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[parc natural del Túria]] · [[parc Natural de la la Pobla de Sant Miquel]]
| |
| − | |}
| |
| | | | |
| − | == Transports ==
| + | Moltes gràcies per la teua benvinguda. [[Usuari:J.M.|J.M.]] ([[Usuari Discussió:J.M.|discussió]]) 11:47 18 ago 2022 (UTC) |
| − | === carreteres ===
| |
| − | La principal carretera de la '''Comunitat Valenciana''' és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen [[Valéncia]] en [[Madrit]], [[Alacant]] en [[Madrit]], [[Valéncia]] en [[Albacete]], i [[Alacant]] en [[Valéncia]] per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]]'', que passa per [[Alcoy]] i [[Xàtiva]].
| |
| | | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| + | == Guatemala == |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals carreteres de la Comunitat Valenciana
| |
| | | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| + | ¡ Hola ! |
| − | !width=40% |Carretera | + | En l'artícul destacat "[[Guatemala]]" he ficat totes les imàgens que fallaven, pero continua en "Enllaços trencats", perque dona erro en la plantilla "Etimologia" i no se com s'arregla, per si le vols pegar un repàs. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 10:30 21 set 2022 (UTC) |
| − | !width=20% |Desde - Fins a
| + | ----------------- |
| − | !width=40% |Poblaciones per on passa
| + | O.K. Perfecte, molt bona faena. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:22 21 set 2022 (UTC) |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterràneu]] || El Jonc - Màlaga || align=left|Pobla Tornesa, Castelló, Sagunt, Valéncia, Alzira, Gandia, Benidorm, Alacant, Elig, Oriola i Torrevella
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Autovia De l'Est]] || Madrit - Valéncia || align=left|Utiel, Requena, Bunyol, Chiva, Chest i Valéncia
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia d'Alacant]] || Honrubia - Alacant || align=left|Villena, Sax, Elda-Petrer, Novelda, Alacant
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Autovia Mudéixar]] || França - Sagunt || align=left|Sagunt, Sogorp i Viver | |
| − | |}
| |
| − | <br clear=all>
| |
| | | | |
| − | === Aeroports === | + | == Artículs e imàgens == |
| − | {{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | La '''Comunitat Valenciana''' conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] ([[Alacant]]) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] ([[Valéncia]]), que van sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, l'[[Aeroport de Castelló]], en la [[província de Castelló]].
| |
| | | | |
| − | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
| + | Hola, si anem a vore yo no soc molt partidari de borrar artículs a menys que siga molt necessari, yo els 3 de les micronacions no els borraria perque encara que no són molt rellevants és informació que no nos molesta, se li pot afegir alguna etiqueta dalt de poc irrellevant o alguna cosa aixina pero borrar-los yo no ho faria. |
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Aeropuertos de la Comunitat Valenciana
| |
| | | | |
| − | |-bgcolor=#efefef
| + | Sobre el de Juan i Patri yo crec que dins del valencianisme i entre la gent jove estan tenint prou èxit, cert que tenen molt poca informació i poc rellevant també pero a lo millor en lloc de borrar-los hauria que wiquipedificar-los i tampoc està mal tindre-los com a informació. |
| − | !width=15% |Aeroport
| |
| − | !width=75% |Ubicació
| |
| − | !width=10% |Passagers ([[2006]])
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|9 km d'[[Alacant]], en el terme municipal d'[[Elig]], en la N-332 entre Alacant i Santa Pola || align=left|8.893.720
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|8 km de [[Valéncia]], en els termes municipals de [[Manises]] i [[Quart de Poblet]], en l'Autovia || align=left|4.969.113
| |
| − | |-
| |
| − | | '''[[Aeroport de Castelló|Castelló]]''' || align=left|En fase de construcció en les voltants de Vilanova d'Alcolea|| -
| |
| − | |}
| |
| − | <br clear="all"/>
| |
| | | | |
| − | == Vore també ==
| + | Sobre les imàgens és perque quan l'incendi conseguí trobar en el meu PC vàries carpetes en imàgenes d'abans i les pugí totes (en total 1038, per això moltes tenen la mateixa data de pujada o pareguda) per a intentar anar recuperant imàgens, pero clar algunes havien canviat o com la de Rosa Bartual, simplement l'artícul havia desaparegut i clar per això algunes imàgens d'eixes que pugí no tenen ya us perque no hi ha artícul o ya havíem, substituït l'image per una atra similar en un atre nom, con la de la falla de Vicent Lluna. Com yo les tinc totes en una carpeta, se poden borrar i si fera falta alguna al crear l'artícul yo la tinc. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 10:19 22 set 2022 (UTC) |
| − | *[[Real Senyera]]
| |
| − | *[[Història de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Llengua valenciana]]
| |
| − | *[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[9 d'Octubre]]
| |
| − | *[[Generalitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Geografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Demografia de la Comunitat Valenciana]]
| |
| − | *[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]]
| |
| | | | |
| − | == Enllaços externs ==
| + | --------------------------------------------------------- |
| | + | Tu també estas fent una gran faena en les plantilles e imàgens i arreglant molts artículs, la llàstima és que no sigam molta més gent en ilusió i ganes de fer més coses, pero anem molt bé, poquet a poquet. Yo continue també afegint nous artículs de municipis que estan en atres wikipèdies i nosatros no els teniem encara i aixina continuem millorant i engrandint l'enciclopèdia. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 15:26 22 set 2022 (UTC) |
| | | | |
| − | *[http://www.gva.es Web oficial de la Generalitat Valenciana]
| + | == Nominació com a Administrador == |
| − | *[http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana]
| |
| − | *[http://www.ladipu.com Diputació d'Alacant]
| |
| − | *[http://www.dipcas.es Diputació de Castelló]
| |
| − | *[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
| |
| − | *[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]
| |
| | | | |
| − | == Referències ==
| + | Moltes gràcies per la nominació com a administrador de L'Enciclopèdia, espere estar a l'altura i poder seguir molt de temps colaborant en l'Enciclopèdia. --[[Usuari:Lluísm|Lluísm]] ([[Usuari Discussió:Lluísm|discussió]]) 10:08 17 oct 2022 (UTC) |
| − | {{Reflist}}
| |
| − | {{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}
| |
| | | | |
| − | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
| + | == Comunicacions == |
| | | | |
| | + | Hola. Existix alguna forma de comunicar-se per mensage privat? |
| | | | |
| − | [[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]] | + | Gràcies de bestreta. |
| − | [[Categoria:Comunitat Valenciana]] | + | --[[Usuari:Sarier|Sarier]] ([[Usuari Discussió:Sarier|discussió]]) 12:18 2 set 2023 (UTC) |
| − | {{Regne de Valéncia}}
| |
