Diferència entre les revisions de "Idioma anglés"

	Anglés; 'English'
Pronunciació:	AFI: [ˈɪŋglɪʃ]
Atres denominacions:	{{{atresdenominacions}}}
Parlat en:	Estats Units, Regne Unit, Canadà, Austràlia, i atres països de la Comunitat Britànica de Nacions.
Regió:	Europa Occidental (Regne Unit, Irlanda, Nort-Amèrica (Estats Units, el Canadà, i a algunes comunitats i ciutats de Mèxic), alguns països d'Àfrica, alguns països d'Àsia, Oceania (principalment a Austràlia i Nova Zelanda)
Parlants:	Llengua materna: 309–400 millons ; Segona llengua: 199–1.400 millons; Total: 500 milions–1.800 milions
Rànquing:	3 (parlants natius) ; Total: 1 o 2
Família:	llengua indoeuropea; germànica; occidental; anglès;
	estatus oficial
Llengua oficial de:	Austràlia, Bahames, Barbados, Bermuda, Dominica, Ghana, Gibraltar, Grenada, Guyana, Illes Salomó, Irlanda, Jamaica, Nigèria, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Santa Llúcia, Sant Cristòfol i Nevis, Saint Vincent i les Grenadines, Trinitat i Tobago, Zimbabue, el Regne Unit, als estats dels Estats Units i a l'Unió Europea
Regulat per:	Cap institució
	còdics de la llengua
ISO 639-1	en
ISO 639-2	eng
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	eng
	{{{mapa}}}
	vore també: llengua

Última revisió del 21:20 17 oct 2023

L'anglés és una de les llengües més parlades al món, i la més utilisada internacionalment com a segona llengua.^[6] Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment pel dialecte francés de Normandia. Les llengües actuals mès pròxims a l'anglés és el frisó i l'escocés.

Extensió[editar | editar còdic]

Extensió de l'anglés

L'anglés és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Sant Cristòfol i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que en este país no és oficial, sino de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris.

També és un dels idiomes principals en Belize (en el castellà), el Canadà (en el francés), Camerun (en el francés i diverses llengües africanes), Dominica (en el francés i el crioll), Santa Llúcia, Sant Vicent i les Granadines (en el francés i el crioll), Micronèsia, Irlanda (en el gaèlic), Libèria (en diverses llengües africanes), Singapur i Suràfrica (en l'afrikaans i diverses llengües africanes).

És oficial (pero sense ser un idioma natiu) en les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesoto, Kènia, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Salomó, Samoa, Serra Lleona, Eswatini, Tanzània, Zàmbia i Zimbàbue.

Ademés és la principal llengua de treball en les relacions internacionals i una de les traduccions obligades dels documents de l'Unió Europea. És considerat per molts com la lingua franca moderna, per això han sorgit versions simplificades, com el Basic English, per usar-se a soles entre persones de llengües diferents.

Història[editar | editar còdic]

L'anglés prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (anglesos, sets i saxons) que es varen establir en Anglaterra en el sigle V. L'anglés antic parlat en aquella época és la base de l'anglés modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francés, despuix de l'invasió normanda en l'any 1066. L'anglés mijà (Middle English) va incorporar gran cantitat de vocabulari sobretot d'orige llatí. Hi ha un gran número de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per eixemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglés modern (Modern English) va començar a l'época de Shakespeare.

L'us de l'anglés es va anar escampant a lo llarc de la Gran Bretanya, i més tart per les colònies de l'imperi Britànic. El número estimat de parlants natius en l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos sigles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.

Vocabulari[editar | editar còdic]

Atés que l'anglés ha segut influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i atres), és la llengua en el més gran número de mots. Les paraules d'orige germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'orige llatí són més "educades" o "elegants". L'anglés també adopta noves paraules en més facilitat que atres llengües. No hi ha un estimat precís del número de mots de la llengua, pero, el Oxford English Dictionary n'inclou més de 500.000. Atres organisacions estimen més de 800.000.

Atés que l'anglés té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentages per l'orige de les paraules. Pero, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:

mots d'orige francés (inclou francés antic, dialectes del francès i anglo-francés): 28,3%
llatí (inclou térmens científics o tècnics): 28,24%
anglés antic (orige germànic), anglés mijà, escandinau o nòrdic i neerlandés: 25%
grec: 5,32%
sense orige etimològic precís: 3,28%
derivats de noms de persones: 3,28%
atres llengües: 1%

Sistema d'escritura[editar | editar còdic]

L'anglés utilisa l'alfabet llatí en l'escritura. L'ortografia de l'anglés és etimològica i no fonètica, especialment per a les paraules d'orige llatí o recentment incorporades del francés. Existixen regles d'escritura per a les paraules d'orige germànic i les adaptades antigament del francés, i per lo tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'estes, encara que n'hi ha excepcions.

Principals dialectes[editar | editar còdic]

dialectes d'Anglaterra
dialectes americans
australià
canadenc
caribeny
escocés
anglés galés
anglés d'Índia
dialectes d'Irlanda
anglés de Terranova
novazelandés
surafricà
anglés de Nigèria
anglés de Singapur (Singlish)
anglés de Malàsia (Manglish)

Referències[editar | editar còdic]

↑ vegeu: Ethnologue (estimació del 1984); The Triumph of English, The Economist, 20 de decembre del 2001; Ethnologue (estimació del 1999); «20,000 Teaching Jobs» (en anglès). Oxford Seminars. Consultat el 18-02-2007.;
↑ ^2,0 ^2,1 «Lecture 7: World-Wide English». _EHistLing. Consultat el 26-03-2007.
↑ Ethnologue (estimació del 1999);
↑ Ethnologue, 1999
↑ Languages of the World (Charts), Comrie (1998), Weber (1997), and the Summer Institute for Linguistics (SIL) 1999 Ethnologue Survey. Disponible a The World's Most Widely Spoken Languages
↑ The Cambridge History of English and American Literature in 18 Volumes (1907–21). Volume XIV. The Victorian Age, Part Two. - XV Changes in the Language since Shakespeare’s Time.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Llengües germàniques
Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis

[1] vegeu: Ethnologue (estimació del 1984); The Triumph of English, The Economist, 20 de decembre del 2001; Ethnologue (estimació del 1999); «20,000 Teaching Jobs» (en anglès). Oxford Seminars. Consultat el 18-02-2007.;

[wwenglish-2] 2,0 ^2,1 «Lecture 7: World-Wide English». _EHistLing. Consultat el 26-03-2007.

[3] Ethnologue (estimació del 1999);

[ethno-4] Ethnologue, 1999

[Languages_of_the_World-5] Languages of the World (Charts), Comrie (1998), Weber (1997), and the Summer Institute for Linguistics (SIL) 1999 Ethnologue Survey. Disponible a The World's Most Widely Spoken Languages

[6] The Cambridge History of English and American Literature in 18 Volumes (1907–21). Volume XIV. The Victorian Age, Part Two. - XV Changes in the Language since Shakespeare’s Time.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 |estats=[[Estats Units]], [[Regne Unit]], [[Canadà]], [[Austràlia]], i atres països de la Comunitat Britànica de Nacions.
 |regió=[[Europa]] Occidental  ([[Regne Unit]], [[Irlanda]],  [[Nort-Amèrica]] ([[Estats Units]], el [[Canadà]], i a algunes comunitats i ciutats de [[Mèxic]]), alguns països d'[[Àfrica]], alguns països d'[[Àsia]], [[Oceania]] (principalment a  [[Austràlia]] i [[Nova Zelanda]])
-|parlants=Llengua materna: 309–400 millons <br />Segona llengua: 199–1.400 millons<ref>vegeu: [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=eng Ethnologue] (estimació del 1984); [http://www.economist.com/world/europe/displayStory.cfm?Story_ID=883997 The Triumph of English], The Economist, 20 de desembre del 2001; [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=eng Ethnologue] (estimació del 1999); {{cite web |url=http://www.oxfordseminars.com/Tesol/Pages/Teach/teach_20000jobs.php |title=20,000 Teaching Jobs |accessdate=18-02-2007 |publisher=Oxford Seminars |language=anglès }};</ref><ref name="wwenglish">{{cite web |url=http://www.ehistling-pub.meotod.de/01_lec06.php |title=Lecture 7: World-Wide English |accessdate=26-03-2007|publisher=<sub>E</sub>HistLing }}</ref><br/> Total: 500 milions–1.800 milions<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=eng Ethnologue] (estimació del 1999);</ref><ref name="wwenglish"/>
+|parlants=Llengua materna: 309–400 millons <br />Segona llengua: 199–1.400 millons<ref>vegeu: [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=eng Ethnologue] (estimació del 1984); [http://www.economist.com/world/europe/displayStory.cfm?Story_ID=883997 The Triumph of English], The Economist, 20 de decembre del 2001; [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=eng Ethnologue] (estimació del 1999); {{cite web |url=http://www.oxfordseminars.com/Tesol/Pages/Teach/teach_20000jobs.php |title=20,000 Teaching Jobs |accessdate=18-02-2007 |publisher=Oxford Seminars |language=anglès }};</ref><ref name="wwenglish">{{cite web |url=http://www.ehistling-pub.meotod.de/01_lec06.php |title=Lecture 7: World-Wide English |accessdate=26-03-2007|publisher=<sub>E</sub>HistLing }}</ref><br/> Total: 500 milions–1.800 milions<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=eng Ethnologue] (estimació del 1999);</ref><ref name="wwenglish"/>
 | rank= 3 (parlants natius)<ref name="ethno">[http://web.archive.org/web/19990429232804/www.sil.org/ethnologue/top100.html Ethnologue, 1999]</ref>  <br />Total: 1 o 2 <ref name = "Languages of the World">[http://www2.ignatius.edu/faculty/turner/languages.htm Languages of the World (Charts)], Comrie (1998), Weber (1997), and the Summer Institute for Linguistics (SIL) 1999 Ethnologue Survey.  Disponible a [http://www2.ignatius.edu/faculty/turner/languages.htm The World's Most Widely Spoken Languages]</ref>
 |família=[[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]]<br />
@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües germàniques occidentals|occidental]]<br />
 &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''anglès'''<br />
-|nació=[[Austràlia]], [[Bahames]], [[Barbados]], [[Bermuda]], [[Dominica]], [[Ghana]], [[Gibraltar]], [[Grenada]], [[Guyana]], [[Illes Salomó]], [[Irlanda]], [[Jamaica]], [[Nigèria]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Saint Lucia]], [[Saint Kitts i Nevis]], [[Saint Vincent i les Grenadines]], [[Trinitat i Tobago]], [[Zimbabue]], el [[Regne Unit]], als estats dels [[Estats Units]] i a l'[[Unió Europea]]
+|nació=[[Austràlia]], [[Bahames]], [[Barbados]], [[Bermuda]], [[Dominica]], [[Ghana]], [[Gibraltar]], [[Grenada]], [[Guyana]], [[Illes Salomó]], [[Irlanda]], [[Jamaica]], [[Nigèria]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Santa Llúcia]], [[Sant Cristòfol i Nevis]], [[Saint Vincent i les Grenadines]], [[Trinitat i Tobago]], [[Zimbabue]], el [[Regne Unit]], als estats dels [[Estats Units]] i a l'[[Unió Europea]]
 |regulat=Cap institució
 |iso1=en|iso2=eng|sil=eng}}
-L''''anglés''' és una de les [[llengües]] més parlades al món, i la més utilisada internacionalment com a segona llengua.<ref>[http://www.bartleby.com/224/1501.html ''The Cambridge History of English and American Literature in 18 Volumes (1907–21). Volume XIV. The Victorian Age, Part Two. - XV Changes in the Language since Shakespeare’s Time.]''</ref> Pertany a la branca [[Llengua germànica|germànica]] [[llengües germàniques occidentals|occidental]] de la família [[Llengües indoeuropees|indoeuropea]], encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment pel dialecte [[francés]] de [[Normandia]]. La llengua actual més pròxima a l'anglés és el [[frisó]] i l'[[Idioma escocés|escocés]].
+L''''anglés''' és una de les [[llengües]] més parlades al món, i la més utilisada internacionalment com a segona llengua.<ref>[http://www.bartleby.com/224/1501.html ''The Cambridge History of English and American Literature in 18 Volumes (1907–21). Volume XIV. The Victorian Age, Part Two. - XV Changes in the Language since Shakespeare’s Time.]''</ref> Pertany a la branca [[Llengua germànica|germànica]] [[llengües germàniques occidentals|occidental]] de la família [[Llengües indoeuropees|indoeuropea]], encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment pel dialecte [[francés]] de [[Normandia]]. Les llengües actuals mès pròxims a l'anglés és el [[frisó]] i l'[[Idioma escocés|escocés]].
 == Extensió ==
-[[Image:Paisos on se parla angles.png|thumb|left|Extensió de l'anglés]]
+[[Image:Anglospeak (subnational version).svg|thumb|left|Extensió de l'anglés]]
-L'anglés és el primer idioma a [[Austràlia]], les illes [[Bahames]], [[Barbados]], les illes [[Bermudes]], [[Guyana]], [[Jamaica]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Saint Kitts i Nevis]], [[Trinitat i Tobago]], el [[Regne Unit]] i els [[Estats Units d'Amèrica]], encara que a este país no és oficial, sino ''de facto'', i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris.
+L'anglés és el primer idioma a [[Austràlia]], les illes [[Bahames]], [[Barbados]], les illes [[Bermudes]], [[Guyana]], [[Jamaica]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Sant Cristòfol i Nevis]], [[Trinitat i Tobago]], el [[Regne Unit]] i els [[Estats Units d'Amèrica]], encara que en este país no és oficial, sino ''de facto'', i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris.
-També és un dels idiomes principals a [[Belize]] (en el [[castellà]]), el [[Canadà]] (en el [[francés]]), [[Camerun]] (en el francés i diverses [[llengua africana|llengües africanes]]), [[Dominica]] (en el francés i el [[crioll]]), [[Saint Lucia]], [[Saint Vincent i les Grenadines]] (en el francés i el crioll), els [[Estats Federats de Micronèsia]], [[Irlanda]] (en el [[gaèlic]]), [[Libèria]] (en diverses llengües africanes), [[Singapur]] i [[Sur-Àfrica]] (en l'[[afrikaans]] i diverses llengües africanes).
+També és un dels idiomes principals en [[Belize]] (en el [[castellà]]), el [[Canadà]] (en el [[francés]]), [[Camerun]] (en el francés i diverses [[llengua africana|llengües africanes]]), [[Dominica]] (en el francés i el [[crioll]]), [[Santa Llúcia]], [[Sant Vicent i les Granadines]] (en el francés i el crioll), [[Micronèsia]], [[Irlanda]] (en el [[gaèlic]]), [[Libèria]] (en diverses llengües africanes), [[Singapur]] i [[Suràfrica]] (en l'[[afrikaans]] i diverses llengües africanes).
-És oficial (pero sense ser pas un idioma natiu) a les illes [[Fiji]], [[Ghana]], [[Gàmbia]], l'[[Índia]], [[Kiribati]], [[Lesotho]], [[Kenya]], [[Namíbia]], [[Nigèria]], [[Malta]], les [[illes Marshall]], [[Pakistan]], [[Papua Nova Guinea]], les illes [[Filipines]], les [[illes Solomon]], [[Samoa]], [[Sierra Leone]], [[Swazilàndia]], [[Tanzània]], [[Zàmbia]] i [[Zimbabwe]].
+És oficial (pero sense ser un idioma natiu) en les illes [[Fiji]], [[Ghana]], [[Gàmbia]], l'[[Índia]], [[Kiribati]], [[Lesoto]], [[Kènia]], [[Namíbia]], [[Nigèria]], [[Malta]], les [[illes Marshall]], [[Pakistan]], [[Papua Nova Guinea]], les illes [[Filipines]], les [[illes Salomó]], [[Samoa]], [[Serra Lleona]], [[Eswatini]], [[Tanzània]], [[Zàmbia]] i [[Zimbàbue]].
-Ademés és la principal llengua de treball en les relacions internacionals i una de les traduccions obligades dels documents de la [[Unió Europea]]. És considerat per molts com la ''lingua franca'' moderna, per això han sorgit versions simplificades, com el Basic English, per usar-se només entre persones de llengües diferents.
+Ademés és la principal llengua de treball en les relacions internacionals i una de les traduccions obligades dels documents de l'[[Unió Europea]]. És considerat per molts com la ''lingua franca'' moderna, per això han sorgit versions simplificades, com el Basic English, per usar-se a soles entre persones de llengües diferents.
 == Història ==
-L'anglés prové de la llengua parlada per les tribus [[germànics|germàniques]] ([[anglesos]], [[sets]] i [[saxons]]) que es van establir a [[Anglaterra]] al segle V. L'[[anglés antic]] parlat en aquella época és la base de l'[[anglés modern]]. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del [[francés]], després de l'[[invasió normanda]] el [[1066]]. L'[[anglés mijà]] (''Middle English'') va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'orige [[llatí]]. Hi ha un gran número de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per eixemple ''come'' o ''arrive'' (arribar), ''sight'' o ''vision'' (visió), ''freedom'' o ''liberty'' (llibertat). L'anglés modern (''Modern English'') va començar a l'época de [[William Shakespeare|Shakespeare]].
+L'anglés prové de la llengua parlada per les tribus [[germànics|germàniques]] ([[anglesos]], [[sets]] i [[saxons]]) que es varen establir en [[Anglaterra]] en el sigle V. L'[[anglés antic]] parlat en aquella época és la base de l'[[anglés modern]]. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del [[francés]], despuix de l'[[invasió normanda]] en l'any [[1066]]. L'[[anglés mijà]] (''Middle English'') va incorporar gran cantitat de vocabulari sobretot d'orige [[llatí]]. Hi ha un gran número de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per eixemple ''come'' o ''arrive'' (arribar), ''sight'' o ''vision'' (visió), ''freedom'' o ''liberty'' (llibertat). L'anglés modern (''Modern English'') va començar a l'época de [[William Shakespeare|Shakespeare]].
-L'us de l'anglés es va anar escampant al llarc de la [[Gran Bretanya]], i més tart per les colònies de l'[[imperi Britànic]]. El número estimat de parlants natius l'any [[2002]] és de 402.000.000. El potencial [[Economia|econòmic]], [[política|polític]], [[Ciència|científic]] i [[cultura]]l dels [[Estats Units d'Amèrica]] i el [[Regne Unit]] en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.
+L'us de l'anglés es va anar escampant a lo llarc de la [[Gran Bretanya]], i més tart per les colònies de l'[[imperi Britànic]]. El número estimat de parlants natius en l'any [[2002]] és de 402.000.000. El potencial [[Economia|econòmic]], [[política|polític]], [[Ciència|científic]] i [[cultura]]l dels [[Estats Units d'Amèrica]] i el [[Regne Unit]] en els darrers dos sigles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.
 == Vocabulari ==
-Atés que l'anglés ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i atres), és la llengua en el més gran número de mots. Les paraules d'orige germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'orige llatí són més "educades" o "elegants". L'anglés també adopta noves paraules en més facilitat que atres llengües. No hi ha un estimat precís del número de mots de la llengua, pero, el ''Oxford English Dictionary'' n'inclou més de 500.000. Atres organisacions estimen més de 800.000.
+Atés que l'anglés ha segut influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i atres), és la llengua en el més gran número de mots. Les paraules d'orige germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'orige llatí són més "educades" o "elegants". L'anglés també adopta noves paraules en més facilitat que atres llengües. No hi ha un estimat precís del número de mots de la llengua, pero, el ''Oxford English Dictionary'' n'inclou més de 500.000. Atres organisacions estimen més de 800.000.
-Atés que l'anglés té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentages per l'orige de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:
+Atés que l'anglés té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentages per l'orige de les paraules. Pero, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff ([[1973]]) suggereix:
-* mots d'orige [[francés]] (inclou [[francés antic]], dialectes del francès i [[anglo-francès]]): 28,3%
+* mots d'orige [[francés]] (inclou [[francés antic]], dialectes del francès i [[anglo-francés]]): 28,3%
-* [[llatí]] (inclou termes científics o tècnics): 28,24%
+* [[llatí]] (inclou térmens científics o tècnics): 28,24%
 * [[anglés antic]] (orige germànic), [[anglés mijà]], [[escandinau]] o nòrdic i [[neerlandés]]: 25%
 * [[grec]]: 5,32%
@@ Llínea 41: / Llínea 41: @@
 * derivats de noms de persones: 3,28%
 * atres llengües: 1%
 == Sistema d'escritura ==
@@ Llínea 48: / Llínea 47: @@
 == Principals dialectes ==
 * dialectes d'Anglaterra
-* dialectes americans
+* [[dialectes americans]]
 * australià
 * canadenc
@@ Llínea 67: / Llínea 66: @@
 == Enllaços externs ==
+{{DGLV|Anglés}}
 * [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]
 * [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]