Diferència entre les revisions de "Dublin"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 25 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Río Liffey en Dublín (Irlanda).jpg|thumb|300px|Frontera Sur de la [[Custom House]], en la vora nort del [[riu Liffey]]]] | |
| − | [[ | ||
'''Dublin''' ('''Baile Átha Cliath''' en [[irlandés]] i '''Dublin''' en [[anglés]]) és la [[ciutat]] més gran i la [[capital]] de la [[República d'Irlanda]]. Està situada aproximadament en la mitat de la costa est, en la desembocadura de [[riu]] [[Liffey]], que travessa la ciutat. És també la capital del comtat de Dublin. La ciutat té una població de 495.000 habitants ([[2002]]), pero en la seua indefinida [[àrea metropolitana]] viu vora un milló de persones. El numero d'habitants del comtat de Dublin era d'1.100.000 en l'any [[2002]]. | '''Dublin''' ('''Baile Átha Cliath''' en [[irlandés]] i '''Dublin''' en [[anglés]]) és la [[ciutat]] més gran i la [[capital]] de la [[República d'Irlanda]]. Està situada aproximadament en la mitat de la costa est, en la desembocadura de [[riu]] [[Liffey]], que travessa la ciutat. És també la capital del comtat de Dublin. La ciutat té una població de 495.000 habitants ([[2002]]), pero en la seua indefinida [[àrea metropolitana]] viu vora un milló de persones. El numero d'habitants del comtat de Dublin era d'1.100.000 en l'any [[2002]]. | ||
És la ciutat d'alguns irlandesos famosos, com ara els escritors [[George Bernard Shaw]], [[James Joyce]] i [[Oscar Wilde]]. | És la ciutat d'alguns irlandesos famosos, com ara els escritors [[George Bernard Shaw]], [[James Joyce]] i [[Oscar Wilde]]. | ||
| − | |||
| − | |||
== Població == | == Població == | ||
La ciutat de Dublin és l'àrea administrada pel [[Dublin City Council]], pero el terme normalment fa referència a l'àrea urbana adjacent, que inclou [[Dun Laoghaire-Rathdown]], [[Fingal]] i [[South Dublin]]. Estos quatre municipis formen lo que es coneix com a àrea metropolitana de Dublin. | La ciutat de Dublin és l'àrea administrada pel [[Dublin City Council]], pero el terme normalment fa referència a l'àrea urbana adjacent, que inclou [[Dun Laoghaire-Rathdown]], [[Fingal]] i [[South Dublin]]. Estos quatre municipis formen lo que es coneix com a àrea metropolitana de Dublin. | ||
| − | La població de l'àrea administrativa que li correspon al City Council era de 505.739 habitants el 2006. En este mateix cens, la població de l'àrea metropolitana era d'1.186.159, i la de l'àrea d'influència de Dublin era de 1.661.185. La població de la ciutat creix molt de pressa: les previsions diuen que el 2021 se superaran els dos millons d'habitants. Hui en dia, aproximadament el 40% de la població d'Irlanda viu en un radi de 100 km. al voltant del centre de la ciutat. | + | La població de l'àrea administrativa que li correspon al City Council era de 505.739 habitants el [[2006]]. En este mateix cens, la població de l'àrea metropolitana era d'1.186.159, i la de l'àrea d'influència de Dublin era de 1.661.185. La població de la ciutat creix molt de pressa: les previsions diuen que el 2021 se superaran els dos millons d'habitants. Hui en dia, aproximadament el 40% de la població d'Irlanda viu en un radi de 100 km. al voltant del centre de la ciutat. |
== Llocs d'interés == | == Llocs d'interés == | ||
* '''The Spire''' ([[2003]]); alt [[monument]] en forma de puncha situat en el centre comercial de Dublin. És visible des de molts punts de la ciutat. | * '''The Spire''' ([[2003]]); alt [[monument]] en forma de puncha situat en el centre comercial de Dublin. És visible des de molts punts de la ciutat. | ||
| − | * '''Catedral de [[Sant Patrici]]''' ([[1192]]); situada prop de la font a on el sant [[batisme|batejava]] als nous [[cristianisme|cristians]]. Entre atres personalitats, conté les restes de [[Jonathan Swift]] l'autor d'[[Els viages de Gulliver]]. | + | * '''Catedral de [[Sant Patrici]] ''' ([[1192]]); situada prop de la font a on el sant [[batisme|batejava]] als nous [[cristianisme|cristians]]. Entre atres personalitats, conté les restes de [[Jonathan Swift]] l'autor d'[[Els viages de Gulliver]]. |
| − | * '''[[Trinity College]]''' ([[1751]]); seu de la [[universitat]] més important del país. | + | * '''[[Trinity College]] ''' ([[1751]]); seu de la [[universitat]] més important del país. |
| − | * '''[[General Post Office]]'''([[1818]]); l'edifici de correus, fon també el centre neuràlgic de l'[[Alçament de Pasqua]] de [[1916]] que anys més tart portaria a la República d'Irlanda a l'independència de la [[Gran Bretanya]]. | + | * '''[[General Post Office]] '''([[1818]]); l'edifici de correus, fon també el centre neuràlgic de l'[[Alçament de Pasqua]] de [[1916]] que anys més tart portaria a la República d'Irlanda a l'independència de la [[Gran Bretanya]]. |
* '''Custom House''' ([[1791]]); centre [[política|polític]] de Dublin. | * '''Custom House''' ([[1791]]); centre [[política|polític]] de Dublin. | ||
| − | * '''Estàtua de [[Molly Malone]]''' ([[1988]]), personage que ha inspirat l'himne no oficial de la ciutat. | + | * '''Estàtua de [[Molly Malone]] ''' ([[1988]]), personage que ha inspirat l'himne no oficial de la ciutat. |
| − | * '''[[Castell de Dublin]]''' ([[sigle XII]]), seu administrativa fins el [[1922]] | + | * '''[[Castell de Dublin]] ''' ([[sigle XII]]), seu administrativa fins el [[1922]] |
== Clima == | == Clima == | ||
| − | Dublin fruïx d'un clima marítim temperat que es caracterisa per hiverns suaus i estius frescs, sense temperatures extremes, i té unes precipitacions moderades. Contràriament a la creença popular, Dublin no té un índex de pluges com el de l'oest d'Irlanda, que és el doble del de la capital. De mija n'hi ha menys dies de pluja que en [[Londres]]. | + | Dublin fruïx d'un clima marítim temperat que es caracterisa per hiverns suaus i estius frescs, sense temperatures extremes, i té unes precipitacions moderades. Contràriament a la creença popular, Dublin no té un índex de pluges com el de l'oest d'[[Irlanda]], que és el doble del de la capital. De mija n'hi ha menys dies de pluja que en [[Londres]]. |
== Ciutats agermanades == | == Ciutats agermanades == | ||
| Llínea 31: | Llínea 28: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | [[ | + | * [[Trinity College]] |
| + | * [[General Post Office]] | ||
| + | * [[Dublin Area Rapid Transit]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * | + | {{commonscat|Dublin}} |
| − | + | * https://www.dublincity.ie/ Pàgina oficial de la ciutat {{en}} | |
| + | |||
| + | {{Capitals Europa}} | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Capitals d'Europa]] |
| + | [[Categoria:Dublin|Dublin]] | ||
Última revisió del 12:09 30 abr 2024
.jpg)
Dublin (Baile Átha Cliath en irlandés i Dublin en anglés) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda. Està situada aproximadament en la mitat de la costa est, en la desembocadura de riu Liffey, que travessa la ciutat. És també la capital del comtat de Dublin. La ciutat té una població de 495.000 habitants (2002), pero en la seua indefinida àrea metropolitana viu vora un milló de persones. El numero d'habitants del comtat de Dublin era d'1.100.000 en l'any 2002.
És la ciutat d'alguns irlandesos famosos, com ara els escritors George Bernard Shaw, James Joyce i Oscar Wilde.
Població[editar | editar còdic]
La ciutat de Dublin és l'àrea administrada pel Dublin City Council, pero el terme normalment fa referència a l'àrea urbana adjacent, que inclou Dun Laoghaire-Rathdown, Fingal i South Dublin. Estos quatre municipis formen lo que es coneix com a àrea metropolitana de Dublin.
La població de l'àrea administrativa que li correspon al City Council era de 505.739 habitants el 2006. En este mateix cens, la població de l'àrea metropolitana era d'1.186.159, i la de l'àrea d'influència de Dublin era de 1.661.185. La població de la ciutat creix molt de pressa: les previsions diuen que el 2021 se superaran els dos millons d'habitants. Hui en dia, aproximadament el 40% de la població d'Irlanda viu en un radi de 100 km. al voltant del centre de la ciutat.
Llocs d'interés[editar | editar còdic]
- The Spire (2003); alt monument en forma de puncha situat en el centre comercial de Dublin. És visible des de molts punts de la ciutat.
- Catedral de Sant Patrici (1192); situada prop de la font a on el sant batejava als nous cristians. Entre atres personalitats, conté les restes de Jonathan Swift l'autor d'Els viages de Gulliver.
- Trinity College (1751); seu de la universitat més important del país.
- General Post Office (1818); l'edifici de correus, fon també el centre neuràlgic de l'Alçament de Pasqua de 1916 que anys més tart portaria a la República d'Irlanda a l'independència de la Gran Bretanya.
- Custom House (1791); centre polític de Dublin.
- Estàtua de Molly Malone (1988), personage que ha inspirat l'himne no oficial de la ciutat.
- Castell de Dublin (sigle XII), seu administrativa fins el 1922
Clima[editar | editar còdic]
Dublin fruïx d'un clima marítim temperat que es caracterisa per hiverns suaus i estius frescs, sense temperatures extremes, i té unes precipitacions moderades. Contràriament a la creença popular, Dublin no té un índex de pluges com el de l'oest d'Irlanda, que és el doble del de la capital. De mija n'hi ha menys dies de pluja que en Londres.
Ciutats agermanades[editar | editar còdic]
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dublin.- https://www.dublincity.ie/ Pàgina oficial de la ciutat (anglés)
| Capitals d'Europa |
|---|
| Andorra la Vella • Amsterdam • Atenes • Belgrat • Berlin • Berna • Bratislava • Brusseles • Bucarest • Budapest • Cardiff • Ciutat de Luxemburc • Ciutat del Vaticà • Copenhague • Chisinàu • Dublin • Edimburc • Erevan • Estocolm • Helsinki • Kíev • Lisboa • Liubliana • Londres • Madrit • Minsk • Mónaco-Ville • Moscou • Nicòsia • Oslo • París • Podgorica • Praga • Pristina • Reikiavik • Roma • Riga • San Marino • Sarajevo • Skopje • Sofia • Tallin • Tbilissi • Tirana • Vaduz • La Valleta • Varsòvia • Viena • Vilna • Zagrep |