Diferència entre les revisions de "Edifici del Banc de Valéncia"
| (No es mostren 15 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Banco de Valencia, Valencia, España, 2014-06-30, DD 134.JPG|thumb|right|250px|Seu central del Banc de Valéncia en el carrer Pintor Sorolla de Valéncia.]] |
| − | L '''edifici del [[Banc de Valéncia]]''' situat en el carrer Pintor Sorolla, cantó en el carrer Joan d'Àustria de la ciutat de [[Valéncia]] | + | L''''edifici del [[Banc de Valéncia]] ''' situat en el carrer Pintor Sorolla, cantó en el carrer Joan d'Àustria de la ciutat de [[Valéncia]]. |
| − | L'imponent image que mostra este edifici resulta d'un reajust de proyecte respecte a la proposta original. Goerlich realisa una primera proposta en | + | == Història == |
| + | |||
| + | L'edifici fon construït en l'any [[1942]] en proyecte inicial redactat per [[Francisco Almenar Quinzá]], al qué posteriorment es va afegir [[Francisco Javier Goerlich Lleó]] en [[1935]]. La mort d'Almenar en març de [[1936]] i la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], varen retardar l'obra, en lo que en continuar-se despuix de la guerra, se li va atribuir sancerament a Goerlich, si be va sofrir distintes modificacions posteriors. Fon la sèu central del [[Banc de Valéncia]], i des de decembre de [[2017]] és de [[Caixabank]]. | ||
| + | |||
| + | L'imponent image que mostra este edifici resulta d'un reajust de proyecte respecte a la proposta original. Goerlich realisa una primera proposta en que posa de manifest tot el seu potencial com a arquitecte racionaliste que se sent. Pero el promotor, el Banc de Valéncia, no coincidix en estos moments en les idees de l'autor, acodint a una solució més regionalista i purista, pròpia del moment que s'inicia en [[Espanya]] despuix de la Guerra Civil. | ||
=== Descripció === | === Descripció === | ||
| − | |||
| − | L'edifici arreplega, d'esta manera, la nova tendència desencadenada en el moment, que busca una arquitectura local, puriste, en una monumentalitat i signes de la pròpia cultura. Es tracta d'un edifici de tall clàssic, en la frontera de la qual mostra una composició clàssica de cossos, en una base, un cos central i un | + | El proyecte original constituïa una mostra igualment imponent al resultat final, si be en una adscripció radicalment diferent, on es posen de manifest les tendències racionalistes vigents en el moment. En el proyecte colaboren també, com a equip tècnic a que més tart el propi Banc felicitarà, [[Vicente Traver Tomás]], i [[Antonio Gómez Davó]]. Grup privilegiat en el panorama arquitectònic valencià que va saber respondre en genialitat a les aspiracions artístiques del promotor. |
| + | |||
| + | L'edifici arreplega, d'esta manera, la nova tendència desencadenada en el moment, que busca una arquitectura local, puriste, en una monumentalitat i signes de la pròpia cultura. Es tracta d'un edifici de tall clàssic, en la frontera de la qual mostra una composició clàssica de cossos, en una base, un cos central i un remat. Adquirix una imponent presència en un volum de deu plantes d'altura, sent característic, a la mateixa vegada, la solució corba de la cantonada. | ||
| + | |||
| + | La base de l'edifici, de dos plantes d'altura, es materialisa en un sòcol de gran dimensió sobre el qual recolza una série de columnes clàssiques. Entre elles apareix l'enreixat que oferix l'image de protecció buscada pel Banc. El cos central, sis altures, arreplega una distribució específica dels finestrals, en la presència de miradors esvelts cap als carrers laterals i una composició en cantonada centrada en l'eix de la parcela. L'arrematada de l'edifici es concreta per mig de reculades en les dos últimes plantes i la coronació en templet circular sobre la cantonada. | ||
| − | + | D'esta manera, l'image de conjunt que oferix en la cantonada curva la seua màxima expressió, en una cascada de motius perfectament articulada i graduada en altura, a on la decoració protagonisa la màxima atenció. Eixe punt de trobada entre els carrers és el que arreplega la major inversió i profusió en la decoració. | |
| − | + | El programa respon, igualment, a les expectatives del promotor, en plantes específiques en cada una de les altures. En planta baixa cobra un paper singular l'entrada centrada sobre la curva de la frontera, en una gran eloqüència de formes i espais. Plantes diàfanes junt a l'accés, i més compartimentades en altura, responen a les necessitats específiques de l'us. L'escala principal se situa al fondo de la parcela, sobre el seu eix, junt en un pati interior que es dispon en eixe punt. Dos patis menors se situen a mig camí, i dos escales laterals secundàries, que arranquen des del segon pis, emmarquen la cantonada en l'interior. | |
| − | + | Els materials que acaben la frontera parlen també de la fragmentació clàssica de l'edifici. La base de plantes baixa i primera es definix per mig de la combinació de marbres de dos colors que jugant en una reixeria que inclou elements dorats. El cos central arreplega, sobre una base inicial de rajola roja, elements decoratius de pedra calcaria en combinació en materials més populars i regionals com els taulellets. Eixa mateixa pedra és la que protagonisa el cos de remat i el templet de coronació de l'edifici. | |
| − | + | == Vore també == | |
| + | * [[Banc de Valéncia]] | ||
=== Referències === | === Referències === | ||
| − | |||
| − | [[Categoria:Arquitectura de Valéncia]] | + | VV.AA. ('' Cèsar Mifsut García '') Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana ISBN 84-87233-38-4 |
| + | |||
| + | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
| + | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Valéncia]] | ||
| + | [[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]] | ||
| + | |||
| + | {{Monuments de Valéncia}} | ||
Última revisió del 10:45 14 ago 2024
L'edifici del Banc de Valéncia situat en el carrer Pintor Sorolla, cantó en el carrer Joan d'Àustria de la ciutat de Valéncia.
Història[editar | editar còdic]
L'edifici fon construït en l'any 1942 en proyecte inicial redactat per Francisco Almenar Quinzá, al qué posteriorment es va afegir Francisco Javier Goerlich Lleó en 1935. La mort d'Almenar en març de 1936 i la Guerra Civil, varen retardar l'obra, en lo que en continuar-se despuix de la guerra, se li va atribuir sancerament a Goerlich, si be va sofrir distintes modificacions posteriors. Fon la sèu central del Banc de Valéncia, i des de decembre de 2017 és de Caixabank.
L'imponent image que mostra este edifici resulta d'un reajust de proyecte respecte a la proposta original. Goerlich realisa una primera proposta en que posa de manifest tot el seu potencial com a arquitecte racionaliste que se sent. Pero el promotor, el Banc de Valéncia, no coincidix en estos moments en les idees de l'autor, acodint a una solució més regionalista i purista, pròpia del moment que s'inicia en Espanya despuix de la Guerra Civil.
Descripció[editar | editar còdic]
El proyecte original constituïa una mostra igualment imponent al resultat final, si be en una adscripció radicalment diferent, on es posen de manifest les tendències racionalistes vigents en el moment. En el proyecte colaboren també, com a equip tècnic a que més tart el propi Banc felicitarà, Vicente Traver Tomás, i Antonio Gómez Davó. Grup privilegiat en el panorama arquitectònic valencià que va saber respondre en genialitat a les aspiracions artístiques del promotor.
L'edifici arreplega, d'esta manera, la nova tendència desencadenada en el moment, que busca una arquitectura local, puriste, en una monumentalitat i signes de la pròpia cultura. Es tracta d'un edifici de tall clàssic, en la frontera de la qual mostra una composició clàssica de cossos, en una base, un cos central i un remat. Adquirix una imponent presència en un volum de deu plantes d'altura, sent característic, a la mateixa vegada, la solució corba de la cantonada.
La base de l'edifici, de dos plantes d'altura, es materialisa en un sòcol de gran dimensió sobre el qual recolza una série de columnes clàssiques. Entre elles apareix l'enreixat que oferix l'image de protecció buscada pel Banc. El cos central, sis altures, arreplega una distribució específica dels finestrals, en la presència de miradors esvelts cap als carrers laterals i una composició en cantonada centrada en l'eix de la parcela. L'arrematada de l'edifici es concreta per mig de reculades en les dos últimes plantes i la coronació en templet circular sobre la cantonada.
D'esta manera, l'image de conjunt que oferix en la cantonada curva la seua màxima expressió, en una cascada de motius perfectament articulada i graduada en altura, a on la decoració protagonisa la màxima atenció. Eixe punt de trobada entre els carrers és el que arreplega la major inversió i profusió en la decoració.
El programa respon, igualment, a les expectatives del promotor, en plantes específiques en cada una de les altures. En planta baixa cobra un paper singular l'entrada centrada sobre la curva de la frontera, en una gran eloqüència de formes i espais. Plantes diàfanes junt a l'accés, i més compartimentades en altura, responen a les necessitats específiques de l'us. L'escala principal se situa al fondo de la parcela, sobre el seu eix, junt en un pati interior que es dispon en eixe punt. Dos patis menors se situen a mig camí, i dos escales laterals secundàries, que arranquen des del segon pis, emmarquen la cantonada en l'interior.
Els materials que acaben la frontera parlen també de la fragmentació clàssica de l'edifici. La base de plantes baixa i primera es definix per mig de la combinació de marbres de dos colors que jugant en una reixeria que inclou elements dorats. El cos central arreplega, sobre una base inicial de rajola roja, elements decoratius de pedra calcaria en combinació en materials més populars i regionals com els taulellets. Eixa mateixa pedra és la que protagonisa el cos de remat i el templet de coronació de l'edifici.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
VV.AA. ( Cèsar Mifsut García ) Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana ISBN 84-87233-38-4
