Diferència entre les revisions de "Antigua i Barbuda"
(Text reemplaça - '{{Amèrica}}' a '{{Països d'Amèrica}}') |
(Text reemplaça - 'Chicotetes Antilles' a 'Antilles Menors') |
||
| (No se mostren 6 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
| matrícula_avió= | | matrícula_avió= | ||
}} | }} | ||
| − | '''Antigua i Barbuda'''<ref>{{Països RACV}}</ref> és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en l'[[oceà Atlàntic]]. Comprén les illes d'[[Illa d'Antigua|Antigua]], [[Barbuda]] i [[Redonda]], grup d'illes de les [[ | + | '''Antigua i Barbuda'''<ref>{{Països RACV}}</ref> és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en l'[[oceà Atlàntic]]. Comprén les illes d'[[Illa d'Antigua|Antigua]], [[Barbuda]] i [[Redonda]], grup d'illes de les [[Antilles Menors]] situat entre [[Saint-Barthélemy]] al noroest, [[Sant Cristòfol i Nevis]] i [[Illa de Montserrat|Montserrat]] a l'oest i [[Guadalupe]] al sur. La capital és [[Saint John's (Antigua i Barbuda)|Saint John's]]. Antiga colònia [[Regne Unit|britànica]], és independent des de [[1981]]. |
== Història == | == Història == | ||
| − | Els primers habitants de les illes | + | Els primers habitants de les illes d'[[Antiga (illa)|Antiga]] i [[Barbuda]] en el 2.400 AC varen ser amerindis pre-ceràmics. Més tart, les tribus amerindies arawak i carips varen poblar les illes. L'illa d'Antiga va ser nomenada originalment pels natius ''Wadadli''. [[Cristóbal Colón]] va desembarcar en el seu segon viage en [[1493]] i li va donar a l'illa el nom de Santa María l'Antiga (en correspondència a Santa María la Redona, hui Redona). Barbuda va rebre més tart el seu estrany nom per les "barbes" de liquens que adornaven les seues palmeres. |
| − | Als primers colons espanyols i francesos varen succeir els anglesos, els qui varen formar una colónia en [[1667]] en transportar catòlics irlandesos a Antiga. L'esclavitut, establida per a dirigir les plantacions de sucre en Antiga, | + | Als primers colons espanyols i francesos varen succeir els anglesos, els qui varen formar una colónia en [[1667]] en transportar catòlics irlandesos a Antiga. L'esclavitut, establida per a dirigir les plantacions de sucre en Antiga, fon abolida oficialment en [[1838]] en totes les colónies britàniques, pero en Antigua i Barbuda va persistir fins al adveniment dels sindicats en [[1939]]. [[Vere Bird]] va ser el fundador del Partit Laborista d'Antiga (PLA), primer partit polític creat en el país, i també el primer líder sindical de la naixent nació. Despuix de décades de lluita, va conseguir guanyar les eleccions de [[1960]] i convertir-se en Primer Ministre. |
| − | En [[1960]] es | + | En [[1960]] es promulgà una constitució segons la qual Antigua i Barbuda començava a autogovernar-se a través d'un Parlament electe democràticament, pero el poder amagat d'[[Anglaterra]] quedava evidenciat en el fet de que [[Londres]] eixercia els ministeris de Relacions Exteriors i Defensa antiguans. |
== Economia == | == Economia == | ||
| Llínea 76: | Llínea 76: | ||
Despuix del criquet, està el [[fútbol]], el surf, entre uns atres. | Despuix del criquet, està el [[fútbol]], el surf, entre uns atres. | ||
| − | També influïxen la cultura popular americana i la moda. La majoria dels mijos importants de comunicació són nortamericans. Es presta una gran atenció a les tendències | + | També influïxen la cultura popular americana i la moda. La majoria dels mijos importants de comunicació són nortamericans. Es presta una gran atenció a les tendències d'[[Estats Units]], anant cap [[América del Nort]], l'[[Illa de Sant Martín]], o a la capital de [[Puerto Rico]], [[San Juan (Puerto Rico)|San Juan]]. |
La [[dacsa]] i les papes dolces eixerciten un paper important en la cuina d'Antigua i Barbuda. Per eixemple, un plat popular és el [[Dukuna]], una bola de massa, feta de batata rallada, [[farina]] i espècies, cuit al vapor. | La [[dacsa]] i les papes dolces eixerciten un paper important en la cuina d'Antigua i Barbuda. Per eixemple, un plat popular és el [[Dukuna]], una bola de massa, feta de batata rallada, [[farina]] i espècies, cuit al vapor. | ||
| + | |||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
{{Traduït de|ca|Antigua i Barbuda}} | {{Traduït de|ca|Antigua i Barbuda}} | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{commonscat|Antigua and Barbuda}} | ||
{{Països d'Amèrica}} | {{Països d'Amèrica}} | ||
Última revisió del 13:35 25 set 2023
| Antigua i Barbuda Antigua and Barbuda | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Antigua i Barbuda[1] és un estat insular d'Amèrica Central, en l'oceà Atlàntic. Comprén les illes d'Antigua, Barbuda i Redonda, grup d'illes de les Antilles Menors situat entre Saint-Barthélemy al noroest, Sant Cristòfol i Nevis i Montserrat a l'oest i Guadalupe al sur. La capital és Saint John's. Antiga colònia britànica, és independent des de 1981.
Història[editar | editar còdic]
Els primers habitants de les illes d'Antiga i Barbuda en el 2.400 AC varen ser amerindis pre-ceràmics. Més tart, les tribus amerindies arawak i carips varen poblar les illes. L'illa d'Antiga va ser nomenada originalment pels natius Wadadli. Cristóbal Colón va desembarcar en el seu segon viage en 1493 i li va donar a l'illa el nom de Santa María l'Antiga (en correspondència a Santa María la Redona, hui Redona). Barbuda va rebre més tart el seu estrany nom per les "barbes" de liquens que adornaven les seues palmeres.
Als primers colons espanyols i francesos varen succeir els anglesos, els qui varen formar una colónia en 1667 en transportar catòlics irlandesos a Antiga. L'esclavitut, establida per a dirigir les plantacions de sucre en Antiga, fon abolida oficialment en 1838 en totes les colónies britàniques, pero en Antigua i Barbuda va persistir fins al adveniment dels sindicats en 1939. Vere Bird va ser el fundador del Partit Laborista d'Antiga (PLA), primer partit polític creat en el país, i també el primer líder sindical de la naixent nació. Despuix de décades de lluita, va conseguir guanyar les eleccions de 1960 i convertir-se en Primer Ministre.
En 1960 es promulgà una constitució segons la qual Antigua i Barbuda començava a autogovernar-se a través d'un Parlament electe democràticament, pero el poder amagat d'Anglaterra quedava evidenciat en el fet de que Londres eixercia els ministeris de Relacions Exteriors i Defensa antiguans.
Economia[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Economia d'Antigua i Barbuda.
El turisme domina l'economia d'Antigua i Barbuda, produint casi 60% del PIB (producte intern brut) i atraent el 40% de les inversions. La disminució de turistes des de l'any 2000 va obligar al govern a transformar el país en un paraís fiscal.
Cultura[editar | editar còdic]
Predomina la cultura britànica, influenciant varis aspectes de la societat. Un eixemple és el seu deport nacional, el criquet. Este país va ser breçol de varis jugadors famosos com Sir Vivian Richards, Anderson "Andy" Roberts i Richard "Richie" Richardson. Despuix del criquet, està el fútbol, el surf, entre uns atres.
També influïxen la cultura popular americana i la moda. La majoria dels mijos importants de comunicació són nortamericans. Es presta una gran atenció a les tendències d'Estats Units, anant cap América del Nort, l'Illa de Sant Martín, o a la capital de Puerto Rico, San Juan.
La dacsa i les papes dolces eixerciten un paper important en la cuina d'Antigua i Barbuda. Per eixemple, un plat popular és el Dukuna, una bola de massa, feta de batata rallada, farina i espècies, cuit al vapor.
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Antigua i Barbuda de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Antigua i Barbuda.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Amèrica del Nort: Canadà • Estats Units • Mèxic Amèrica Central: Belize • Costa Rica • El Salvador • Guatemala • Hondures • Nicaragua • Panamà | |