Diferència entre les revisions de "República de Malta"
| (No es mostren 27 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
| lema_nacional = | | lema_nacional = | ||
| himne_nacional = [[L-Innu Malti]] | | himne_nacional = [[L-Innu Malti]] | ||
| − | | capital = [[La | + | | capital = [[La Valleta]][[Archiu:Valletta coa.svg|right|20px]] |
| capital_població = 7.650 | | capital_població = 7.650 | ||
| capital_coord = 35_50_N_14_35_E_ 35º50'N 14º35'E | | capital_coord = 35_50_N_14_35_E_ 35º50'N 14º35'E | ||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
| matrícula_avió= | | matrícula_avió= | ||
}} | }} | ||
| − | La '''República de Malta''' (en [[Idioma maltés|maltés]]: ''Repubblika ta' Malta'') és un país insular densament poblat compost per | + | La '''República de Malta''' (en [[Idioma maltés|maltés]]: ''Repubblika ta' Malta'') és un país insular densament poblat compost per l'[[archipèlec de Malta]] situat en el centre del [[Mediterràneu]], al sur d'[[Itàlia]], a l'orient de [[Tunísia]] i al nort de [[Líbia]]. Degut a la seua situació estratègica, ha segut governat i disputat per diverses potències a lo llarc dels sigles. Des de [[1964]] és independent i en [[2004]] s'adherí a l'[[Unió Europea]]. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | L'archipèlec maltés es troba en el llímit de la [[ | + | L'[[Archipèlec de Malta|archipèlec maltés]] es troba en el llímit de la [[placa Africana]], molt prop de l'[[Placa Euroasiàtica|Euroasiàtica]]. Ho componen les illes habitades de [[Illa de Malta|Malta]] (la major en tamany i importància), [[Gozo]] i [[Comino]] (''Malta'', ''Għawdex'' i ''Kemmuna'', respectivament en maltés). En les seues costes hi ha una gran cantitat de baïes que proveïxen bons ports. També conta en atres illes de menor tamany entre les que destaquen els illots de [[Filfla]] i de [[Cominotto]], o les [[Illes de Sant Pau (Malta)|Illes de Sant Pau]]. |
El [[clima]] local és templat mediterràneu en hiverns plujosos pero poc marcats (~14°C) i estius secs i càlits (~25°C). De fet, a soles hi ha dos estacions, lo que atrau a molts turistes, especialment durant els mesos estivals. | El [[clima]] local és templat mediterràneu en hiverns plujosos pero poc marcats (~14°C) i estius secs i càlits (~25°C). De fet, a soles hi ha dos estacions, lo que atrau a molts turistes, especialment durant els mesos estivals. | ||
| − | Des del punt de vista [[Fitogeografia|fitogeogràfic]] l'archipèlec pertany a la província liguro-tirrena de la [[conca del Mediterràneu]], dins del [[Regne Holàrtic]]. El [[Fondo Mundial per a la Naturalea]] (''WWF'') ho inclou en | + | Des del punt de vista [[Fitogeografia|fitogeogràfic]] l'archipèlec pertany a la província liguro-tirrena de la [[conca del Mediterràneu]], dins del [[Regne Holàrtic]]. El [[Fondo Mundial per a la Naturalea]] (''WWF'') ho inclou en l'[[ecorregió]] de [[bosc mediterràneu]] denominada [[bosc mixt i escleròfil del Tirré i l'Adriàtic]]. |
=== Illes === | === Illes === | ||
| − | Les principals illes i les úniques habitades del país són [[Malta | + | Les principals illes i les úniques habitades del país són [[Illa de Malta|Malta]], [[Gozo]] i [[Comino]] (''Kemmuna''). Atres illes que fan part de l'[[archipèlec]] són: [[Cominotto]] (''Kemmunett'', deshabitada), [[Filfla]], [[Roca Fungus]] (en maltés ''Il-Ġebla tal-Ġeneral''), [[Illa Manoel (Malta)|Illa Manoel]] (la qual està unida per un pont a la ciutat de [[Gżira]]), i les [[Illes de Sant Pablo (Malta)|Illes de Sant Pablo]]; cap d'elles conta en habitants permanents. Les illes de Malta han segut una república independent des de [[1964]]. El centre del govern, del comerç i de la cultura és la capital, [[La Valleta]], situada en la zona oriental de [[Illa de Malta|Malta]]. |
Les illes de Malta són les següents: | Les illes de Malta són les següents: | ||
[[Archiu:Blue Lagoon and Cominotto.JPG|thumb|Cominotto i l'Estany Blau.]] | [[Archiu:Blue Lagoon and Cominotto.JPG|thumb|Cominotto i l'Estany Blau.]] | ||
| − | * [[ | + | * [[Comino]] |
* [[Cominotto]] | * [[Cominotto]] | ||
* Delmarva | * Delmarva | ||
* [[Filfla]] | * [[Filfla]] | ||
| − | * [[ | + | * [[Gozo]] |
* Halfa | * Halfa | ||
* [[Illes de Sant Pablo (Malta)|Illes de Sant Pablo]] | * [[Illes de Sant Pablo (Malta)|Illes de Sant Pablo]] | ||
| Llínea 82: | Llínea 82: | ||
* Ta'Fraben | * Ta'Fraben | ||
| − | Malta també conta en les següents roques: la Roca Barbaganni, la Roca Fessej, la | + | Malta també conta en les següents roques: la Roca Barbaganni, la Roca Fessej, la Roca Fungus, la Roca Għallis, les Roques de la (de la Gran i de la Menuda) Estany Blau, la Roca Sala i la Roca Xrob l-Għaġin. |
== Govern i política == | == Govern i política == | ||
| Llínea 112: | Llínea 112: | ||
La cultura de Malta reflectix l'influència dels països que la varen governar fins a [[1964]], en particular [[Itàlia]] i [[Regne Unit]]. Les costums, les llegendes i el folclore maltesos són estudiats i categorisats llentament, com qualsevol atra tradició europea. | La cultura de Malta reflectix l'influència dels països que la varen governar fins a [[1964]], en particular [[Itàlia]] i [[Regne Unit]]. Les costums, les llegendes i el folclore maltesos són estudiats i categorisats llentament, com qualsevol atra tradició europea. | ||
| − | En la catedral de Sant Joan, construïda en [[1577]], es pot apreciar el llenç de [[La decapitació de Sant Joan Batista (Caravaggio)|''La decapitació de Sant Joan Batista'']], de [[Caravaggio]], qui va viure uns mesos en l'illa pero va ser expulsat en càrrecs d'homicidi. En la sèu de Govern, ubicada en l'antic Palau del Gran | + | En la catedral de Sant Joan, construïda en [[1577]], es pot apreciar el llenç de [[La decapitació de Sant Joan Batista (Caravaggio)|''La decapitació de Sant Joan Batista'']], de [[Caravaggio]], qui va viure uns mesos en l'illa pero va ser expulsat en càrrecs d'homicidi. En la sèu de Govern, ubicada en l'antic Palau del Gran Mestre l'Armeria, es poden apreciar més de 5.000 armadures de la [[Orde de Malta]]. En La Valleta es troba el museu de Belles arts, el museu d'Arqueologia, el [[Fort Sant Elmo]] i el Museu de l'[[Inquisició]]. Els museus Marítim i del Gran Lloc de [[1565]] revelen el turbulent passat de les chicotetes illes. El Museu Nacional de la Guerra i el Refugi de la [[Segona Guerra Mundial]] presenten informació sobre conflictes més recents. |
| − | En [[ | + | En [[Gozo]], es poden apreciar la majoria dels [[Temples Prehistòrics en Malta]], considerats [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]]. |
Les discoteques, els restaurants, i els clubs nocturns de la localitat de [[San Ġiljan]] estan oberts fins a altes hores de la matinada. | Les discoteques, els restaurants, i els clubs nocturns de la localitat de [[San Ġiljan]] estan oberts fins a altes hores de la matinada. | ||
| Llínea 121: | Llínea 121: | ||
La cuina maltesa naix de la llarga relació entre els maltés i els espanyols que han governat les illes. La fusió de sabors li ha donat a la seua cuina un sabor distintiu dins de la [[Gastronomia mediterrànea|cuina mediterrànea]]. Encara que conta en molts plats originaris, moltes receptes presenten una forta influencia culinària [[Gastronomia d'Itàlia|italiana]] (especialment [[Gastronomia de Sicília|siciliana]]) i [[Gastronomia de Turquia|turca]]. Alguns plats típicament maltesos són ''ftira biż-żejt'', ''ġbejniet'', ''pastizzi'' i ''Ross il-Forn''. | La cuina maltesa naix de la llarga relació entre els maltés i els espanyols que han governat les illes. La fusió de sabors li ha donat a la seua cuina un sabor distintiu dins de la [[Gastronomia mediterrànea|cuina mediterrànea]]. Encara que conta en molts plats originaris, moltes receptes presenten una forta influencia culinària [[Gastronomia d'Itàlia|italiana]] (especialment [[Gastronomia de Sicília|siciliana]]) i [[Gastronomia de Turquia|turca]]. Alguns plats típicament maltesos són ''ftira biż-żejt'', ''ġbejniet'', ''pastizzi'' i ''Ross il-Forn''. | ||
El "froż-del" més be coneguda com el menjar dels presos, un plat molt típic entre els maltés. | El "froż-del" més be coneguda com el menjar dels presos, un plat molt típic entre els maltés. | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | {{commonscat| | + | {{commonscat|Malta}} |
| Llínea 129: | Llínea 129: | ||
{{UE}} | {{UE}} | ||
| + | [[Categoria:Malta]] | ||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
[[Categoria:Països d'Europa]] | [[Categoria:Països d'Europa]] | ||
[[Categoria:Unió Europea]] | [[Categoria:Unió Europea]] | ||
Última revisió del 11:26 11 set 2024
| Repubblika ta' Malta Republic of Malta República de Malta | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La República de Malta (en maltés: Repubblika ta' Malta) és un país insular densament poblat compost per l'archipèlec de Malta situat en el centre del Mediterràneu, al sur d'Itàlia, a l'orient de Tunísia i al nort de Líbia. Degut a la seua situació estratègica, ha segut governat i disputat per diverses potències a lo llarc dels sigles. Des de 1964 és independent i en 2004 s'adherí a l'Unió Europea.
Geografia[editar | editar còdic]
L'archipèlec maltés es troba en el llímit de la placa Africana, molt prop de l'Euroasiàtica. Ho componen les illes habitades de Malta (la major en tamany i importància), Gozo i Comino (Malta, Għawdex i Kemmuna, respectivament en maltés). En les seues costes hi ha una gran cantitat de baïes que proveïxen bons ports. També conta en atres illes de menor tamany entre les que destaquen els illots de Filfla i de Cominotto, o les Illes de Sant Pau.
El clima local és templat mediterràneu en hiverns plujosos pero poc marcats (~14°C) i estius secs i càlits (~25°C). De fet, a soles hi ha dos estacions, lo que atrau a molts turistes, especialment durant els mesos estivals.
Des del punt de vista fitogeogràfic l'archipèlec pertany a la província liguro-tirrena de la conca del Mediterràneu, dins del Regne Holàrtic. El Fondo Mundial per a la Naturalea (WWF) ho inclou en l'ecorregió de bosc mediterràneu denominada bosc mixt i escleròfil del Tirré i l'Adriàtic.
Illes[editar | editar còdic]
Les principals illes i les úniques habitades del país són Malta, Gozo i Comino (Kemmuna). Atres illes que fan part de l'archipèlec són: Cominotto (Kemmunett, deshabitada), Filfla, Roca Fungus (en maltés Il-Ġebla tal-Ġeneral), Illa Manoel (la qual està unida per un pont a la ciutat de Gżira), i les Illes de Sant Pablo; cap d'elles conta en habitants permanents. Les illes de Malta han segut una república independent des de 1964. El centre del govern, del comerç i de la cultura és la capital, La Valleta, situada en la zona oriental de Malta.
Les illes de Malta són les següents:
Malta també conta en les següents roques: la Roca Barbaganni, la Roca Fessej, la Roca Fungus, la Roca Għallis, les Roques de la (de la Gran i de la Menuda) Estany Blau, la Roca Sala i la Roca Xrob l-Għaġin.
Govern i política[editar | editar còdic]
El sistema unicameral de Malta està centrat en una Cambra de Representants, coneguda en maltés com Kamra tar-Rappreżentanti, que és elegida per sufragi universal directe per mig de vot simple transferible cada cinc anys, a menys que la Cambra siga dissolta pel President en consulta en el Primer Ministre. La Cambra de Representants posseïx 65 escans. No obstant, quan un partit obté la majoria absoluta dels sufragis pero no dels escans, pot obtindre els que li facen falta per a alcançar la majoria parlamentària.
El President de la República és elegit cada cinc anys per la Cambra de Representants.
Els principals partits polítics són el Partit Nacionaliste de Malta que és demócrata cristià i està integrat en el Partit Popular Europeu, i el Partit Laborista de Malta que és socialdemócrata i forma part del Partit Socialiste Europeu. Existix un partit vert (Alternattiva Demokratika) i un d'extrema dreta (Imperium Europa) que no té escans. El Partit Laborista de Malta és el governant, en el Primer Ministre Joseph Muscat, des del 11 de març del 2013.
Economia[editar | editar còdic]
Els majors recursos de Malta són la pedra calcàrea, la seua estratègica ubicació geogràfica i les seues reduïdes dimensions.
Malta a soles produïx el 20 % dels aliments que consumix, té suministrament llimitat d'aigua dolça i no posseïx fonts d'energia pròpies. L'economia depén del comerç exterior (servint com a port de transbordo per als bucs), de les #manufactura (especialment electròniques i textils) i en gran mesura del turisme.
La producció cinematogràfica és un factor de creiximent de l'economia maltesa, en rodar-se anualment vàries películes estrangeres de gran presupost. El país ha aumentat les exportacions de molts atres tipos de servicis com la banca i les finances.
Malta i Tunis estan discutint l'explotació comercial de la plataforma continental entre abdós països, particularment els recursos petrolífers.
Demografia[editar | editar còdic]
En 2010, Malta tenia oficialment una població censada de 420 000 habitants, dels quals 10 000 viuen en La Valeta (la capital té una @conurbación que supera els 100 000 habitants), 20 350 en Birkirkara (38 000 en la conurbació), 20 300 en Qormi, i 13 500 en Sliema. Malta posseïx la més alta densitat de població, uns 1300 hab./km², entre els països de l'Unió Europea.
Llengües[editar | editar còdic]
Les seues llengües oficials són el maltés i l'anglés, pero dos terços de la població són capaces de parlar i entendre italià, que va ser l'idioma oficial de l'estat fins a l'any 1934. Durant molts anys l'us d'esta llengua, que havia tengut una extensió relativament gran en el passat, va disminuir per l'influència britànica i a la política oficial adversa a la llengua italiana. No obstant, des dels anys xixanta en Malta es rep la televisió italiana, la qual ha portat en si a una reaparició de l'italià, sobretot entre els jóvens. Casi dos terços d'ells saben parlar italià. Les festes locals són similars a les de l'Itàlia meridional: bodes, batejos i, més prominentment, les festes dels sants.
Pero l'anglés també té una presència important en l'illa. És la llengua que s'usa en les relacions comercials i en l'Universitat. En l'actualitat tots els maltés parlen anglés de manera fluïda e inclús és la llengua principal en la majoria dels coleges. L'influència britànica com a antiga colónia anglesa va propiciar l'aparició d'escoles d'anglés de caràcter britànic. El clima i uns preus més competitius fan d'esta illa un lloc idòneu per a estudiar anglés.
Cultura[editar | editar còdic]
La cultura de Malta reflectix l'influència dels països que la varen governar fins a 1964, en particular Itàlia i Regne Unit. Les costums, les llegendes i el folclore maltesos són estudiats i categorisats llentament, com qualsevol atra tradició europea.
En la catedral de Sant Joan, construïda en 1577, es pot apreciar el llenç de La decapitació de Sant Joan Batista, de Caravaggio, qui va viure uns mesos en l'illa pero va ser expulsat en càrrecs d'homicidi. En la sèu de Govern, ubicada en l'antic Palau del Gran Mestre l'Armeria, es poden apreciar més de 5.000 armadures de la Orde de Malta. En La Valleta es troba el museu de Belles arts, el museu d'Arqueologia, el Fort Sant Elmo i el Museu de l'Inquisició. Els museus Marítim i del Gran Lloc de 1565 revelen el turbulent passat de les chicotetes illes. El Museu Nacional de la Guerra i el Refugi de la Segona Guerra Mundial presenten informació sobre conflictes més recents.
En Gozo, es poden apreciar la majoria dels Temples Prehistòrics en Malta, considerats Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco.
Les discoteques, els restaurants, i els clubs nocturns de la localitat de San Ġiljan estan oberts fins a altes hores de la matinada.
Gastronomia[editar | editar còdic]
La cuina maltesa naix de la llarga relació entre els maltés i els espanyols que han governat les illes. La fusió de sabors li ha donat a la seua cuina un sabor distintiu dins de la cuina mediterrànea. Encara que conta en molts plats originaris, moltes receptes presenten una forta influencia culinària italiana (especialment siciliana) i turca. Alguns plats típicament maltesos són ftira biż-żejt, ġbejniet, pastizzi i Ross il-Forn. El "froż-del" més be coneguda com el menjar dels presos, un plat molt típic entre els maltés.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre República de Malta.
| Països d'Europa |
|---|
| Albània • Alemanya • Andorra • Armènia • Àustria • Bèlgica • Bielorrússia • Bòsnia i Herzegovina • Bulgària • Chipre • Ciutat del Vaticà • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Geòrgia • Grècia • Hongria • Irlanda • Islàndia • Itàlia • Kosovo • Letònia • Liechtenstein • Lituània • Luxemburc • Malta • Moldàvia • Mónaco • Montenegro • Noruega • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • República de Macedònia del Nort • República Checa • Romania • Rússia • San Marino • Sèrbia • Suècia • Suïssa • Ucrània |
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||