Diferència entre les revisions de "Joan Lerma"
(Text reemplaça - 'constituit' a 'constituït') |
|||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Joan lerma.jpg|thumb|250px|Joan Lerma]] | [[Image:Joan lerma.jpg|thumb|250px|Joan Lerma]] | ||
| − | '''Joan Lerma i Blasco''' ([[Valéncia]], [[15 de juliol]] de [[1951]]) és un polític del [[PSOE]]. Fon el primer president triat democràticament de la [[Generalitat Valenciana]] en l'etapa autonòmica oberta despuix de la [[Transició espanyola]]. | + | '''Joan Lerma i Blasco''' ([[Valéncia]], [[15 de juliol]] de [[1951]]) és un polític del partit polític [[PSPV-PSOE]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Fon el primer president triat democràticament de la [[Generalitat Valenciana]] en l'etapa autonòmica oberta despuix de la [[Transició espanyola]]. Ocupà el càrrec des de l'any [[1982]] fins a [[1995]]. |
== Inicis == | == Inicis == | ||
| − | + | Estudià Ciències Econòmiques i Empresarials en l'[[Universitat de Valéncia]]. En el Congrés Extraordinari dels socialistes valencians celebrat en [[1979]] és triat secretari general del [[PSPV-PSOE]], substituint a [[Joan Pastor]]. En [[1979]] és triat diputat per [[Valéncia]] en el [[Congrés dels Diputats]]. | |
== Trayectòria política == | == Trayectòria política == | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
Des de juny de [[1995]] fins a març de [[1996]] fon [[ministre d'Administracions Públiques d'Espanya|ministre d'administracions públiques]] en l'últim govern de [[Felipe González]]. En les [[Eleccions generals d'Espanya de 1996|eleccions generals de 1996]] és triat senador per [[Valéncia]]. | Des de juny de [[1995]] fins a març de [[1996]] fon [[ministre d'Administracions Públiques d'Espanya|ministre d'administracions públiques]] en l'últim govern de [[Felipe González]]. En les [[Eleccions generals d'Espanya de 1996|eleccions generals de 1996]] és triat senador per [[Valéncia]]. | ||
| − | En l'actualitat és senador designat per les [[Corts Valencianes]] i fon portaveu del grup socialiste en el [[Senat d'Espanya|Senat]] entre [[2004]] i [[2008]]. | + | En l'actualitat és senador designat per les [[Corts Valencianes]] i fon portaveu del grup socialiste en el [[Senat d'Espanya|Senat]] entre [[2004]] i [[2008]]. Despuix de la dimissió de [[Joan Ignasi Pla]] en octubre de [[2007]] com a secretari general del [[PSPV-PSOE]], fon designat president de la comissió gestora prèvia al congrés en que fon proclamat [[Jorge Alarte]] com a nou líder dels socialistes valencians. |
== Llengua Valenciana == | == Llengua Valenciana == | ||
| − | El govern socialiste de [[Joan Lerma]] va governar en la [[Comunitat Valenciana]] des de 1982 fins a 1995 i, apart d'atres coses, aprovaria una llei del valencià, la Llei d'ús i ensenyament (sic) del valencià, l'any [[1983]] i crearia l'any [[1994]] un Institut Universitari (Institut | + | El 19 de setembre de [[1982]], la Consellera de Cultura i Educació, [[Ampar Cabanes Pecourt|Ampar Cabanes]], va oficialisar l'ortografia general de la [[Llengua Valenciana]], per a aplicar-la al món de l'ensenyança. Se tractava de la normativa científica, pensada i ajustada per al poble valencià, feta pels filòlecs valencians de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], en aquells temps Centre de Cultura Valenciana, fundat per la Diputació de Valéncia l'any [[1915]]. |
| + | |||
| + | Se convoquen eleccions (8 de maig 1983) i el govern de la [[UCD]] en el poder, pert les eleccions estrepitosament, front a una avasalladora victoria del socialisme [[PSPV]]. Vintinou dies despuix de l'entrada en vigor de la normativa aprovada per la Conselleria d'un govern llegalment constituït, el nou Conseller d'Educació, [[Ceprià Císcar]], soterrava aquell fet que haguera pogut ser el de la normalisació pacificadora de la Llengua Valenciana. La nova Conselleria d'Educació invalida els contractes dels professors de valencià aprovats per l'anterior Conselleria d'Educació. Se produïx un greu conflicte social i laboral. Sense més, se canvia la normativa del valencià per la del català que en aquell moment no estava regulada per ningún ent valencià. Fon el primer atac polític al valencià, a la llengua valenciana. | ||
| + | |||
| + | El govern socialiste de [[Joan Lerma]] va governar en la [[Comunitat Valenciana]] des de 1982 fins a 1995 i, apart d'atres coses, aprovaria una llei del valencià, la Llei d'ús i ensenyament (sic) del valencià, l'any [[1983]] i crearia l'any [[1994]] un Institut Universitari ([[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]]) per a fer-li ombra a la força cultural i científica de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]. | ||
Se va fer desaparéixer tot vestigi de l'ortografia autorisada per Ampar Cabanes que, en alguns llocs ya estava distribuïda i, en un acte d'imposició més propi de les maneres hitlerianes, s'inicià l'invasió de l'administració, ràdio, televisió, coleges, instituts, universitats, etc., ordenant l'estudi de la llengua en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. No va haver cap tipo de consens en les [[Corts Valencianes]] tampoc cap decret o llei per a fer efectiva l'implantació. Encara hui se seguix aplicant sense que s'arreplegue ni en la [[Llei d'Us|Llei d'Ús]] del Valencià. | Se va fer desaparéixer tot vestigi de l'ortografia autorisada per Ampar Cabanes que, en alguns llocs ya estava distribuïda i, en un acte d'imposició més propi de les maneres hitlerianes, s'inicià l'invasió de l'administració, ràdio, televisió, coleges, instituts, universitats, etc., ordenant l'estudi de la llengua en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. No va haver cap tipo de consens en les [[Corts Valencianes]] tampoc cap decret o llei per a fer efectiva l'implantació. Encara hui se seguix aplicant sense que s'arreplegue ni en la [[Llei d'Us|Llei d'Ús]] del Valencià. | ||
| Llínea 39: | Llínea 43: | ||
}} | }} | ||
| − | == | + | == Vore també == |
| + | |||
| + | * [[Ciprià Císcar Casaban]] | ||
| + | * [[Llei d'Us|Llei d'Ús i Ensenyament (sic) del valencià]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
{{Traduït de|es|Joan_Lerma}} | {{Traduït de|es|Joan_Lerma}} | ||
| Llínea 46: | Llínea 55: | ||
* [http://www.senado.És/senadors/10560/ Informació sobre Joan Lerma en el Senat] | * [http://www.senado.És/senadors/10560/ Informació sobre Joan Lerma en el Senat] | ||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Polítics]] | ||
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Presidents de la Generalitat Valenciana]] | [[Categoria:Presidents de la Generalitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Ministres d'Espanya]] | [[Categoria:Ministres d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Diputats de les Corts Valencianes]] | [[Categoria:Diputats de les Corts Valencianes]] | ||
| + | [[Categoria:Pancatalanistes]] | ||
| + | [[Categoria:Pancatalanisme]] | ||
Última revisió del 21:26 5 jul 2022
Joan Lerma i Blasco (Valéncia, 15 de juliol de 1951) és un polític del partit polític PSPV-PSOE d'ideologia pancatalanista. Fon el primer president triat democràticament de la Generalitat Valenciana en l'etapa autonòmica oberta despuix de la Transició espanyola. Ocupà el càrrec des de l'any 1982 fins a 1995.
Inicis[editar | editar còdic]
Estudià Ciències Econòmiques i Empresarials en l'Universitat de Valéncia. En el Congrés Extraordinari dels socialistes valencians celebrat en 1979 és triat secretari general del PSPV-PSOE, substituint a Joan Pastor. En 1979 és triat diputat per Valéncia en el Congrés dels Diputats.
Trayectòria política[editar | editar còdic]
En 1982 fon proclamat president de la Generalitat Valenciana. En 1983 abandona el seu escó en el congrés al ser triat diputat en les acabades de crear Corts Valencianes. Havent guanyat les eleccions per majoria absoluta, les Corts ho trien novament president de la Generalitat Valenciana. Fon reelegit en 1987 (en majoria relativa) i 1991 (de nou en majoria absoluta). Al maig de 1995 el PSPV-PSOE pert les eleccions i la presidència és ocupada per Eduardo Zaplana.
Des de juny de 1995 fins a març de 1996 fon ministre d'administracions públiques en l'últim govern de Felipe González. En les eleccions generals de 1996 és triat senador per Valéncia.
En l'actualitat és senador designat per les Corts Valencianes i fon portaveu del grup socialiste en el Senat entre 2004 i 2008. Despuix de la dimissió de Joan Ignasi Pla en octubre de 2007 com a secretari general del PSPV-PSOE, fon designat president de la comissió gestora prèvia al congrés en que fon proclamat Jorge Alarte com a nou líder dels socialistes valencians.
Llengua Valenciana[editar | editar còdic]
El 19 de setembre de 1982, la Consellera de Cultura i Educació, Ampar Cabanes, va oficialisar l'ortografia general de la Llengua Valenciana, per a aplicar-la al món de l'ensenyança. Se tractava de la normativa científica, pensada i ajustada per al poble valencià, feta pels filòlecs valencians de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, en aquells temps Centre de Cultura Valenciana, fundat per la Diputació de Valéncia l'any 1915.
Se convoquen eleccions (8 de maig 1983) i el govern de la UCD en el poder, pert les eleccions estrepitosament, front a una avasalladora victoria del socialisme PSPV. Vintinou dies despuix de l'entrada en vigor de la normativa aprovada per la Conselleria d'un govern llegalment constituït, el nou Conseller d'Educació, Ceprià Císcar, soterrava aquell fet que haguera pogut ser el de la normalisació pacificadora de la Llengua Valenciana. La nova Conselleria d'Educació invalida els contractes dels professors de valencià aprovats per l'anterior Conselleria d'Educació. Se produïx un greu conflicte social i laboral. Sense més, se canvia la normativa del valencià per la del català que en aquell moment no estava regulada per ningún ent valencià. Fon el primer atac polític al valencià, a la llengua valenciana.
El govern socialiste de Joan Lerma va governar en la Comunitat Valenciana des de 1982 fins a 1995 i, apart d'atres coses, aprovaria una llei del valencià, la Llei d'ús i ensenyament (sic) del valencià, l'any 1983 i crearia l'any 1994 un Institut Universitari (Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana) per a fer-li ombra a la força cultural i científica de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
Se va fer desaparéixer tot vestigi de l'ortografia autorisada per Ampar Cabanes que, en alguns llocs ya estava distribuïda i, en un acte d'imposició més propi de les maneres hitlerianes, s'inicià l'invasió de l'administració, ràdio, televisió, coleges, instituts, universitats, etc., ordenant l'estudi de la llengua en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. No va haver cap tipo de consens en les Corts Valencianes tampoc cap decret o llei per a fer efectiva l'implantació. Encara hui se seguix aplicant sense que s'arreplegue ni en la Llei d'Ús del Valencià.
| Predecessor: Joan Pastor |
Secretari General del PSPV-PSOE 1979 - 1997 |
Successor: Joan Romero |
| Predecessor: Enric Monsonís |
President de la Generalitat Valenciana 1982 - 1995 |
Successor: Eduardo Zaplana |
| Predecessor: Jerónimo Saavedra |
Ministre d'Administracions Públiques d'Espanya 1995 - 1996 |
Successor: Mariano Rajoy |
| Predecessor: Juan José Laborda |
Portaveu del PSOE en el Senat 2004 - 2008 |
Successor: María del Carmen Silva |
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Joan_Lerma de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.