Ciprià Císcar Casaban
| Ciprià Jesús Císcar i Casabàn | |||
|---|---|---|---|
_(cropped).jpg)
| |||
| Ciprià Ciscar en l'any 1986 en la seua etapa de Conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Advocat i polític | ||
| Naiximent: | 22 de decembre 1946 | ||
| Lloc de naiximent: | Picanya, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Ciprià Jesús Císcar i Casabàn (Picanya, Valéncia, 22 de decembre 1946) és un advocat i polític valencià d'ideologia pancatalanista.
Biografia[editar | editar còdic]
Ciprià Císcar es llicencià en dret en l'Universitat de Valéncia, a on fon cap del Sindicat Democràtic d'Estudiants Universitaris de Valéncia i militant del Partit Socialiste Valencià en 1966. En l'any 1974 s'integrà en el PSPV i quan este partit s'integrà en el PSOE, continuà. És germà de la també política Consuelo Císcar, militant del Partit Popular.
Fon alcalde de Picanya durant els anys de la transició, i en l'any 1977 guanyà les eleccions municipals. Fon conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana durant el periodo (1981-1989) i diputat autonòmic en les Corts Valencianes (1983-1989).
Introducció del català[editar | editar còdic]
Fon precisament Ciprià Císcar com a Conseller de Cultura i el PSPV els responsables de rebujar la llengua valenciana i les Normes d'El Puig de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), oficialisades fins a l'any 1982 i de l'introducció de l'actual normativisació del valencià en els coleges valencians, lo que va supondre l'introducció directa del català i el catalanisme en tots els coleges públics valencians.
Despuix ha segut diputat del Grup Parlamentari Socialiste al Congrés des de 1993. Diputat de la IV, V, VI, VII, VIII, IX i X Llegislatures, secretari federal d'organisació del PSOE (1994-2000), baix l'últim mandat de Felipe González (1994-1996) i l'únic de Joaquín Almunia (1996-2000) com Secretaris Generals del PSOE. Actualment és Diputat per la Circumscripció electoral de Valéncia.
Va rebre el "Premi Valencià de l'Any" de l'entitat pancatalanista castellonenca Fundació Huguet en 1984 per l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament (sic) del Valencià l'any anterior, a lo llarc de la seua etapa com a conseller de Cultura i Educació.
Activitat professional[editar | editar còdic]
- Adscrit de la Comissió Constitucional.
- Vocal de la Comissió de Cultura.
- Vocal de la Comissió de Reglament.
- Vocal de la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenroll.
- President de la Comissió no Permanent per a les polítiques integrals de la discapacitat.
- Vocal de la delegació espanyola en el Grup d'Amistat en la Cambra de Diputats de la República Italiana.
Cites[editar | editar còdic]
Se acordó ofrecer la Presidencia de Honor a los Reyes de España y la Cadira d'Or a la Reina. En el escrito de la Casa de S.M. El Rey de fecha 3 de marzo de 1983, firmado por el marqués de Mondéjar, los Reyes aceptaron la Presidencia de Honor, pero anunciaban que no podían asistir a los actos.
El día 30 de junio de 1983, Joan Lerma recibe a miembros de la Junta de Gobierno y de la Comisión del Centenario y se le hace la propuesta de que, como Presidente de la Generalitat Valenciana, presida los actos del centenario, a pesar de los profundos desacuerdos con la política lingüística del Consell.
Al mismo tiempo que ocurrían estos hechos, Ciprià Císcar retiraba la oficialidad a los títulos de lengua valenciana de Lo Rat Penat, aprobados por el anterior gobierno, según decreto de 19 de julio de 1982. Además destituyó a todos los profesores seleccionados anteriormente por la Conselleria de Educación, muchos de ellos con titulación de Lo Rat Penat. Con todo, Gil Barberà quería que el Centenario no se hiciera de espaldas a las autoridades democráticas valencianas, de ahí que se las invitara a todas ellas a pesar de la grave discrepancia existente en materia lingüística.
Se acordó proponer como mantenedor a Manuel Broseta, pero no aceptó y finalmente se acordó por unanimidad de la Junta nombrar a Julià San Valero, que aceptó y pronunció un discurso con un final emblemático.