Diferència entre les revisions de "Idioma anglés"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 10: Llínea 10:
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües germàniques occidentals|occidental]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües germàniques occidentals|occidental]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''anglès'''<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''anglès'''<br />
−
|nació=[[Austràlia]], [[Bahames]], [[Barbados]], [[Bermuda]], [[Dominica]], [[Ghana]], [[Gibraltar]], [[Grenada]], [[Guyana]], [[Illes Salomó]], [[Irlanda]], [[Jamaica]], [[Nigèria]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Saint Lucia]], [[Saint Kitts i Nevis]], [[Saint Vincent i les Grenadines]], [[Trinitat i Tobago]], [[Zimbabue]], el [[Regne Unit]], als estats dels [[Estats Units]] i a l'[[Unió Europea]]
+
|nació=[[Austràlia]], [[Bahames]], [[Barbados]], [[Bermuda]], [[Dominica]], [[Ghana]], [[Gibraltar]], [[Grenada]], [[Guyana]], [[Illes Salomó]], [[Irlanda]], [[Jamaica]], [[Nigèria]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Santa Llúcia]], [[Sant Cristòfol i Nevis]], [[Saint Vincent i les Grenadines]], [[Trinitat i Tobago]], [[Zimbabue]], el [[Regne Unit]], als estats dels [[Estats Units]] i a l'[[Unió Europea]]
 
|regulat=Cap institució
 
|regulat=Cap institució
 
|iso1=en|iso2=eng|sil=eng}}
 
|iso1=en|iso2=eng|sil=eng}}
Llínea 16: Llínea 16:
  
 
== Extensió ==
 
== Extensió ==
−
[[Image:Paisos on se parla angles.png|thumb|left|Extensió de l'anglés]]
+
[[Image:Anglospeak (subnational version).svg|thumb|left|Extensió de l'anglés]]
−
L'anglés és el primer idioma a [[Austràlia]], les illes [[Bahames]], [[Barbados]], les illes [[Bermudes]], [[Guyana]], [[Jamaica]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Saint Kitts i Nevis]], [[Trinitat i Tobago]], el [[Regne Unit]] i els [[Estats Units d'Amèrica]], encara que en este país no és oficial, sino ''de facto'', i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris.
+
L'anglés és el primer idioma a [[Austràlia]], les illes [[Bahames]], [[Barbados]], les illes [[Bermudes]], [[Guyana]], [[Jamaica]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Sant Cristòfol i Nevis]], [[Trinitat i Tobago]], el [[Regne Unit]] i els [[Estats Units d'Amèrica]], encara que en este país no és oficial, sino ''de facto'', i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris.
  
−
També és un dels idiomes principals en [[Belize]] (en el [[castellà]]), el [[Canadà]] (en el [[francés]]), [[Camerun]] (en el francés i diverses [[llengua africana|llengües africanes]]), [[Dominica]] (en el francés i el [[crioll]]), [[Saint Lucia]], [[Saint Vincent i les Grenadines]] (en el francés i el crioll), els [[Estats Federats de Micronèsia]], [[Irlanda]] (en el [[gaèlic]]), [[Libèria]] (en diverses llengües africanes), [[Singapur]] i [[Sur-Àfrica]] (en l'[[afrikaans]] i diverses llengües africanes).
+
També és un dels idiomes principals en [[Belize]] (en el [[castellà]]), el [[Canadà]] (en el [[francés]]), [[Camerun]] (en el francés i diverses [[llengua africana|llengües africanes]]), [[Dominica]] (en el francés i el [[crioll]]), [[Santa Llúcia]], [[Sant Vicent i les Granadines]] (en el francés i el crioll), [[Micronèsia]], [[Irlanda]] (en el [[gaèlic]]), [[Libèria]] (en diverses llengües africanes), [[Singapur]] i [[Suràfrica]] (en l'[[afrikaans]] i diverses llengües africanes).
  
−
És oficial (pero sense ser un idioma natiu) en les illes [[Fiji]], [[Ghana]], [[Gàmbia]], l'[[Índia]], [[Kiribati]], [[Lesotho]], [[Kenya]], [[Namíbia]], [[Nigèria]], [[Malta]], les [[illes Marshall]], [[Pakistan]], [[Papua Nova Guinea]], les illes [[Filipines]], les [[illes Solomon]], [[Samoa]], [[Sierra Leone]], [[Swazilàndia]], [[Tanzània]], [[Zàmbia]] i [[Zimbabwe]].
+
És oficial (pero sense ser un idioma natiu) en les illes [[Fiji]], [[Ghana]], [[Gàmbia]], l'[[Índia]], [[Kiribati]], [[Lesoto]], [[Kènia]], [[Namíbia]], [[Nigèria]], [[Malta]], les [[illes Marshall]], [[Pakistan]], [[Papua Nova Guinea]], les illes [[Filipines]], les [[illes Salomó]], [[Samoa]], [[Serra Lleona]], [[Eswatini]], [[Tanzània]], [[Zàmbia]] i [[Zimbàbue]].
  
 
Ademés és la principal llengua de treball en les relacions internacionals i una de les traduccions obligades dels documents de l'[[Unió Europea]]. És considerat per molts com la ''lingua franca'' moderna, per això han sorgit versions simplificades, com el Basic English, per usar-se a soles entre persones de llengües diferents.
 
Ademés és la principal llengua de treball en les relacions internacionals i una de les traduccions obligades dels documents de l'[[Unió Europea]]. És considerat per molts com la ''lingua franca'' moderna, per això han sorgit versions simplificades, com el Basic English, per usar-se a soles entre persones de llengües diferents.
Llínea 33: Llínea 33:
 
Atés que l'anglés ha segut influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i atres), és la llengua en el més gran número de mots. Les paraules d'orige germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'orige llatí són més "educades" o "elegants". L'anglés també adopta noves paraules en més facilitat que atres llengües. No hi ha un estimat precís del número de mots de la llengua, pero, el ''Oxford English Dictionary'' n'inclou més de 500.000. Atres organisacions estimen més de 800.000.
 
Atés que l'anglés ha segut influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i atres), és la llengua en el més gran número de mots. Les paraules d'orige germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'orige llatí són més "educades" o "elegants". L'anglés també adopta noves paraules en més facilitat que atres llengües. No hi ha un estimat precís del número de mots de la llengua, pero, el ''Oxford English Dictionary'' n'inclou més de 500.000. Atres organisacions estimen més de 800.000.
  
−
Atés que l'anglés té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentages per l'orige de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff ([[1973]]) suggereix:
+
Atés que l'anglés té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentages per l'orige de les paraules. Pero, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff ([[1973]]) suggereix:
 
* mots d'orige [[francés]] (inclou [[francés antic]], dialectes del francès i [[anglo-francés]]): 28,3%
 
* mots d'orige [[francés]] (inclou [[francés antic]], dialectes del francès i [[anglo-francés]]): 28,3%
 
* [[llatí]] (inclou térmens científics o tècnics): 28,24%
 
* [[llatí]] (inclou térmens científics o tècnics): 28,24%
Llínea 66: Llínea 66:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
 
+
{{DGLV|Anglés}}
 
* [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]
 
* [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]
 
* [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]
 
* [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]

Última revisió del 21:20 17 oct 2023

Anglés
'English'
Pronunciació: AFI: [ˈɪŋglɪʃ]
Atres denominacions: {{{atresdenominacions}}}
Parlat en: Estats Units, Regne Unit, Canadà, Austràlia, i atres països de la Comunitat Britànica de Nacions.
Regió: Europa Occidental (Regne Unit, Irlanda, Nort-Amèrica (Estats Units, el Canadà, i a algunes comunitats i ciutats de Mèxic), alguns països d'Àfrica, alguns països d'Àsia, Oceania (principalment a Austràlia i Nova Zelanda)
Parlants: Llengua materna: 309–400 millons
Segona llengua: 199–1.400 millons[1][2]
Total: 500 milions–1.800 milions[3][2]
Rànquing: 3 (parlants natius)[4]
Total: 1 o 2 [5]
Família: llengua indoeuropea

  germànica
    occidental
      anglès

estatus oficial
Llengua oficial de: Austràlia, Bahames, Barbados, Bermuda, Dominica, Ghana, Gibraltar, Grenada, Guyana, Illes Salomó, Irlanda, Jamaica, Nigèria, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Santa Llúcia, Sant Cristòfol i Nevis, Saint Vincent i les Grenadines, Trinitat i Tobago, Zimbabue, el Regne Unit, als estats dels Estats Units i a l'Unió Europea
Regulat per: Cap institució
còdics de la llengua
ISO 639-1 en
ISO 639-2 eng
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL eng
{{{mapa}}}
vore també: llengua

L'anglés és una de les llengües més parlades al món, i la més utilisada internacionalment com a segona llengua.[6] Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment pel dialecte francés de Normandia. Les llengües actuals mès pròxims a l'anglés és el frisó i l'escocés.

Extensió[editar | editar còdic]

Extensió de l'anglés

L'anglés és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Sant Cristòfol i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que en este país no és oficial, sino de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris.

També és un dels idiomes principals en Belize (en el castellà), el Canadà (en el francés), Camerun (en el francés i diverses llengües africanes), Dominica (en el francés i el crioll), Santa Llúcia, Sant Vicent i les Granadines (en el francés i el crioll), Micronèsia, Irlanda (en el gaèlic), Libèria (en diverses llengües africanes), Singapur i Suràfrica (en l'afrikaans i diverses llengües africanes).

És oficial (pero sense ser un idioma natiu) en les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesoto, Kènia, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Salomó, Samoa, Serra Lleona, Eswatini, Tanzània, Zàmbia i Zimbàbue.

Ademés és la principal llengua de treball en les relacions internacionals i una de les traduccions obligades dels documents de l'Unió Europea. És considerat per molts com la lingua franca moderna, per això han sorgit versions simplificades, com el Basic English, per usar-se a soles entre persones de llengües diferents.

Història[editar | editar còdic]

L'anglés prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (anglesos, sets i saxons) que es varen establir en Anglaterra en el sigle V. L'anglés antic parlat en aquella época és la base de l'anglés modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francés, despuix de l'invasió normanda en l'any 1066. L'anglés mijà (Middle English) va incorporar gran cantitat de vocabulari sobretot d'orige llatí. Hi ha un gran número de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per eixemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglés modern (Modern English) va començar a l'época de Shakespeare.

L'us de l'anglés es va anar escampant a lo llarc de la Gran Bretanya, i més tart per les colònies de l'imperi Britànic. El número estimat de parlants natius en l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos sigles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.

Vocabulari[editar | editar còdic]

Atés que l'anglés ha segut influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i atres), és la llengua en el més gran número de mots. Les paraules d'orige germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'orige llatí són més "educades" o "elegants". L'anglés també adopta noves paraules en més facilitat que atres llengües. No hi ha un estimat precís del número de mots de la llengua, pero, el Oxford English Dictionary n'inclou més de 500.000. Atres organisacions estimen més de 800.000.

Atés que l'anglés té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentages per l'orige de les paraules. Pero, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:

Sistema d'escritura[editar | editar còdic]

L'anglés utilisa l'alfabet llatí en l'escritura. L'ortografia de l'anglés és etimològica i no fonètica, especialment per a les paraules d'orige llatí o recentment incorporades del francés. Existixen regles d'escritura per a les paraules d'orige germànic i les adaptades antigament del francés, i per lo tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'estes, encara que n'hi ha excepcions.

Principals dialectes[editar | editar còdic]

  • dialectes d'Anglaterra
  • dialectes americans
  • australià
  • canadenc
  • caribeny
  • escocés
  • anglés galés
  • anglés d'Índia
  • dialectes d'Irlanda
  • anglés de Terranova
  • novazelandés
  • surafricà
  • anglés de Nigèria
  • anglés de Singapur (Singlish)
  • anglés de Malàsia (Manglish)

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ vegeu: Ethnologue (estimació del 1984); The Triumph of English, The Economist, 20 de decembre del 2001; Ethnologue (estimació del 1999); «20,000 Teaching Jobs» (en anglès). Oxford Seminars. Consultat el 18-02-2007.;
  2. ↑ 2,0 2,1 «Lecture 7: World-Wide English». EHistLing. Consultat el 26-03-2007.
  3. ↑ Ethnologue (estimació del 1999);
  4. ↑ Ethnologue, 1999
  5. ↑ Languages of the World (Charts), Comrie (1998), Weber (1997), and the Summer Institute for Linguistics (SIL) 1999 Ethnologue Survey. Disponible a The World's Most Widely Spoken Languages
  6. ↑ The Cambridge History of English and American Literature in 18 Volumes (1907–21). Volume XIV. The Victorian Age, Part Two. - XV Changes in the Language since Shakespeare’s Time.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Llengües germàniques
Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_anglés&oldid=289553»