Diferència entre les revisions de "Real Monasteri de la Santissima Trinitat"
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Monestir de la Trinitat.JPG|thumb|250px|Monasteri de la Trinitat]] | |
| − | + | El '''Real Monasteri de la Santíssima Trinitat''' situat en el carrer Trinitat de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) és un edifici que fon fundat en l'any [[1242]] com a [[cenobi]] i hospital. | |
| − | En [[1444]] fon construït damunt del vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per les religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria ([[Maria de Castella]]), esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre d'un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra ''Vita Christi''. També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat. | + | Se tracta d'una fundació migeval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del [[sigle XV]]. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]]. |
| + | |||
| + | En l'any [[1444]] fon construït damunt del vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per les religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria ([[Maria de Castella]]), esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre d'un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra ''Vita Christi''. També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat. | ||
El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça ''a la vora del riu''. | El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça ''a la vora del riu''. | ||
| Llínea 9: | Llínea 11: | ||
Actualment, el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys despuix. Les mongetes clarises seguixen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríem trobar-se les despulles de [[Luis de Santangel|Lluís de Santàngel]] | Actualment, el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys despuix. Les mongetes clarises seguixen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríem trobar-se les despulles de [[Luis de Santangel|Lluís de Santàngel]] | ||
| − | Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador d'estil gòtic flamíger. En quan a visites, | + | Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador d'estil gòtic flamíger. En quan a visites, a soles és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses. |
La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentiste de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]]. | La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentiste de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]]. | ||
| Llínea 18: | Llínea 20: | ||
* [[Maria de Castella]] | * [[Maria de Castella]] | ||
* [[Sor Isabel de Villena]] | * [[Sor Isabel de Villena]] | ||
| + | * [[Jaume Roig]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [http://monasteriotrinidad.es/ Pàgina Web del Monasteri de la Trinitat] | ||
| + | * [http://jdiezarnal.iespana.es/valenciarealmonasteriodelatrinidad.html Web de Diez Arnal parlant del Monasteri] | ||
| + | * [http://www.pjvalencianista.org/web/wp-content/ROGLE-Extra-MonasteriTrinitat_Estiu2014_Color.pdf Artícul sobre el Monasteri de la Trinitat en la revista Rogle] | ||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Pérez de los Ríos, Carmen y Zaragozá Catalán, Arturo (2013) Bóvedas de crucería con enjarjes de nervios convergentes que emergen del muro en el área valenciana, ss. XIV - XV, en: VIII Congreso Nacional de Historia de la Construcción, 9-12 de octubre de 2013, Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid (UPM) | ||
| − | == | + | == Enllaços externs == |
| − | + | {{Commonscat|Monestir de la Trinitat de València}} | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[categoria:Arquitectura valenciana]] | [[categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
{{Monuments de Valéncia}} | {{Monuments de Valéncia}} | ||
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]] | ||
Última revisió del 10:42 3 oct 2024
El Real Monasteri de la Santíssima Trinitat situat en el carrer Trinitat de la ciutat de Valéncia (Espanya) és un edifici que fon fundat en l'any 1242 com a cenobi i hospital.
Se tracta d'una fundació migeval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del sigle XV. El nomenat Sigle d'Or Valencià.
En l'any 1444 fon construït damunt del vell convent trinitari i el seu adjunt hospital de Sant Guillem de l'any 1256, fon ocupat per les religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria (Maria de Castella), esposa d'Alfons el Magnànim, que volia dispondre d'un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor Isabel de Villena, l'autora de la coneguda obra Vita Christi. També va estar lligat al convent el famós escritor Jaume Roig, que fon mege de la comunitat.
El Sigle d'Or valencià està estretament relacionat en est edifici, que s'alça a la vora del riu.
Actualment, el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys despuix. Les mongetes clarises seguixen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríem trobar-se les despulles de Lluís de Santàngel
Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador d'estil gòtic flamíger. En quan a visites, a soles és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses.
La porta principal és del sigle XV i està emparentada en les de la Llonja. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentiste de ceràmica, fet en Itàlia, conservant-se l'original custodiat en el Museu Nacional de Ceràmica.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Pàgina Web del Monasteri de la Trinitat
- Web de Diez Arnal parlant del Monasteri
- Artícul sobre el Monasteri de la Trinitat en la revista Rogle
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Pérez de los Ríos, Carmen y Zaragozá Catalán, Arturo (2013) Bóvedas de crucería con enjarjes de nervios convergentes que emergen del muro en el área valenciana, ss. XIV - XV, en: VIII Congreso Nacional de Historia de la Construcción, 9-12 de octubre de 2013, Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid (UPM)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Real Monasteri de la Santissima Trinitat.
