Diferència entre les revisions de "Almeria"
m (→Historia) |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 296,21 | |superfície = 296,21 | ||
|altitut = 16 | |altitut = 16 | ||
| − | |població = | + | |població = 198.533 ([[INE]] [[2019]]) |
| − | |densitat = | + | |densitat = |
|gentilici = | |gentilici = | ||
|llengua = | |llengua = | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
|festes = | |festes = | ||
|alcalde = Ramón Fernández-Pacheco (PP) | |alcalde = Ramón Fernández-Pacheco (PP) | ||
| − | | | + | |web = [http://www.aytoalmeria.es/ www.aytoalmeria.es] |
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
Entre el seu patrimoni històric i artístic, cal destacar l'[[Alcassaba d'Almeria|Alcassaba]] musulmana (sigles [[sigle X|X]] a [[sigle XV|XV]]) , la [[catedral d'Almería|catedral]] ([[sigle XVI]], el carregador de mineral, conegut com [[Cable Anglés]] (finals del [[sigle XIX]]), o el Museu Arqueològic. El cultiu en [[hivernàcul]]s, la construcció i el turisme són les principals fonts d'ingressos de la ciutat. | Entre el seu patrimoni històric i artístic, cal destacar l'[[Alcassaba d'Almeria|Alcassaba]] musulmana (sigles [[sigle X|X]] a [[sigle XV|XV]]) , la [[catedral d'Almería|catedral]] ([[sigle XVI]], el carregador de mineral, conegut com [[Cable Anglés]] (finals del [[sigle XIX]]), o el Museu Arqueològic. El cultiu en [[hivernàcul]]s, la construcció i el turisme són les principals fonts d'ingressos de la ciutat. | ||
| − | En [[2005]] fon seu dels [[Almeria 2005|Jocs Mediterràneus]], que varen dotar a la ciutat de numeroses instalacions deportives com el [[Estadi dels Jocs Mediterràneus]] o la Vila Mediterrànea d'El Toyo. | + | En l'any [[2005]] fon seu dels [[Almeria 2005|Jocs Mediterràneus]], que varen dotar a la ciutat de numeroses instalacions deportives com el [[Estadi dels Jocs Mediterràneus]] o la Vila Mediterrànea d'El Toyo. |
L'[[illa d'Alborán]] pertany, administrativament, a l'ajuntament de la ciutat, i concretament, al barri de Peixcateria. | L'[[illa d'Alborán]] pertany, administrativament, a l'ajuntament de la ciutat, i concretament, al barri de Peixcateria. | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
S'estima que el primer assentament humà de la zona va deure emplaçar-se en el cerro de l'Alcassaba. L'arqueòlec [[Juan Quadrat]] va parlar en el seu moment de restants [[neolític]]s, remontant-se les troballes més antigues i documentats al [[Paleolític mig]]. Existixen aixina mateix restants [[Poble fenici|fenicis]] posteriors. | S'estima que el primer assentament humà de la zona va deure emplaçar-se en el cerro de l'Alcassaba. L'arqueòlec [[Juan Quadrat]] va parlar en el seu moment de restants [[neolític]]s, remontant-se les troballes més antigues i documentats al [[Paleolític mig]]. Existixen aixina mateix restants [[Poble fenici|fenicis]] posteriors. | ||
| − | De la seua [[Imperi romà|época romana]], per una atra part, són numerosos els restos ceràmics trobats en diverses excavacions, donant la possibilitat de que existira una població permanent en l'àrea hui ocupada per la urbs abans de la seua fundació en [[955]] i que evidencien certa importància peixquera i comercial. Hauria existit aixina una | + | De la seua [[Imperi romà|época romana]], per una atra part, són numerosos els restos ceràmics trobats en diverses excavacions, donant la possibilitat de que existira una població permanent en l'àrea hui ocupada per la urbs abans de la seua fundació en [[955]] i que evidencien certa importància peixquera i comercial. Hauria existit aixina una chicoteta població marítima depenent de l'assentament íber de [[Urci]] o Urke, ya referenciat per [[Plini el Vell]] en el seu ''Història natural'' i més tart per [[Pomponio Mela]] o [[Claudio Ptolomeu]]. Almeria va ser ocupada per [[Imperi romà|Roma]] durant la campanya de [[Luci Corneli Escipió Barbat|Escipió]] contra els [[cartaginés]] a finals del [[sigle III a. C.|sigle III a.C.]], rebent el nom de [[Portus Magnus (Almeria)|Portus Magnus]]. L'assentament va quedar enclavat en la [[Hispània Ulterior]], convertint-se en un dels ports més importants del sur de [[Hispània]], célebre entre els comerciants del [[Làcio]]. Durant este periodo es va enfortir el comerç en el restant del Mediterràneu, especialment el del ''garum'', trobant-se restants d'instalacions [[salina|salineres]] i de [[saladura]], aixina com útils de peixca i [[àmfora]]s, en la frontera marítima de la capital i en la plaja de Torregarcía. |
A partir dels sigles [[sigle III|III]] i [[sigle IV|IV]] es va intensificar l'ocupació del cerro de l'Alcassaba per part de [[vàndal]]s i [[visigot]]s. En esta tònica, varen continuar segons pareix els [[Imperi bizantí|bizantí]] que durant el [[sigle VI]] varen prendre [[Urci]] i atres enclavaments del surest de la península. Sobre este últim varen mantindre el poder fins a la seua expulsió, en els anys [[600]]-[[610]] d.C., si be atres fonts afirmen que la conquista definitiva d'este assentament va ser posterior a l'any [[621]], regnant ya [[Suintila]]. Durant la seua breu presència, els bizantins varen excavar un pou en l'actual perímetro de la fortalea musulmana. | A partir dels sigles [[sigle III|III]] i [[sigle IV|IV]] es va intensificar l'ocupació del cerro de l'Alcassaba per part de [[vàndal]]s i [[visigot]]s. En esta tònica, varen continuar segons pareix els [[Imperi bizantí|bizantí]] que durant el [[sigle VI]] varen prendre [[Urci]] i atres enclavaments del surest de la península. Sobre este últim varen mantindre el poder fins a la seua expulsió, en els anys [[600]]-[[610]] d.C., si be atres fonts afirmen que la conquista definitiva d'este assentament va ser posterior a l'any [[621]], regnant ya [[Suintila]]. Durant la seua breu presència, els bizantins varen excavar un pou en l'actual perímetro de la fortalea musulmana. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Anex:Municipis de la província d'Almeria]] | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Almería}} | ||
{{Capitals de província}} | {{Capitals de província}} | ||
| + | {{Municipis de la província d'Almeria}} | ||
[[Categoria:Almeria]] | [[Categoria:Almeria]] | ||
| + | [[Categoria:Municipis de la província d'Almeria]] | ||
Última revisió del 07:42 19 gin 2023
| Almeria Almería | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Andalusia | |||
| • Província: | Almeria | |||
| • Comarca: | Metropolitana d'Almeria | |||
| • Partit judicial: | Almeria | |||
| Ubicació: | 36°50′00″N 2°27′00″O | |||
| • Altitut: | 16 | |||
| Superfície: | 296,21 | |||
| Població: | 198.533 (INE 2019) | |||
| • Densitat: | ||||
| Gentilici: | ||||
| Predomini llingüístic: | ||||
| Còdic postal: | 04001 - 04009 | |||
| Festes majors: | ||||
| Alcalde: | Ramón Fernández-Pacheco (PP) | |||
| Pàgina web: | www.aytoalmeria.es | |||
.png)
Almeria és una ciutat costanenca i portuària espanyola, capital del seu terme municipal i de la província d'Almeria, la qual se situa en la Comunitat Autònoma d'Andalusia i confronta en la província de Granada i la Comunitat Autònoma de Múrcia. Se la pot considerar aixina mateix capital de la comarca metropolitana d'Almeria i de la comarca turística costanenca coneguda en el nom de Costa d'Almeria.
La ciutat està rodejada per la serra de Gádor a l'oest, al nort per Sierra Alhamilla, i a l'est per la vall i delta del riu Andarax i, més allà, per una plana que culmina en la sierra de Cap de Gata (cantó suroriental de la Península Ibèrica). Al sur s'obre a una àmplia bahia sobre el Mar Mediterràneu.
Entre el seu patrimoni històric i artístic, cal destacar l'Alcassaba musulmana (sigles X a XV) , la catedral (sigle XVI, el carregador de mineral, conegut com Cable Anglés (finals del sigle XIX), o el Museu Arqueològic. El cultiu en hivernàculs, la construcció i el turisme són les principals fonts d'ingressos de la ciutat.
En l'any 2005 fon seu dels Jocs Mediterràneus, que varen dotar a la ciutat de numeroses instalacions deportives com el Estadi dels Jocs Mediterràneus o la Vila Mediterrànea d'El Toyo.
L'illa d'Alborán pertany, administrativament, a l'ajuntament de la ciutat, i concretament, al barri de Peixcateria.
La capital almeriense conta en un aeroport internacional.
Història[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Història d'Almeria.
Prehistòria i Antiguetat[editar | editar còdic]
S'estima que el primer assentament humà de la zona va deure emplaçar-se en el cerro de l'Alcassaba. L'arqueòlec Juan Quadrat va parlar en el seu moment de restants neolítics, remontant-se les troballes més antigues i documentats al Paleolític mig. Existixen aixina mateix restants fenicis posteriors.
De la seua época romana, per una atra part, són numerosos els restos ceràmics trobats en diverses excavacions, donant la possibilitat de que existira una població permanent en l'àrea hui ocupada per la urbs abans de la seua fundació en 955 i que evidencien certa importància peixquera i comercial. Hauria existit aixina una chicoteta població marítima depenent de l'assentament íber de Urci o Urke, ya referenciat per Plini el Vell en el seu Història natural i més tart per Pomponio Mela o Claudio Ptolomeu. Almeria va ser ocupada per Roma durant la campanya de Escipió contra els cartaginés a finals del sigle III a.C., rebent el nom de Portus Magnus. L'assentament va quedar enclavat en la Hispània Ulterior, convertint-se en un dels ports més importants del sur de Hispània, célebre entre els comerciants del Làcio. Durant este periodo es va enfortir el comerç en el restant del Mediterràneu, especialment el del garum, trobant-se restants d'instalacions salineres i de saladura, aixina com útils de peixca i àmforas, en la frontera marítima de la capital i en la plaja de Torregarcía.
A partir dels sigles III i IV es va intensificar l'ocupació del cerro de l'Alcassaba per part de vàndals i visigots. En esta tònica, varen continuar segons pareix els bizantí que durant el sigle VI varen prendre Urci i atres enclavaments del surest de la península. Sobre este últim varen mantindre el poder fins a la seua expulsió, en els anys 600-610 d.C., si be atres fonts afirmen que la conquista definitiva d'este assentament va ser posterior a l'any 621, regnant ya Suintila. Durant la seua breu presència, els bizantins varen excavar un pou en l'actual perímetro de la fortalea musulmana.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Almeria.
| |
|---|---|
| Alacant · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas de Gran Canària · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora | |