Diferència entre les revisions de "Granada"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'església' a 'iglésia')
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Granada.jpg|thumb|right|300px|<center>Granada</center>]]
+
[[File:Blick auf Granada.jpg|thumb|right|300px|<center>Granada</center>]]
'''Granada''' és un [[municipi]] i una [[ciutat]] [[Espanya|espanyola]], [[capital (política)|capital]] de la [[província de Granada|província homònima]] de la [[comunitat autònoma]] de [[Andalusia]]. És el centre de la comarca de [[Vega de Granada|La Vega]] i la seu del [[partit judicial]] i la [[Archidiòcesis de Granada|archidiòcesis]] que porten el seu nom i del [[Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia]].  
+
'''Granada''' és un [[municipi]] i una [[ciutat]] [[Espanya|espanyola]], [[capital (política)|capital]] de la [[província de Granada|província homònima]] de la [[comunitat autònoma]] de [[Andalusia]]. És el centre de la comarca de [[Vega de Granada|La Vega]] i la seu del [[partit judicial]] i l'[[Archidiòcesis de Granada|archidiòcesis]] que porten el seu nom i del [[Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia]].  
  
 
Està situada a una altitut de 738 [[msnm]], en una àmplia [[Depressió de Granada|depressió]] [[Solc Intrabètic|intrabètica]] formada pel riu [[Genil]], i en el [[piedemonte]] del masís més alt de la [[Península Ibèrica]], [[Serra Nevada (Espanya)|Serra Nevada]], que condiciona la seua climatologia.  
 
Està situada a una altitut de 738 [[msnm]], en una àmplia [[Depressió de Granada|depressió]] [[Solc Intrabètic|intrabètica]] formada pel riu [[Genil]], i en el [[piedemonte]] del masís més alt de la [[Península Ibèrica]], [[Serra Nevada (Espanya)|Serra Nevada]], que condiciona la seua climatologia.  
 
   
 
   
En [[2008]] l'habitaven 236.988 persones, i més de mig milló contant el [[Àrea metropolitana de Granada|àrea metropolitana]]. Els barris són molt diferents entre si en part per la contínua immigració fins a la [[anys 1990|década de 1990]], els més importants són el [[Zaidín-Vergeles|Zaidín]], el [[Albaicín]], el [[Sacromonte]], el [[Realejo-San Matías|Realejo]], [[La Chana]], el [[Almanjáyar]] i la [[Cartoixa de Granada|Cartoixa ]].  
+
En l'any [[2021]] l'habitaven 231.775 persones, i més de mig milló contant l'[[Àrea metropolitana de Granada|àrea metropolitana]]. Els barris són molt diferents entre si en part per la contínua immigració fins a la [[anys 1990|década de 1990]], els més importants són el [[Zaidín-Vergeles|Zaidín]], el [[Albaicín]], el [[Sacromonte]], el [[Realejo-San Matías|Realejo]], [[La Chana]], el [[Almanjáyar]] i la [[Cartoixa de Granada|Cartoixa ]].  
  
Fins al [[sigle XVI]] fon la capital de l'antic [[Regne de Granada]] i en el [[escut de Granada|escudo municipal]] ostenta els títols de "Molt noble, molt lleal, nomenada, gran, celebèrrima i heroica ciutat de Granada".
+
Fins al [[sigle XVI]] fon la capital de l'antic [[Regne de Granada]] i en l'[[escut de Granada|escut municipal]] ostenta els títuls de "Molt noble, molt lleal, nomenada, gran, celebèrrima i heroica ciutat de Granada".
  
Granada constituïx un núcleu receptor de [[turisme]], degut, a més dels [[monuments]] de la ciutat, a la proximitat de la [[estació d'Esquí de Serra Nevada]], les [[Alpujarras]] i la [[Costa Tropical]]. D'entre les seues construccions històriques, la [[Alhambra]] és una de les més importants del país, declarada [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] en [[1984]] junt en el [[Generalife|jardí del Generalife]] i l'Albaicín. El seu [[catedral]] està considerada com la primera iglésia renaixentiste d'Espanya.
+
[[File:Alhambra I (15381913145) cropped.jpg|thumb|300px|Alhambra de Granada]]
La [[Universitat de Granada|Universitat]] és la quarta nacional per número d'alumnes i és un dels destins preferits pels universitaris europeus del programa [[Programa Erasmus|Erasmus]].
+
Granada constituïx un núcleu receptor de [[turisme]], degut, ademés dels [[monuments]] de la ciutat, a la proximitat de l'[[estació d'Esquí de Serra Nevada]], les [[Alpujarras]] i la [[Costa Tropical]]. D'entre les seues construccions històriques, l'[[Alhambra]] és una de les més importants del país, declarada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]] en l'any [[1984]] junt en el [[Generalife|jardí del Generalife]] i l'Albaicín. La seua [[catedral]] està considerada com la primera iglésia renaixentiste d'[[Espanya]].
Estan concloent-se les obres d'un gran [[parc Tecnològic de Ciències de la Salut|hospital clínic universitari]] que se centrarà en la investigació mèdica i ademés, s'estan construint les infraestructures necessàries per a la conexió ferroviària en [[AVE|trenes d'Alta Velocitat]] (AU)
+
L'[[Universitat de Granada|Universitat]] és la quarta nacional per número d'alumnes i és un dels destins preferits pels universitaris europeus del programa [[Programa Erasmus|Erasmus]].
 +
Estan concloent-se les obres d'un gran [[parc Tecnològic de Ciències de la Salut|hospital clínic universitari]] que se centrarà en l'investigació mèdica i ademés, s'estan construint les infraestructures necessàries per a la conexió ferroviària en [[AVE|trenes d'Alta Velocitat]] (AU)
  
 
== Toponímia ==
 
== Toponímia ==
En el [[sigle XI]] els [[ziries]] van traslladar la capital de Medina Elvira («Ciutat Elvira») a Medina Garnata. La [[etimologia]] del [[topònim]] és discutida, i podria provindre tant del [[idioma àrap|àrap]] ("Gar-anat", «Tosal de pelegrins») com inclús del [[llatí]] ("granatum", «granat»).
+
En el [[sigle XI]] els [[ziries]] varen traslladar la capital de Medina Elvira («Ciutat Elvira») a Medina Garnata. La [[etimologia]] del [[topònim]] és discutida, i podria provindre tant del [[idioma àrap|àrap]] ("Gar-anat", «Tosal de pelegrins») com inclús del [[llatí]] ("granatum", «granat»).  
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Granada]]
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Granada}}
  
 
{{Capitals de província}}
 
{{Capitals de província}}
 
+
{{Comarca de Vega de Granada}}
 +
[[Categoria:Municipis de la província de Granada]]
 
[[Categoria:Granada]]
 
[[Categoria:Granada]]

Última revisió del 16:38 22 oct 2024

Granada

Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima de la comunitat autònoma de Andalusia. És el centre de la comarca de La Vega i la seu del partit judicial i l'archidiòcesis que porten el seu nom i del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.

Està situada a una altitut de 738 msnm, en una àmplia depressió intrabètica formada pel riu Genil, i en el piedemonte del masís més alt de la Península Ibèrica, Serra Nevada, que condiciona la seua climatologia.

En l'any 2021 l'habitaven 231.775 persones, i més de mig milló contant l'àrea metropolitana. Els barris són molt diferents entre si en part per la contínua immigració fins a la década de 1990, els més importants són el Zaidín, el Albaicín, el Sacromonte, el Realejo, La Chana, el Almanjáyar i la Cartoixa .

Fins al sigle XVI fon la capital de l'antic Regne de Granada i en l'escut municipal ostenta els títuls de "Molt noble, molt lleal, nomenada, gran, celebèrrima i heroica ciutat de Granada".

Alhambra de Granada

Granada constituïx un núcleu receptor de turisme, degut, ademés dels monuments de la ciutat, a la proximitat de l'estació d'Esquí de Serra Nevada, les Alpujarras i la Costa Tropical. D'entre les seues construccions històriques, l'Alhambra és una de les més importants del país, declarada Patrimoni de l'Humanitat per la UNESCO en l'any 1984 junt en el jardí del Generalife i l'Albaicín. La seua catedral està considerada com la primera iglésia renaixentiste d'Espanya. L'Universitat és la quarta nacional per número d'alumnes i és un dels destins preferits pels universitaris europeus del programa Erasmus. Estan concloent-se les obres d'un gran hospital clínic universitari que se centrarà en l'investigació mèdica i ademés, s'estan construint les infraestructures necessàries per a la conexió ferroviària en trenes d'Alta Velocitat (AU)

Toponímia[editar | editar còdic]

En el sigle XI els ziries varen traslladar la capital de Medina Elvira («Ciutat Elvira») a Medina Garnata. La etimologia del topònim és discutida, i podria provindre tant del àrap ("Gar-anat", «Tosal de pelegrins») com inclús del llatí ("granatum", «granat»).

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Capitals de província d'Espanya · 750px-Flag of Spain svg.png
Alacant · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas de Gran Canària · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora


Municipis i pedanies de la Comarca de Vega de Granada
Aguas Blancas | Albolote | Alfacar | Alhendín | Alitaje | Ambroz | Ánzola | Armilla | Atarfe | Barrio de la Vega | Beas de Granada | Belicena | Bobadilla | Búcor | Cájar | Calicasas | Canales | Cantarrana-Buenavista | Caparacena | Casanueva | Casas Bajas | Cenes de la Vega | Chauchina | Churriana de la Vega | Cijuela | Cogollos Vega | Cúllar Vega | Cumbres Verdes | Dílar | Dúdar | El Aire | El Barrichuelo | El Chaparral | El Fargue | El Jau | El Molinillo | El Ventorrillo | Fuensanta | Fuente Grande | Fuente Vaqueros | Gabia Chica | Gabia Grande | Gójar | Granada | Güéjar Sierra | Güevéjar | Híjar | Huétor Santillán | Huétor Vega | Hurpe | Jun | La Joya | La Paz | La Zubia | Láchar | Lancha del Genil | Las Gabias | Los Llanos | Los Olivos | Los Pinillos | Los Remedios | Maracena | Monachil | Monteluz | Nívar | Ogíjares | Parque del Cubillas | Pedro Ruiz | Pedro Verde | Peligros | Peñuelas | Pinos Genil | Pinos Puente | Prado Negro | Pradollano | Pretel | Pulianas | Pulianillas | Purchil | Quéntar | Romilla | Romilla la Nueva | San Javier | Santa Fe | Sierra Elvira | Tocón de Quéntar | Torrehueca-Torreabeca | Trasmulas | Valderrubio | Vegas del Genil | Villa de Otura | Víznar | Zujaira