Diferència entre les revisions de "Real Monasteri de la Santissima Trinitat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El '''Real Monasteri de la Santíssima Trinitat''' situat en el carrer Trinitat de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) és un edifici que fon fundat en [[1242]] com a [[cenobi]] i hospital.
+
[[File:Monestir de la Trinitat.JPG|thumb|250px|Monasteri de la Trinitat]]
  
Se tracta d'una fundació medieval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers  i obrers de vila valencians a lo llarc del [[sigle XV]]. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]].
+
El '''Real Monasteri de la Santíssima Trinitat''' situat en el carrer Trinitat de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) és un edifici que fon fundat en l'any [[1242]] com a [[cenobi]] i hospital.  
  
En [[1444]] fon construït damunt del vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per les religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria ([[Maria de Castella]]), esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre d'un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra ''Vita Christi''. També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat.
+
Se tracta d'una fundació migeval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers  i obrers de vila valencians a lo llarc del [[sigle XV]]. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]].
 +
 
 +
En l'any [[1444]] fon construït damunt del vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per les religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria ([[Maria de Castella]]), esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre d'un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra ''Vita Christi''. També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat.
  
 
El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça ''a la vora del riu''.  
 
El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça ''a la vora del riu''.  
Llínea 9: Llínea 11:
 
Actualment, el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys despuix. Les mongetes clarises seguixen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríem trobar-se les despulles de [[Luis de Santangel|Lluís de Santàngel]]  
 
Actualment, el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys despuix. Les mongetes clarises seguixen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríem trobar-se les despulles de [[Luis de Santangel|Lluís de Santàngel]]  
  
Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador d'estil gòtic flamíger. En quan a visites, només és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses.
+
Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador d'estil gòtic flamíger. En quan a visites, a soles és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses.
  
 
La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem  destacar el fermós tondre renaixentiste de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se  l'original  custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]].
 
La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem  destacar el fermós tondre renaixentiste de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se  l'original  custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]].
Llínea 18: Llínea 20:
 
* [[Maria de Castella]]
 
* [[Maria de Castella]]
 
* [[Sor Isabel de Villena]]
 
* [[Sor Isabel de Villena]]
 +
* [[Jaume Roig]]
 +
       
 +
== Referències ==
 +
* [http://monasteriotrinidad.es/ Pàgina Web del Monasteri de la Trinitat]
 +
* [http://jdiezarnal.iespana.es/valenciarealmonasteriodelatrinidad.html Web de Diez Arnal parlant del Monasteri]
 +
* [http://www.pjvalencianista.org/web/wp-content/ROGLE-Extra-MonasteriTrinitat_Estiu2014_Color.pdf Artícul sobre el Monasteri de la Trinitat en la revista Rogle]
  
 +
== Bibliografia ==
 +
* Pérez de los Ríos, Carmen y Zaragozá Catalán, Arturo (2013) Bóvedas de crucería con enjarjes de nervios convergentes que emergen del muro en el área valenciana, ss. XIV - XV, en: VIII Congreso Nacional de Historia de la Construcción, 9-12 de octubre de 2013, Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid (UPM)
  
==Referències==
+
== Enllaços externs ==
*[http://monasteriotrinidad.es/ Pàgina Web del Monasteri de la Trinitat]
+
{{Commonscat|Monestir de la Trinitat de València}}
*[http://jdiezarnal.iespana.es/valenciarealmonasteriodelatrinidad.html Web de Diez Arnal parlant del Monasteri]
 
*[http://www.pjvalencianista.org/web/wp-content/ROGLE-Extra-MonasteriTrinitat_Estiu2014_Color.pdf Artícul sobre el Monasteri de la Trinitat en la revista Rogle]
 
  
{{Traduït de|es|Real_Monasterio_de_la_Trinidad}}
 
 
[[categoria:Arquitectura valenciana]]
 
[[categoria:Arquitectura valenciana]]
 
{{Monuments de Valéncia}}
 
{{Monuments de Valéncia}}
 
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]
 
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]

Última revisió del 10:42 3 oct 2024

Monasteri de la Trinitat

El Real Monasteri de la Santíssima Trinitat situat en el carrer Trinitat de la ciutat de Valéncia (Espanya) és un edifici que fon fundat en l'any 1242 com a cenobi i hospital.

Se tracta d'una fundació migeval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del sigle XV. El nomenat Sigle d'Or Valencià.

En l'any 1444 fon construït damunt del vell convent trinitari i el seu adjunt hospital de Sant Guillem de l'any 1256, fon ocupat per les religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria (Maria de Castella), esposa d'Alfons el Magnànim, que volia dispondre d'un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor Isabel de Villena, l'autora de la coneguda obra Vita Christi. També va estar lligat al convent el famós escritor Jaume Roig, que fon mege de la comunitat.

El Sigle d'Or valencià està estretament relacionat en est edifici, que s'alça a la vora del riu.

Actualment, el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys despuix. Les mongetes clarises seguixen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríem trobar-se les despulles de Lluís de Santàngel

Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador d'estil gòtic flamíger. En quan a visites, a soles és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses.

La porta principal és del sigle XV i està emparentada en les de la Llonja. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentiste de ceràmica, fet en Itàlia, conservant-se l'original custodiat en el Museu Nacional de Ceràmica.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Pérez de los Ríos, Carmen y Zaragozá Catalán, Arturo (2013) Bóvedas de crucería con enjarjes de nervios convergentes que emergen del muro en el área valenciana, ss. XIV - XV, en: VIII Congreso Nacional de Historia de la Construcción, 9-12 de octubre de 2013, Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid (UPM)

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans