156 044
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| matrícula_avió=
| matrícula_avió=
}}
}}
La '''República de Malta''' (en [[Idioma maltés|maltés]]: ''Repubblika ta' Malta'') és un país insular densament poblat compost per un archipèlec situat en el centre del [[Mediterràneu]], al sur d'[[Itàlia]], a l'orient de [[Tunísia]] i al nort de [[Líbia]]. Degut a la seua situació estratègica, ha segut governat i disputat per diverses potències a lo llarc dels sigles. Des de [[1964]] és independent i en [[2004]] s'adherí a l'[[Unió Europea]].
La '''República de Malta''' (en [[Idioma maltés|maltés]]: ''Repubblika ta' Malta'') és un país insular densament poblat compost per l'[[archipèlec de Malta]] situat en el centre del [[Mediterràneu]], al sur d'[[Itàlia]], a l'orient de [[Tunísia]] i al nort de [[Líbia]]. Degut a la seua situació estratègica, ha segut governat i disputat per diverses potències a lo llarc dels sigles. Des de [[1964]] és independent i en [[2004]] s'adherí a l'[[Unió Europea]].
== Geografia ==
== Geografia ==
L'archipèlec maltés es troba en el llímit de la [[Placa Africana]], molt prop de la [[Placa Euroasiàtica|Euroasiàtica]]. Ho componen les illes habitades de [[Malta (illa)|Malta]] (la major en tamany i importància), [[Gozo]] i [[Comino (Malta)|Comino]] (''Malta'', ''Għawdex'' i ''Kemmuna'', respectivament en maltés). En les seues costes hi ha una gran cantitat de baïes que proveïxen bons ports. També conta en atres illes de menor tamany entre les que destaquen els illots de [[Filfla]] i de [[Cominotto]], o les [[Illes de Sant Pablo (Malta)|Illes de Sant Pablo]].
L'[[Archipèlec de Malta|archipèlec maltés]] es troba en el llímit de la [[placa Africana]], molt prop de l'[[Placa Euroasiàtica|Euroasiàtica]]. Ho componen les illes habitades de [[Illa de Malta|Malta]] (la major en tamany i importància), [[Gozo]] i [[Comino]] (''Malta'', ''Għawdex'' i ''Kemmuna'', respectivament en maltés). En les seues costes hi ha una gran cantitat de baïes que proveïxen bons ports. També conta en atres illes de menor tamany entre les que destaquen els illots de [[Filfla]] i de [[Cominotto]], o les [[Illes de Sant Pau (Malta)|Illes de Sant Pau]].
El [[clima]] local és templat mediterràneu en hiverns plujosos pero poc marcats (~14°C) i estius secs i càlits (~25°C). De fet, a soles hi ha dos estacions, lo que atrau a molts turistes, especialment durant els mesos estivals.
El [[clima]] local és templat mediterràneu en hiverns plujosos pero poc marcats (~14°C) i estius secs i càlits (~25°C). De fet, a soles hi ha dos estacions, lo que atrau a molts turistes, especialment durant els mesos estivals.
=== Illes ===
=== Illes ===
Les principals illes i les úniques habitades del país són [[Malta (illa)|Malta]], [[Gozo]] i [[Comino]] (''Kemmuna''). Atres illes que fan part de l'[[archipèlec]] són: [[Cominotto]] (''Kemmunett'', deshabitada), [[Filfla]], [[Roca Fungus]] (en maltés ''Il-Ġebla tal-Ġeneral''), [[Illa Manoel (Malta)|Illa Manoel]] (la qual està unida per un pont a la ciutat de [[Gżira]]), i les [[Illes de Sant Pablo (Malta)|Illes de Sant Pablo]]; cap d'elles conta en habitants permanents. Les illes de Malta han segut una república independent des de [[1964]]. El centre del govern, del comerç i de la cultura és la capital, [[La Valleta]], situada en la zona oriental de [[Illa de Malta|Malta]].
Les principals illes i les úniques habitades del país són [[Illa de Malta|Malta]], [[Gozo]] i [[Comino]] (''Kemmuna''). Atres illes que fan part de l'[[archipèlec]] són: [[Cominotto]] (''Kemmunett'', deshabitada), [[Filfla]], [[Roca Fungus]] (en maltés ''Il-Ġebla tal-Ġeneral''), [[Illa Manoel (Malta)|Illa Manoel]] (la qual està unida per un pont a la ciutat de [[Gżira]]), i les [[Illes de Sant Pablo (Malta)|Illes de Sant Pablo]]; cap d'elles conta en habitants permanents. Les illes de Malta han segut una república independent des de [[1964]]. El centre del govern, del comerç i de la cultura és la capital, [[La Valleta]], situada en la zona oriental de [[Illa de Malta|Malta]].
Les illes de Malta són les següents:
Les illes de Malta són les següents:
La cuina maltesa naix de la llarga relació entre els maltés i els espanyols que han governat les illes. La fusió de sabors li ha donat a la seua cuina un sabor distintiu dins de la [[Gastronomia mediterrànea|cuina mediterrànea]]. Encara que conta en molts plats originaris, moltes receptes presenten una forta influencia culinària [[Gastronomia d'Itàlia|italiana]] (especialment [[Gastronomia de Sicília|siciliana]]) i [[Gastronomia de Turquia|turca]]. Alguns plats típicament maltesos són ''ftira biż-żejt'', ''ġbejniet'', ''pastizzi'' i ''Ross il-Forn''.
La cuina maltesa naix de la llarga relació entre els maltés i els espanyols que han governat les illes. La fusió de sabors li ha donat a la seua cuina un sabor distintiu dins de la [[Gastronomia mediterrànea|cuina mediterrànea]]. Encara que conta en molts plats originaris, moltes receptes presenten una forta influencia culinària [[Gastronomia d'Itàlia|italiana]] (especialment [[Gastronomia de Sicília|siciliana]]) i [[Gastronomia de Turquia|turca]]. Alguns plats típicament maltesos són ''ftira biż-żejt'', ''ġbejniet'', ''pastizzi'' i ''Ross il-Forn''.
El "froż-del" més be coneguda com el menjar dels presos, un plat molt típic entre els maltés.
El "froż-del" més be coneguda com el menjar dels presos, un plat molt típic entre els maltés.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Malta}}
{{commonscat|Malta}}