Diferència entre les revisions de "Anfós Ramon"
| Llínea 76: | Llínea 76: | ||
La seua primera [[Premi Flor Natural|Flor Natural]], la va obtindre en [[Algemesí]], en l'any [[1957]]. En [[1958]], va obtindre les de [[Meliana]], [[Vilanova de Castelló]] i [[Puçol]], donant-se la circumstància que en esta última població també li donaren la Viola i l'Englantina. En l'any [[1959]], conseguix la seua primera Flor Natural de [[Valéncia]] a més de les de [[Castelló]], [[Manises]], [[Algemesí]], [[Meliana]] i [[Vilanova de Castelló]]. El premi "Bernat i Baldoví" el conseguí en 17 ocasions (1958, 1959, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1992, 1993, 1995, 1999, 2001, 2002, 2004, 2006 i 2007). | La seua primera [[Premi Flor Natural|Flor Natural]], la va obtindre en [[Algemesí]], en l'any [[1957]]. En [[1958]], va obtindre les de [[Meliana]], [[Vilanova de Castelló]] i [[Puçol]], donant-se la circumstància que en esta última població també li donaren la Viola i l'Englantina. En l'any [[1959]], conseguix la seua primera Flor Natural de [[Valéncia]] a més de les de [[Castelló]], [[Manises]], [[Algemesí]], [[Meliana]] i [[Vilanova de Castelló]]. El premi "Bernat i Baldoví" el conseguí en 17 ocasions (1958, 1959, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1992, 1993, 1995, 1999, 2001, 2002, 2004, 2006 i 2007). | ||
| − | |||
| − | |||
Premis per orde cronològic: | Premis per orde cronològic: | ||
Revisió de 18:23 5 set 2024
 | |
| Naiximent | 28 de març de 1924 Valéncia |
| Mort | 17 de juny de 2014 Valéncia |
| Activitat | Poeta i escritor |
| Nacionalitat | Espanya |
| Periodo | Sigle XX |
| Moviment | Neorrealisme |
| Obres principals | A tres carrers |
Anfós Ramon i Garcia (Russafa, Valéncia, 28 de març de 1924 - † Valéncia, 17 de juny de 2014) fon un poeta i escritor valencià en llengua valenciana. Considerat un dels millors poetes en llengua valenciana.
Biografia
Anfós Ramon naixqué en el barri de Russafa de la ciutat de Valéncia, el 28 de març de l'any 1924. Començà a treballar com a depenent als dotze anys, alternant en els seus estudis. Als 21 anys partirà cap a Alacant per a prestar el servici militar i, ya llicenciat, s'emplearà com a administratiu i contable.
Anfós fon un home de família, profundament religiós i valencianiste compromés. S'inicià en el valencianisme i en la lliteratura de la mà del poeta Josep Maria Bayarri, a qui admirava,
La seua formació lliterària l'adquirix a nivell de poble, sense més títuls, donant-li més valor a la seua condició d'autodidacta. Poeta vocacional que comença a fer versos des de molt jove i utilisa en casi tota la seua obra, la llengua valenciana. Ha segut considerat com un dels més grans poetes que ha donat la llengua valenciana.[1] La seua obra ha segut arreplegada en antologies i catàlecs i ha segut traduïda a l'anglés i musicada per cantautors com Vicent Savall.[2]
La seua lliteratura començà a tindre una gran repercussió social en 1963, any en que conseguix el "Premi Valéncia" de lliteratura convocat per la Diputació de Valéncia. Des de llavors, un cúmul de premis òmplin el seu currículum lliterari.
A finals dels anys 70 quan emergí la descarada campanya de catalanisació llingüística i cultural, s'incorpora de ple en el valencianisme, sent u dels grans referents d'este moviment.
Fon soci de Lo Rat Penat, aplegant a ocupar el càrrec de vicepresident i president de la secció de Jocs Florals.
La seua producció escrita podria dividir-se en dos grans blocs: el que representa la lliteratura festiva-satírica, i un atre de poesia més intimista, patriòtica i religiosa.
Anfós Ramon és l'escritor valencià en més premis lliteraris de l'història.
Este gran prohom valencià nos deixà en vida el 17 de juny de l'any 2014.
Llengua
La seua obra està escrita casi al cent per cent en llengua valenciana, pero també ha fet incursions en castellà, guanyant les Flors Naturals de Montanejos, Chest, Enguera i Alboraig.
Prensa
Va formar part de la redacció del desaparegut diari Al dia, en la seua primera época, dedicat exclusivament a l'informació econòmica i que dirigia don Martí Domínguez, tenint com a antecedent el semanari Valencia-fruits.
Atres càrrecs i honors
Fon director de "La Noche Eucarística", vicepresident de "Lo Rat Penat" i president de la Secció de Jocs Florals, durant onze anys.
Se li concedí el títul de "Cavaller de la Poesia", per l'Associació Amics de la Poesia de Valéncia.
El 13 de decembre de 2002 rebé el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, tercera edició, otorgat per l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana. Ademés, en 10 de giner de 2012 ingressà com a Acadèmic d'Honor de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.[3]
Se li va concedir la Creu de Sant Jordi dels Cavallers del Centenar de la Ploma, la qual lluia en moltes cocasions.
Va ser vicepresident de Coalició Valenciana.
És posseïdor del Premi Llealtat del Grup d'Acció Valencianista des de l'any 2008.
L'importància de la seua activitat lliterària l'ha dut a figurar en la "Gran Enciclopedia de la Región Valenciana", aixina com en la "Antology of Valencian Poetry", editada en bilingüe (anglés i valencià), en 1970, per la "Stephen F. Austin State University".
En el llibre de Sanchis Guarner sobre la Renaixença en el Regne de Valéncia, figura classificat en el grup dels "angoixats", de la generació neorrealista. Autor de bon numero de llibres, molts d'ells en premis lliteraris dins de l'àmbit valencià.
Flors Naturals i atres premis
La seua primera Flor Natural, la va obtindre en Algemesí, en l'any 1957. En 1958, va obtindre les de Meliana, Vilanova de Castelló i Puçol, donant-se la circumstància que en esta última població també li donaren la Viola i l'Englantina. En l'any 1959, conseguix la seua primera Flor Natural de Valéncia a més de les de Castelló, Manises, Algemesí, Meliana i Vilanova de Castelló. El premi "Bernat i Baldoví" el conseguí en 17 ocasions (1958, 1959, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1992, 1993, 1995, 1999, 2001, 2002, 2004, 2006 i 2007).
Premis per orde cronològic:
- 1957: Obtingué la seua primera Flor Natural en Algemesí, seguida de les poblacions de Castelló, Manises, Meliana i Vilanova de Castelló.
- 1959: Conseguix la primera de les 9 Flors Naturals que obtingué en Valéncia (1959, 1963, 1967, 1976, 1977, 1979, 2001, 2005 y 2010).
- 1963: Premi "Valéncia" de Lliteratura de la Diputació Provincial.
- 1975: Premi "Xavier Casp", Ajuntament de Carlet.
- 1977: Premi "Ciutat de Castelló", concedit per l'Ajuntament de Castelló de la Plana.
- 1982: Premi "Primavera" de l'Associació Cultural i d'Investigació "El Palleter" de Catarroja.
- 1983: Premi "Primavera" de l'Associació Cultural i d'Investigació "El Palleter" de Catarroja.
- 2007: Premi Fadrí Josep Mª Guinot a les Lletres Valencianes. Associació Cardona Vives de Castelló.
Llibres
- A tres carrers. "Premi Valencia" de Lliteratura de la Diputació Provincial, en 1963, Poemes.
- Sembrarem la veritat. Premi "Xavier Casp", convocat per l'Ajuntament de Carlet en 1975
- Des de la veu del silenci. Premi "Ciutat de Castelló" en 1977.
- Exigire la font i el testimoni. Premi "Falla Pintor Andreu" d'Alzira en 1981.
- I les notes de vidre a la paraula. "Premi Primavera" de l'Associacio Cultural i d'Investigacio "El Palleter" de Catarroja en 1982.
- Si el vent estrena paraules. "Premi Primavera" de l'Associacio Cultural i d'Investigacio "El Palleter" de Catarroja. 1984.
- La meua història exigida. 1990
- L'espill transparent. 1993
- De la nit i les mentires, editat per (AELLVA-ABV). 1993
- Ofici de paraules. Editat per "Lo Rat Penat" en 1995.
- La clau del llavi obert. "Premi Valencia" de Poesia, "Roiç de Corella", convocat per l'Ajuntament de Valencia, (1997), publicat en 1999.
- Rapsòdia en carn per dins (L'Oronella). Premi "Benvingut Oliver" convocat per l'Ajuntament de Catarroja. 1997. Per qüestions de política –és dir, per estar escrit en les normes de la RACV– este llibre no es va publicar aquell any. Editat casi una década despuix per l'Oronella.
Poemes
Són tres colors els de nostra Senyera:
roig de sanc, groc de sol i blau de cel.
I el poble que la du en el cor fidel
com un simbol sagrat hui la venera.
Anfós Ramon (4.2.2008)
Yo tinc una casa vella
al poble a on em vaig criar.
Tinc un forcat i una rella
i un lligo i una corbella
que saben de treballar.
És una casa que obliga
a recordar als majors:
Una casa molt antiga
que sap del gra i de l'espiga
i de frets i de calors.
I tinc davant el païsage
d'un poble que mira al cel
portant al cor el mensage
d'una llengua que es fa image
i es més dolça que la mel.
Alli tinc un lloc propici
per reviure la costum.
Tinc el recort i l'indici
d'una vida i un ofici
ple de terra i ple de llum.
I tinc el temps de l'escola
i les llibretes en blanc.
Tinc el colom que revola
i el morter i la caçola
i la tauleta i el banc.
Alli tinc el pas primer
i encara el primer desig.
Tinc la flor del taronger
i el joc montat al carrer
i el trinquet i el set i mig.
I perque la meua infancia
està viva en aquell lloc,
ara que ho veig a distancia,
comprenc la seua importància
i em dic per dins a poc a poc:
Yo tinc una casa vella
que em parla del dia clar.
Tinc el blat i la rosella
i un somi entre cella i cella:
Tornar al poble, ¡tornar! ...Poema de cara al meu poble que està parlant
en veu baixa, quan es hora de forjar a crits
el futur que alguns li neguen, com el fruit
rebordonit li nega a l'arbre la collita.
¡Germans! ¡Germans de terra i de preguntes
que no trobeu resposta com Deu mana!
¡Germans encadenats pel dur silenci
dictat des del poder que ens avasalla!
Ya se, Pare Vicent, que falten hòmens;
que molta gent, deserta; que se cansa
de tanta inhibicio i tanta mentira;
de tanta mala brossa que s´escampa
com un castic de borres o d'injuries
o fills que al fosc reneguen de la patria.
Ya se, bon Sant Vicent, que nostra llengua,
per no sé quins favors, se malbarata,
negant la seua viva trayectoria
i el seu valor que no admet la rebaixa.
Un poble mor, quan mor la seua llengua.
La sanc de l'esperit, es la paraula.
I si la paraula i llengua nos destrocen,
Serem uns morts vivint sense esperança.
I quan la veu del poble en tot el Regne
se torne més unanim i més ampla,
podrem cantar units eixa victoria
que el propi orgull ab força nos reclama.
¡Perdona, Sant Vicent, les nostres culpes!
¡Perdona a qui es denigra i a qui estafa!
Que mentres quede un fill bo en esta terra,
¡No ha de morir la llengua valenciana!
Yo crec, Pare Vicent, que nostra vida
resulta cada dia més amarga
en vore a tants Cains de traces noves
volent exterminar nostra paraula.
Cains que aci han trobat amor i ajuda
i estan martirisant a qui els ampara;
que no són valencians per més que diguen
i no els importa tindre la veu baixa...
¡Quants fills t'han oblidat! ¡Pobra Valencia!
¡Quin virus t'ha vingut per tramontana
que infecta a nostres jóvens i procura
guanyar per tots els mijos la batalla!...
I em dolen, Sant Vicent, les injusticies.
Em dolen tants chiquets sense esperança
potser per no juntar-mos tots a l'hora
i fer un mur de braços i constancia.M'agradaria dirvos eixes coses
que es fan espiga
o llum en la paraula.
M'agradaria tindre sense núvols
el goig que es torna veu
des de l'entranya.
Pero tinc un dolor enmig la llengua,
que em fa tancar els llavis
ple de rabia,
quan veig al fill negat que mistifica
l'orige de la llengua valenciana.
Tinc un desig de paus
i de concordies
marchant unidament per eixa causa
que no coneix l'engany
ni mai té dubte quan sembra
de Senyeres nostra Patria.
I cride al poble meu.
Cride a la terra
que sap quallar el fruit
de nostra parla,
per tal de que no calle
ni claudique
davant de qui la ven o la regala...M'agradaria dir-vos eixes coses
que es fan espiga o llum a la paraula.
M'agradaria tindre sense núvols
el goig que es torna veu des de l'entranya.
Pero tinc un dolor enmig de la llengua
que em fa tancar els llavis ple de ràbia,
quan veig el fill negat que mistifica
l'orige de la llengua valenciana.
[…]
Que estem farts d'enemics i no de fòra.
Estem sabent quí monta la batalla
per ser protagoniste d'eixa lluita
que li ompli de misèries la bojaca.
Estem cansats de vore les consciències
dispostes a l'oferta i la rebaixa,
per tindre camp obert a la mentira
i anar minant el tronc de la paraula.
[…]
Si tots els valencians no anem a una
sabent que estem jugant-nos nostra raça
¡serem un poble inútil sense meta
eterns esclaus d'un amo i una vara!
¡Germans! ¡Lliures germans de branca nova
que no voleu servir a gent estranya!
¡Unim-nos colze ab colze! Que es remonte
la veu i l'esperit per eixa causa
que és justa perque és nostra des de sempre
i té que ser, per nostra, valenciana.Obres colectives
Ha participat en:
- Ausias des de la Valencia dels 90 (Ajuntament de Catarroja)
- Clams de Vida (AELLVA-L'Oronella)
- Recitals poetics de primavera (Ajuntament de Valéncia)
- Recitals poetics. Edicions VI-IX (L'Oronella).
- Colaborà en el llibre Miquel Adlert. Homenage (Lo Rat Penat)
- El pensament valencianiste de Miquel Adlert. (L'Oronella).
Cites
La sanc de l'esperit, es la paraula.
I si la paraula i llengua nos destrocen,
serem uns morts vivint sense esperança.Reconeiximents
Any d'Anfós Ramon
Una tertúlia sobre l'intensa relació entre el poeta russafeny i la festa fallera ha servit per a donar inici a un programa d'activitats que es desenrollarà durant tot l'any 2024.
L'Any d'Anfós Ramon s'ha iniciat oficialment el dilluns 19 de febrer de l'any 2024 en una taula redona en Ámbito Cultural de El Corte Inglés del carrer Colon de Valéncia, coorganisada pel Casal Bernat i Baldoví i l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana. L'acte ha omplit el saló, i ha contat en la presència dels tres fills de l'autor.
Moderada pel president de la primera de les entitats, Òscar Rueda, ha contat en la participació del poeta Joan Vicent Chenoll, el comunicador Pepe Villaverde i el faller Pepin Garcia. Persones que gojaren d'una profunda relació personal en Anfós, i que han recordat anècdotes de la seua vida, la seua obra i la seua personalitat.
Posteriorment, el president de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana, Ricart Folgado, ha presentat a tres poetes que han llegit fragments de l'obra d'Anfós: Joan Antoni Alapont, Joan Josep Serra i Ampar Cabrera.
A la finalisació de l'acte s'ha descobert pels contertulis el logotip commemoratiu de l'Any d'Anfós Ramon, acompanyats pel regidor de Cultura de l'Ajuntament de Valéncia, José Luis Moreno, i el president de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro.
Unes celebracions en les que Lo Rat Penat (entitat de la que Anfós fon vicepresident, ademés de president dels Jocs Florals) i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (de la que fon Acadèmic d'Honor, i també membre de la seua Secció de Llengua) tindran un paper central.
- Informació de la web Cultura Valenciana (20 de febrer de 2024)
Centenari del seu naiximent
- En commemoració del centenari del naiximent d'Anfós Ramon (1924-2024), les entitats valencianes i valencianistes (Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat i l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana) celebraren una série d'actes en la Fira del Llibre de Valéncia de l'any 2024 (Jardins del Real-Espai Fuente Primavera), donant a conéixer part de la seua obra poètica per mig d'un recital poètic.
- L'ajuntament de Valéncia dona el seu nom a una plaça de la ciutat, Plaça d’Anfós Ramón i Garcia, maig de 2024.
- Pel centenari del seu naiximent, se crea una pàgina web dedicada al gran poeta valencià.
Referències
- ↑ «Anfós Ramon i Garcia». Lo Rat Penat
- ↑ «Muere el poeta valenciano Anfós Ramón». La Vanguardia
- ↑ «Anfós Ramon ingresa como Académico de Honor de la RACV». RACV
Bibliografia
- A tres carrers. "Premi València" de Literatura de la Diputació de València. 1963. Poemes
- De la nit i les mentides. Editat per AELLVA-ABV. 1993
- Des de la veu del silenci. Premi "Ciutat de Castelló". 1977
- Exigiré la font i el testimoni. Premi "Falla Pintor Andreu" d'Alzira. 1981
- I les notes de vidre a la paraula. "Premi Primavera" de l'Associació Cultural i d'Investigació "El Palleter" de Catarroja. 1982
- La clau del llavi obert. Premi Ciutat de València, Roís de Corella de Poesia, convocat per l'Ajuntament de València, 1997
- La meua història exigida. 1990
- L'espill transparent. 1993
- Ofici de paraules. Editat per Lo Rat Penat. 1995
- Rapsòdia en carn per dins. Premi "Benvingut Oliver" convocat per l'Ajuntament de Catarroja, 1997. Editorial L'Oronella
- Sembrarem la veritat. Premi "Xavier Casp", convocat per l'Ajuntament de Carlet. 1975
- Si el vent estrena paraules. "Premi Primavera" de l'Associació Cultural i d'Investigació "El Palleter" de Catarroja. 1984
Enllaços externs
- Anfós Ramon, nou acadèmic d'honor de la RACV. Associació d'Escritors en Llengua Valenciana
- Un acte multitudinari obri l’Any d’Anfós Ramon - Cultura Valenciana
- Els poemes d’Anfós Ramon resonen en la Fira del Llibre de Valéncia - Cultura Valenciana
- La RACV dedica el Dia la Llengua Valenciana al poeta Anfós Ramon - Cultura Valenciana
- Anfós Ramon ya lluïx en el nomenclàtor de Valéncia
- Llancen una web dedicada al poeta Anfós Ramon - Cultura Valenciana
- Pàgina web dedicada al poeta Anfós Ramon
- Lo Rat Penat realisarà un homenage a Anfós Ramon este divendres - Cultura Valenciana
- L’AELLVA dedica un recital poètic a Anfós Ramon en Massamagrell - Cultura Valenciana
- Anfòs Ramón va rebre ahir l’homenage mereixcut del valencianisme - Noticias Ciudadanas
| |||||