Canvis

[[File:San Vicente Mártir. Iglesia de la Roqueta 05.jpg|275px|right|thumb|<center>Patí interior d'accés a l'iglésia</center>]]

[[File:San Vicente Mártir. Iglesia de la Roqueta 05.jpg|275px|right|thumb|<center>Patí interior d'accés a l'iglésia</center>]]

L''''Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta''', actualment nomenada de [[Crist Rei]], és l'iglésia més antiga de [[Valéncia]] Ciutat.

[[File:San Vicente Mártir. Iglesia de la Roqueta 02.jpg|275px|right|thumb|<center>Detall del Retaule</center>]]

Esta històrica i important iglésia primitiva va ser construïda sobre un monticul de roca, a on se va construir un “[[martiryum]]” sobre la seua tomba, fora de les muralles de la ciutat i junt a  l'antiga [[Via Augusta]] que travessa la ciutat de [[Valéncia]], a on va rebre martiri el diaca [[Sant Vivent Martir|Vicente]] a principis del [[sigle IV]], En ella se varen venerar els restos del [[màrtir]] durant sigles.

 

Esta històrica i important iglésia primitiva fon construïda sobre un monticul de roca, a on se va construir un “[[martiryum]]” sobre la seua tomba, fòra de les muralles de la ciutat i junt a  l'antiga [[Via Augusta]] que travessava la ciutat de [[Valéncia]], a on va rebre martiri el diaca Vicent a principis del [[sigle IV]]. En ella se varen venerar les restes del [[màrtir]] durant sigles.

== Els [[mossàraps valencians]] i la Roqueta ==

== Els [[mossàraps valencians]] i la Roqueta ==

[[El Sit]] va restablir el cult cristia en distintes mesquites com la d'aljama i huit més. Igualment va fer en atres ciutats del [[Regne]] com [[Almenara]], [[Puig]] i [[Murviedro]] ([[Sagunt]]).  Mort el Sit i perduda Valéncia, varen ser profanades les iglésies i el cult es va llimitar als antics llocs.

[[El Sit]] va restablir el cult cristia en distintes mesquites com la d'aljama i huit més. Igualment va fer en atres ciutats del [[Regne]] com [[Almenara]], [[Puig]] i [[Murviedro]] ([[Sagunt]]).  Mort el Sit i perduda Valéncia, varen ser profanades les iglésies i el cult es va llimitar als antics llocs.

Durant els 500 anys de dominació molts varen ser els que varen optar per convertir-se a l'Islam, prova d'això la ''trobem en els llinages d'alguns moros, mostra inequívoca de les seues arrels, és el cas de els Xempeteri, Aparten Vives, Sancte Marini, Aparten Lop, Aparten Sancho, Aparten Bono, Aparten Fortun, Ferriz, Aparten Calbo, etc.'' Pero molts atres, varen continuar professant la seua fe i, en l'entrega de claus del rei Zayan a [[Jaume I]] , se citaven aproximadament a un terç de la població com a cristiana.  

Durant els 500 anys de dominació molts varen ser els que varen optar per convertir-se a l'Islam, prova d'això la ''trobem en els llinages d'alguns moros, mostra inequívoca de les seues arrels, és el cas dels Xempeteri, Aparten Vives, Sancte Marini, Aparten Lop, Aparten Sancho, Aparten Bono, Aparten Fortun, Ferriz, Aparten Calbo, etc.'' Pero molts atres, varen continuar professant la seua fe i, en l'entrega de claus del rei Zayan a [[Jaume I]] , se citaven aproximadament a un terç de la població com a cristiana.  

Les senyes demostren que durant la dominació a soles va existir una iglésia oberta al cult i tot indica que va ser la de la Roqueta eixa iglésia, desmentint distints autors des de [[Beuter]] a [[Llorente]].

Les senyes demostren que durant la dominació a soles va existir una iglésia oberta al cult i tot indica que va ser la de la Roqueta eixa iglésia, desmentint distints autors des de [[Beuter]] a [[Llorente]].

Es dir, que estava oberta al cult perque el costum dels musulmans va ser no permetre l'edificació de noves iglésies.

Es dir, que estava oberta al cult perque el costum dels musulmans va ser no permetre l'edificació de noves iglésies.

Aixina tenim que en [[1177]], [[Alfons II]] va concedir a l'Abad Dodón i als monges del convent de [[Sant Joan de la Peya]],  l'iglésia de Sant Vicent de Valéncia, és dir que indubtablement,  en Sant Vicent havien fidels, '''“que era llavors l'iglésia matriu i com a catedral, al prelat del qual, que és el bisbe i al seu capítul, pertanyen els delmes.”'''   

Aixina tenim que en l'any [[1177]], [[Alfons II]] va concedir a l'Abad Dodón i als monges del convent de [[Sant Joan de la Peya]],  l'iglésia de Sant Vicent de Valéncia, és dir que indubtablement,  en Sant Vicent havien fidels, '''“que era llavors l'iglésia matriu i com a catedral, al prelat del qual, que és el bisbe i al seu capítul, pertanyen els delmes.”'''   

En [[1212]] Continuava el monasteri de Sant Joan de la Penya en possessió de l'iglésia, sent en eixe any quan el Rei Pere '''“va lloar i va aprovar la dita donació : indici manifest de que la posseïa aquella comunitat en el seu temps”'''

En [[1212]] Continuava el monasteri de Sant Joan de la Penya en possessió de l'iglésia, sent en eixe any quan el Rei Pere '''“va lloar i va aprovar la dita donació : indici manifest de que la posseïa aquella comunitat en el seu temps”'''

Aixina en [[1232]], quan [[Jaume I]] encara es trobava en [[Monzón]], i darrere del pacte en el [[moro Zeit]], i quan ya es preparava la conquista del [[Regne de Valéncia]]:

Aixina en l'any [[1232]], quan [[Jaume I]] encara es trobava en [[Monzón]], i darrere del pacte en el [[moro Zeit]], i quan ya es preparava la conquista del [[Regne de Valéncia]]:

{{cita|“... concedix a l'Abad del monasteri de Sant Victorian a Aragó aquell lloc o iglésia que hi havia en Valéncia i es cridava Sant Vicent...”, “als vostres successors per sempre, com a heretat pròpia, lliure, franca,...”, “... (possessions) que per terra, o per mar li pertanygueren en algun temps, o li pertanyguen, o hagen de pertànyer en algun temps...”}}

{{cita|“... concedix a l'Abad del monasteri de Sant Victorian a Aragó aquell lloc o iglésia que hi havia en Valéncia i es cridava Sant Vicent...”, “als vostres successors per sempre, com a heretat pròpia, lliure, franca,...”, “... (possessions) que per terra, o per mar li pertanygueren en algun temps, o li pertanyguen, o hagen de pertànyer en algun temps...”}}

Durant els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XV|XV]] es varen alçar unes quantes capelles al voltant de l'iglésia major. A mitat del sigle XV residien en el monasteri 11 monges, en el monasteri tenien distintes dependències entre elles cuina, dormitoris, sala capitular i sagristia.

Durant els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XV|XV]] es varen alçar unes quantes capelles al voltant de l'iglésia major. A mitat del sigle XV residien en el monasteri 11 monges, en el monasteri tenien distintes dependències entre elles cuina, dormitoris, sala capitular i sagristia.

    

    

Durant els sigles [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]] el recint va patir distintes i importants reformes arribant durant les guerres carlines a derrocar-se la torre, i atres zones del complex en el convent i l'iglésia.

Durant els sigles [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]] el recint va patir distintes i importants reformes arribant durant les guerres carlistes a derrocar-se la torre, i atres zones del complex en el convent i l'iglésia.

En [[1701]] es va construir la capella de la Mare de Deu de Belem, hui coneguda com de la Comunió.  

En [[1701]] es va construir la capella de la Mare de Deu de Belem, hui coneguda com de la Comunió.  

Les tropes de [[Napoleó]] ho varen utilisar com a quarter, igual que moltes atres iglésies. Després en la desamortisació  i l'exclaustració dels monges en [[1837]] les autoritats municipals varen ordenar derrocar una part del monasteri. En això es va perdre  la capçalera del temple i la seua torre.

Les tropes de [[Napoleó]] ho varen utilisar com a quarter, igual que moltes atres iglésies. Despuix en la desamortisació  i l'exclaustració dels monges en [[1837]] les autoritats municipals varen ordenar derrocar una part del monasteri. En això es va perdre  la capçalera del temple i la seua torre.

Quasi a mitat del [[sigle XIX]], en l'any [[1838]],  l'iglésia, el monasteri i els horts varen ser adquirits  per a edificar vivendes.  Ya en [[1879]] les mares agustines, del  convent de Sant Josep,  que havia segut derruït, i Santa Tecla,  varen comprar este monasteri en l'ajuda del marqués d'Arborar. I es va iniciar la seua rehabilitació a càrrec de l'arquitecte Antonio Martorell donant-li l'aspecte que actualment es pot observar.

Quasi a mitat del [[sigle XIX]], en l'any [[1838]],  l'iglésia, el monasteri i els horts varen ser adquirits  per a edificar vivendes.  Ya en [[1879]] les mares agustines, del  convent de Sant Josep,  que havia segut derruït, i Santa Tecla,  varen comprar este monasteri en l'ajuda del marqués d'Arborar. I es va iniciar la seua rehabilitació a càrrec de l'arquitecte Antonio Martorell donant-li l'aspecte que actualment es pot observar.

Va patir les ires dels exaltats durant la [[Guerra Civil|guerra civil]] de [[1936]] i va ser incendiada. Després de la guerra va passar a les mans dels Agustins que ho varen vendre en l'any [[1973]] per a construir vivendes. La pressió dels valencians i el soport mediàtic d'alguns mijos escrits varen conseguir que no es portara a cap el derrocament i actualment l'edifici pertany a l'Arquebisbat.

Va patir les ires dels exaltats durant la [[Guerra Civil|guerra civil]] de [[1936]] i va ser incendiada. Despuix de la guerra va passar a les mans dels Agustins que ho varen vendre en l'any [[1973]] per a construir vivendes. La pressió dels valencians i el soport mediàtic d'alguns mijos escrits varen conseguir que no es portara a cap el derrocament i actualment l'edifici pertany a l'Arquebisbat.

== Senyes arquitectòniques ==  

== Senyes arquitectòniques ==  

El campanar està realisat en rajola. Té planta quadrangular i vans de mig punt.

El campanar està realisat en rajola. Té planta quadrangular i vans de mig punt.

== Bibliografía ==

== Bibliografia ==

 

* Benito Goerlich, D., "Iglesia y Monasterio de San Vicente de la Roqueta, actual parroquia de Cristo Rey", Catálogo de Monumentos y Conjuntos de la Comunidad Valenciana, Vol. II, p. 613-618, Ed. Generalitat valenciana, Valéncia, 1983

*[http://books.google.es/books?id=lmG68TqN28wC&dq=Malo+de+Molina,+Rodrigo+el+Campeador&printsec=frontcover&source=bl&ots=q7-i4a6zjJ&sig=SlNcWtQb6CMcUySfkPr21iKiqA8&hl=es&ei=YXP4SZfjMMLOjAfTrdXEDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6 Malo de Molina, Rodrigo el Campeador p 122, 1857. Imprenta Nacional. Madrit] ISBN 84-8339-208-9.  

* Puga, M., "Trazado armónico del templo de san Vicente de la Roqueta en Valencia", Primer coloquio de arte valenciano, p. 95-101, ed. Universitat de Valéncia, Valéncia

 

*[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01826185650146165220035/p0000001.htm#I_0_Chabas Llorens, Els mossàraps valencians, 1891. Real Academia de Historia.]

* Serra, A i Soriano, F. J., San Vicente de la Roqueta, ed. Iglesia en Valencia, Valéncia, 1993

* Ubieto Arteta, Antonio. Origenes del Reino de Valencia. Zaragoza. 1981. Facsimil. ISBN 84-7013-155-9

*Ubieto Arteta, Antonio. Origenes del Reino de Valencia. Zaragoza. 1981. Facsimil. ISBN 84-7013-155-9

{{Commonscat|Church of Sant Vicent de la Roqueta}}

* [http://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/201702/17/sant-vicent-roqueta-20170217003126-v.html Sant Vicent de la Roqueta - [[Òscar Rueda]] - Las Provincias]

*[http://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/201702/17/sant-vicent-roqueta-20170217003126-v.html Sant Vicent de la Roqueta - [[Òscar Rueda]] - Las Provincias]

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]