Diferència entre les revisions de "Sueca"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:PlazaAytoSueca.jpg|thumb|Plaça de l'Ajuntament (Sueca)]] | [[File:PlazaAytoSueca.jpg|thumb|Plaça de l'Ajuntament (Sueca)]] | ||
'''Sueca''' és un [[municipi]] de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de [[La Ribera Baixa]], d'a on és la seua capital. | '''Sueca''' és un [[municipi]] de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de [[La Ribera Baixa]], d'a on és la seua capital. | ||
| + | |||
| + | == Geografia == | ||
| + | |||
| + | Situada en la comarca de la Ribera Baixa, de la que és al mateix temps capital i lal que major número d'habitants concentra. El seu terme municipal, prou extens en la seua comarca, forma part del parc natural de l'[[Albufera]]. El relleu ho constituïx una immensa planicie formada pels acarreus del [[riu Xúquer]], que han colmatat la zona en époques molt recents i que en la seua part més septentrional acaben per confondre's en les aigües de l'Albufera formant un terreny pantanós, sorgix d'en mig d'esta planicie un tossal, la Montanya dels Sants, de 27 msnm de cota màxima declarada microrreserva en l'any [[2005]], i és l'única afloració rocosa del terme municipal en sol ferm. La [[mar Mediterrànea]] banya els 8 km de costa del terme municipal. | ||
== Historia == | == Historia == | ||
| Llínea 7: | Llínea 11: | ||
La ciutat, donada als hospitalaris en l'any [[1157]] per [[Ramón Berenguer IV]], queda incorporada a la civilisació cristiana occidental en [[Jaume I d'Aragó]] i l'Orde de l'Hospital, que otorguen Carta Pobla en [[febrer]] de [[1245]]. | La ciutat, donada als hospitalaris en l'any [[1157]] per [[Ramón Berenguer IV]], queda incorporada a la civilisació cristiana occidental en [[Jaume I d'Aragó]] i l'Orde de l'Hospital, que otorguen Carta Pobla en [[febrer]] de [[1245]]. | ||
| − | == | + | == Demografia == |
| − | + | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 28.086 habitants censats. | |
| − | |||
== Economia == | == Economia == | ||
| Llínea 15: | Llínea 18: | ||
La ganaderia, pese a no ser un sector important conta en caps de [[Vaca|vacú]], [[Ovella|lanar]], [[Porc|porcí]] i granges [[Gallina|avícoles]]. | La ganaderia, pese a no ser un sector important conta en caps de [[Vaca|vacú]], [[Ovella|lanar]], [[Porc|porcí]] i granges [[Gallina|avícoles]]. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
| + | * Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 | ||
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||
| − | |||
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
| − | + | * Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | |
| − | * Monravana, | + | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 19:46 25 feb 2024
Sueca és un municipi de la província de Valéncia en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de La Ribera Baixa, d'a on és la seua capital.
Geografia
Situada en la comarca de la Ribera Baixa, de la que és al mateix temps capital i lal que major número d'habitants concentra. El seu terme municipal, prou extens en la seua comarca, forma part del parc natural de l'Albufera. El relleu ho constituïx una immensa planicie formada pels acarreus del riu Xúquer, que han colmatat la zona en époques molt recents i que en la seua part més septentrional acaben per confondre's en les aigües de l'Albufera formant un terreny pantanós, sorgix d'en mig d'esta planicie un tossal, la Montanya dels Sants, de 27 msnm de cota màxima declarada microrreserva en l'any 2005, i és l'única afloració rocosa del terme municipal en sol ferm. La mar Mediterrànea banya els 8 km de costa del terme municipal.
Historia
Els orígens de Sueca radiquen en l'existéncia d'una alqueria àrap, encara que els vestigis humans trobats en el seu terme municipal es remonten al Paleolític Superior.
La ciutat, donada als hospitalaris en l'any 1157 per Ramón Berenguer IV, queda incorporada a la civilisació cristiana occidental en Jaume I d'Aragó i l'Orde de l'Hospital, que otorguen Carta Pobla en febrer de 1245.
Demografia
Segons el cens del INE de l'any 2023, conta en una població de 28.086 habitants censats.
Economia
Tenint en conte la gran amplària del seu terme municipal, es dedica en gran part al cultiu de l'arròs. Per este motiu es considera que esta zona podria ser l'orige de la paella. En menor mida, també són importants els cultius de la taronja i les hortalices. L'aigua per al rec procedix del riu Xúquer.
La ganaderia, pese a no ser un sector important conta en caps de vacú, lanar, porcí i granges avícoles.
Gastronomia
La ciutat alberga des de l'any 1961 el prestigiós Concurs Internacional de Paella Valenciana.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Sueca
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Sueca
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sueca.
| Municipis de La Ribera Baixa | |
|---|---|
| Albalat de la Ribera • Almussafes • Benicull • Corbera • Cullera • Favara • Fortaleny • Llaurí • Polinyà • Riola • Sollana • Sueca | |
Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · 
|
|---|
| Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva |