Diferència entre les revisions de "Beneixama"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'església' a 'iglésia')
(Text reemplaça - 'La Canyada' a 'La Canyada')
(No es mostren 39 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox_pobles
 
{{Infobox_pobles
−
|image_país = [[Image:beneixamaenvalencia.png|120px]]
+
|image_país = [[File:Localització de l'Alt Vinalopó respecte del País Valencià.png     |165px]]
−
|image_província = [[Image:beneixamaenaltvinalopo.svg|190px]]
+
|image_província = [[File:Benejama-Mapa del Alto Vinalopó.svg|165px]]
 
|nom = Beneixama
 
|nom = Beneixama
−
|image_escut = [[Image:Escut_beneixama.png|95px]]
+
|image_escut = [[File:Escut de Beneixama.svg|65px]]
−
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província d'Alacant]]
 
|província = [[Província d'Alacant]]
Llínea 12: Llínea 12:
 
|superfície = 34,89 km²
 
|superfície = 34,89 km²
 
|altitut = 592 msnm
 
|altitut = 592 msnm
−
|població = 1.811
+
|població = 1.707 (2021)
 
|densitat = 51,91 hab./km²
 
|densitat = 51,91 hab./km²
 
|gentilici = beneixamenc, beneixamenca.
 
|gentilici = beneixamenc, beneixamenca.
Llínea 19: Llínea 19:
 
|festes =  
 
|festes =  
 
|alcalde = Amparo Barceló Segura ([[PSPV]])
 
|alcalde = Amparo Barceló Segura ([[PSPV]])
−
|uep = [http://beneixama.es Web Oficial de Beneixama]
+
|web = [https://beneixama.es Web oficial de Beneixama]
 
|notes =  
 
|notes =  
−
}}'''Beneixama''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] de [[Alt Vinalopó|l'Alt Vinalopó]], subcomarca de la [[Vall de Biar]]. En [[2009]] contava en 1.811 habitants ([[INE Espanya|INE]]).
+
}}
 +
'''Beneixama''' (en [[castellà]] ''Benejama''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] de [[Alt Vinalopó|l'Alt Vinalopó]], subcomarca de la [[Vall de Biar]].
  
 
== Toponímia ==
 
== Toponímia ==
 
No hi ha un estudi sério i rigorós sobre l'orige del topònim Beneixama, encara que és clarament [[idioma àrap|àrap]]. [[Joan Coromines]] i [[Carmen Barceló]] coincidixen que provablement procedixca de بني الشحمي (''banī aŝ-Ŝaḩmī'') o بن الشحمي  (''ben aŝ-Ŝaḩmī''), que significaria "fill(s) de les terres fèrtils".<ref>{{cita web|url=http://www.beneixama.es/webs/historia_2.htm|título=Beneixama en els seus orígens. Época antiga i sigles migevals|obra=Ajuntament de Beneixama|fechaacceso=1 de febrer de 2010|idioma=español}}</ref>
 
No hi ha un estudi sério i rigorós sobre l'orige del topònim Beneixama, encara que és clarament [[idioma àrap|àrap]]. [[Joan Coromines]] i [[Carmen Barceló]] coincidixen que provablement procedixca de بني الشحمي (''banī aŝ-Ŝaḩmī'') o بن الشحمي  (''ben aŝ-Ŝaḩmī''), que significaria "fill(s) de les terres fèrtils".<ref>{{cita web|url=http://www.beneixama.es/webs/historia_2.htm|título=Beneixama en els seus orígens. Época antiga i sigles migevals|obra=Ajuntament de Beneixama|fechaacceso=1 de febrer de 2010|idioma=español}}</ref>
  
−
== Geografia física ==
+
== Geografia ==
−
Al nort del terme, servint de frontera natural en [[Fontanars dels Alforins]], s'alça la [[Serra de Beneixama]], en altures que superen els 900 m, destacant el pic de l'Ascensió (1.004 m) i el del Carrascalet (955 m). Esta part del terme és de sol pedregós, cobert per [[pi]]ns, algunes [[carrasca|carrasques]] i principalment [[matoll]].<ref name=beneenci/> de la serra cap al sur es desenrolla un piedemonte cobert de [[olivera|oliveres]], [[armeler]]s i alguna [[vinya]], que acaba en la Vega del [[riu Vinalopó]], a on es troben les millors terres de cultiu i s'assenta la població.<ref name=beneenci/>
+
Al nort del terme, servint de frontera natural en [[Fontanars dels Alforins]], s'alça la [[Serra de Beneixama]], en altures que superen els 900 m, destacant el pic de l'Ascensió (1.004 m) i el del Carrascalet (955 m). Esta part del terme és de sol pedregós, cobert per [[pi]]ns, algunes [[carrasca|carrasques]] i principalment [[matoll]].<ref name=beneenci/> de la serra cap al sur es desenrolla un piedemonte cobert de [[olivera|oliveres]], [[armeler]]s i alguna [[raïm|vinya]], que acaba en la Vega del [[riu Vinalopó]], a on es troben les millors terres de cultiu i s'assenta la població.<ref name=beneenci/>
  
 
Encara que per motius històrics i llingüístics alguns sectors de la població promouen l'inclusió de Beneixama en la comarca de la [[Foya d'Alcoy]], geogràficament pertany a l'[[Alt Vinalopó]], com reconeix la [[Generalitat Valenciana]] en el seu [[comarques de la Comunitat Valenciana|proposta de comarcalisació]].
 
Encara que per motius històrics i llingüístics alguns sectors de la població promouen l'inclusió de Beneixama en la comarca de la [[Foya d'Alcoy]], geogràficament pertany a l'[[Alt Vinalopó]], com reconeix la [[Generalitat Valenciana]] en el seu [[comarques de la Comunitat Valenciana|proposta de comarcalisació]].
Llínea 39: Llínea 40:
 
| width="35%" align="center"|&nbsp;
 
| width="35%" align="center"|&nbsp;
 
|-
 
|-
−
| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[el Camp de Mirra]]
+
| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[El Campet de Mirra]]
 
| width="30%" align="center"|'''Beneixama'''
 
| width="30%" align="center"|'''Beneixama'''
 
| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Banyeres]]
 
| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Banyeres]]
Llínea 49: Llínea 50:
 
</center>
 
</center>
  
−
=== Barris i pedanies ===
+
==== Barris i pedanies ====
 
En el terme municipal de Beneixama es troba també el núcleu de població de '''[[El Salse]] '''.
 
En el terme municipal de Beneixama es troba també el núcleu de població de '''[[El Salse]] '''.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
 
[[Image:Iqlim Bilyana sXII.JPG|thumb|250px|Extensió aproximada del ''[[iqlim]] '' de [[Bilyana]] (Villena) en el [[sigle XII]].]]
 
[[Image:Iqlim Bilyana sXII.JPG|thumb|250px|Extensió aproximada del ''[[iqlim]] '' de [[Bilyana]] (Villena) en el [[sigle XII]].]]
−
La primera senyal de població es troba en el jaciment [[eneolític]] del ''Molí Roig''. Hi ha restes d'un possible poblat del Bronze en el ''Blanquinal'', i es van trobar troballes d'época romana en ''Casa Baltasar.<ref name=beneenci/>
+
La primera senyal de població es troba en el jaciment [[neolític]] del ''Molí Roig''. Hi ha restos d'un possible poblat de l'[[Edat de Bronze]] en el ''Blanquinal'', i es varen trobar troballes d'época romana en ''Casa Baltasar.<ref name=beneenci/>
  
−
La vila actual té els seus orígens en una antiga [[alqueria]] musulmana pertanyent primer al terme de [[Almizra]] ([[1258]]) i despuix al de [[Biar]].<ref name=beneenci/> Fon integrada en la [[Corona d'Aragó]] pel rei [[Jaume I]] a través del pacte del [[1245]]. En [[1248]] es menciona a Beneixama en el [[Llibre del Repartiment]] indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En [[1276]], el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el [[sigle XV]] es va vore molt afectada per les guerres en el [[Regne de Castella]]. En [[1448]], el rei [[Alfons el Magnànim]] li va otorgar el títul de vila.  
+
La vila actual té els seus orígens en una antiga [[alqueria]] musulmana pertanyent primer al terme de [[Almizra]] ([[1258]]) i despuix al de [[Biar]].<ref name=beneenci/> Fon integrada en la [[Corona d'Aragó]] pel rei [[Jaume I]] a través del pacte de l'any [[1245]]. En [[1248]] es menciona a Beneixama en el [[Llibre del Repartiment]] indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En [[1276]], el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el [[sigle XV]] es va vore molt afectada per les guerres en el [[Regne de Castella]]. En l'any [[1448]], el rei [[Alfons el Magnànim]] li va otorgar el títul de vila.  
  
−
En el [[sigle XVII]], es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la [[Guerra de Successió espanyola|Guerra de Successió]]. En [[1777]] conseguix la independència eclesiàstica de [[Biar]] i el [[14 de decembre]] de [[1795]] l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,<ref name=beneenci/> per decret de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]]. El nou municipi incloïa a [[el Camp de Mirra]] i [[Canal (Alacant)|Canyada]], que van ser segregats de Beneixama en [[1836]].<ref name=beneenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volumen = Geografia|capítul = Beneixama}}</ref>
+
En el [[sigle XVII]], es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la [[Guerra de Successió espanyola|Guerra de Successió]].  
 +
 
 +
En l'any [[1777]] conseguix l'independència eclesiàstica de [[Biar]] i el [[14 de decembre]] de [[1795]] l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,<ref name=beneenci/> per decret de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]].  
 +
 
 +
El nou municipi incloïa a [[El Campet de Mirra]] i [[La Canyada (Alacant)|La Canyada]], que van ser segregats de Beneixama en [[1836]].<ref name=beneenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volumen = Geografia|capítul = Beneixama}}</ref>
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
El primer cens oficial de Beneixama, en [[1857]], donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en [[1887]] i a 2.534 en [[1910]]. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a [[Villena]] i [[Alacant]], que només va començar a principis del [[sigle XXI]].<ref name=beneenci/>
+
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 1.707 habitants.
  
−
{| {{tablabonita}}
+
El primer cens oficial de Beneixama, en l'any [[1857]], donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en [[1887]] i a 2.534 en [[1910]]. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a [[Villena]] i [[Alacant]], que a soles va començar a principis del [[sigle XXI]].<ref name=beneenci/>
−
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de Beneixama<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
+
 
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|
 +
Evolució demogràfica de Beneixama<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
 
|-
 
|-
−
! !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]]  
+
! !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]]  
 
|-
 
|-
−
| Població || align=center| 2.529 || align=center| 2.622 || align=center| 2.328 || align=center| 2.197 || align=center| 2.073 || align=center| 2.183 || align=center| 2.252 || align=center| 2.078 || align=center| 1.895 || align=center| 1.866 || align=center| 1.795  || align=center| 1.802 || align=center| 1.828
+
| Població || align=center| 2.529 || align=center| 2.622 || align=center| 2.328 || align=center| 2.197 || align=center| 2.073 || align=center| 2.183 || align=center| 2.252 || align=center| 2.078 || align=center| 1.895 || align=center| 1.866 || align=center| 1.795  || align=center| 1.802 || align=center| 1.828 || align=center| 1.703
 
|}
 
|}
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
 
[[Image:Beneixama vinyers.JPG|thumb|250px|Vinyes de Beneixama, en el núcleu urbà al final, presidit per la seua iglésia.]]
 
[[Image:Beneixama vinyers.JPG|thumb|250px|Vinyes de Beneixama, en el núcleu urbà al final, presidit per la seua iglésia.]]
−
L'[[agricultura]] continua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En [[1908]] els principals productes agrícoles eren [[blat]], [[ordi]], [[avena]], [[dacsa]], [[ségol]], [[hortalices]], [[oli]] i [[vi]].<ref>{{cita llibre |otros= |título= Guia pràctica d'Alacant i el seu provincia|url= http://es.wikisource.org/wiki/Gu%C3%ADa_pr%C3%A1ctica_de_Alicante_y_su_provincia/Villena|formato= html|fechaacceso= 7 de febrer de 2010|edición= 1ª|fecha= 1908|editorial=Guías Arc |ubicación= Madrit|idioma=espanyol |capítulo= Villena|}}</ref> La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i el restant de secà.<ref name=beneenci/> L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del [[riu Vinalopó]] servia ya a mitat del [[sigle XIX]] per a moure un molí de paper, cinc d'[[oli]] i cinc de [[farina]], ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el [[sigle XX]], al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.<ref name=beneenci/>
+
L'[[agricultura]] contínua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En l'any [[1908]] els principals productes agrícoles eren [[blat]], [[ordi]], [[avena]], [[dacsa]], [[ségol]], [[hortalices]], [[oli]] i [[vi]].<ref>{{cita llibre |otros= |título= Guia pràctica d'Alacant i el seu provincia|url= http://es.wikisource.org/wiki/Gu%C3%ADa_pr%C3%A1ctica_de_Alicante_y_su_provincia/Villena|formato= html|fechaacceso= 7 de febrer de 2010|edición= 1ª|fecha= 1908|editorial=Guías Arc |ubicación= Madrit|idioma=espanyol |capítulo= Villena|}}</ref> La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i el restant de secà.<ref name=beneenci/>  
 +
 
 +
L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del [[riu Vinalopó]] servia ya a mitat del [[sigle XIX]] per a moure un molí de paper, cinc d'[[oli]] i cinc de [[farina]], ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el [[sigle XX]], al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.<ref name=beneenci/>
  
 
== Patrimoni ==
 
== Patrimoni ==
−
* '''Torre Talaia'''. Data del [[sigle XII]] o [[sigle XIII|XIII]]. Només s'observen restes d'edificació fins als 4 m d'altura, per la qual cosa es desconeix l'altura real que va poder tindre. És de planta quadrada en 10 m de costat. En el costat sur hi ha un buit esgarrat fins al sol, provablement la porta original. Fon declarada [[Bé d'Interés Cultural]] en [[1985]].<ref name=atalaya>{{cita web |url= http://www.Cult.Gva.es/dgpa/documentació/intern/813.pdf|formato=pdf|título= Torre Atalaya|obra= Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià|fechaacceso=12 d'agost del 2009 |autor= |fecha= |editor= |idioma= espanyol|cita= }}</ref>
+
[[File:Beneixama. Torre Talaia 1.JPG|thumb|259px|Torre Talaia]]
 +
* '''Torre Talaia'''. Data del [[sigle XII]] o [[sigle XIII|XIII]]. Només s'observen restes d'edificació fins als 4 m d'altura, per lo que es desconeix l'altura real que va poder tindre. És de planta quadrada en 10 m de costat. En el costat sur hi ha un buit esgarrat fins al sol, provablement la porta original. Fon declarada [[Be d'Interés Cultural]] en l'any [[1985]].<ref name=atalaya>{{cita web |url= http://www.Cult.Gva.es/dgpa/documentació/intern/813.pdf|formato=pdf|título= Torre Atalaya|obra= Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià|fechaacceso=12 d'agost del 2009 |autor= |fecha= |editor= |idioma= espanyol|cita= }}</ref>
  
 
* '''Torre del ''Negret'''''. Situada en terreny pla, fon provablement exenta en un principi, encara que hui està integrada en atres edificacions de caràcter agrícola i residencial. És una peça prismàtica d'uns 10 m de costat, l'altura de la qual està possiblement retallada respecte a l'original. La coberta és hui a dos aigües i l'interior està molt alterat. Fon declarada Be d'Interés Cultural en 1985.<ref name=negret>{{cita web |url= http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/814.pdf|formato=pdf|título= Torre Negret|obra= Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià|fechaacceso=12 d'agost del 2009 |autor= |fecha= |editor= |idioma= espanyol|cita= }}</ref>
 
* '''Torre del ''Negret'''''. Situada en terreny pla, fon provablement exenta en un principi, encara que hui està integrada en atres edificacions de caràcter agrícola i residencial. És una peça prismàtica d'uns 10 m de costat, l'altura de la qual està possiblement retallada respecte a l'original. La coberta és hui a dos aigües i l'interior està molt alterat. Fon declarada Be d'Interés Cultural en 1985.<ref name=negret>{{cita web |url= http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/814.pdf|formato=pdf|título= Torre Negret|obra= Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià|fechaacceso=12 d'agost del 2009 |autor= |fecha= |editor= |idioma= espanyol|cita= }}</ref>
  
−
* '''[[Església de Sant Joan Batiste (Beneixama)|Iglésia de Sant Joan Batiste]] '''. D'estil neoclàssic, es va inaugurar en 1841. Té dos campanars bessons i una cúpula central de teula blava. La seua construcció fon promoguda per [[Miguel Payá i Rico]] i es va construir en ajuda de tota la població.
+
* '''[[Iglésia de Sant Joan Batiste (Beneixama)|Iglésia de Sant Joan Batiste]] '''. D'estil neoclàssic, es va inaugurar en 1841. Té dos campanars bessons i una cúpula central de teula blava. La seua construcció fon promoguda per [[Miguel Payá i Rico]] i es va construir en ajuda de tota la població.
  
 
* '''[[ermita de la Divina Aurora]] ''': Es va alçar en el [[sigle XVIII]] sobre l'antiga iglésia parroquial. Conté l'image de la patrona de '''Beneixama''' i es va restaurar recentment.
 
* '''[[ermita de la Divina Aurora]] ''': Es va alçar en el [[sigle XVIII]] sobre l'antiga iglésia parroquial. Conté l'image de la patrona de '''Beneixama''' i es va restaurar recentment.
  
−
* '''[[ermita de Sant Isidre de Beneixama]] ''': de mitan del [[sigle XX]], no té un alt valor arquitectònic, pero està situada en un parage en vista panoràmiques a tota la vall de Beneixama.
+
* '''[[ermita de Sant Isidre de Beneixama]] ''': de mitan [[sigle XX]], no té un alt valor arquitectònic, pero està situada en un parage en vista panoràmiques a tota la vall de Beneixama.
  
 
== Urbanisme ==
 
== Urbanisme ==
−
El núcleu urbà de '''Beneixama''' va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (''carrer de la Séquia'', posteriorment ''Cardenal Payá''), on es trobava la primera iglésia parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en [[1777]].<ref name=beneenci/> El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (''carrer Major'', ''carrer Nou'', ''Santa Peronella'') i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Església, a on està el temple parroquial de Sant Joan Batiste i la del Mercat. La carretera [[CV-81]], construïda cap a [[1870]] es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llarcs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.<ref name=beneenci/>
+
El núcleu urbà de '''Beneixama''' va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (''carrer de la Séquia'', posteriorment ''Cardenal Payá''), on es trobava la primera iglésia parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en [[1777]].<ref name=beneenci/>  
 +
 
 +
El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (''carrer Major'', ''carrer Nou'', ''Santa Peronella'') i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Iglésia, a on està el temple parroquial de Sant Joan Batiste i la del Mercat.  
 +
 
 +
La carretera [[CV-81]], construïda cap a [[1870]] es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llarcs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.<ref name=beneenci/>
  
 
== Cultura ==
 
== Cultura ==
Llínea 98: Llínea 113:
 
* '''Festes Patronals'''. Celebra estes festes a partir del [[6 de setembre]] en honor de la Divina Aurora. Tenen lloc entrades de [[Moros i Cristians]] i en elles participen més de 60 bandes de música.
 
* '''Festes Patronals'''. Celebra estes festes a partir del [[6 de setembre]] en honor de la Divina Aurora. Tenen lloc entrades de [[Moros i Cristians]] i en elles participen més de 60 bandes de música.
  
−
* '''Festa de Sant Antoni Abat'''. Al voltant dels dies 20 i 21 de giner se celebra la festivitat d'este Sant. El dia 20 a la vesprada fan una subasta i el dia 21, al matí, la bendició d'animals en el repartiment de bambes dolços. I a la nit, es repartixen entrepans de derivat del porc, en una foguera en el centre de la plaça de l'Església.
+
* '''Festa de [[Sant Antoni Abat]]'''. Al voltant dels dies 20 i 21 de giner se celebra la festivitat d'este Sant. El dia 20 a la vesprada fan una subasta i el dia 21, al matí, la bendició d'animals en el repartiment de bambes dolços. I a la nit, es repartixen entrepans de derivat del porc, en una foguera en el centre de la plaça de l'Iglésia.
  
 
* '''Festa de Sant Isidre Llaurador'''. Al voltant del 15 de maig (fi de de semana pròxim) es celebra en la zona de la Talaeta activitats en honor a Sant Isidre i la Comparsa de Llauradors.
 
* '''Festa de Sant Isidre Llaurador'''. Al voltant del 15 de maig (fi de de semana pròxim) es celebra en la zona de la Talaeta activitats en honor a Sant Isidre i la Comparsa de Llauradors.
Llínea 123: Llínea 138:
 
   | Partit_8 = [[PSOE]]
 
   | Partit_8 = [[PSOE]]
 
}}
 
}}
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 128: Llínea 146:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
* [http://www.beneixama.es Ajuntament de Beneixama]
+
{{commonscat|Beneixama}}
−
* [http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03023&Submit.x=28&Submit.y=9 Índex de estadística municipal de Beneixama]. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant.
+
* [https://www.beneixama.es Ajuntament de Beneixama]
−
* [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=03023 Beneixama en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]
+
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu [https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias consentiment].
−
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias consentiment].
 
−
 
 
  
 
{{Municipis de L'Alt Vinalopó}}
 
{{Municipis de L'Alt Vinalopó}}

Revisió de 14:20 4 dec 2023

Beneixama
Localització de l'Alt Vinalopó respecte del País Valencià.png Escut de Beneixama.svg
Benejama-Mapa del Alto Vinalopó.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província d'Alacant
• Comarca: L'Alt Vinalopó
• Partit judicial: Villena
Ubicació: 38°42′0″N 0°46′2″O
• Altitut: 592 msnm
Superfície: 34,89 km²
Població: 1.707 (2021)
• Densitat: 51,91 hab./km²
Gentilici: beneixamenc, beneixamenca.
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 03460
Festes majors:
Alcalde: Amparo Barceló Segura (PSPV)
Pàgina web: Web oficial de Beneixama


Beneixama (en castellà Benejama), és un municipi valencià situat en l'interior de la província d'Alacant, en la comarca de l'Alt Vinalopó, subcomarca de la Vall de Biar.

Toponímia

No hi ha un estudi sério i rigorós sobre l'orige del topònim Beneixama, encara que és clarament àrap. Joan Coromines i Carmen Barceló coincidixen que provablement procedixca de بني الشحمي (banī aŝ-Ŝaḩmī) o بن الشحمي (ben aŝ-Ŝaḩmī), que significaria "fill(s) de les terres fèrtils".[1]

Geografia

Al nort del terme, servint de frontera natural en Fontanars dels Alforins, s'alça la Serra de Beneixama, en altures que superen els 900 m, destacant el pic de l'Ascensió (1.004 m) i el del Carrascalet (955 m). Esta part del terme és de sol pedregós, cobert per pins, algunes carrasques i principalment matoll.[2] de la serra cap al sur es desenrolla un piedemonte cobert de oliveres, armelers i alguna vinya, que acaba en la Vega del riu Vinalopó, a on es troben les millors terres de cultiu i s'assenta la població.[2]

Encara que per motius històrics i llingüístics alguns sectors de la població promouen l'inclusió de Beneixama en la comarca de la Foya d'Alcoy, geogràficament pertany a l'Alt Vinalopó, com reconeix la Generalitat Valenciana en el seu proposta de comarcalisació.

Localitats llimítrofes

  Nort: Fontanars dels Alforins  
Oest: El Campet de Mirra Beneixama Est: Banyeres
  Sur: Biar  

Barris i pedanies

En el terme municipal de Beneixama es troba també el núcleu de població de El Salse .

Història

Extensió aproximada del iqlim de Bilyana (Villena) en el sigle XII.

La primera senyal de població es troba en el jaciment neolític del Molí Roig. Hi ha restos d'un possible poblat de l'Edat de Bronze en el Blanquinal, i es varen trobar troballes d'época romana en Casa Baltasar.[2]

La vila actual té els seus orígens en una antiga alqueria musulmana pertanyent primer al terme de Almizra (1258) i despuix al de Biar.[2] Fon integrada en la Corona d'Aragó pel rei Jaume I a través del pacte de l'any 1245. En 1248 es menciona a Beneixama en el Llibre del Repartiment indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En 1276, el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el sigle XV es va vore molt afectada per les guerres en el Regne de Castella. En l'any 1448, el rei Alfons el Magnànim li va otorgar el títul de vila.

En el sigle XVII, es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la Guerra de Successió.

En l'any 1777 conseguix l'independència eclesiàstica de Biar i el 14 de decembre de 1795 l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,[2] per decret de Carles IV.

El nou municipi incloïa a El Campet de Mirra i La Canyada, que van ser segregats de Beneixama en 1836.[2]

Demografia

Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 1.707 habitants.

El primer cens oficial de Beneixama, en l'any 1857, donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en 1887 i a 2.534 en 1910. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a Villena i Alacant, que a soles va començar a principis del sigle XXI.[2]

Evolució demogràfica de Beneixama[3]

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2018
Població 2.529 2.622 2.328 2.197 2.073 2.183 2.252 2.078 1.895 1.866 1.795 1.802 1.828 1.703

Economia

Vinyes de Beneixama, en el núcleu urbà al final, presidit per la seua iglésia.

L'agricultura contínua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En l'any 1908 els principals productes agrícoles eren blat, ordi, avena, dacsa, ségol, hortalices, oli i vi.[4] La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i el restant de secà.[2]

L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del riu Vinalopó servia ya a mitat del sigle XIX per a moure un molí de paper, cinc d'oli i cinc de farina, ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el sigle XX, al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.[2]

Patrimoni

Torre Talaia
  • Torre Talaia. Data del sigle XII o XIII. Només s'observen restes d'edificació fins als 4 m d'altura, per lo que es desconeix l'altura real que va poder tindre. És de planta quadrada en 10 m de costat. En el costat sur hi ha un buit esgarrat fins al sol, provablement la porta original. Fon declarada Be d'Interés Cultural en l'any 1985.[5]
  • Torre del Negret. Situada en terreny pla, fon provablement exenta en un principi, encara que hui està integrada en atres edificacions de caràcter agrícola i residencial. És una peça prismàtica d'uns 10 m de costat, l'altura de la qual està possiblement retallada respecte a l'original. La coberta és hui a dos aigües i l'interior està molt alterat. Fon declarada Be d'Interés Cultural en 1985.[6]
  • Iglésia de Sant Joan Batiste . D'estil neoclàssic, es va inaugurar en 1841. Té dos campanars bessons i una cúpula central de teula blava. La seua construcció fon promoguda per Miguel Payá i Rico i es va construir en ajuda de tota la població.

Urbanisme

El núcleu urbà de Beneixama va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (carrer de la Séquia, posteriorment Cardenal Payá), on es trobava la primera iglésia parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en 1777.[2]

El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (carrer Major, carrer Nou, Santa Peronella) i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Iglésia, a on està el temple parroquial de Sant Joan Batiste i la del Mercat.

La carretera CV-81, construïda cap a 1870 es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llarcs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.[2]

Cultura

Museus

  • Museu Etnogràfic. Un antic Llavador, a on es mostra al públic objectes antics d'us quotidià.

Festes

  • Festes Patronals. Celebra estes festes a partir del 6 de setembre en honor de la Divina Aurora. Tenen lloc entrades de Moros i Cristians i en elles participen més de 60 bandes de música.
  • Festa de Sant Antoni Abat. Al voltant dels dies 20 i 21 de giner se celebra la festivitat d'este Sant. El dia 20 a la vesprada fan una subasta i el dia 21, al matí, la bendició d'animals en el repartiment de bambes dolços. I a la nit, es repartixen entrepans de derivat del porc, en una foguera en el centre de la plaça de l'Iglésia.
  • Festa de Sant Isidre Llaurador. Al voltant del 15 de maig (fi de de semana pròxim) es celebra en la zona de la Talaeta activitats en honor a Sant Isidre i la Comparsa de Llauradors.
  • Festa de Sant Joan Batiste. Festa dedicada al patró de Beneixama Sant Joan Batiste, els dies 23 i 24 de juny. El dia 23 es Du a terme la nominació de capitans per a les Festes de Moros i Cristians.

Política

Les municipals del 2007 van donar 4 regidors al PP, 3 al PSPV-PSOE i 2 a AEJPB.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Manuel Aynat Juan UCD
1983 - 1987 Juan Isard Sanjuán CDS
1987 - 1991 José Payá Valdés AP
1991 - 1995 Manuel Felipe Sánchez Sandaza PSOE
1995 - 1999 Vicente Payá Gràcia PSOE
1999 - 2003 Antonio Teodoro Valdés Vidal PP
2003 - 2007 Antonio Teodoro Valdés Vidal PP
2007 - 2011 Amparo Barceló Segura PSOE
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Vore també

Referències

  1. ↑ «Beneixama en els seus orígens. Época antiga i sigles migevals» (en español). Ajuntament de Beneixama. Consultat el 1 de febrer de 2010.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 «Beneixama», (vol. ), Editorial Prensa Valenciana.
  3. ↑ Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
  4. ↑ [1] (en espanyol), Guías Arc.
  5. ↑ «Torre Atalaya» (en espanyol) (pdf). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Consultat el 12 d'agost del 2009.
  6. ↑ «Torre Negret» (en espanyol) (pdf). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Consultat el 12 d'agost del 2009.

Enllaços externs

Commons


Municipis de L'Alt Vinalopó
Beneixama  •  Biar  •  El Campet de Mirra  •  La Canyada  •  Sax  •  Les Salines  •  Villena
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beneixama&oldid=294240»