Diferència entre les revisions de "Oliva (Valéncia)"

Revisió de 17:36 23 oct 2023

Plaça de l'Ajuntament

Oliva és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el surest de la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.

Geografia

Situat en el llímit meridional de la província de Valéncia. Pel seu relleu geogràfic es pot dividir en tres zones ben diferenciades: la montanya, el pla ocupat per l'horta i la zona pantanosa al surest. La costa és baixa i arenosa, en plages d'arenes fines en tota la seua llongitut. El clima és mediterràneu.

Part del seu terme municipal està integrat del parc natural del Marjal de Pego-Oliva.

Clima

El Clima és Mediterràneu-Subtropical, en hiverns suaus i càlits estius. Les temperatures són:

TEMPERATURES I PRECIPITACIONS (en cm) D'OLIVA VALÉNCIA:
	Giner	Febrer	Març	Abril	Maig	Juny	Juliol	Agost	Setembre	Octubre	Novembre	Decembre
MAX.	17º	19º	20º	22º	25º	29º	32º	34º	29º	25º	20º	18º
MIN.	7º	9º	11º	13º	15º	21º	22º	23º	20º	15º	11º	8º
Cm.	2.70	2.75	1.95	2.80	2.85	1.10	0.75	0.80	4.30	4.10	3.20	4.60

Entre novembre i febrer poden arribar borrasques d'aire fret que afecten esta zona, pero les temperatures baixen notablement, per eixemple, que un dia de decembre estiga ras i 18º de màxima, i l'endemà 14º de màxima i pluja.

Igualment entre maig i setembre poden arribar onades de calor (arriben més a l'estiu, pero a vegades també Al Maig i Setembre), per eixemple, un dia d'agost en 32º, i un dia despuix 38º. Les temperatures per damunt de 35º En l'estiu són molt freqüents, i les màximes de més de 40º ocorren durant alguns dies en juliol i agost, pero no de forma contínua.

Les temperatures no baixen de 5º-6º normalment, pero en onades de fret poden arribar a 4º, encara que és prou rar. Les gelades són molt rares, i també la neu és molt rara. Alguns dies en l'estiu, el mercuri es pot disparar arribant a valors de +40º, pero no molt continuadament, sino que uns dies. Igualment en l'hivern, a conseqüència de les onades de fret, el mercuri pot baixar a tan sols 4º, pero a soles 1 o 2 dies.

La temperatura mija anual és de 18.5ºC.

Barris i pedanies

En el terme municipal d'Oliva es troba també el núcleu de població de Plaja d'Oliva. Oliva, conta en els següents barris, que s'identifiquen en les circumscripcions eclesiàstiques:

- Barri de Santa Maria

- Barri de Sant Roc

- Barri de Sant Francesc

Localitats llimítrofes

El terme municipal d'Oliva llimita en les localitats següents: Alqueria de la Comtesa, Font Encarroz, Piles i Vilallonga, totes elles de la província de Valéncia; L'Atzúvia, Dénia i Pego de la província d'Alacant.

Història

Constituïda en comtat per Alfons el Magnànim en l'any 1449, el seu primer comte va ser Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt.

Quan en l'any 1609 l'expulsió dels moriscs deixa secs els camps i viles valencianes, Oliva passa per moments difícils, aixina i tot, sense ser una de les poblacions més afectades. Serà en el sigle XVIII quan, junt en el restant del desaparegut Regne de Valéncia, s'inicie un periodo de recuperació que tindrà com a punt destacable no sols l'aspecte econòmic, sino fonamentalment el cultural.

En la divisió provincial de 1822 va ser adscrita a la Província de Xàtiva i en la la divisió de 1833 a la de Alacant, passant definitivament a Valéncia en l'any 1836.

Actualment és un municipi turístic de gran proyecció.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Llopis Sifres	(PSPV-PSOE)
1983 - 1987	Felipe Oltra	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Pepe Llorens	AP
1991 - 1995	Vicent Monzonís	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Enrique J. Orquín Morell	PPCV
1999 - 2003	Enrique J. Orquín Morell	PPCV
2003 - 2007	Salvador Fuster Mestre	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Salvador Fuster Mestre	PSPV-PSOE
2011 - 2015	Chelo Escrivá David González (des de 13/07/12) Salvador Fuster Mestre (des de giner de 2014)	PP Bloc PSPV-PSOE
2015 - 2019	David González	Compromís
2019 - 2023	David González Yolanda Balaguer (des de 17/09/2021)	Compromís
2023	Yolanda Pastor Bolo	Projecte Oliva PRO

Demografia

Oliva conta en una població de 25.179 habitants segons el cens del INE de l'any 2022. Un 18,32% del seu cens està constituït per ciutadans de nacionalitat estrangera.

Evolució demogràfica
1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970
6.984	8.779	7.956	9.619	8.995	12.178	18.407	13.343	14.579	16.772
1981	1991	2000	2005	2006	2007	2018	2022
19.580	20.311	21.001	25.318	26.844	27.374	25.199	25.179

Economia

Tradicionalment ha segut una població eminentment agrícola –en el predomini del cultiu del taronger–, encara que des dels inicis dels anys 90 ha començat a manifestar-se un notable creiximent industrial i turístic, que ha relegat el cultiu del taronger a un segon pla i han transformat Oliva en una ciutat moderna i cosmopolita.

Monuments

Iglésia de Santa Maria la Major

Del seu passat històric es conserven el temple de Santa Maria la Major (en uns valiosos archius), l'Iglésia de Sant Roc (construïda sobre l'antiga mesquita), la Capilla de la Virgen del Reboll-te en l'antic convent, les ermites dels Santos Antonio i Vicente, aixina com les famoses chimeneres en el Camí dels Taulellets, i el Mercat Municipal.

De la seua época migeval podem observar antigues torres de defensa de la muralla, que separaven la vila d'extramurs, el castell de Santa Anna i el del Reboll-te (destruïts per un gran terratrémol en l'any 1598), les cases nobles en El Carrer Tamarit, el casc antic, ple de típiques cases d'arquitectura valenciana. Aixina com l'antic barri mossàrap del que nos queden els seus carrerons estrets i sense disposició geomètrica, de la que és estandart El Carrer la Falç, que deu el seu nom a la seua forma.

Entre els seus monuments civils cal destacar el Aula de Llatinitat també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el sigle XVIII i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults.

També es poden visitar els museus de l'ilustració, el prehistòric, aixina com la casa Mayans i el museu i cripta parroquial de Santa Maria.

Festes locals

Festes Majors. Celebrava les seues festes el 3 de maig al Santíssim Crist de la Fe i el 8 de setembre a la Mare de Deu del Reboll-te, patrons abdós de la ciutat, junt en Sant Francesc d'Assís. Actualment estes dos festivitats es relleven ser festa local, quan cap de les dos cau en dissabte o dumenge. La festivitat local fixa és des dels anys 90 el divendres de Moros i Cristians, que se celebra en juliol, i està declarada com a Festes d'Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana.

Atres festes d'interés són la de Moros i Cristians i les Falles. Estes últimes, implantades en la població des de l'any 1981, sent la comissió de Pensat i Fet la pionera. En 1982, es varen unir les comissions de les Falles Vaig agranar Sant Francesc, Institut i l'Estació. En l'any 1990, naix la Falla Casa d'Alonso i, en 2006, Conservatori. La festa fallera en Oliva té els seus orígens en el barri de Sant Francesc, a on es varen plantar monuments i va haver-hi comissió i Fallera Major de 1956 a 1959, sent alguns del seu fundadors els encarregats de dur a terme la refundació de l'actual comissió de la Falla Vaig agranar Sant Francesc. Entre els actes a destacar de la festa de falles en Oliva, trobem el Festival de Mascletaes (del 15 al 19 de març), el Concurs de Teatre en valencià "Salvador Soler i Soler" i multitut d'actes célebres que es duen a terme també en el restant de poblacions a on se celebra la festa.

Persones célebres

Gregorio Mayans Síscar (nomenat Bibliotecari Real en l'any 1733),
Gabriel Císcar, almirant, ministre de Marina i posteriorment un dels tres regents durant l'absència del monarca en la guerra contra Napoleó.
Vicente Parra (actor de teatre i cine).
Manuel Mestre, jugador de fútbol.
Francisco Brins (poeta, Premi de les Lletres Valencianes en l'any 1967, Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en 1999 i acadèmic de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola des de 2006).

Vore també

Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

Ajuntament d'Oliva
Diputació provincial de Valéncia
Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
INE. Població d'Oliva
Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Oliva (Valéncia).

Portal turístic de la Safor

Municipis de La Safor

Ador • Alfauir • Almiserà • Almoines • L'Alqueria de la Comtesa • Alquerieta de Guardamar • Barig • Bellreguart • Beniarjó • Benifairó de Valldigna • Beniflà • Benirredrà • Castellonet • Daimús • La Font d'En Carròs • Gandia • Llocnou de Sant Jeroni • Miramar • Oliva • Palma de Gandia • Palmera • Piles • Potries • Rafelcofer • El Real de Gandia • Ròtova • Simat de Valldigna • Tavernes de Valldigna • Vilallonga • Xeraco • Xeresa

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Oliva, plaça de l'ajuntament.JPG|thumb|250px|Plaça de l'Ajuntament]]
-'''Oliva''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el surest de la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]]. Conta en 27.374 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
+'''Oliva''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el surest de la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]].
 == Geografia ==
@@ Llínea 25: / Llínea 25: @@
 Entre [[novembre]] i [[febrer]] poden arribar borrasques d'aire fret que afecten esta zona, pero les temperatures baixen notablement, per eixemple, que un dia de [[decembre]] estiga ras i 18º de màxima, i l'endemà 14º de màxima i pluja.
-Igualment entre [[maig]] i [[setembre]] poden arribar onades de calor (arriben més a l'estiu, pero a vegades també Al Maig i Setembre), per eixemple, un dia d'[[agost]] en 32º, i un dia despuix 38º. Les temperatures per damunt de 35º A l'[[estiu]] són molt freqüents, i les màximes de més de 40º ocorren durant alguns dies en [[juliol]] i agost, pero no de forma contínua.
+Igualment entre [[maig]] i [[setembre]] poden arribar onades de calor (arriben més a l'estiu, pero a vegades també Al Maig i Setembre), per eixemple, un dia d'[[agost]] en 32º, i un dia despuix 38º. Les temperatures per damunt de 35º En l'[[estiu]] són molt freqüents, i les màximes de més de 40º ocorren durant alguns dies en [[juliol]] i agost, pero no de forma contínua.
-Les temperatures no baixen de 5º-6º normalment, pero en onades de fret poden arribar a 4º, encara que és prou rar. Les gelades són molt rares, i també la neu és molt rara. Alguns dies a l'estiu, el mercuri es pot disparar arribant a valors de +40º, pero no molt continuadament, sino que uns dies. Igualment a l'[[hivern]], a conseqüència de les onades de fret, el mercuri pot baixar a tan sols 4º, pero només 1 o 2 dies.
+Les temperatures no baixen de 5º-6º normalment, pero en onades de fret poden arribar a 4º, encara que és prou rar. Les gelades són molt rares, i també la neu és molt rara. Alguns dies en l'estiu, el mercuri es pot disparar arribant a valors de +40º, pero no molt continuadament, sino que uns dies. Igualment en l'[[hivern]], a conseqüència de les onades de fret, el mercuri pot baixar a tan sols 4º, pero a soles 1 o 2 dies.
 La temperatura mija anual és de 18.5ºC.
 === Barris i pedanies ===
-En el [[terme municipal]] d'Oliva es troba també el núcleu de població de '''Plaja d'Oliva''' (en [[valencià]] '''''Plaja d'Oliva''''').
+En el [[terme municipal]] d'Oliva es troba també el núcleu de població de '''Plaja d'Oliva'''.
 Oliva, conta en els següents barris, que s'identifiquen en les circumscripcions eclesiàstiques:
 :- Barri de Santa Maria
 :- Barri de Sant Roc
-:- Barri de San Francisco
+:- Barri de Sant Francesc
 === Localitats llimítrofes ===
@@ Llínea 45: / Llínea 45: @@
 == Història ==
-Constituïda en comtat per [[Alfons el Magnànim]] en [[1449]], el seu primer comte va ser Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt.
+Constituïda en comtat per [[Alfons el Magnànim]] en l'any [[1449]], el seu primer comte va ser Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt.
-Quan en [[1609]] la [[expulsió dels moriscs]] deixa secs els camps i viles valencianes, Oliva passa per moments difícils, aixina i tot, sense ser una de les poblacions més afectades. Serà en el [[segle XVIII]] quan, junt en el restant del desaparegut [[Regne de Valéncia]], s'inicie un periodo de recuperació que tindrà com a punt destacable no sols l'aspecte econòmic, sino fonamentalment el cultural.
+Quan en l'any [[1609]] l'[[expulsió dels moriscs]] deixa secs els camps i viles valencianes, Oliva passa per moments difícils, aixina i tot, sense ser una de les poblacions més afectades. Serà en el [[sigle XVIII]] quan, junt en el restant del desaparegut [[Regne de Valéncia]], s'inicie un periodo de recuperació que tindrà com a punt destacable no sols l'aspecte econòmic, sino fonamentalment el cultural.
-En la [[divisió provincial de 1822]] va ser adscrita a la [[Província de Xàtiva]] i en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|la divisió de 1833]] a la de [[Província d'Alacant|Alacant]], passant definitivament a [[província de Valéncia|Valéncia]] en [[1836]].
+En la [[divisió provincial de 1822]] va ser adscrita a la [[Província de Xàtiva]] i en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|la divisió de 1833]] a la de [[Província d'Alacant|Alacant]], passant definitivament a [[província de Valéncia|Valéncia]] en l'any [[1836]].
 Actualment és un municipi turístic de gran proyecció.
@@ Llínea 56: / Llínea 56: @@
 {{Alcaldes_Espanya
    |  Alcalde_1 = Vicente Llopis Sifres
-   |  Partit_1 = (PSPV-PSOE)
+   |  Partit_1 = ([[PSPV-PSOE]])
    |  Alcalde_2 = Felipe Oltra
    |  Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
@@ Llínea 62: / Llínea 62: @@
    |  Partit_3 = [[AP]]
    |  Alcalde_4 = Vicent Monzonís
-   |  Partit_4 = PSPV-PSOE
+   |  Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
    |  Alcalde_5 = Enrique J. Orquín Morell
    |  Partit_5 = [[PPCV]]
    |  Alcalde_6 = Enrique J. Orquín Morell
-   |  Partit_6 = PPCV
+   |  Partit_6 = [[PPCV]]
    |  Alcalde_7 = Salvador Fuster Mestre
-   |  Partit_7 = PSPV-PSOE
+   |  Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
    |  Alcalde_8 = Salvador Fuster Mestre
-   |  Partit_8 = PSPV-PSOE
+   |  Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
+  |  Alcalde_9 = Chelo Escrivá
+David González (des de 13/07/12)
+Salvador Fuster Mestre (des de giner de 2014)
+  |  Partit_9 = [[PP]]
+[[Bloc]]
+[[PSPV-PSOE]]
+  |  Alcalde_10 = David González
+  |  Partit_10 = [[Compromís]]
+  |  Alcalde_11 = David González
+Yolanda Balaguer (des de 17/09/2021)
+  |  Partit_11 = [[Compromís]]
+  |  Alcalde_12 = Yolanda Pastor Bolo
+  |  Partit_12 = Projecte Oliva PRO
 }}
 == Demografia ==
-Oliva conta en una població de 27.374 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]). Un 18,32% del seu cens està constituït per ciutadans de [[immigració en Espanya|nacionalidad estrangera]].
+Oliva conta en una població de 25.179 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]]. Un 18,32% del seu cens està constituït per ciutadans de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]].
-{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+<center>
-|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"|Evolución demogràfica d'Oliva
+{| align="center" {{tablabonita}}
+!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
+|-
+|-
+![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]]
+|-
+| align=center| 6.984 || align=center| 8.779 || align=center| 7.956 || align=center| 9.619 || align=center| 8.995 || align=center| 12.178 || align=center| 18.407|| align=center| 13.343|| align=center| 14.579|| align=center| 16.772
 |-
-![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]]
+![[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]
 |-
-| align=center| 6.984 || align=center| 8.779 || align=center| 7.956 || align=center| 9.619 || align=center| 8.995 || align=center| 12.178 || align=center| 18.407|| align=center| 13.343|| align=center| 14.579|| align=center| 16.772 || align=center| 19.580 || align=center| 20.311 || align=center| 21.001 || align=center| 25.318 || align=center| 26.844 || align=center| 27.374
+| align=center| 19.580 || align=center| 20.311 || align=center| 21.001 || align=center| 25.318 || align=center| 26.844 || align=center| 27.374 || align=center| 25.199 || align=center| 25.179
 |}
+</center>
 == Economia ==
-Tradicionalment ha segut una població eminentment agrícola –en el predomini del cultiu del [[taronja|taronger]]–, encara que des dels inicis dels anys 90 ha començat a manifestar-se un notable creixement industrial i turístic, que ha relegat el cultiu del taronger a un segon pla i han transformat Oliva en una ciutat moderna i cosmopolita.
+Tradicionalment ha segut una població eminentment agrícola –en el predomini del cultiu del [[taronja|taronger]]–, encara que des dels inicis dels [[anys 1990|anys 90]] ha començat a manifestar-se un notable creiximent industrial i turístic, que ha relegat el cultiu del taronger a un segon pla i han transformat Oliva en una ciutat moderna i cosmopolita.
 == Monuments ==
 [[Image:Oliva Església Santa Maria la major.JPG|thumb|250px|Iglésia de Santa Maria la Major]]
-Del seu passat històric es conserven el temple de '''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/04/es_04_qt.html Santa Maria la Major]''' (en uns valiosos archius), la '''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/07/es_07_qt.html Església de Sant Roc]''' (construïda sobre l'antiga mesquita), la '''Capilla de la [[Rebollet|Virgen del Reboll-te]] ''' en l'antic convent, les ermites dels Santos Antonio i Vicente, aixina com les famoses chimeneres en el Camí dels Taulellets, i el Mercat Municipal.
-De la seua época medieval podem observar antigues '''torres de defensa''' de la muralla, que separaven la vila d'extramurs, el castell de Santa Anna i el del Reboll-te (destruïts per un gran terratrémol en [[1598]]), les cases nobles en El Carrer Tamarit, el casc antic, ple de típiques cases d'arquitectura valenciana. Aixina com l'antic barri mossàrap del que nos queden els seus carrerons estrets i sense disposició geomètrica, de la que és estandart El Carrer la Falç, que deu el seu nom a la seua forma.
+Del seu passat històric es conserven el temple de '''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/04/es_04_qt.html Santa Maria la Major]''' (en uns valiosos archius), l''''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/07/es_07_qt.html Iglésia de Sant Roc]''' (construïda sobre l'antiga mesquita), la '''Capilla de la [[Rebollet|Virgen del Reboll-te]] ''' en l'antic convent, les ermites dels Santos Antonio i Vicente, aixina com les famoses chimeneres en el Camí dels Taulellets, i el Mercat Municipal.
-Entre els seus monuments civils cal destacar el '''[[Casa dels Mayans|Aula de Llatinitat]] ''' també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el [[segle XVIII]] i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults.
+De la seua época migeval podem observar antigues '''torres de defensa''' de la muralla, que separaven la vila d'extramurs, el castell de Santa Anna i el del Reboll-te (destruïts per un gran terratrémol en l'any [[1598]]), les cases nobles en El Carrer Tamarit, el casc antic, ple de típiques cases d'arquitectura valenciana. Aixina com l'antic barri mossàrap del que nos queden els seus carrerons estrets i sense disposició geomètrica, de la que és estandart El Carrer la Falç, que deu el seu nom a la seua forma.
-També es poden visitar els museus de la ilustració, el prehistòric, aixina com la casa Mayans i el museu i cripta parroquial de Santa Maria.
+Entre els seus monuments civils cal destacar el '''[[Casa dels Mayans|Aula de Llatinitat]] ''' també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el [[sigle XVIII]] i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults.
+També es poden visitar els museus de l'ilustració, el prehistòric, aixina com la casa Mayans i el museu i cripta parroquial de Santa Maria.
 == Festes locals ==
-* '''Festes Majors'''. Celebrava les seues festes el [[3 de maig]] al Santíssim Crist de la Fe i el [[8 de setembre]] a la Mare de Deu del Reboll-te, patrons abdós de la ciutat, junt en San Francisco d'Assís. Actualment estes dos festivitats es relleven ser festa local, quan cap de les dos cau en [[dissabte]] o [[dumenge]]. La festivitat local fixa és des dels anys 90 el divendres de [[Moros i Cristians]], que se celebra en [[juliol]], i està declarada com a Festes d'Interés Turístic Autonòmic de la [[Comunitat Valenciana]].
+* '''Festes Majors'''. Celebrava les seues festes el [[3 de maig]] al Santíssim Crist de la Fe i el [[8 de setembre]] a la Mare de Deu del Reboll-te, patrons abdós de la ciutat, junt en Sant Francesc d'Assís. Actualment estes dos festivitats es relleven ser festa local, quan cap de les dos cau en [[dissabte]] o [[dumenge]]. La festivitat local fixa és des dels anys 90 el divendres de [[Moros i Cristians]], que se celebra en [[juliol]], i està declarada com a Festes d'Interés Turístic Autonòmic de la [[Comunitat Valenciana]].
-Atres festes d'interés són la de [[Moros i Cristians]] i les [[Falles]]. Estes últimes, implantades en la població des de [[1981]], sent la comissió de Pensat i Fet la pionera. En [[1982]], es van unir les comissions de les Falles Vaig agranar Sant Francesc, Institut i l'Estació. En [[1990]], naix la Falla Casa d'Alonso i, en [[2006]], Conservatori. La festa fallera en Oliva té els seus orígens en el barri de Sant Francesc, on es van plantar monuments i va haver-hi comissió i [[Fallera Major]] de [[1956]] a [[1959]], sent alguns del seu fundadors els encarregats de dur a terme la refundació de l'actual comissió de la Falla Vaig agranar Sant Francesc. Entre els actes a destacar de la festa de falles en Oliva, trobem el Festival de [[mascletà|Mascletaes]] (del 15 al 19 de [[març]]), el Concurs de Teatre en [[valencià]] "Salvador Soler i Soler" i multitut d'actes célebres que es duen a terme també en el restant de poblacions on se celebra la festa.
-== Persones célebres naixcudes en esta localitat ==
+Atres festes d'interés són la de [[Moros i Cristians]] i les [[Falles]]. Estes últimes, implantades en la població des de l'any [[1981]], sent la comissió de Pensat i Fet la pionera. En [[1982]], es varen unir les comissions de les Falles Vaig agranar Sant Francesc, Institut i l'Estació. En l'any [[1990]], naix la Falla Casa d'Alonso i, en [[2006]], Conservatori. La festa fallera en Oliva té els seus orígens en el barri de Sant Francesc, a on es varen plantar monuments i va haver-hi comissió i [[Fallera Major]] de [[1956]] a [[1959]], sent alguns del seu fundadors els encarregats de dur a terme la refundació de l'actual comissió de la Falla Vaig agranar Sant Francesc. Entre els actes a destacar de la festa de falles en Oliva, trobem el Festival de [[mascletà|Mascletaes]] (del 15 al 19 de [[març]]), el Concurs de Teatre en [[valencià]] "Salvador Soler i Soler" i multitut d'actes célebres que es duen a terme també en el restant de poblacions a on se celebra la festa.
-* [[Gregorio Mayans]] Síscar (nomenat Bibliotecari Real en [[1733]]),
+== Persones célebres ==
+* [[Gregorio Mayans]] Síscar (nomenat Bibliotecari Real en l'any [[1733]]),
 * [[Gabriel Císcar]], almirant, ministre de Marina i posteriorment un dels tres regents durant l'absència del monarca en la guerra contra [[Napoleó]].
 * [[Vicente Parra]] (actor de teatre i cine).
 * [[Manuel Mestre]], jugador de [[fútbol]].
-* [[Francisco Brins]] (poeta, Premi de les Lletres Valencianes en [[1967]], Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en [[1999]] i acadèmic de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola des de [[2006]]).
+* [[Francisco Brins]] (poeta, Premi de les Lletres Valencianes en l'any [[1967]], Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en [[1999]] i acadèmic de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola des de [[2006]]).
+== Vore també ==
+* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
+== Referències ==
+{{referències}}
+* [https://www.oliva.es/va Ajuntament d'Oliva]
+* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
+* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
+* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Oliva INE. Població d'Oliva]
+* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
+== Bibliografia ==
+* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
+* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
+* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
+* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
+* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
+* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
+* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
 == Enllaços externs ==
 {{Commonscat|Oliva}}
-* [http://www.oliva.es Ajuntament d'Oliva]
-{{Traduït de|es|Oliva_(Valencia)}}
+* [https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor]
 {{Municipis de La Safor}}