L'Alqueria de la Comtesa
| L'Alqueria de la Comtesa | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | La Safor | |||
| • Partit judicial: | Gandia | |||
| Ubicació: | 38°56′41″N 0°9′36″O | |||
| • Altitut: | 16 msnm | |||
| Superfície: | 2,10 km² | |||
| Població: | 1.478 hab. (2022) | |||
| • Densitat: | 703,80 hab./km² | |||
| Gentilici: | Alquerià/na | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46715 | |||
| Festes majors: | 29 de juny | |||
| Alcalde: | Salvador Femenía Peiró (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | Web oficial de L'Alqueria de la Comtesa | |||
L'Alqueria de la Comtesa (en castellà Alquería de la Condesa), és un municipi de la Comunitat Valenciana, que pertany a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.
Geografia[editar | editar còdic]
Situat entre les ciutats de Gandia i Oliva, pròxim a la costa. La superfície és plana, a excepció d'un chicotet tossal de 176 metros en el Mont Rabat al sur del terme. El terreny és argilós. D'oest a est creua el barranc de Seret o més conegut com Beneitijir.
El clima és clima mediterràneu, els vents dominants són els del nort i est i és este últim és el que produïx les pluges. De noroest a surest passa la carretera de Gandia a Oliva, i transversalment a esta, la de Piles a Rafelcofer.
Des de Valéncia s'accedix a través de la N-332.
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
El terme municipal de L'Alqueria de la Comtesa llimita en les següents localitats: Bellreguart, La Font d'En Carròs, Oliva, Palmera, Piles i Rafelcofer, totes elles de la província de Valéncia.
Història[editar | editar còdic]
En el mateix llímit d'este terme en el de La Font d'En Carròs se troba la Montanya del Rabat en la que hi ha restos d'un poblat ibèric.
L'orige del lloc és una alqueria morisca que pertanyia al ducat de Gandia. En l'any 1562 s'agregà l'Alqueria dels Frares. És una parròquia independent des de l'any 1773.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Juan Tormos | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Juan Tormos | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Juan Tormos | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Juan Tormos | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Vicente Gonzales Escriva | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Salvador Femenía Peiró | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Salvador Femenía Peiró | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Salvador Femenía Peiró | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | Salvador Femenía Peiró | PSPV-PSOE |
| 2015 - 2019 | Salvador Femenía Peiró | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Salvador Femenía Peiró | PSPV-PSOE |
| 2023 | Salvador Femenía Peiró | PSPV-PSOE |
Demografia[editar | editar còdic]
Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 1.478 habitants.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2018 | 2022 | ||||||||
| 1.605 | 1.541 | 1.557 | 1.487 | 1.457 | 1.382 | 1.414 | 1.462 | 1.486 | 1.506 | 1.418 | 1.478 | ||||||||
Economia[editar | editar còdic]
Bassada tradicionalment en l'agricultura, la superfície cultivada ocupa la major part de terme. En el seca hi ha plantats oliveres i garroferes. En el regadiu que ocupa la major part del terreny, i és la taronja el cultiu més important.
L'indústria, de menor importància que l'agricultura, estava representada pel moble, el calçat i fabricació d'envasos per a la taronja. A finals del sigle XX i fins ara, el sector servicis un centre comercial en el que s'ubiquen diverses activitats.
Monuments[editar | editar còdic]
- Iglésia Parroquial. Està dedicada als sants Pere i Pau. S'acaba en 1909, construïda sobre el solar d'atra més antiga. La pila batismal fon donada fa anys per Adolf Castelló, hui en dia els seus besnets i gents del poble són batejats en eixa pila de marbre.
- Ermita de Sant Miquel Arcàngel
- Molí d'arròs data de 1850.
Festes locals[editar | editar còdic]
- Festes Patronals. Celebra estes festes el 29 de juny en honor a Sant Pere i Sant Pau. I durant els tres dies següents, dia 30 de juny i 1 i 2 de juliol les festivitats en Honor del Santíssim Crist, la Divina Aurora i Sant Lluís respectivament.
En la segona semana de setembre se celebra el tradicional "Porrat de l'Alqueria de la Comtesa" en honor dels Sants Abdon i Senén o també conegut com "Sants de la Pedra".
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de L'Alqueria de la Comtesa
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de L'Alqueria de la Comtesa
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre L'Alqueria de la Comtesa.
| Municipis de La Safor | |
|---|---|
| Ador • Alfauir • Almiserà • Almoines • L'Alqueria de la Comtesa • Alquerieta de Guardamar • Barig • Bellreguart • Beniarjó • Benifairó de Valldigna • Beniflà • Benirredrà • Castellonet • Daimús • La Font d'En Carròs • Gandia • Llocnou de Sant Jeroni • Miramar • Oliva • Palma de Gandia • Palmera • Piles • Potries • Rafelcofer • El Real de Gandia • Ròtova • Simat de Valldigna • Tavernes de Valldigna • Vilallonga • Xeraco • Xeresa | |