Diferència entre les revisions de "Chile"

	República de Chile
Bandera	Escut
	Lema: «Por la razón o la fuerza»
	himne nacional: Himno nacional de Chile
Capital; • Població; • Coordenades	Santiago ; 5 428 590 (2002); 33_26_S_70_39_W_ 33°26' S 70°39' W
ciutat més poblada	Santiago
Idioma oficial	Espanyol (de facto)
Forma de govern	República democràtica presidencialista
Presidenta	Gabriel Boric Font
Independència; • • Primera Junta; • Declarada; • Reconeguda	d'Espanya; 18 de setembre de 1810; 12 de febrer de 1818; 24 d'abril de 1844
Superfície; • Total; • % aigua; Fronteres	Lloc 38º; 756102.4 km2; 1,07 %; 6339 km
Població; • Total; • Densitat	Lloc 62º; 18006407 (2015); n/d
PIB (nominal); • Total (2013); • PIB per càpita	Lloc 37º; USD 277 238 millons; n/d
PIB (PPA); • Total (2014); • PIB per càpita	Lloc 43º; USD 410 277 millons; n/d
IDH (2013)	0,822 (41º) – Molt alt
Moneda	Pes
‎Gentilici	Chilé, -na
Fus horari	UTC−3 (continental) i UTC-5 (Illa de Pasqua i la Illa Sales i Gómez)
Domini Internet	.cl
Prefix telefònic	+56
Prefix radiofònic	3GA-3GZ, CAA-CEZ, XQA-XRZ
Sigles país per a avions	CC
Sigles país per a automòvils	RCH
Còdic ISO	152 / CHL / CL
Membre de: ACNUR, AIF, ALADI, APEC, BID, BIRD, BPI, CA, CD, CFI, CICR, CNUCYD, COI, CPA, CPI, CSI, FAO, FICR, FIDA, FMI, FSM, G-15, G-77, Grup de Riu, IADB, ICC, IMSO, Interpol, ITSO, Mercosur, MPNA, OACI, OCDE, OEA, OHI, OIEA, OIM, OIN, OIT, OMA, OMC, OMGI, OMI, OMM, OMPI, OMS, OMT, ONU, ONUDI, OPANAL, OPAQ, PCA, SELA, SICA, UIP, UIT, Unasur, Unesco, Unió Llatina, UPU; ABINIA, Aliança del Pacífic, CAF, CELAC, CEPAL, CIN, CONVEMAR, FIFA, OEI, OLADE, OTI, P4, TIAR

Última revisió del 12:40 25 set 2023

Chile,^[1] oficialment la República de Chile (República de Chile, en castellà), és un estat d'Amèrica del Sur que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes. Llimita en el Perú al nort, Bolívia al nordest, l'Argentina a l'est, l'oceà Pacífic a l'oest i el passage de Drake al sur. És un dels dos països suramericans que no llimiten en Brasil.

El territori chilé inclou ademés les illes pacífiques Juan Fernández, Sala i Gómez, les illes Desventuradas i l'Illa de Pasqua. Ademés, reclama una porció de l'Antàrtida. La forma inusual de Chile, en 4.300 km de nort a sur, pero a soles una mija de 175 d'est a oest, l'ha donat una gran varietat de climes i ecosistemes, que inclouen el desert d'Atacama al nort, a les glaceres del sur. La seua capital és Santiago.

Bibliografia[editar | editar còdic]

Barrientos M., Fresia (2005). Pueblos originarios de Chile. Santiago: Ediciones Nativa. ISBN 978-956-310-985-6
Boccara, Guillaume (2007). Los vencedores Historia del pueblo mapuche en la época colonial. San Pedro de Atacama/Santiago: Línea Editorial IIAM-UCN/Universidad de Chile. ISBN 978-956-287-261-4
Sánchez, Alfredo, y Roberto Morales (2004). Las regiones de Chile: espacio físico, humano y económico (4.ª edición). Santiago: Editorial Universitaria. ISBN 956-11-1658-8
Vial Correa, Gonzalo (1996). Historia de Chile (1891-1973). Santiago: Editorial Zig-Zag

Referències[editar | editar còdic]

↑ Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana. Anex III. Toponímia i gentilicis internacionals. Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat. Any 2015. ISBN 978-84-96068-63-6

Encina, Francisco A., y Leopoldo Castedo (1954). Resumen de la Historia de Chile. vol. 1 (4.ª edición). Santiago: Zig-Zag. p. 44
Enciclopedia temática de Chile, vol. 24. Santiago: Ercilla. 1988
Gobierno de Chile (ed.). «Nuestro País»
Villalobos, Sergio; Osvaldo Silva, Fernando Silva y Patricio Estelle (1974). Historia de Chile (5.ª edición). Santiago: Editorial Universitaria. pp. 148, 155-160

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chile.
«Chilé». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Països d'Amèrica

Amèrica del Nort: Canadà • Estats Units • Mèxic

Amèrica Central: Belize • Costa Rica • El Salvador • Guatemala • Hondures • Nicaragua • Panamà
Carip: Antigua i Barbuda • Bahames • Barbados • Cuba • Dominica • República Dominicana • Granada • Haití • Jamaica • Sant Cristòfol i Nevis • Sant Vicent i les Granadines • Santa Llúcia • Trinitat i Tobago
Amèrica del Sur: Argentina • Bolívia • Brasil • Chile • Colòmbia • Equador • Guyana • Paraguai • Perú • Surinam • Uruguai • Veneçuela

[1] Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana. Anex III. Toponímia i gentilicis internacionals. Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat. Any 2015. ISBN 978-84-96068-63-6

[1]

@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 | govern = [[República]] [[Democràcia|democràtica]] [[Presidencialisme|presidencialista]]
 | dirigents_títuls = [[President de Chile|Presidenta]]
-| dirigents_noms = [[Michelle Bachelet|Michelle Bachelet Jeria]]
+| dirigents_noms = [[Gabriel Boric Font]]
 | fundació = [[Independència de Chile|Independència]]
 | fundació_hites = &nbsp;• [[Primera Junta Nacional de Govern de Chile|Primera Junta]]<br />&nbsp;• [[Acta d'Independència de Chile|Declarada]]<br />&nbsp;• [[Guerres d'independència hispanoamericanes#Negociacions de pau i reconciliació|Reconeguda]]
@@ Llínea 49: / Llínea 49: @@
 | prefix_radiofònic = 3GA-3GZ, CAA-CEZ, XQA-XRZ
 | còdic_ISO = 152 / CHL / CL
-| membre_de = [[Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats|ACNUR]], [[Associació Internacional de Foment|AIF]], [[Associació Llatinoamericana d'Integració|ALADI]], [[Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic|APEC]], [[Banc interamericà de Desenroll|BID]], [[Banc Internacional de Reconstrucció i Foment|BIRD]], [[Banc de Pagos Internacionals|BPI]], [[Comunitat Andina|CA]], [[Conferència de desarmament|CD]], [[Corporació Financera Internacional|CFI]], [[Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mija Lluna Roja|CICR]], [[Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenroll|CNUCYD]], [[Comité Olímpic Internacional|COI]], [[Cort Permanent d'Arbitrage|CPA]], [[Cort Penal Internacional|CPI]], [[Confederació Sindical Internacional|CSI]], [[Organisació per a l'Agricultura i l'Alimentació|FAO]], [[Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mija Lluna Roja|FICR]], [[Fondo Internacional de Desenroll Agrícola|FIDA]], [[Fondo Monetari Internacional|FMI]], [[Federació Sindical Mundial|FSM]], [[Grup dels 15|G-15]], [[Grup dels 77|G-77]], [[Grup de Riu]], [[Inter-American Defense Board|IADB]], [[Internactional Chamber of Commerce|ICC]], [[International Mobile Satellite Organization|IMSO]], [[Interpol]], [[Internactional Telecommunications Satellite Organization|ITSO]], [[Mercosur]], [[Moviment de Paisos No Alineats|MPNA]], [[Organisació d'Aviació Civil Internacional|OACI]], [[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmics|OCDE]], [[Organisació dels Estats Americans|OEA]], [[Organisació Hidrogràfica Internacional|OHI]], [[Organisme Internacional d'Energia Atòmica|OIEA]], [[Organisació Internacional per a les Migracions|OIM]], [[Organisació Internacional per a la Normalisació|OIN]], [[Organisació Internacional del Treball|OIT]], [[Organisació Mundial d'Aduanes|OMA]], [[Organisació Mundial del Comerç|OMC]], [[Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions|OMGI]], [[Organisació Marítima Internacional|OMI]], [[Organisació Meteorològica Mundial|OMM]], [[Organisació Mundial de la Propietat Intelectual|OMPI]], [[Organisació Mundial de la Salut|OMS]], [[Organisació Mundial del Turisme|OMT]], [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]], [[Organisació de les Nacions Unides per al Desenroll Industrial|ONUDI]], [[OPANAL]], [[Organisació per a la Prohibició d'Armes Químiques|OPAQ]], [[European Union Association Agreement|PCA]], [[Sistema Econòmic Llatinoamericà i del Carib|SELA]], [[Sistema de la Integració Centroamericana|SICA]], [[Unió Interparlamentaria|UIP]], [[Unió Internacional de Telecomunicacions|UIT]], [[Unió de Nacions Suramericanes|Unasur]], [[Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura|Unesco]], [[Unió Llatina]], [[Unió Postal Universal|UPU]]; [[Associació d'Estats Iberoamericans per al Desenroll de les Biblioteques Nacionals d'Iberoamèrica|ABINIA]], [[Aliança del Pacífic]], [[Corporació Andina de Foment|CAF]], [[Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys|CELAC]], [[Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib|CEPAL]], [[Cim Iberomaricà|CIN]], [[Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar|CONVEMAR]], [[Federació Internacional de Fútbol Associació|FIFA]], [[Organisació d'Estats Iberomaericans|OEI]], [[Organisació Llatinoamericana d'Energia|OLADE]], [[Organisació de Televisió Iberoamericans|OTI]], [[Acort Estratègic Trans-Pacífic d'Associació Econòmica|P4]], [[Tractat Interamericà d'Assistència Recíproca|TIAR]]
+| membre_de = [[Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats|ACNUR]], [[Associació Internacional de Foment|AIF]], [[Associació Llatinoamericana d'Integració|ALADI]], [[Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic|APEC]], [[Banc interamericà de Desenroll|BID]], [[Banc Internacional de Reconstrucció i Foment|BIRD]], [[Banc de Pagos Internacionals|BPI]], [[Comunitat Andina|CA]], [[Conferència de desarmament|CD]], [[Corporació Financera Internacional|CFI]], [[Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mija Lluna Roja|CICR]], [[Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenroll|CNUCYD]], [[Comité Olímpic Internacional|COI]], [[Cort Permanent d'Arbitrage|CPA]], [[Cort Penal Internacional|CPI]], [[Confederació Sindical Internacional|CSI]], [[Organisació per a l'Agricultura i l'Alimentació|FAO]], [[Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mija Lluna Roja|FICR]], [[Fondo Internacional de Desenroll Agrícola|FIDA]], [[Fondo Monetari Internacional|FMI]], [[Federació Sindical Mundial|FSM]], [[Grup dels 15|G-15]], [[Grup dels 77|G-77]], [[Grup de Riu]], [[Inter-American Defense Board|IADB]], [[Internactional Chamber of Commerce|ICC]], [[International Mobile Satellite Organization|IMSO]], [[Interpol]], [[Internactional Telecommunications Satellite Organization|ITSO]], [[Mercosur]], [[Moviment de Paisos No Alineats|MPNA]], [[Organisació d'Aviació Civil Internacional|OACI]], [[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmics|OCDE]], [[Organisació dels Estats Americans|OEA]], [[Organisació Hidrogràfica Internacional|OHI]], [[Organisme Internacional d'Energia Atòmica|OIEA]], [[Organisació Internacional per a les Migracions|OIM]], [[Organisació Internacional per a la Normalisació|OIN]], [[Organisació Internacional del Treball|OIT]], [[Organisació Mundial d'Aduanes|OMA]], [[Organisació Mundial del Comerç|OMC]], [[Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions|OMGI]], [[Organisació Marítima Internacional|OMI]], [[Organisació Meteorològica Mundial|OMM]], [[Organisació Mundial de la Propietat Intelectual|OMPI]], [[Organisació Mundial de la Salut|OMS]], [[Organisació Mundial del Turisme|OMT]], [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]], [[Organisació de les Nacions Unides per al Desenroll Industrial|ONUDI]], [[OPANAL]], [[Organisació per a la Prohibició d'Armes Químiques|OPAQ]], [[European Union Association Agreement|PCA]], [[Sistema Econòmic Llatinoamericà i del Carip|SELA]], [[Sistema de la Integració Centroamericana|SICA]], [[Unió Interparlamentaria|UIP]], [[Unió Internacional de Telecomunicacions|UIT]], [[Unió de Nacions Suramericanes|Unasur]], [[Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura|Unesco]], [[Unió Llatina]], [[Unió Postal Universal|UPU]]; [[Associació d'Estats Iberoamericans per al Desenroll de les Biblioteques Nacionals d'Iberoamèrica|ABINIA]], [[Aliança del Pacífic]], [[Corporació Andina de Foment|CAF]], [[Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys|CELAC]], [[Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carip|CEPAL]], [[Cim Iberomaricà|CIN]], [[Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar|CONVEMAR]], [[Federació Internacional de Fútbol Associació|FIFA]], [[Organisació d'Estats Iberomaericans|OEI]], [[Organisació Llatinoamericana d'Energia|OLADE]], [[Organisació de Televisió Iberoamericans|OTI]], [[Acort Estratègic Trans-Pacífic d'Associació Econòmica|P4]], [[Tractat Interamericà d'Assistència Recíproca|TIAR]]
 | Ciutats importants:
 | División administrativa:
@@ Llínea 56: / Llínea 56: @@
 | matrícula_avió= CC
 }}
-'''Chile''', oficialment la '''República de Chile''' (''República de Chile'', en [[castellà]]), és un estat d'[[Amèrica del Sur]] que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'[[oceà Pacífic]] i els [[Andes]]. Llimita en el [[Perú]] al nort, [[Bolívia]] al nordest, l'[[Argentina]] a l'est, l'[[oceà Pacífic]] a l'oest i el [[passage de Drake]] al sur. És un dels dos països suramericans que no llimiten en [[Brasil]].
+'''Chile''',<ref>{{Països RACV}}</ref> oficialment la '''República de Chile''' (''República de Chile'', en [[castellà]]), és un estat d'[[Amèrica del Sur]] que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'[[oceà Pacífic]] i els [[Andes]]. Llimita en el [[Perú]] al nort, [[Bolívia]] al nordest, l'[[Argentina]] a l'est, l'[[oceà Pacífic]] a l'oest i el [[passage de Drake]] al sur. És un dels dos països suramericans que no llimiten en [[Brasil]].
 El territori chilé inclou ademés les illes pacífiques [[illes de Juan Fernández|Juan Fernández]], [[Illa Sala i Gómez|Sala i Gómez]], les [[illes Desventuradas]] i l'[[Illa de Pasqua]]. Ademés, reclama una porció de l'[[Antàrtida]]. La forma inusual de Chile, en 4.300 km de nort a sur, pero a soles una mija de 175 d'est a oest, l'ha donat una gran varietat de climes i ecosistemes, que inclouen el [[desert d'Atacama]] al nort, a les [[glaceres]] del sur. La seua capital és [[Santiago]].
-{{Amèrica}}
+== Bibliografia ==
+* Barrientos M., Fresia (2005). Pueblos originarios de Chile. Santiago: Ediciones Nativa. ISBN 978-956-310-985-6
+* Boccara, Guillaume (2007). Los vencedores Historia del pueblo mapuche en la época colonial. San Pedro de Atacama/Santiago: Línea Editorial IIAM-UCN/Universidad de Chile. ISBN 978-956-287-261-4
+* Sánchez, Alfredo, y Roberto Morales (2004). Las regiones de Chile: espacio físico, humano y económico (4.ª edición). Santiago: Editorial Universitaria. ISBN 956-11-1658-8
+* Vial Correa, Gonzalo (1996). Historia de Chile (1891-1973). Santiago: Editorial Zig-Zag
-{{Traduït de|ca|Xile}}
+== Referències ==
+{{Reflist}}
+* Encina, Francisco A., y Leopoldo Castedo (1954). Resumen de la Historia de Chile. vol. 1 (4.ª edición). Santiago: Zig-Zag. p. 44
+*  Enciclopedia temática de Chile, vol. 24. Santiago: Ercilla. 1988
+* Gobierno de Chile (ed.). «Nuestro País»
+* Villalobos, Sergio; Osvaldo Silva, Fernando Silva y Patricio Estelle (1974). Historia de Chile (5.ª edición). Santiago: Editorial Universitaria. pp. 148, 155-160
+== Enllaços externs ==
+{{commonscat|Chile}}
+{{DGLV|Chilé}}
+{{Països d'Amèrica}}
+[[Categoria:Chile]]
 [[Categoria:Països]]
 [[Categoria:Països d'Amèrica]]

Diferència entre les revisions de "Chile"

Última revisió del 12:40 25 set 2023

Bibliografia[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Menú de navegació

Buscar