Diferència entre les revisions de "Montevideo"
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Collage Landmarks of Montevideo.jpg| | + | [[Archiu:Collage Landmarks of Montevideo.jpg|thumb|250px|Vistes de Montevideo]] |
| − | '''Montevideo''' és la capital de la República Oriental d'[[ | + | '''Montevideo''' és la capital de la República Oriental d'[[Uruguai]] i del departament homònim. S'ubica en la zona sur del país, contant en costes sobre el [[Riu de la Plata]], a on s'ubiquen la baïa de Montevideo i el principal port de la regió. El cens de l'any [[2011]] registrà 1.319.108 habitants en el departament i 1.947.604 en l'àrea metropolitana, lo que l'ubica en el trigèsim lloc en [[Amèrica del Sur]]. |
| − | Ha segut calificada com la ciutat en millor calitat de vida d'Amèrica Llatina des de 2006, encara que esta és una senya qué contrasta en la realitat. Està catalogada com una ciutat global de categoria «beta». Es posiciona com la 51ª | + | Ha segut calificada com la ciutat en millor calitat de vida d'Amèrica Llatina des de l'any [[2006]], encara que esta és una senya qué contrasta en la realitat. Està catalogada com una ciutat global de categoria «beta». Es posiciona com la 51ª urbs de Llatinoamèrica i la 73ª del món. Fon l'octava ciutat més visitada d'Amèrica Llatina per estrangers en [[2013]]. En [[2015]], en l'àrea metropolitana el PIB era de [[US$]] 40.500 millons, i el [[PIB]] per càpita de US$ 24.400. És la novena en térmens de poder adquisitiu per habitant. |
Dividida en 8 municipis, és la capital més austral d'[[Amèrica]] i la tercera capital més austral del món, despuix de [[Wellington]] i [[Canberra]]. | Dividida en 8 municipis, és la capital més austral d'[[Amèrica]] i la tercera capital més austral del món, despuix de [[Wellington]] i [[Canberra]]. | ||
Cóm capital de la República, en ella s'alberguen les sèus del Poder Eixecutiu —la Presidència i els seus Ministeris—, de l'Assamblea General, i de la Suprema Cort de Justícia, aixina com també la residència oficial del president de la República. En el pla internacional acull la sèu del Mercat Comú del Sur ([[MERCOSUR]]) i de l'Associació Llatinoamericana d'Integració (ALADI). | Cóm capital de la República, en ella s'alberguen les sèus del Poder Eixecutiu —la Presidència i els seus Ministeris—, de l'Assamblea General, i de la Suprema Cort de Justícia, aixina com també la residència oficial del president de la República. En el pla internacional acull la sèu del Mercat Comú del Sur ([[MERCOSUR]]) i de l'Associació Llatinoamericana d'Integració (ALADI). | ||
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | Abans de la creació de la ciutat i de l'arribada dels [[Europa|europeus]], la zona es trobava habitada per chicotetes [[tribu (antropologia)|tribus nómades]] d'[[Pobles indígenes d'Amèrica|amerindis]], provablement en la seua majoria pels [[charrúa]]s. El primer habitant europeu de l'actual Montevideo fon el [[Gènova|genovés]] [[Jorge Burgues]].<ref>[http://200.40.120.164/08/08/24/predit_365682.asp La ''Paloma, la historia y el futuro'' - Diari El País - Montevideo - Uruguai] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110429050121/http://200.40.120.164/08/08/24/predit_365682.asp |date=2011-04-29 }} {{es}}</ref> | ||
| + | |||
| + | Entre els anys [[1680]] i [[1683]], per tal de desafiar la sobirania [[Espanya|espanyola]] de la regió, els [[colonisador]]s [[Portugal|portuguesos]] del [[Brasil]] establiren diversos assentaments en les costes del [[Riu de la Plata]], enfront de [[Buenos Aires]], com la [[Colonia del Sacramento|Nova Colonia do Sacramento]]. A pesar d'això, els espanyols no intentaren desallojar als portuguesos fins a l'any [[1723]], quan estos reforçaren les alçades que envoltaven la [[baia de Montevideo]]. Una expedició espanyola provinent de Buenos Aires i organisada pel governador espanyol en aquella ciutat, [[Bruno Mauricio de Zabala]], obligà als portuguesos a desallojar la zona, en la qual els espanyols, finalment, escomençaren a poblar la nova ciutat. El [[20 de decembre]] de [[1726]] es confeccionà un cens d'habitants i, finalment, el 24 de decembre es confeccionà un pla delineatori de la ciutat a la que es nomenà "San Felipe y Santiago de Montevideo", nom que posteriorment va ser abreviat. En l'any [[1828]], la ciutat fon designada com la capital d'Uruguay.<ref name="montevideanos">{{es}} [http://www.montevideanos.com/historia.htm Montevideanos.com: Història de la ciutat i de l'Uruguai] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20000830095731/http://www.montevideanos.com/historia.htm |date=2000-08-30 }}</ref> | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 17: | Llínea 22: | ||
[[Categoria:Capitals d'Amèrica]] | [[Categoria:Capitals d'Amèrica]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Uruguai]] |
Última revisió del 20:19 17 dec 2022
Montevideo és la capital de la República Oriental d'Uruguai i del departament homònim. S'ubica en la zona sur del país, contant en costes sobre el Riu de la Plata, a on s'ubiquen la baïa de Montevideo i el principal port de la regió. El cens de l'any 2011 registrà 1.319.108 habitants en el departament i 1.947.604 en l'àrea metropolitana, lo que l'ubica en el trigèsim lloc en Amèrica del Sur.
Ha segut calificada com la ciutat en millor calitat de vida d'Amèrica Llatina des de l'any 2006, encara que esta és una senya qué contrasta en la realitat. Està catalogada com una ciutat global de categoria «beta». Es posiciona com la 51ª urbs de Llatinoamèrica i la 73ª del món. Fon l'octava ciutat més visitada d'Amèrica Llatina per estrangers en 2013. En 2015, en l'àrea metropolitana el PIB era de US$ 40.500 millons, i el PIB per càpita de US$ 24.400. És la novena en térmens de poder adquisitiu per habitant.
Dividida en 8 municipis, és la capital més austral d'Amèrica i la tercera capital més austral del món, despuix de Wellington i Canberra.
Cóm capital de la República, en ella s'alberguen les sèus del Poder Eixecutiu —la Presidència i els seus Ministeris—, de l'Assamblea General, i de la Suprema Cort de Justícia, aixina com també la residència oficial del president de la República. En el pla internacional acull la sèu del Mercat Comú del Sur (MERCOSUR) i de l'Associació Llatinoamericana d'Integració (ALADI).
Història[editar | editar còdic]
Abans de la creació de la ciutat i de l'arribada dels europeus, la zona es trobava habitada per chicotetes tribus nómades d'amerindis, provablement en la seua majoria pels charrúas. El primer habitant europeu de l'actual Montevideo fon el genovés Jorge Burgues.[1]
Entre els anys 1680 i 1683, per tal de desafiar la sobirania espanyola de la regió, els colonisadors portuguesos del Brasil establiren diversos assentaments en les costes del Riu de la Plata, enfront de Buenos Aires, com la Nova Colonia do Sacramento. A pesar d'això, els espanyols no intentaren desallojar als portuguesos fins a l'any 1723, quan estos reforçaren les alçades que envoltaven la baia de Montevideo. Una expedició espanyola provinent de Buenos Aires i organisada pel governador espanyol en aquella ciutat, Bruno Mauricio de Zabala, obligà als portuguesos a desallojar la zona, en la qual els espanyols, finalment, escomençaren a poblar la nova ciutat. El 20 de decembre de 1726 es confeccionà un cens d'habitants i, finalment, el 24 de decembre es confeccionà un pla delineatori de la ciutat a la que es nomenà "San Felipe y Santiago de Montevideo", nom que posteriorment va ser abreviat. En l'any 1828, la ciutat fon designada com la capital d'Uruguay.[2]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ La Paloma, la historia y el futuro - Diari El País - Montevideo - Uruguai
- Archivat el 29 de abril de 2011 archivat en Wayback Machine. (espanyol)
- ↑ (espanyol) Montevideanos.com: Història de la ciutat i de l'Uruguai
- Archivat el 30 de agost de 2000 archivat en Wayback Machine.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Montevideo.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Amèrica del Nort: Ciutat de Mèxic • Ottawa • Washington D. C. Amèrica Central: Belmopan • Ciutat de Guatemala • Ciutat de Panamà • Managua • San José • San Salvador • Tegucigalpa | |