Agullent

Agullent
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	Vall d'Albaida
• Partit judicial:	Ontinyent
Ubicació:	38°49′29″N 0°32′40″O
• Altitut:	321 msnm
Superfície:	12,34 km2
Població:	2387 hab.
• Densitat:	193,43 hab./km²
Gentilici:	agullentí/na
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46890
Festes majors:	Pasqua i del 3 al 5 de setembre
Alcalde:	Jesús Pla Herrero BNV
Pàgina web:	Web Oficial d'Agullent

Agullent és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

Agullent és un poble valencià situat als peus de la serra de la que pren lo nom. El terme és ric en parages naturals gràcies, principalment, a la Serra d'Agullent, en eixemples destacats com són la Font Jordana, el Camí del Calvari, l'Ermiteta Vella de Sant Vicent Ferrer o l'actual Ermita, el Fornet de la Neu, la Font de la Maciana... Des de Valéncia, s'accedix ad esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la CV-40.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Agullent fita en les següents localitats: Albaida, Ayelo de Malferit, Benissoda, i Ontinyent, totes de la província de Valéncia i Agres i Alfafara de la província d'Alacant.

Història

El municipi conta en recialles de l'Eneolític (coveta del barranc de la Maciana) i de la civilisació ibera i romana (ceràmica i una moneda de cobre de l'Emperador Domiciano, datada entre el 51 i 96 d.C.). De la dominació musulmana és tenen noticies d'una torre defensiva, una alqueria àrap i una necròpolis d'época tardana. Estes terres foren conquistades en 1244 per Jaume I. L'història d'Agullent apareix vinculada a la Vila Real d'Ontinyent fins a l'any 1585 quan, gràcies al real privilegi de desmembració jurídica otorgat per Felip II naix com a poble autòcton i independent.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	n/d	n/d
1983 - 1987	n/d	n/d
1987 - 1991	n/d	n/d
1991 - 1995	n/d	n/d
1995 - 1999	n/d	n/d
1999 - 2003	Enrique Cerdá Bru	PPCV
2003 - 2007	Enrique Cerdá Bru	PPCV
2007 - 2011	Jesús Pla Herrero	BNV
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2017
2.084	2.137	2.196	2.205	2.204	2.223	2.289	2.352	2.234	2.387

Economia

La seua economia es basa, fonamentalment, en l'indústria textil, parafina i gèneros de punt. Els productes típics i tradicionals que se realisen generació darrere generació són: per una banda, l'elaboració dels embotits casers, i per atra, la fabricació de pilotes valencianes.

Monuments

Ajuntament

Iglésia de Sant Bertomeu

• Ermita de Sant Vicent Ferrer. (sigle XVIII). En el seu interior posseïx tres relíquies del sigle XV (la Llàntia, el Crist i la Post).

• Ajuntament. (antigament era un forn migeval).

• Iglésia de Sant Bertomeu (Sigles XV al XVIII) Té una decoració barroca valenciana d'estil churrigueresc, destacant el Retaule de l'Altar Major (sigle XVIII) i el Retaule de les Ànimes (sigle XV) de gran importància històrica.

• Convent de Sant Jacint. (del sigle XVI al XVIII) Destaquen sa iglésia, dependències, hort i el claustre renaixentistes en dos rellonges solars.

• Molí Fariner. (sigle XV). Construït damunt de les ruïnes de l'anterior molí del sigle XIV.

Festes

• Moros i Cristians . Coincidint en el primer fi de semana de pasqua s'inicien estes festes. Durant quatre dies els carrers s'omplin de comparses i filaes que escenifiquen la lluita entre l'eixercit moro i el cristià, i la conquista de la plaça per les tropes de Jaume I.

• Festes del milacre de Sant Vicent Ferrer . El dia 3 de setembre es celebra La Nit de les Fogueretes, és tracta d'una romeria nocturna que se realisa des de l'any 1600 i que commemora, segon la tradició, el milacre de la curació de la pesta protagonisada per Sant Vicent Ferrer. El 4 de setembre té lloc la tradicional dansa en la plaça Major. El 5 de setembre es celebra la missa i la processó en honor al Santíssim Crist de la Salut.

Gastronomia

Són típics els arrossos en moltes i diverses variants: l'arròs al forn, la paella, l’arròs en bledes o arròs d'hivern, l'olla en pilotes; també són típics la pericana (pipes i caraces en Alcoy), les coques de farina en aladrocs, embotits i dolços com rollets d'aiguardent i pastiços de moniato.

Fills ilustres

Ramón Haro, Emili Casanova Herrero

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Agullent de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Agullent.