Diferència entre les revisions de "Madrit"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
'''Madrit''' (''Madrid'' en [[Idioma castellà|castellà]]) és la capital d'[[Espanya]], de la [[Comunitat de Madrit]] i de la província homònima. També coneguda com “La Vila i Cort”, és la ciutat més gran i poblada del país, conseguint oficialment segons el cens del [[INE]] de l'any [[2018]], 3.223.334 habitants dins del seu municipi i 6.507.184 en la seua àrea metropolitana, sent per això la tercera àrea urbana més poblada de l'[[Unió Europea]]. | '''Madrit''' (''Madrid'' en [[Idioma castellà|castellà]]) és la capital d'[[Espanya]], de la [[Comunitat de Madrit]] i de la província homònima. També coneguda com “La Vila i Cort”, és la ciutat més gran i poblada del país, conseguint oficialment segons el cens del [[INE]] de l'any [[2018]], 3.223.334 habitants dins del seu municipi i 6.507.184 en la seua àrea metropolitana, sent per això la tercera àrea urbana més poblada de l'[[Unió Europea]]. | ||
| − | Com a capital de l'Estat, Madrit alberga les seus del Govern, [[Corts Generals]], ministeris, Institucions i Organismes associats, aixina com de la residència oficial dels reis d'[[Espanya]]. En el pla econòmic, Madrit és un important centre financer i industrial, seu del principal mercat de valors del país, de numeroses empreses nacionals i de diverses de les més grans corporacions del món. En [[2007]], Standard & Poor's va situar a Madrit en el tercer lloc de la classificació mundial de centres de negocis. | + | Com a capital de l'Estat, Madrit alberga les seus del Govern, [[Corts Generals]], ministeris, Institucions i Organismes associats, aixina com de la residència oficial dels reis d'[[Espanya]]. En el pla econòmic, Madrit és un important centre financer i industrial, seu del principal mercat de valors del país, de numeroses empreses nacionals i de diverses de les més grans corporacions del món. En l'any [[2007]], Standard & Poor's va situar a Madrit en el tercer lloc de la classificació mundial de centres de negocis. |
En el pla internacional, acull la seu mundial de l'[[Organisació Mundial del Turisme]] (OMT), la seu de la [[Secretaria General Iberoamericana]] (SEGIB), i la seu de l'[[Organisació d'Estats Iberoamericans per a l'Educació]], la [[Ciència i la Cultura]] (OEI).També alberga les principals institucions internacionals reguladores i difusores de l'[[idioma espanyol]]: la [[Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola]], la sèu de la ''Real Acadèmia Espanyola'' (RAE) i la sèu central de l'[[Institut Cervantes]]. Madrit organisa fires com [[FITUR]], [[Madrit Fusió]], [[ARC]], [[SIMO]], el [[Saló de l'Automòvil de Madrit]] i la [[Passarela Cibeles]]. És un influent centre cultural nacional i conta en museus de referència internacional entre els que destaquen el Museu del Prat, el Thysen-bornemisza i el Museu Reina Sofia. | En el pla internacional, acull la seu mundial de l'[[Organisació Mundial del Turisme]] (OMT), la seu de la [[Secretaria General Iberoamericana]] (SEGIB), i la seu de l'[[Organisació d'Estats Iberoamericans per a l'Educació]], la [[Ciència i la Cultura]] (OEI).També alberga les principals institucions internacionals reguladores i difusores de l'[[idioma espanyol]]: la [[Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola]], la sèu de la ''Real Acadèmia Espanyola'' (RAE) i la sèu central de l'[[Institut Cervantes]]. Madrit organisa fires com [[FITUR]], [[Madrit Fusió]], [[ARC]], [[SIMO]], el [[Saló de l'Automòvil de Madrit]] i la [[Passarela Cibeles]]. És un influent centre cultural nacional i conta en museus de referència internacional entre els que destaquen el Museu del Prat, el Thysen-bornemisza i el Museu Reina Sofia. | ||
| − | Naixcuda a partir de l'assentament fortificat hispanomusulmà de Mayrit o Magrit, conquistat per [[Alfons VI de Lleó i Castella]] en [[1083]], la vila fon designada en [[1561]] com a sèu de la cort de [[Felip II]], sent la primera capital permanent de la monarquia espanyola. Des de llavors, excepte un breu interval de temps entre [[1601]] i [[1606]] en el que la capitalitat va passar temporalment a [[Valladolit]], Madrit ha segut la capital d'[[Espanya]] i sèu del [[Govern d'Espanya]]. | + | Naixcuda a partir de l'assentament fortificat hispanomusulmà de Mayrit o Magrit, conquistat per [[Alfons VI de Lleó i Castella]] en [[1083]], la vila fon designada en l'any [[1561]] com a sèu de la cort de [[Felip II]], sent la primera capital permanent de la monarquia espanyola. Des de llavors, excepte un breu interval de temps entre els anys [[1601]] i [[1606]] en el que la capitalitat va passar temporalment a [[Valladolit]], Madrit ha segut la capital d'[[Espanya]] i sèu del [[Govern d'Espanya]]. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 11:09 17 jul 2022
| Madrit | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Comunitat de Madrit | |||
| • Província: | Província de Madrit | |||
| • Comarca: | {{{comarca}}} | |||
| • Partit judicial: | Partit judicial de Madrit | |||
| Ubicació: | 40°25′8″N 3°41′31″ | |||
| • Altitut: | 655 | |||
| Superfície: | 605,77 | |||
| Població: | 3.223.334 (INE 2018) | |||
| • Densitat: | 5337,88 | |||
| Gentilici: | Madrileny, madrilenya | |||
| Predomini llingüístic: | Llengua espanyola | |||
| Còdic postal: | 28001-28080 | |||
| Festes majors: | San Isidro | |||
| Alcalde: | José Luis Martínez-Almeida | |||
| Pàgina web: | madrid.es | |||
Madrit (Madrid en castellà) és la capital d'Espanya, de la Comunitat de Madrit i de la província homònima. També coneguda com “La Vila i Cort”, és la ciutat més gran i poblada del país, conseguint oficialment segons el cens del INE de l'any 2018, 3.223.334 habitants dins del seu municipi i 6.507.184 en la seua àrea metropolitana, sent per això la tercera àrea urbana més poblada de l'Unió Europea.
Com a capital de l'Estat, Madrit alberga les seus del Govern, Corts Generals, ministeris, Institucions i Organismes associats, aixina com de la residència oficial dels reis d'Espanya. En el pla econòmic, Madrit és un important centre financer i industrial, seu del principal mercat de valors del país, de numeroses empreses nacionals i de diverses de les més grans corporacions del món. En l'any 2007, Standard & Poor's va situar a Madrit en el tercer lloc de la classificació mundial de centres de negocis.
En el pla internacional, acull la seu mundial de l'Organisació Mundial del Turisme (OMT), la seu de la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB), i la seu de l'Organisació d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (OEI).També alberga les principals institucions internacionals reguladores i difusores de l'idioma espanyol: la Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, la sèu de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i la sèu central de l'Institut Cervantes. Madrit organisa fires com FITUR, Madrit Fusió, ARC, SIMO, el Saló de l'Automòvil de Madrit i la Passarela Cibeles. És un influent centre cultural nacional i conta en museus de referència internacional entre els que destaquen el Museu del Prat, el Thysen-bornemisza i el Museu Reina Sofia.
Naixcuda a partir de l'assentament fortificat hispanomusulmà de Mayrit o Magrit, conquistat per Alfons VI de Lleó i Castella en 1083, la vila fon designada en l'any 1561 com a sèu de la cort de Felip II, sent la primera capital permanent de la monarquia espanyola. Des de llavors, excepte un breu interval de temps entre els anys 1601 i 1606 en el que la capitalitat va passar temporalment a Valladolit, Madrit ha segut la capital d'Espanya i sèu del Govern d'Espanya.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Madrit.
| |
|---|---|
| Alacant · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas de Gran Canària · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora | |