Canvis

La preeminència castellana, que sobrevingué en posterioritat a la influència sobre la noblea gallega de la castellana a finals de l'Edat mija, portà en la pràctica el abandono d'esta llengua del àmbit públic (diglòsia). L'influència del castellà, aixina com el aillament (que en gran mida va contribuir a mantindre térmens que en portugués passaren a ser clasificats com arcaismes), provocà que el gallec anara distanciant-se del portugués, la llengua oficial del regne d ePortugal, que conegué ademés una important expansió ultramarina. En Galícia es coneix a esta época, que es prolonga dasta finals del [[sigle XIX]], com els ''séculos escuros'' (sigles oscurs).

La preeminència castellana, que sobrevingué en posterioritat a la influència sobre la noblea gallega de la castellana a finals de l'Edat mija, portà en la pràctica el abandono d'esta llengua del àmbit públic (diglòsia). L'influència del castellà, aixina com el aillament (que en gran mida va contribuir a mantindre térmens que en portugués passaren a ser clasificats com arcaismes), provocà que el gallec anara distanciant-se del portugués, la llengua oficial del regne d ePortugal, que conegué ademés una important expansió ultramarina. En Galícia es coneix a esta época, que es prolonga dasta finals del [[sigle XIX]], com els ''séculos escuros'' (sigles oscurs).

A finals del sigle XIX es produix un moviment lliterari conegut com Rexurdimiento, en el qual, gràcies a autors com Rosalía de Castro, Curros Enríquez, Valentín Lamas Carvajal o Eduardo Pondal, es convertix el gallec en llengua lliterària, encara que casi exclusivament utilisada en poesia. A començaments del [[sigle XX]] comença a ser utilisada en els mítins per els partits galleguistes. En [[1906]] es fundà la Real Acadèmia Gallega, institució encarregada de la protecció i difusió del idioma. En el Estatut d'Autonomia de [[1934]] el gallec és reconegut com a llengua cooficial, junt en el castellà. En tot i això, tras la [[Guerra Civil|guerra civil]] seguix un periodo de represió llingüística, que fa que durant els anys quaranta casi tota la lliteratura gallega s'escriga en exili. No obstant, durant els anys xixanta té loc un important canvi, i des de [[1978]] el gallec és reconegut com a oficial en Galícia per la Constitució Espanyola i pel Estaut d'Autonomia de [[1981]].

A finals del sigle XIX es produix un moviment lliterari conegut com Rexurdimiento, en el qual, gràcies a autors com Rosalía de Castro, Curros Enríquez, Valentín Lamas Carvajal o Eduardo Pondal, es convertix el gallec en llengua lliterària, encara que casi exclusivament utilisada en poesia. A començaments del [[sigle XX]] comença a ser utilisada en els mítins per els partits galleguistes. En [[1906]] es fundà la Real Acadèmia Gallega, institució encarregada de la protecció i difusió del idioma. En el Estatut d'Autonomia de [[1934]] el gallec és reconegut com a llengua cooficial, junt en el castellà. En tot i això, tras la [[Guerra Civil|guerra civil]] seguix un periodo de repressió llingüística, que fa que durant els anys quaranta casi tota la lliteratura gallega s'escriga en exili. No obstant, durant els anys xixanta té loc un important canvi, i des de [[1978]] el gallec és reconegut com a oficial en Galícia per la Constitució Espanyola i pel Estaut d'Autonomia de [[1981]].

Actualment, el us del gallec sobre el espanyol és majoritari en les àrees rurals, i es menor el seu us en les grans urbes, degut a la influència del castellà. Encara aixina, segons el més recent estudi sobre les costums idomàtiques de la població gallega, el gasta en torn a un huitanta percent de la població, i segons un cens de 1001, pot parlar gallec un 91,04% de la població. Si be és el idioma percentualment mé sparlat enre els propis de les nacionalitats històriques espanyoles, goja de manco reconeiximent social que, per eixemple, el català, que també ha patit polítiques centralistes represives durant el franquisme, segurament perque finals des de la Edat Mija sigué dientificat pels propis gallecs com la llengua dels llauradors i de les capes baixes de la societat. En la pràctica, gran part dels gallecparlants parlen una varietat poc cuidada del gallec, que introduix numerosos castellanismes lèxics, fonètics i prosòdics encara que manté construccions i una esència netament gallegues, si be en ambents urbans sol parlar-se una autèntica barreja de castellà i gallec nomenada tradicionalment castrapo.

Actualment, el us del gallec sobre el espanyol és majoritari en les àrees rurals, i es menor el seu us en les grans urbes, degut a la influència del castellà. Encara aixina, segons el més recent estudi sobre les costums idomàtiques de la població gallega, el gasta en torn a un huitanta percent de la població, i segons un cens de 1001, pot parlar gallec un 91,04% de la població. Si be és el idioma percentualment mé sparlat enre els propis de les nacionalitats històriques espanyoles, goja de manco reconeiximent social que, per eixemple, el català, que també ha patit polítiques centralistes represives durant el franquisme, segurament perque finals des de la Edat Mija sigué dientificat pels propis gallecs com la llengua dels llauradors i de les capes baixes de la societat. En la pràctica, gran part dels gallecparlants parlen una varietat poc cuidada del gallec, que introduix numerosos castellanismes lèxics, fonètics i prosòdics encara que manté construccions i una esència netament gallegues, si be en ambents urbans sol parlar-se una autèntica barreja de castellà i gallec nomenada tradicionalment castrapo.