Diferència entre les revisions de "Real Monasteri de la Santíssima Trinitat"
m (Text reemplaça - 'de un' a 'd'un') |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Se tracta d'una fundació medieval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del [[sigle XV]]. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]]. | Se tracta d'una fundació medieval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del [[sigle XV]]. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]]. | ||
| − | En [[1444]] fon construït damunt | + | En [[1444]] fon construït damunt del vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per les religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria ([[Maria de Castella]]), esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre d'un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra ''Vita Christi''. També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat. |
| − | El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça | + | El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça ''a la vora del riu''. |
| − | Actualment el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys despuix. Les mongetes clarises | + | Actualment, el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys despuix. Les mongetes clarises seguixen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríem trobar-se les despulles de [[Luis de Santangel|Lluís de Santàngel]] |
| − | Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador | + | Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador d'estil gòtic flamíger. En quan a visites, només és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses. |
| − | La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem destacar el fermós tondre | + | La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentiste de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]]. |
Revisió de 11:39 21 jun 2017
El Real Monasteri de la Santíssima Trinitat situat en el carrer Trinitat de la ciutat de Valéncia (Espanya) és un edifici que fon fundat en 1242 com a cenobi i hospital.
Se tracta d'una fundació medieval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del sigle XV. El nomenat Sigle d'Or Valencià.
En 1444 fon construït damunt del vell convent trinitari i el seu adjunt hospital de Sant Guillem de l'any 1256, fon ocupat per les religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria (Maria de Castella), esposa d'Alfons el Magnànim, que volia dispondre d'un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor Isabel de Villena, l'autora de la coneguda obra Vita Christi. També va estar lligat al convent el famós escritor Jaume Roig, que fon mege de la comunitat.
El Sigle d'Or valencià està estretament relacionat en est edifici, que s'alça a la vora del riu.
Actualment, el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys despuix. Les mongetes clarises seguixen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríem trobar-se les despulles de Lluís de Santàngel
Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador d'estil gòtic flamíger. En quan a visites, només és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses.
La porta principal és del sigle XV i està emparentada en les de la Llonja. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentiste de ceràmica, fet en Itàlia, conservant-se l'original custodiat en el Museu Nacional de Ceràmica.
Referències
- Web parlant del Monasteri
- Web de Diez Arnal parlant del Monasteri
- Artícul sobre el Monasteri de la Trinitat en la revista Rogle
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Real_Monasterio_de_la_Trinidad de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
