Xicago

Chicago (pronunciació en anglés: /ʃɪ'kagoʊ̯/) és la ciutat de major població del estat d'Illinois, Estats Units, i la tercera del país, despuix de Nova York i Los Àngeles.Ubicada a lo llarc de la costa suroest del llac Míchigan, és la sèu del comtat de CookPlantilla:Senyes cense i el núcleu principal del àrea metropolitana de Chicago, una conurbación integrada pels comtats perifèrics i que conta en una població de 9.5 millons d'habitants.

Toponímia

El nom de «Chicago» es deriva d'una traducció francesa de la paraula nativa americana shikaakwa, traduïda com a ‘ceba olorosa’ o ‘all selvat’, de la llengua miami-illinois. La primera menció coneguda al lloc de l'actual ciutat de Chicago com «Checagou», va anar en un llibre de memòries escrit per Robert de La Salle entorn a 1679.

Història

Fundació

Segons els relats dels exploradors espanyols, els indígenes d'Illinois (Potawatomis) varen ser els primers en reclamar un territori que varen cridar «Chicaugou», i que significa poderós, fort o gran, i que va ser utilisat per molts cacics de tribu per a significar que eren «grans» caps.

Els francesos Louis Jolliet i Jacques Marquette varen ser comissionats pel Govern francés en 1673 per a explorar el territori destinat a convertir-se en Chicago. El pare Marquette va retornar a la zona solament un any despuix per a establir una missió índia.

El primer colonizador europeu de Chicago, Jean Baptiste Point DuSable, va aplegar a la zona cap a 1780. Es va casar en una indígena potawatomi cridada Kittihawa i va tindre dos fills, Jean i Susanne. En 1779 va partir de Peoria i va explorar el nort fins a una zona anomenada Eschikagou, (Chicago) pels indígenes. DuSable, reconeixent el seu potencial, va decidir radicar-se en Chicago i va construir la primera vivenda permanent a les vores del riu. Va obrir un lloc comercial que es va convertir en el principal punt de suministrament per a comerciants i tramperos que anaven cap a l'oest. El lloc de Du Sabre va prosperar molt i ell es va fer prou ric. En 1796 va nàixer una neta, convertint-se en la primera occidental naixcuda en la regió.

En 1795, l'àrea va ser «cedida» pels natius a EE. UU. pel Tractat de Greenville per al seu us.

Encara que Chicago va sofrir una série de problemes, incloent la massacre de Fort Dearborn per una tribu de natius hostils i la guerra de 1812 entre Estats Units i Gran Bretanya, va conseguir mantindre les seues possessions territorials i expandir els seus llímits. El 12 d'agost de 1833 va ser fundada oficialment la ciutat de Chicago, quan posseïa una població inferior a doscents habitants.

Desenroll

En el desenroll del ferrocarril i el canal d'Illinois i Míchigan (en 1848 es construïxen els canals Illinois i Míchigan, interconectando els Grans Lagos en el riu Mississipi), Chicago es va fer el líder en les indústries ganadera, de borumballes de fusta, de llenya i de blat. Es va córrer la veu de que la ciutat estava plena d'oportunitats, i para mediats de la década de 1850, aplegaven fins a cent mil immigrants anuals a la ciutat, buscant terra i treball.

En 1860, Chicago va acollir la Convenció Nacional Republicana que va nomenar a Abraham Lincoln com a candidat presidencial. Un any despuix, durant el seu mandat, va començar la Guerra Civil. El Chicago de la posguerra va ser imparable. Va créixer la població, es varen duplicar els enviaments de cereal i els comerciants varen prosperar.

El 10 d'octubre de 1871, el Gran Incendi de Chicago va destruir la major part de la zona central de la ciutat. Va començar en el districte maderero de la zona oest de la ciutat. El fòc va destruir casi 6.5 km de la ciutat, es va dur a lo manco doscentes cinquanta vides i va deixar a cent mil residents sense llar. Es varen destruir més de 17 000 edificis i les propietats danyades es varen estimar en doscents millons de dólars de l'época. El reporter Michael Ahern, del Chicago Tribune, va afirmar que la vaca de Mrs. O'Leary va colpejar una llàntia de queroseno que va iniciar l'incendi. Més de vint anys despuix, en 1893, este reporter va confessar haver-se inventat l'història; pero encara hui eixa invenció subsistix en l'imaginari colectiu i molts creuen que eixa va ser la causa de l'incendi. En realitat, la causa és encara desconeguda.

Despuix de l'incendi, va sorgir una Chicago més gran. Arquitectes de fama internacional varen vindre a la ciutat per a la seua reconstrucció. En pocs anys, Chicago va resorgir i va ser elegida per a acollir la Exposició Mundial Colombina de 1893 per a dos millons i mig de visitants.

La tumult de Haymarket va ser un fet històric que va tindre lloc en Haymarket Square el 4 de maig de 1886. Va culminar una série de protestes que des de l'1 de maig s'havien produït en respal als obrers en folga, per a reivindicar la jornada laboral de huit hores. Durant una manifestació pacífica, una persona desconeguda va llançar una bomba a la policia que intentava dissoldre l'acte de forma violenta. Açò va desembocar en un juí, anys despuix calificat d'illegítim i deliberadament malintencionat, cap a huit treballadors anarquistes i anarcocomunistas. Cinc varen ser condenats a mort (un es va suïcidar abans de ser eixecutat) i tres varen ser reclosos. El moviment obrer els va denominar Màrtirs de Chicago.

Chicago en els sigles XX i XXI

L'aprovació de la Dihuitena Esmena a la Constitució dels Estats Units va illegalisar la producció i venda de begudes alcohòliques. Va donar lloc al periodo de la llei seca, entre 1919 i 1933, durant el qual varen prosperar els gángsters en la ciutat. Destaquen Al Capone, Dion O'Banion, Bugs Moren i Tony Accardo. En 1929, Chicago va ser l'escenari de la matança de Sant Valentí, quan Al Capone va enviar als seus hòmens a assessinar a membres de la banda rival de Bugs Moren.

En la finalitat de celebrar el centenari de la ciutat, en 1933 i 1934 es va organisar una Fira mundial coneguda com «Un sigle de progrés», culminant uns esforços iniciats en giner de 1928. L'exposició es va idear com un testimoni dels guanys científics i industrials del sigle transcorregut des de la fundació de la ciutat. El recint de la fira, de cent dotze hectàrees, es va ubicar a la vora del llac Míchigan, al sur de Navy Pier (Moll de l'Armada), i contava en dos estanys artificials.

La fira es va inaugurar el 27 de maig de 1933, en l'encés de les llums per mig dels rajos de l'estrela Arturo. Els rajos es varen captar en cèlules fotoeléctricas en distints observatoris astronòmics i després es varen transformar en energia elèctrica que es va transmetre a Chicago. La fira va ser un èxit sense precedents i es va prolongar fins a 1934, temps durant el que va rebre més de quarantahuit millons de visitants.

Com moltes atres ciutats dels Estats Units, Chicago està confrontada a la fallida del seu sistema de jubilacions.

L'àrea de Chicago va ser una de les ciutats més durament afectades per la Ona de fredor en Amèrica del Nort, fent baixar les temperatures fins a -30 °C en sensació tèrmica que va aplegar fins als -46 °C.

Llei i govern

Chicago és la sèu del comtat de Cook. El Govern de la ciutat de Chicago es dividix en una branca eixecutiva i una atra llegislativa.

L'Ajuntament és la branca llegislativa i està formada per cinquanta regidors, un elegit de cada barri de la ciutat. El alcalde designa als comissionats i atres funcionaris que supervisen els distints departaments. Ademés de l'alcalde, atres dos funcionaris de tota la ciutat de Chicago elegits són el secretari i el tesorer. El consell promulga les ordenances locals i aprova el presupost de la ciutat. Les prioritats del Govern i les activitats s'establixen en una ordenança de presupost adoptat per lo general cada més de novembre. El consell pren acció oficial a través de l'aprovació d'ordenances i resolucions.

Tant les causes civils com les penals es dirimixen o be en el Tribunal de Circuit del Comtat de Cook de l'Estat d'Illinois per al sistema judicial, o be en el Districte Nort d'Illinois, en el sistema federal. En el primer cas, el Ministeri Públic és el procurador de l'Estat d'Illinois; en el segon, el fiscal dels Estats Units. L'alcalde de Chicago és el cap del Eixecutiu, elegit per eleccions generals per un periodo de quatre anys, sense llímit de determini.

Durant gran part de l'última mitat de el XIX, la política de Chicago va ser dominada per una organisació del Partit Demòcrata en creiximent. Durant els anys 1880 i 1890, Chicago va tindre una poderosa tradició radical en gran organisació anarquista, socialista i sindicaliste. Durant gran part de el XX, Chicago ha segut un dels bastions demòcrates en els Estats Units. Inclús abans d'això, no era inusitado que un candidat presidencial republicà guanyara cómodament en el sur d'Illinois, solament per a perdre tot l'estat pels grans màrgens collits pels demócrates en Chicago. Els ciutadans de Chicago no han elegit un alcalde republicà des de 1927, quan William Thompson va ser elegit per al càrrec. La força del partit en la ciutat és en part una conseqüència de la política de l'estat d'Illinois, a on els republicans han aplegat a representar els interessos rurals i agrícoles, mentres que els demócrates recolzen les qüestions urbanes, com la finançació d'escoles públiques de Chicago. Chicago conté menys del 25 % de la població del estat, pero huit dels dèneu representants d'Estats Units tenen part de Chicago en les seues districtes.

Corrupció política

A partir de la década de 1870, es va instaurar un sistema de corrupció i de clientelismo electoral que mai va aplegar a desaparéixer. A partir de 1873, l'empresari Michael Cassius McDonald va fer que la policia fera la vista grossa davant els locals de joc i els bordells. A canvi, els polítics s'asseguraven els vots dels clients, que tenien dret a menjars gratuïts i llocs de treball en l'Ajuntament. Per últim, els delinqüents i les prostitutes es beneficien d'un sistema d'assistència jurídica i pagament de fiances. Fins a la seua mort en 1907, Michael Cassius McDonald va eixercir aixina una considerable influència política en Chicago. Durant l'época de la prohibició, l'alcalde William Hale Thompson va ser considerat un dels alcaldes menys ètics de l'història d'Estats Units, principalment per la seua amiguismo i la seua oberta aliança en els gánsteres de la ciutat, inclós Al Capone.

En els anys xixanta, encara hi havia 35 000 llocs de treball de patronat, distribuïts pel govern de la ciutat a canvi de llealtat política, comprant uns doscents mil vots. No obstant, en 1969 el Tribunal Suprem va acabar per prohibir l'acomiadament d'empleats per no recolzar a un candidat predefinit, i el número de llocs de treball «politisats» va disminuir considerablement.

Les impugnacions de l'impost sobre bens immobles per part dels contractistes també són molt comuns. Es paguen soborns als polítics a través dels seus bufets d'advocats. Des de mediats dels anys setanta, mil huitcentes persones han segut condenades per corrupció en l'àrea de Chicago. Es calcula que la corrupció li costa a la ciutat casi cinccents millons de dólars anuals. Des de la década de 1970, quatre governadors de l'estat d'Illinois han segut condenats per soborn, sent l'últim el demócrata Rod Blagojevich, que va ser condenat a catorze anys de presó per intentar vendre al millor postor l'escan del Senat que va deixar vacant Barack Obama despuix de la seua elecció com a president.

Barris de Chicago

Artícul principal → Anexe:Àrees comunitàries de Chicago.

La ciutat de Chicago està dividida en setenta y siete barris o àrees comunitàries. La designació àrea comunitària és més útil com una curiositat històrica, ya que es consideren més duradores que els noms dels barris, ya que estos poden canviar en el temps per la renovació urbana, la elitización i a la constant absorció de la població immigrant.

Rascacels de Chicago

Artícul principal → Anexe:Rascacels en Chicago.

Es considera esta ciutat com l'orige dels rascacels ya que en esta es varen obrar importants construccions i alvanços en els camps de la construcció, arquitectura i ingenieria de rascacels aixina com el primer rascacels de l'història, el Home Insurance Building dissenyat per William Li Baron Jenney. Actualment l'edifici més alt és el Willis Tower (abans cridat Sears Tower), pero en els anys 1920 ho va anar el Wrigley Building, la torre del qual va ser dissenyada a partir de la Giralda de Sevilla. Existixen més de mil cent edificis alts, alguns d'ells són hui en dia importants centres d'atracció per a la ciutat.

Geografia

Chicago es troba ubicada en les coordenades 41°50′15″N 87°40′55″O</noinclude>. Segons la Oficina del Cens dels Estats Units, Chicago té una superfície total de 606.35 km², de la qual 589.57 km² corresponen a terra ferma i 16.78 km² (2.77 %) és aigua.Plantilla:Senyes cense

Clima

El clima en Chicago es definix com clima continental i per tant és molt variat, ya que en estiu es poden registrar temperatures màximes entre 25 i 35 °C, i mínimes des de 10 fins a 15 °C. En hivern les temperatures màximes comprenen des dels 15 fins als 0 °C i les mínimes des dels −25 fins als −10 °C. El llac solament atempera el clima lleument. Les precipitacions màximes es concentren en els mesos de primavera i estiu, sent agost el més més humit en general; encara que les precipitacions estan repartides a lo llarc de tot l'any. Les nevades o ventisques són freqüents durant finals de l'autumne, i l'hivern i poden ser molt intenses, en trobar-se en ple subcontinent nortamericà, i prop de les terres de Canadà.

Per lo pla de la zona, s'ha de guardar l'aigua de pluja en cisternes que funcionen com a depòsits subterràneus de forma temporal, en un sistema conegut com TARP (Tunnel and Reservoir Program) que conta en 168 km de túnels, a una profunditat d'entre noranta i cent metros, en un diàmetro d'entre tres i onze metros, en capacitat per a 1 hm³ cada u.

Demografia

Segons el cens de 2020, hi havia 2 746 388 persones residint en Chicago. La densitat de població era de Plantilla:Densitat de població hab./km². Dels 2 746 388 habitants, Chicago estava compost pel 54.99 % blancs, el 32.93 % eren afroestadounidenses, el 13.37 % eren d'atres races. Del total de la població el 18.89 % eren hispàs o llatinoamericans.Plantilla:Senyes cense

Chicago és la segona ciutat del món en major número d'habitants d'orige polac, solament superada per Varsòvia.^{cita requerida}

Delinqüència

L'índex de criminalitat en Chicago és molt més alt que el promig nacional. En 2017 es varen reportar 118 805 delictes. Un 1.55 % menys que l'any anterior, pero més alt que Nova York i Los Àngeles junts. Generalment la ciutat és coneguda per la seua desigualtat social i la seua alta taxa d'homicidis.

Transport

Chicago Transit Authority (CTA per les seues sigles en anglés) és l'operadora del segon sistema de transport públic més gran dels Estats Units (despuix del Metropolitan Transportation Authority de Nova York) i cobrix la ciutat de Chicago i quaranta zones residencials perifèriques. La CTA opera autobusos i el Chicago «EL», un sistema de transport ràpit de trens que presten servici en l'àrea metropolitana les vintiquatre hores del dia.

Chicago ha segut reconeguda a lo llarc dels anys com una ciutat pro bicicleta, i en més de 160 km de ciclovías, Chicago és el paraís dels ciclistes. El programa per a bicicletes del Departament de Transport de Chicago, ha instalat recentment dèu mil portabicicletas i 266 km de noves rutes per a bicicletes. Les bicicletes són permeses en tots els autobusos, llevat en les hores punta del matí i la vesprada en els dies faeners.

En el XX, Chicago va obtindre la denominació de núcleu del transport de la nació despuix de la construcció de tres aeroports: Aeroport Internacional O'Hare, Aeroport Internacional Midway i Meigs Field.

En el XXI, Chicago treballa per a mantindre el seu estat de núcleu del transport en l'ampliació del Aeroport Internacional O'Hare. Adicionalment, un nou aeroport ha segut propost para Peotone, Illinois, i la ciutat està treballant per a ampliar els seus llaços en el Aeroport Internacional Gary/Chicago en Gary, Indiana.

Cultura

Museus i galeries d'art

En 1998, la ciutat de Chicago va inaugurar oficialment el Museum Campus Chicago, un parc de 10 acres front al llac i que reunix als tres principals museus de la ciutat: el Field Museum of Natural History, el Shedd Aquarium i el Planetari Adler. Museum Campus Chicago va ser construït en la secció sur del Grant Park. Alguns dels museus i galeries d'art més importants són:

• Art Institute of Chicago
• Chicago Cultural Center
• Field Museum of Natural History
• Museu d'Art Contemporàneu de Chicago
• Oriental Institute
• Shedd Aquarium
• Museu de Ciència i Indústria (Chicago)
• Planetari Adler
• Navy Pier

Música

Chicago ha fet significatius aportes a la cultura popular. En el camp de la música, Chicago és coneguda pels Chicago blues, Chicago soul, jazz i la seua música góspel. És coneguda ademés com el breçol del house, l'història de la qual està relacionada en el desenroll i adopció de la música tecno-electrònica de Detroit. L'escena hip-hop en Chicago, és molt influent, de la qual els seus majors exponents són artistes com Kanye West i Common.

Chicago ademés presenta la Orquesta Simfònica de Chicago, rivals directes del seu equivalent de Nova York. La companyia d'òpera de la ciutat és la Òpera Lírica de Chicago.

En 1967 naix la banda The Big Thing, sent esta la primera en incorporar metals (tals com trompeta i trombón) dins del gènero del roc.^{cita requerida} En 1969 llancen el seu primer àlbum, ara baix el nom de Chicago Transit Authority, el qual canvien simplement a Chicago a finals del mateix any. Chicago en la seua àmplia trayectòria (poc més de trentacinc anys) ha collit innumerables èxits com «Saturday in the park», «If you leave em now», «Hard to say I'm sorry», «You're the inspiration», entre uns atres.

La cantant de soul Minnie Riperton és provinent de Chicago. Una atra cantant ciutadana de Chicago és Anastacia, en estil musical soul roc. També en clubs de la ciutat varen escomençar grups com The Jackson Five que, encara que provinents de la veïna Indiana, varen collir els seus primers èxits en la Ciutat del Vent. Entre els grups més destacats de l'escena alternativa dels anys 1980 es troben Naked Raygun i Big Black que varen ser de les primeres bandes en fusionar el sò de teclats donant per tant el germen del roc industrial. També és originari la banda Ministry tant en la seua fase synthpop i tornant-se a partir del seu àlbum Twitch un sò més dens. Els sagells Touch and Go i Wax trax són de procedència de la ciutat.

Un dels grups musicals més influents de mitan dels anys 1990 en la música alternativa va ser The Smashing Pumpkins, provinent de Chicago, que junte OK Go, són els grups que toquen roc-alternative.

Una atra de les bandes que han posat en alt el nom de Chicago és Madina Lake, que han desenrollat un gran talent en tot aspecte musical i com a sers humans. Un eixemple és Matthew Leone el baixiste, que el 29 de juny de 2010 va intentar salvar a una dòna mentres esta era atacada pel seu propi marit, i com a conseqüència d'açò, va rebre forts colps que varen estar a punt de fer-li perdre la vida. Gràcies a això, va ser considerat el 'Héroe de l'Any' per la revista Kerrang!.

En Chicago naix ademés lo que hui coneixem com música House, el nom prové del club The Warehouse, a on va aparéixer, totes les variants actuals del House vénen de la branca del House primitiu del Chicago House.

Disturbed és una banda de metal alternatiu formada en 1996 en Chicago, Illinois, quan Donen Donegan, Steve «Fuzz» Kmak i Mike Wengren es varen unir al vocaliste David Draiman. Draiman va sugerir el nom de la banda. Disturbed mostra fortes influències del heavy metal dels noranta incorporant sols i riffs de guitarra més tècnics.

També són d'esta ciutat el grup Rise Against, ya que en els noranta era molt fort l'ambient punk en esta zona de EE. UU.

Eddie Vedder, cantant de la banda Pearl Jam, és natiu d'Evanston, suburbi situat al Nort de Chicago.

El raper Kanye West és oriunt de Chicago, est ha demostrat múltiples voltes el seu carinyo per la ciutat, a la qual li va dedicar la cançó Homecoming.

Són numerosos els artistes que han trobat en Chicago la seua font d'inspiració, des d'Ernest Hemingway, naixcut en Oak Park, fins a Bob Fosse, qui va nàixer i es crie en la ciutat, i autor del musical Chicago.

Educació

Educació primària i secundària

Escoles Públiques de Chicago (Chicago Public Schools, CPS) és l'autoritat que controla al voltant de siscentes escoles públiques elementals i secundàries en Chicago. Actualment és la tercera autoritat més gran dels Estats Units, en més de quatrecents mil estudiants inscrits. És dirigida per Arne Duncan. La CPS inclou ademés a cert número d'escoles d'admissió selectiva, algunes de les millors del país. Whitney Young Magnet High School (guanyadors consecutius de United States Academic Decathlon), Walter Payton College Prep i Northside College Preparatory High School són algunes de les seues escoles destacades.

Educació superior

En Chicago es troben vàries universitatés:

• Universitat de Chicago.
• Universitat de Northwestern.
• Institut de Tecnologia d'Illinois.
• Universitat DePaul.

• Universitat Loyola Chicago.
• Universitat d'Illinois Chicago.

Ademés de diversos coleges comuntarios.

Salut

L'epicentre del sistema de salut és el Illinois Medical District, que inclou la Rush University Medical Center, el centre mèdic de la Universitat d'Illinois, el Cook County Hospital, la Associació Mèdica Nortamericana, la Associació Nortamericana d'Hospitals, la Associació Dental Nortamericana i la Colege Nortamericà de Cirugians. La Universitat d'Illinois posseïx una de les majors escoles de medicina dels Estats Units. Chicago és ademés, la sèu de numeroses escoles mèdiques de reconeiximent nacional, entre les que es conten l'escola de medicina de la University of Illinois, el Rush Medical College, el Chicago Medical School, la University of Chicago, la Loyola University Chicago i la Northwestern University. La Associació Osteopática Nortamericana es troba en Chicago.

Deport

Chicago Bulls és un dels equips de bàsquet més coneguts del món. En ell han jugat a lo llarc dels anys alguns dels íconos d'este deport, sent potser el més emblemàtic entre ells Michael Jordan.

La ciutat conta en dos equips de les Grans Lligues de Béisbol. Els Chicago Cubs juguen en la Lliga Nacional des de 1876 i els Chicago White Sox juguen en la Lliga Americana des de 1901.

Els Chicago Bears de fútbol americà varen guanyar nou voltes el campeonat de la National Football League des del seu debut en 1920. Els Chicago Blackhawks competixen en la National Hockey League des de 1926, a on han guanyat sis voltes la Copa Stanley. El Chicago Fire és l'equip de fútbol que juga en la Major League Soccer des de 1998.

Chicago va ser ciutat candidata a l'organisació dels Jocs Olímpics de 2016. Va ser eliminada de la candidatura en la primera ronda de votacions del dia 2 d'octubre de 2009.

El lluitador de la WWE CM Punk és originari d'esta ciutat.

Equip	Deport	Lliga	Estadi
Chicago Bears	Fútbol Americà	National Football League	Soldier Field
Chicago Blackhawks	Hockey sobre gèl	National Hockey League	United Center
Chicago Bulls	Bàsquet	National Basketball Association	United Center
Chicago Cubs	Béisbol	Grans Lligues de Béisbol: National League	Wrigley Field
Chicago Fire	Fútbol	Major League Soccer	Toyota Park
Chicago White Sox	Béisbol	Grans Lligues de Béisbol: American League	Guaranteed Rate Field

Galeria

• 
  Chicago Skyline
• 
• 
  Guaranteed Rate Field
• 
  Torre Willis
• 

Bibliografia

• City of Chicago
• The Encyclopedia of Chicago ISBN 0-226-31015-9
• The Encyclopedia of Chicago, versió en llínea.
• City of the Century: The Epic of Chicago and the Making of America per Donald L. Miller ISBN 0-684-80194-9
• Andreas, Alfred T. (1884). History of Chicago.

Enllaços externs

• City of Chicago, sitie web oficial en anglés.
• Convention & Visitors Bureau
• Chicago Tourism Information [4] archivat en Wayback Machine.
• Chicagoland Chamber of Commerce
• Chicago alberga una sèu del Institut Cervantes
• Guia de Chicago en espanyol