Vivenda en l'Antiga Roma

Esquema d'una domus.

Les vivendes de l'antiga Roma tenien tres modalitats principals: domus i insulae com vivendas urbanes (rica i modesta, respectivament) i villae en el camp. Les casae o vivendes primitives, i posteriorment les més humils, d'esclaus i classes baixes, construïdes en mijos molt precaris, s'han conservat en major dificultat.

Un catàlec de el IV estimava que en Roma havien 1790 domus i 46602 insulae.

Evolució històrica

Els llatins de l'Itàlia prerromana vivien en casae: cabanyes redones o elíptiques, coronades per un sostre cònic de palla. Tenien portas quadrades i finestres en una o dos fulls. Es disponien sobre una base que les aïllava de l'humitat. Aixina seria la casa Romuli o tugurium Romuli (la primitiva cabanya de Rómulo, que durant sigles es va venerar en el Palatino) i les demés vivendes del primer assentament de Roma.

Ruïnes d'una ínsula del Capitolio romà.

Baixe l'influència dels etruscs, estes cases es varen convertir en rectangulars i, per a albergar a tota la família, formaven un recint entorn a un pati central que donava a un jardí (hortus), també inclós en el recint. Al fondo del pati central, es trobava el tablinum, originalment el habitació a on dormia el pare de família. En esta sala també se situava el chicotet santuari (lararium) dedicat als Lares i Penates, moltes voltes situat en una caseta en la paret. Podria haver atres dependències (cubicula) que s'usaren com a dormitori per a atres membres de la família.

Esta forma a penes evolucionaria per a aplegar a convertir-se en una vila rústica (pars rustica).

Les vivendes de l'Antiga Roma varen permetre acomodar a tots els estatus de la societat romana que, sobretot, durant l'Imperi romà, es va convertir en una societat molt jerarquizada.

En Roma, per l'escassea de sol, el pati central es va reduir al atrium. Les vivendes es varen diferenciar socialment: les insulae (blocs de pisos) per als pobres; per als rics, les domus, que derivarien en palaus urbans o villae fora de les ciutats.

Mobiliari i decoració

Vore també: Història del moble

Representació d'una villae en un mosaic de Tabarka.

El mobiliari de les cases romanes era molt escuet i funcional. Les llits servien als romans, ademés de per a dormir i tindre relacions sexuals, per a menjar recostados i per a acomodar-se en qualsevol circumstància, com els actuals sofàs. Per a l'allumenat de les cases s'utilisaven antorchas, vés-les i lucernas (llànties d'oli). Les habitacions es calfaven per mig d'estufes de bronze o braseros fixos (en algunes vivendes riques va haver hipocaustos, una forma de calfar el sol que es va usar sobretot en les termas i que és el precedent de les "glòries" de l'arquitectura rural espanyola). El sol de les vivendes riques se solia cobrir en mosaics, que, en cas de tindre temes figuratius, podien fer referència a la finalitat de l'habitació a on es trobaven. Les parets solien estar decorades en pintures i cortinajes.

Vore també

• Arquitectura de l'Antiga Roma
• Ciutat romana
• Costums de l'Antiga Roma
• La casa grega

Bibliografia

Primària

Els llibres són citats en números romans i capítuls i paràgrafs en números aràbics. Entre paréntesis es varen usar els llinages dels editors o traductors de les edicions usades per a indicar les pàgines.

• Anònim. ___protected_title_0___. Vore en: Jordan (1871). «Notitia Urbis Regionum XIV», Topographie der Stadt Rom in Alterthum (en llatí), Berlín: Weidmannsche Buchhandlung, pp. 539-574. Vore traduït l'anglés per Roger Pearse en ___protected_title_1___.
• Dion Casio. Història romana. Vore en:
  • Cary, Earnest (1917a). donar/48*.html Cassius Va donar: Roman History (en en), Cambridge: Harvard University Press.
  • Cary, Earnest (1917b). donar/54*.html Cassius Va donar: Roman History (en en), Cambridge: Harvard University Press.
• Dionisio de Halicarnaso. ___protected_title_3___. Vore en: Cary, Earnest (1937). Dionysius of Halicarnassus: Roman Antiquities (en en), Cambridge: Harvard University Press.
• Plutarco. ___protected_title_4___. Part de ___protected_title_5___. Vore en: Perrin, Bernadotte (1914). The Parallel Lives by Plutarch (en en), Cambridge: Harvard University Press.
• Vitruvio. Els dèu llibres d'arquitectura. Vore en: Morgan (1914). Vitruvius: the tingues books on architecture (en en), Cambridge: Harvard university Press.

Moderna

• (2000).Anals de prehistòria i arqueologia.(16)

53-85.