Visió beatífica
La visió beatífica (del llatí beatus ‘feliç’) és, dins de la concepció doctrinal de la mística cristiana, un privilegi diví que consistix en el coneiximent immediat de Deu. Este privilegi ho tenen els àngelés i les ànimes dels justs. Segons es creu Jesús va conservar la visió beatífica durant la seua estància en la Terra.
Està en directa relació en la creència en la Theosis tant en l'Iglésia catòlica com en les Ortodox.
Segons la teologia catòlica, els justs en el Cel o Paraís gojaran el poder vore a Deu. La visió de l'essència divina i la fruició d'ella suprimix en ells els actes de Fe i Esperanza, i continuarà fins a l'Eternitat.
El papa Juan XXII va generar gran controvèrsia en afirmar que els justs no tindrien la visió beatífica fins al dia del Juí Final. El seu successor, Benedicto XII, va promulgar en 1336 la bula Benedictus Deus en la que va fixar oficialment la doctrina catòlica sobre la visió beatífica, segons la qual els fallits en gràcia de Deu gogen de la seua visió fins al Juí Final.
La noció de visió fa recalcament en el component intelectual de la salvació, encara que comprén tota l'experiència humana d'alegria, felicitat que prové de vore Deu finalment cara a cara i no imperfectament a través de la fe.[1][2][3]
Està relacionat en la creència de la Catòlica i de l'Ortodòxia bizantina en la teosis,[4][5] la noció ___protected_title_4___ de la perfecció cristiana,[6] i es veu en la majoria de les denominacions eclesiàstiques, si no en totes, com la recompensa per als cristians en l'atra vida.[7]
Història
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
En el cristianisme, la Bíblia afirma que Deu habita en llum inaccessible, a qui ningú ha vist ni pot vore (1 Timoteo 6:16), pero quan Deu se nos revele en el cel ho vorem llavors cara cara (1 Corintios 13:12).[8] Este concepte ha segut denominat "visió beatífica de Deu" pels teòlecs de l'Iglésia catòlica i posteriorment per vàries denominacions protestants, entre elles l'Iglésia luterana i l'Iglésia metodista.[8][9][6]
Sant Cipriano va escriure sobre la visió de Deu per part dels salvats en el Regne dels Cels.
¡Cuán gran serà la vostra glòria i felicitat, si es vos permet vore Deu, si es vos honra en compartir l'alegria de la salvació i la llum eterna en Crist, el vostre Senyor i Deu... per a delectar-vos en l'alegria de l'immortalitat en el Regne dels Cels en els justs i els amics de Deu!
.
Edward A. Pastura en la Enciclopèdia Catòlica (1907) va definir la visió beatífica:
El coneiximent immediat de Deu que els esperits angélicos i les ànimes dels justs gogen en el Cel. Es diu "visió" per a distinguir-la del coneiximent mediato de Deu que la ment humana pot alcançar en la vida present. I lloc que en contemplar a Deu cara a cara l'inteligència creada troba la felicitat perfecta, la visió es denomina "beatífica" [10]
El cofundador metodista, Charles Wesley, en el seu himne de 1747 "Hacedor, en qui vivim", va descriure l'unió en Deu a través de l'Esperit Sant com "visió beatífica":
Esperit de Santitat, que tots els teus sants adoren / la teua sagrada energia, i beneïxquen el teu poder renovador del cor. / No hi ha llengües d'àngels que puguen contar l'altura extática del teu amor, / la gloriosa alegria indecible, la vista beatífica.[6]
En l'Iglésia Catòlica
[editar | editar còdic]Ensenyança oficial
[editar | editar còdic]Naturalea de la visió de Deu
[editar | editar còdic]La visió beatífica és quan Deu, encara que transcendent, s'obri a el home i li dona la capacitat de contemplar a Deu en tota la seua glòria celestial.[11] La contemplació és l'oració de centrar-se en silenci en Deu i prestar atenció a la seua paraula; en atres paraules, la contemplació és l'oració d'unir-se a Deu.[12]
La gràcia santificante i la visió de Deu
[editar | editar còdic]La visió beatífica, per tant, és la màxima unió en Deu; de fet, prové de la participació en la naturalea santa de Deu a través de la gràcia santificante.[13]
Efecte de la visió de Deu
[editar | editar còdic]Ya que Deu és la beatitud i la santitat mateixes, la visió beatífica comporta la beatitud i la santitat últimes.[14]
Destinataris de la visió de Deu
[editar | editar còdic]La visió beatífica és una gràcia i un privilegi destinat a tot home i àngel, ya que Deu ha creat als hòmens i als àngels per a que gogen de la visió beatífica; la visió beatífica és el fi últim de la vida de cada persona i de cada àngel.[15]
Jesús i la visió de Deu
[editar | editar còdic]Com Jesús és Deu i home, la seua naturalea humana va experimentar la visió beatífica des de la concepció fins a la seua ascensió al cel.[16] A pesar d'això, Jesús va sofrir com a home.[17]
Tomás d'Aquino
[editar | editar còdic]Sant Tomás va definir la visió beatífica com el "fi últim" del ser humà en el que s'alcança una felicitat perfecta. Tomás raona que un és perfectament feliç només quan tots els seus desijos estan perfectament satisfets, fins al punt de que la felicitat no podria aumentar i no podria perdre-se. "El home no és perfectament feliç, mentres li quede alguna cosa que desijar i buscar".[18] Pero esta classe de felicitat perfecta no pot trobar-se en cap plaer físic, en cap cantitat de poder mundà, en cap grau de fama o honor temporal, ni en cap realitat finita. Només es pot trobar en alguna cosa que és infinit i perfecte i açò és Deu.[19] I com Deu no és una cosa material sino que és pur esperit, nos unim a Deu coneixent-ho i amant-ho. En conseqüència, l'unió en Deu és la felicitat humana més perfecta i l'objectiu últim de la vida humana. Pero no podem alcançar esta felicitat per les nostres pròpies facultats naturals; és un dò que nos té que donar Deu, que nos enfortix en la "llum de la glòria" per a que pugam vore-li tal com és, sense cap intermediari. (Tomás cita a este respecto el Salm 36:9: "En la teua llum vorem la llum").[20] Ademés, com tota image o semblança creada de Deu (inclús les "idees" o "imàgens" més perfectes de Deu que pugam generar en la nostra ment) és necessàriament finita, seria per tant infinitament menor que Deu mateix.[21] L'únic ben perfecte i infinit, per tant, és Deu mateix, per lo que el Aquinate sosté que la nostra felicitat perfecta i el nostre fi últim només poden ser l'unió directa en Deu mateix i no en cap image creada d'Ell. Esta unió es produïx per una espècie de "visió" perfecta de la pròpia essència divina, un dò concedit als nostres intelectes quan Deu els unix directament a Ell sense cap intermediari. I lloc que al vore esta visió perfecta de lo que (i quí) és Deu, captem també la seua perfecta bondat, este acte de "vore" és al mateix temps un acte perfecte d'amor a Deu com la més alta i infinita bondat.[22]
Segons l'Aquino, la visió beatífica supera tant la fe com la raó. El coneiximent racional no satisfà plenament el desig innat del ser humà de conéixer a Deu, ya que la raó s'ocupa principalment dels objectes sensibles i, per tant, només pot inferir les seues conclusions sobre Deu de forma indirecta.[23]
També la virtut teologal de la fe és incompleta, puix el Aquinate afirma que sempre implica alguna imperfecció en l'enteniment. El creent no vol quedar-se només en el nivell de la fe, sino captar directament l'objecte de la fe, que és Deu mateix.[24]
Aixina, només la plenitut de la visió beatífica satisfà este desig fonamental de l'ànima humana de conéixer a Deu. Citant a l'apòstol Pablo, el Aquinate senyala: "Ara veem en un cristal obscur, pero llavors vorem cara cara" (i Cor. 13:12). La visió beatífica és la recompensa final per a aquells sants elegits per Deu per a participar i "gojar de la mateixa felicitat en la que Deu és feliç, veent-li de la manera en que es veu sí mateixa" en l'atra vida.[25]
Catecisme Romà
[editar | editar còdic]Segons el Catecisme Romà, els sants en el cel veuen Deu, per lo que participen de la naturalea de Deu, en lo que són verdaderament i sempre felices. El catecisme explica que la felicitat dels sants no només inclou l'alegria, sino també la glòria (el coneiximent de la dignitat dels demés), el honor (la reverència d'uns a uns atres com a fills adoptius de Deu) i la pau (el compliment de tots els desijos del cor). Ademés, afig el catecisme, la visió beatífica farà que, en el Dia del Juí, els cossos resucitats dels sants siguen impasibles (lliures d'inconvenients, sofriment i mort), lluentes com els àngels, àgils (lliures de les llimitacions del espai-temps) i sotils (tan subjectes a l'ànima com l'ànima està subjecta a Deu).
El Papa Juan XXII i la controvèrsia sobre la visió beatífica
[editar | editar còdic]El Papa Juan XXII (1316-1334) va provocar una controvèrsia entorn a la visió beatífica.[26] Dient, no com a Papa sino com a teòlec privat, que els salvats no alcancen la visió beatífica fins al Dia del Juí Final, una visió més coherent en el somi de l'ànima.[27] L'enteniment general de l'época era que els salvats alcançaven el Cel despuix de ser purificats i abans del Dia del Juí. Mai va proclamar la seua creència com a doctrina, sino com una opinió (vore ex cathedra, tal com es va definir en el Concilie Vaticà I de 1870).
El Sagrat Colege de Moradures va celebrar un consistori sobre el problema en giner de 1334, i el Papa Juan es va apartar de les seues noves opinions per a adoptar l'enteniment més estàndar.
El seu successor, el Papa Benedicto XII, va declarar en el seu bula Benedictus Deus com a doctrina que els salvats veuen el Cel (i per tant, a Deu) abans del Dia del Juí Final.
Catecisme de l'Iglésia Catòlica
[editar | editar còdic]Segons el Catecisme de l'Iglésia Catòlica i el Compendio del Catecisme de l'Iglésia Catòlica, la visió beatífica és Deu obrint-se de manera inagotable als sants,[28] per a que puguen vore-ho cara cara,[29] i aixina participar de la seua naturalea,[30] i per lo tant gojar d'una felicitat eterna, definitiva, suprema, perfecta i sempre nova.[31][28][32][33] El catecisme ensenya que esta felicitat inclou no solament la comunió i la vida perfecta en la Santíssima Trinitat i els sants,[32] sino també el compliment de tots els desijos del cor[32]- inclús, en el Dia del Juí, la glorificació del cos,[34] inclús dotat d'impassibilitat, lluentor, agilitat i subtilea[35] - i la cooperació contínua en la voluntat de Deu[36] - inclús l'oració per totes les demés persones,[36] inclús oferir els propis mèrits a Deu pel be dels demés.[37] El catecisme elabora que la visió beatífica és una gràcia i un privilegi que tots deuen alcançar,[38] i que la visió beatífica s'alcança immediatament despuix de la mort - o despuix del purgatori[39] - pero ya està anticipada en el batisme[40][41] i en l'eucaristía.[42][43] El catecisme també ensenya que la visió beatífica s'expressa de diverses maneres en el Nou Testament: el regne de Deu, la visió de Deu, la vida eterna, l'adopció divina, la participació en la naturalea divina, el goig del Senyor, i descansa en Deu.[44]
Enciclopèdia Catòlica
[editar | editar còdic]l'Enciclopèdia Catòlica definix la visió beatífica com el coneiximent immediat de Deu del que gogen totes les criatures celestials.[45] Explica que la visió de Deu es diu "beatífica" perque al vore Deu la ment troba la felicitat perfecta, i es diu "visió" perque la vista de Deu en el cel no és lo mateix que el coneiximent mediato de Deu.[45]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ K. Rahner. «Beatific Vision», Sacramentum Mundi. An Encyclopedia of Theology (vol. 1), pp. 151–153.
- ↑ Cf. Catechism of the Catholic Church 163, 1028, 1045
- ↑ Cf. Gregory of Nyssa. De Beatitudinibus 6, PG 44, 1265A.
- ↑ Faulk, Edward (2007). Questions and Answers on Eastern Catholic Churches, aulist Press, p. 63. ISBN 978-0-8091-4441-9. «What is theosis? Both the Latin Church and the Eastern Catholic Churches feature this idea as a central point in their theology»
- ↑ (2005) The Faith of the Christian Church: An Introduction to Theology, Eerdmans, p. 229. ISBN 0-8028-4151-1. «Eastern and Roman Catholic churches typically descriu salvation as ___protected_title_3___ or deification or divinization»
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Wesley, Charles. "Maker, in Whom We Live." The United Methodist Hymnal. Nashville: The United Methodist Publishing House, 1989. 28 May 2018. <https://hymnary.org/hymn/UMH/88>.
- ↑ (2005) «Deification», Oxford Dictionary of the Christian Church.
- ↑ 8,0 8,1 «God in Heaven». Lutheran Church Missouri Synod.
- ↑ «What United Methodists Believe». Spring Lake United Methodist Church.
- ↑ Pastura, Edward. "Visió beatífica". The Catholic Encyclopedia. Vol. 2. Nova York: Robert Appleton Company, 1907. 5 Ene. 2011 <http://www.newadvent.org/cathen/02364a.htm>.
- ↑ «Catechism of the Catholic Church - PART 1 SECTION 2 CHAPTER 3 ARTICLE 12».
- ↑ «Catechism of the Catholic Church - PART 4 SECTION 1 CHAPTER 3 ARTICLE 1».
- ↑ «Catechism of the Catholic Church - PART 1 SECTION 1 CHAPTER 3 ARTICLE 1».
- ↑ «Catechism of the Catholic Church - PART 1 SECTION 2 CHAPTER 3 ARTICLE 12».
- ↑ «Catechism of the Catholic Church - PART 3 SECTION 1 CHAPTER 1 ARTICLE 2».
- ↑ CCC 473
- ↑ Roman Catechism Article IV Encara que la naturalea humana estava unida a la Persona Divina, va sentir l'amargura de la seua Passió tan agudament com si no haguera existit tal unió "perque en l'única Persona de Jesucristo es conservaven les propietats d'abdós naturalea" humana i divina; i per lo tant lo que era pasible i mortal permaneixia pasible i mortal; mentres que lo que era impasible i immortal, és dir, la seua Naturalea Divina, continuava impasible i immortal.
- ↑ «SUMMA THEOLOGIAE: What is happiness (Prima Secundae Partis, Q. 3, a. 8)».
- ↑ «SUMMA THEOLOGIAE: Things in which man's happiness consists (Prima Secundae Partis, Q. 2, a. 8)».
- ↑ «SUMMA THEOLOGIAE: How God is known by us (Prima Pars, Q. 12, a. 4)».
- ↑ «SUMMA THEOLOGIAE: How God is known by us (Prima Pars, Q. 12, a. 2)».
- ↑ Summa Theologiae, I–II, qq. 2–5.
- ↑ «SUMMA THEOLOGICA: ¿Podem conéixer a Deu per la raó natural en esta vida?».
- ↑ «Jacques Maritain Center: GC 3.40».
- ↑ «Jacques Maritain Center: GC 3.51».
- ↑ Marc Dykmans, Els sermons de Jean XXII sur la visió béatifique, Roma, 1973
- ↑ Louise Bourdua, Anne Dunlop L'art i l'orde agustiniana en l'Itàlia de la primera Renaixença
- ↑ 28,0 28,1 «Catechism of the Catholic Church - I believe in life everlasting».
- ↑ «Catechism of the Catholic Church - I believe in life everlasting».
- ↑ «Catechism of the Catholic Church - I believe in life everlasting».
- ↑ «Compendium of the Catechism of the Catholic Church».
- ↑ 32,0 32,1 32,2 «Catechism of the Catholic Church - I believe in life everlasting».
- ↑ «Catechism of the Catholic Church - "Our Father who art in heaven"».
- ↑ «CCC - PART 1 SECTION 2 CHAPTER 3 ARTICLE 11».
- ↑ «Catechism of the Catholic Church - On the Third Day He Rose from the Dead».
- ↑ 36,0 36,1 «Catechism of the Catholic Church - I believe in life everlasting».
- ↑ «Catechism of the Catholic Church - The Communion of Saints».
- ↑ «Catechism of the Catholic Church - Our vocation to beatitude».
- ↑ «Catechism of the Catholic Church - I believe in life everlasting».
- ↑ «Catechism of the Catholic Church - I believe».
- ↑ «CCC - PART 1 SECTION 2 CHAPTER 3 ARTICLE 11».
- ↑ «[https://www.vatican.va/archive/ccc_css/archive/catechism/p123a11.htm#1000 CCC - PART 1 SECTION 2 CHAPTER 3 ARTICLE 11]».
- ↑ «Catechism of the Catholic Church - The sacrament of the Eucharist».
- ↑ «Catechism of the Catholic Church - Our vocation to beatitude».
- ↑ 45,0 45,1 «Enciclopèdia Catòlica: Visió beatífica».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- K. Rahner (1968). «Beatific Vision», Sacramentum Mundi. An Encyclopedia of Theology (vol. 1), London: Burns & Oates, pp. 151–153. ISBN 0-223-29384-9.
- (2005) «Deification», Oxford Dictionary of the Christian Church, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-280290-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Visión beatífica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.