Virunum
Virunum, o Claudium Virunum, va ser una ciutat romana de la província de Nórico les ruïnes de la qual es troben en la planicie de Zollfeld, junt a la localitat de Maria Saal, en l'estat austriaco de Carintia. També va poder haver segut el nom d'un assentament celta-romà situat en un tossal prop de Magdalensberg. Aixina mateix, Virunum és actualment una diòcesis titular de l'Iglésia catòlica.[1]
Història
[editar | editar còdic]El Municipium Claudium Virunum, o simplement Virunum, va ser fundat durant el govern del emperador Claudio com la capital de la província de Nórico, substituint a l'assentament situat en el tossal de Magdalensberg, del com va poder prendre el seu nom. Este últim va poder haver segut la capital del regne celta de Nórico, ciutat el nom de la qual, fins ara, es desconeix. La nova fundació romana es va situar en la ruta entre la mar Adriático i el riu Danubio, en un ramal a través del surest de Carintia que conectava Virunum en la ruta de l'àmbar. La ciutat es va establir en un terrat a resguart de les inundacions a la vora del Zollfeld i part de la mateixa s'estenia cap al tossal Töltschach per l'est.
Virunum va tindre dret llatí i va ser la sèu del governador provincial (procurador Augusti provinciae Norici) fins a mediats de el II. Despuix de les guerres marcomanas (bellum Germanicum en els texts romans), l'administració de la província es va traslladar a Ovilava -l'actual ciutat de Wels, en l'Alta Àustria- pero la gestió de les finances va permanéixer en Virunum. Quan a finals de el III l'emperador Diocleciano va dividir la província de Nórico, la ciutat es va convertir en la capital de la província Nórico Mediterràneu.
Des de 343 Virunum va ser sèu episcopal. Se sap molt poc sobre la decadència de la ciutat. En estar sense fortificar i situada en una vall plana, durant el periodo de les invasions bàrbares va ser total o parcialment evacuada pels seus habitants, que es varen assentar en els tossals de les afores, com Ulrichsberg o Grazerkogel. En el V se senyala a Teurnia -prop de l'actual Spittal an der Drau- com la capital de Nórico.
El territori baix la seua administració comprenia Carintia central i baixa, aixina com parts de Estiria, comprenent una superfície aproximada de 9000 km². Les autoritats habituals com el consell de la ciutat o els magistrats (II viri iure dicundo) són coneguts en part pel seu nom.
Restants arqueològics
[editar | editar còdic]
La ciutat pròpiament dita ocupava una superfície d'uns 1000 m². Les primeres excavacions varen tindre lloc en la segona mitat de el XVIII i principis de el XIX, encara que la documentació resultant va ser molt escassa. Des de finals d'este últim sigle fins a 1931 es varen portar a terme excavacions sistemàtiques i a finals de el XX es va culminar l'excavació de l'amfiteatre.
La ciutat presenta un pla ortogonal, en l'eix principal en direcció suroest-noreste a lo llarc del com es varen excavar el fòrum i el capitolio junt en dos blocs adjacents. Aixina mateix es va descobrir un mosaic dedicat a Dioniso de casi trenta metros quadrats. El sistema d'aigüeral, canonades de plom i llocs d'abastiment públics proven un bon suministrament d'aigua.
Aparte del Capitolio de la ciutat, també va ser excavat un ___protected_title_0___ dedicat a Júpiter Dolichenus.[2] Ademés, es varen trobar proves de l'existència de dos Mithraea[3][4] i en 1999 es varen trobar dos relleus votivos d'un temple dedicat a Némesis prop de l'amfiteatre. Proves d'una primitiva iglésia cristiana, l'existència de la qual se suponia des de fa temps, es varen trobar recentment en la zona nort de la ciutat.[5]
En l'ala del tossal Töltschach es troben un teatre, l'únic conegut en tota la província de Nórico, aixina com un amfiteatre. Un gran edifici situat a l'est es creu que va ser el palau del governador provincial.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Catholic-Hierarchy.org. «Virunum» (en anglés). Consultat el 4 de març de 2013.
- ↑ (1987).«Corpus cultus Iovis Dolicheni (CCID)».Études préliminaires aux religions orientals dans l'Empire romain, 106.Consultat el 2 de març de 2013.
- ↑ (1994).«Mithrastempel in Virunum».Verlag dones Geschichtsvereins für Kärnten.Consultat el 2 de març de 2013.
- ↑ (2004).«Beck on Mithraism: collected works with new essays».Qui Mortalitatis Causa Convenerunt: The Meeting of the Virunum Mithraists on June 26, A.D. 185.Ashgate Publishing.Consultat el 2 de març de 2013.
- ↑ (2007).«Die frühchristliche Kirche im Municipium Claudium Virunum».Rudolfinum. Jahrbuch dones Landesmuseums Kärnten 2006.Klagenfurt:
- 83-93.Consultat el 4 de març de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Virunum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.