Vendée
La Vandea,[1] també coneguda en espanyol pel seu topònim francés Vendée,[2] és un departament francés situat en l'oest del país, en la regió de Països deloira. Deu el seu nom al riu Vendée, que travessa el seu territori. El seu prefectura, o capital del departament, és La Roche-sur-Yon.
Geografia
Té una superfície de 6720 km². Llimita al nort en els departaments de Loira Atlàntic i Maine i Loira, a l'est en Deux-Sèvres, al sur en Charente Marítim, i a l'oest en l'oceà Atlàntic. Ellitoral vandeano està format majoritàriament per llargues plages d'arena, en algunes zones rocoses com en Saint-Gilles-Croix-de-Vie, i àrees pantanosas en la baïa de Bourgneuf al nort i la baïa del Aiguillon en el sur. Té dos illes habitades:
- l'illa de Noirmoutier a la que s'accedix per un pont des de 1971. Té una superfície de 49 km² i consta de 4 municipis. Aparte de ser un reputat destí vacacional, és coneguda per les seues àmplies salines que comercialisen una sal natural d'alta calitat, preservant métodos tradicionals de recolecció.
- l'illa de Yeu té 23,32 km² i constituïx un municipi únic. Està més alluntada de la costa i l'accés es fa per barco, helicòpter o avioneta. El bocage cobrix la major part de la Vandea i correspon a l'extensió meridional del massiç Armoricano. El seu punt culminant no supera els 290 metros. És un paisage de tossals coberts de prats i camps de poca superfície delimitats per bardices. El bocage es dedica a la criança de ganado vacú. La marisma poitevina i la marisma bretona-vandeana són antigues marismas que, despuix d'haver segut baïes oceàniques, es varen ser reblint de terres aluvials des de l'Edat Mija. Constituïxen, junt en el bocage, el paisage més típic del departament. En part desecades des del XVII, oferixen una gran varietat d'ecosistemes, des de les marismas salineras en l'extrem noroest del departament, fins a les verdes praderies i sotobosques recorreguts pels canals de la marisma poitevina en el sur, que li valen el sobrenom de «Venècia Vert». La planura de Luçon i Fontenay-li-Comte, al nort del Marais Poitevin, és una àmplia zona dedicada al cultiu extensiu de cereals. Els principals rius de la Vandea són Vie, Lay, Vendée, Boulogne Boulogne, Sèvre nantaise i Sèvre niortaise.
Demografia
La densitat mija de població en el departament és de 90 habitants/km².
| 1801 | 1831 | 1841 | 1851 | 1856 | 1861 | 1866 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 243 426 | 330 350 | 356 453 | 383 734 | 389 683 | 395 695 | 404 473 |
| 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | 1901 |
| 401 446 | 411 781 | 421 642 | 434 808 | 442 355 | 441 735 | 441 311 |
| 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 |
| 442 777 | 438 520 | 397 292 | 395 602 | 390 396 | 389 211 | 393 787 |
| 1954 | 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 |
| 395 641 | 408 928 | 421 250 | 450 641 | 483 027 | 509 356 | 539 664 |
| 2006 | 2009 | 2016 | ||||
| 597 185 | 616 707 | 670 597 |
Les principals ciutats del departament són (segons senyes del cens de l'1 de giner de 2006):[3]
- La Roche-sur-Yon: 54 116 habitants, l'aglomeració es compon únicament d'esta comuna.
- Els Sabres-d'Olonne: 15 596 habitants, 38 500 en l'aglomeració (Sabres-d'Olonne, Olonne-sur-Mer i Château-d'Olonne).
- Challans: 18 349 habitants, l'aglomeració es compon d'únicament d'esta comuna.
- Fontenay-li-Comte: 14 354 habitants.
Història
El territori de la Vandea provablement va estar ocupat pel poble gal dels ambilatres o ambiliates des de l'Antiguetat. César Augusto ho va unir al territori dels pictones cap a 16 a. C.
Fins a la Revolució francesa, els llímits de la Vandea coincidia en la regió de Baix Poitou (Bas-Poitou), la part occidental de l'antiga província de Poitou. En l'Edat Mija, conformava la part septentrional de la província d'Aquitània, ya que els comtes de Poitou eren també ducs d'Aquitània. A conseqüència del matrimoni de Leonor d'Aquitània, hereua dels comtes de Poitou, en Enrique II d'Anglaterra, el Baix-Poitou va ser territori anglés durant un sigle, de 1157 a 1258. Com a tal, la regió sofrirà els combats lliurats entre França i Anglaterra durant la guerra dels Cent Anys, pero coneixerà un sigle de prosperitat res més iniciar-se el Renaixença. Fontenay-li-Comte, la seua capital administrativa, es va convertir llavors en un dels centres de la vida intelectual, científica i artística del territori francés. La Renaixença, en el Baix-Poitou com en el restant de França, va coincidir en l'expansió de la Reforma. La regió va ser per lo tant un dels escenaris de les guerres de religió dels sigles XVI i XVII, per una forta presència d'hugonotes (protestants) en la mitat este i en el sur de la regió. La repressió eixercida a raïl de la promulgació del Edicte de Fontainebleau en 1685 va obligar a part de la població a convertir-se al catolicisme o a exiliar-se. El departament de la Vandea va ser creat, com casi tots els departaments francesos, durant la Revolució francesa, el 4 de març de 1790, i la capital es va fixar en Fontenay-li-Comte. En 1793, va escomençar la guerra de la Vandea, una rebelió armada dels vandeanos contra la Revolució francesa, que es va desenrollar en vàries etapes entre 1793 i 1796. Recolzats per la noblea en l'exili i el Comte d'Artois, germà de Luis XVI, varen alçar un eixèrcit que va estendre la guerra per bona part de l'oest de França. La rebelió inicial pronte va derivar en una guerra civil, per a terminar en una repressió brutal eixercida pels revolucionaris contra les gents de la Vandea.[4][5][6] L'amarc recort dels excessos comesos per les «columnes incendiàries» del general Turreau en 1794 va marcar profundament el caràcter vandeano.
Napoleón Bonaparte, decidit a pacificar una regió de la que desconfiava, va eximir als seus habitants del servici militar i va multiplicar les subvencions per a reconstruir la regió. Va traslladar la capital de la Vandea a La Roche-sur-Yon, que en aquella época va prendre el nom de Napoléon-sur-Yon. La Roche-sur-Yon és l'única ciutat fundada per Napoleón, qui va decidir la seua fundació per decret el 25 de maig de 1804. Va encarregar als arquitectes Cormier i Valot que dissenyaren una ciutat moderna en carrers rectes disposts en àngul recte al voltant d'una àmplia plaça major, pero va definir també la seua vocació militar dotant-la de varis quarters per a l'eixèrcit.
Despuix de la firma del concordato entre l'Estat francés i el papa Pío VII en 1801, uns mils de vandeanos es varen escindir de l'Iglésia catòlica i varen formar la cridada Iglésia chicoteta, que contava en 20 000 adeptes en 1820.[7]
Durant el XIX, es va confirmar el caràcter profundament rural de la Vendée. En l'aparició de les primeres fàbriques industrials, el moviment republicà i els primers sindicats varen aparéixer entorn als anys 1880, sobretot en la mitat sur del departament. Durant la Primera Guerra Mundial, varis batallons de vandeanos varen destacar en la guerra de les trincheres, en particular en la batalla de Verdún. En la Segona Guerra Mundial, la franja costera de la Vendée serà una zona militar baix administració directa de l'eixèrcit del Tercer Reich, integrada dins del cridat Mur atlàntic. El departament va acollir a prop de 300 000 refugiats de la regió de les Ardenas, que fugien de l'invasió nazi. Els moviments de resistència varen ser escassos (es varen contabilisar dos grups combatents reduïts), en part per la situació difícil creada per l'ocupació alemana, i per un atre costat per la tradició ultraconservadora del departament.[8]
La Vendea solia ser una regió majoritàriament conservadora. Pero des de mediats del XX, la modernisació de la regió, impulsada sobretot per l'auge del turisme, ha anat introduint tendències intelectuals i polítiques més diversificades.
Turisme
La Vendée rep prop de tres millons de turistes cada any, lo que la convertix en el primer departament turístic de la «frontera atlàntica» francesa, i en el segon de França, en 2 400 000 visitants a l'any. Segons el cens del 8 de març de 1999, 29,4 % de les vivendes de la Vendée són vivendes de vacacions. Esta activitat s'ha desenrollat principalment a lo llarc de la costa, que dispon de 140 km de plages sobre 250 km de llitoral. Poblacions costeres com Saint-Hilaire-de-Riez, Saint-Jean-de-Monts, Els Sabres-d'Olonne o Saint-Gilles-Croix-de-Vie són reputats destins vacacionals. El turisme s'ha estés a finals del XX al bocage, a la regió anomenada la «Venècia verda» i a la ciutat de la Roche-sur-Yon. El parc d'oci en temàtica històrica Li Puy du Fou (en el noreste del departament) és el quart parc temàtic de França pel número de visitants (1 600 000 en 2012).
Economia
La població activa de la Vendée contava en 248 854 persones en 2006, repartides de la següent manera (font INSEE):
- Agricultura, silvicultura i peixca: 16 335
- Indústria: 59 291
- Construcció: 22 785
- Servicis: 117 562
- Comerç: 32 881
La taxa de desocupació en 2006 era del 6,1 % (França: 8,3 %). Si el turisme és la primera activitat econòmica de la Vendée, l'agricultura seguix sent relativament important, sobretot la ganaderia i l'avicultura. S'han implantat vàries empreses agroalimentàries de forta proyecció a nivell nacional, dedicades a la charcuteria industrial, la bollería i els pensos per al ganado i les mascotes. La Vendée conta en varis ports peixquers com Els Sabres d'Olonne, que és el 6.º port peixquer francés, o Saint-Gilles-Croix-de-Vie, primer port de França per a la peixca de la sardina. Aparte de la peixca en alta mar, l'ostricultura i la piscicultura estan eixercitant un paper cada volta més rellevant. En la Vendée, té la seua sèu (i el seu orige) l'empresa Bénéteau S. A., primer constructor mundial de velers. El grup té numeroses fàbriques repartides per tot el departament. L'indústria textil i de la moda, que va ser una important font d'ocupació en el XX, ha pràcticament desaparegut en l'última década del sigle, desplaçada per la forta competència internacional.
Notes
- ↑ google. es/books? id=t1EnguEFuM8C&pg=PA377&lpg=PA377&dq=Vandea+RAE&source=bl&ots=QlBrRFIT7o&sig=FfspmcKw0FJW8wnTCfAFEF4OUDM&hl=es&sa=X&ei=JGbEU6PFIMe9ygOR7oCgBg&ved=0CEEQ6AEwBA#v=onepage&q&f=false «Topònims la versió tradicional dels quals en castellà diferix de l'original».Nova ortografia pràctica.Consultat el 12 de giner de 2026.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Segons insee. fr/fr/themes/detail. asp? ref_id=poplog-com®_id=99 senyes del INSEE, Institut Nacional d'Estadístiques i Estudis Econòmics.
- ↑ «arbil. org/(70)vend. htm La Vendée llauradora i catòlica, alçada en armes contra els sense Deu jacobinos», revista Arbil, n.º 70.
- ↑ com/cronolog/napoleon/vendee. htm La guerra de la Vendée en elloc web De re Militari.
- ↑ youtube. com/watch? v=xOCtlnmMnaQ El Mit de la Revolució Francesa, Alberto Garín, minut 52 en avant
- ↑ Guy Janssen, La Petite Église en 30 questions, La Crèche, Geste Éditions, 1999, p. 20.
- ↑ Vejau el pedagogie. ac-nantes. fr/52531546/0/fiche___ressourcepedagogique/&RH=1160251854265 dossier del Rectorat de Nantes sobre la Resistència en la Vendée (francés). pedagogie. ac-nantes. fr/52531546/0/fiche___ressourcepedagogique/%26RH%3D1160251854265 archivat en Wayback Machine.
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vendée.- vendee. fr/ Sitie web oficial del Consell General de la Vendée (en francés).
- vendee-turisme. es Sitie web oficial del comité provincial de turisme de la Vendée (també en espanyol).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vandea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.