Velia (tossal)
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
,_Forum_Romanum_--_2013_--_3398.jpg)
La Velia, tossal Velia o cresta veliana era una de les sèt tossals de la Roma més primitiva, un chicotet promontori d'uns 40 metros d'altura.[1] Estava situada entre la tossal Palatina i la tossal Oppio,[2] un dels promontoris del Esquilino. Servia de separació entre la vall de la Suburra, a on s'ubiquen els Fòrums imperials, i la vaguada a on s'ubica el Coliseu.
En époques posteriors, la Velia va rebre el nom de Summa Sacra Via ("Cim de la Via Sacra"), ya que esta via començava allí en el seu punt més alt, i estava marcada pel Arc de Tito i el Temple de Venus i Roma. Una teoria alternativa és que la Velia fòra en realitat la mitat oriental del Palatino.[3]
Situació
[editar | editar còdic]La Velia, en el mont Palatino i el mont Capitolino, era una de les altures que dominaven naturalment la zona a on s'anava a construir el Fòrum Romà, i llimitava en el barri de Carinae, del que estava separat pel vicus Cyprius, a on segons la tradició romana, Tulia la Menor supostament va matar al seu pare Servio Tuli, atropellant-ho en el seu carro tirat per cavalls.[4]
La Velia (a voltes també indicada en plural, com Veliae) estava inclosa en l'antiquíssima llista del Septimontium[5] i junt en el Palatino constituïa una de les quatre regions en que el rei Servio Tuli havia dividit la ciutat.
Història
[editar | editar còdic]La Velia estava ocupada ya en el IX per un assentament independent lo suficientment influent com per a participar en el seu propi nom (___protected_title_11___) en les cerimònies de les Festes llatines d'Alba Longa, de la mateixa manera que les viles del Celio i Viminal (___protected_title_12___ i ___protected_title_13___).[6] En aquella época, el relleu del tossal devia ser marcat, ya que esta es considerava una defensa natural que protegia el Fòrum del surest, de la mateixa manera que el Capitolio ho protegia del noroest.[7]
El tossal és descrit per Dionisio de Halicarnaso[2] com ὑψηλὸν ἐπιεικῶς καὶ περίτομον (alta i escarpada). Una tomba primitiva trobada en 1908 prop de l'Arc de Tito es trobava a uns 28 metros sobre el nivell de la mar, mentres que en la part més baixa de la vall ocupada pel Fòrum Romà es va trobar terra verge a 3,6 metros, i en relació en l'excavació del Sepulcretum, a 10,63 metros.[8] L'altura original de l'estribaació pot haver disminuït alguna cosa en la construcció de la Domus Aurea.
En la Velia s'alçaven les domus del rei Tuli Hostilio[9] i la de Publio Valerio Publícola. Publio la va fer demolir en una sola nit, en quant va sentir el rumor entre el poble de que pretenia convertir-se en rei. Va reconstruir el seu domus en l'ala del mateix tossal, i a la seua mort es va erigir en el lloc de la seua casa un temple dedicat a la deesa Vica Pota.[10] Junt a la casa es trobava també la tomba que excepcionalment se li va permetre construir en l'interior del pomerium. No obstant, el tossal va seguir sent prerrogativa dels Valeri, una de les famílies romanes més ilustres i influents, que tenien ací la seua residència principal.
Als peus del tossal es trobava llavors el tigillum Sororium, l'arc de fusta baix el que es va fer passar al supervivent dels Horacios com a condena (passar baix el jou era humillante) per haver matat a la seua germana Camila.
Des de l'antiguetat, el tossal va ser objecte d'obres de construcció, que varen modificar profundament la seua forma original. En el costat oriental, s'han trobat paviments de vivendes que daten de l'época republicana. Baixe la basílica de Majencio, s'han trobat paviments d'horrea de l'época altoimperial (Horrea Piperataria, perque allí s'almagasenava pebre).[11] Despuix del gran incendi de Roma, el tossal va ser pràcticament nivellada per a permetre la construcció per Nerón de l'atri del seu Domus Aurea, en el seu costat oriental, a on posteriorment Adriano va edificar el temple de Venus i Roma, mentres que el seu costat occidental va ser excavat per a la construcció del Temple de la Pau.[1] Finalment, durant el mandat de Mussolini[12] va ser desmantellada per complet per a obrir l'actual Avinguda dels Fòrums Imperials.[13]
El significat i la procedència de la Velia són tan incerts hui com lo varen ser en l'Antiguetat.[14] En la lliteratura existent es menciona regularment en relació en el Aedes Deorum Penatium ("Temple dels Penates") i la Domus Valeriorum ("Casa dels Valerii").[15][16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Nicola Terrenato, Velia and Carinae. Some observation on an area of archaic Rome.
- ↑ 2,0 2,1 Dionisio de Halicarnaso, V. 19.
- ↑ Gilbert, Otto (1883-90), Geschichte und Topographie der Stadt Rom in Altertum; 3 vols., Leipzig; vol. I, p. 104‑109.
- ↑ Tito Livio, Ab Urbs condita libri, I, 48.
- ↑ Theodor Mommsen, Storia vaig donar Roma, vol. I, cap. IV, La città Palatina ed i Sette colli.
- ↑ (2000) Histoire romaine: dones origines à Auguste. ISBN 978-2-213-03194-1.
- ↑ Richardson, 1992, p. 408.
- ↑ American Journal of Archaeology, 1923, 390 i sig.
- ↑ Cicerón, De re publica, II, 31,53.
- ↑ Tito Livio, Ab Urbs Condita, II, 7.6.
- ↑ Horrea el seu Romà Impere.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Atenea Nike. Consultat el 28 de febrer de 2026.
- ↑ Richardson, 1992, p. 407.
- ↑ Varrón LL. v. 54: Veliae unde essent plures accepi causes in quis quod ibi pastors Palatini ex ovibus davant tonsuram inventam vellere lanam sint soliti, a quo Vellera dicuntur.
- ↑ Jord. I.1.196; 2.416‑419; HJ 1; Gilb. I.38‑39, 101‑109.
- ↑ Dionisio de Halicarnaso, Antiguetats romanes, I, 49.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Rebert, Homer Franklin (1925), “The Velia: A Study in Historical Topography”, Transactions of the American Philological Association; vol. 56 (1925), p. 54–69.
- (1992) A New Topographical Dictionary of Ancient Rome (en en), Baltimore: Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-4300-6.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Velia (colina)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.