Subura
</noinclude>
La Subura o Suburra era un vast i populós barri de l'Antiga Roma ubicat en les costeres dels tossals del Quirinal i Viminal que comprenia fins a les estribacions de les del Esquilino, Opi i Fagutal.
Ya que la població de la part baixa del barri estava formada per un subproletariado urbà que vivia en condicions miserables, encara que estiguera de cara a un àrea monumental i de servicis públics, el terme suburra seguix tenint en italià el significat d'un lloc de mala fama, escenari de delictes i d'immoralitat.
Història
En el seu orige va formar part del cridat Septimontium: el lloc d'una processó religiosa que se celebrava tots els anys l'11 de giner des del regnat de Numa Pompilio.
El barri estava travessat pel Argiletum, un antic carrer que conectava en el fòrum romà (actuals carrers Leonina i della Madonna dei Monti). Es dividia en el vicus Patricius (actual carrer Urbà) en direcció a la porta del Viminal de les muralles republicanes i en el clivus Suburanus (actual carrer in Selci), en direcció a la porta Esquilina. Este últim carrer marcava el llímit entre les regions IV i V de la subdivisió augústea.
La part baixa de la vall es va ocupar a partir de el I, abans de l'inauguració del fòrum de César en 46 a. C., al peu de l'ala oriental de la tossal Capitolina i de l'inauguració del fòrum d'Augusto en 2 a. C. A estos espais públics es varen afegir posteriorment, seguint la vall del Coliseu, el temple de la Pau en 75 i el fòrum de Nerva inaugurat en 97 i, per fi, gràcies al desmonte del pas del tossal Quirinal i del tossal Capitolina, el fòrum de Trajano, inaugurat en 112. Estes àrees monumentals estaven protegides dels incendis que en freqüència assolaven els edificis de la Subura, per mig de la construcció, ya en els temps d'Augusto, de la jagantesca muralla que encara hui resistix, llímit i únic restant que queda a la vista en la ciutat moderna de la Subura antiga.
Sobre les ruïnes de la Subura i dels fòrums varen sorgir en l'Edat Mija cases i torres de famílies aristocràtiques. Algunes d'elles encara es conserven, molt modificades, com la Torre dels Comtes (Torre dei Conti) i la Torre del Grill. El teixit urbà del barri que hui forma part del districte romà de Monti va ser molt danyat per l'obertura del carrer Cavour i del carrer dels Annibaldi a fins de el XIX. Els derrocaments dels anys 30 de el XX per a la construcció del carrer de l'Imperi (actualment carrer dels Fòrums Imperials) varen eliminar tots els edificis civils i religiosos que des de la Renaixença en avant s'havia erigit sobre els fòrums.
La muralles de la Subura
És un monument peculiar. Construït en pedra gabina (lapis Gabinus), a la que els romans atribuïen una gran resistència al fòc. Té 33 metros d'altura des de la base del Fòrum i està construït en aparelle isodomo. Els sellars ajusten perfectament; no estan units per argamasa; estan units en encastrar de roure en coa de milano. La muralla té tres franges de travertino. Se sosté des de fa més de 2000 anys per efecte del seu propi pes.
En l'época de la seua construcció la muralla complia vàries funcions: protecció contra el fòc, separació de l'espai residencial de l'espai monumental i públic de la ciutat, escenari monumental del temple de Mars Ultor (Mart Vengador), en fort contrast cromàtic en ell. L'accés al fòrum estava al costat del temple de Mars Ultor, passant per l'arc de blocs de travertino, encara existent i visible entre coches aparcats. Este arc, en época migeval, despuix de la transformació en zona inundada de la zona dels fòrums es denominava arc dels Pantans (en italià, Arc dei Pantani).
Referències
Bibliografia
- Filippo Coarelli: Rom. Ein archäologischer Führer. ("Roma, Guia Arqueològica") Zabern, Magúncia 2000, pg 214–215.
- Subura. Samuel Ball Platner, Thomas Ashby: A Topographical Dictionary of Ancient Rome ("Diccionari Topogràfic de l'Antiga Roma"). Oxford University Press, Londres 1929, pg. 500–501 (en llínea (en anglés)).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Subura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.