Tossal del Oppio
El Tossal del Oppio en Roma és una de les tres altures que, junt en el Fagutal i el Cispius, formaven el Mons Esquilinus.
Història
En este tossal va ser construït una dels llogarets prerromanas de l'unió dels quals va nàixer la ciutat de Roma, i la memòria d'este fet era considerada en época republicana una espècie de honor, tal i com indica una inscripció trobada junt a la Sette Ix, en les Termes de Trajano, en la que s'arreplega la restauració d'un sacellum compitale finançat a costa dels habitants del tossal (de pecunia montanorum).[1]
En la subdivisió augustea de l'urbs, el Mons Oppius va ser inclós en Regio III, cridada Isis et Serapis pel gran temple de Isis de la Via Labicana, cap al surest del mont, entre les vies Labicana i Merulana. En direcció cap al Vicus Suburanus es trobava el Pòrtic de Livia.
En época de Nerón el tossal va ser ocupat per la Domus Aurea i, successivament, per les Termes de Tito i les de Trajano. En época paleocrisitiana, es varen edificar el Titulus Eudoxiae, actualment la Basílica de Sant Pietro in Vincoli, i el Titulus Equitii, hui la Basílica dei Santi Silvestro i Martino ai Monti.
En l'actualitat, està assignat a la regió de Monti com un pulmó vert entre la via Labicana, la via dels Annibaldi, la via Cavour, la via Giovanni Llança i la via Merulana. Els carrers circumdants varen ser intensament edificades des de finals de el XIX i començos de el XX, i els descobriments arqueològics, quan no eren espoliats, varen ser inclosos en el gran Parco del Colle Oppio fins a la vall del Coliseu.
Els jardins públics
En 1871, dins de la reordenació urbanística derivada de la conversió de Roma en capital d'Itàlia, la zona de l'oppio va ser transformada en jardins públics, encara que l'aspecte actual es deu a les reformes mampreses entre els anys 1928 i 1936 baix la dictadura de Mussolini.
Els jardins comprenen 11 ha. i tenen entrades pel viale del Mont Oppio, la via delle Terme vaig donar Traiano, la via Mecenate, la via Labicana, la via Nicola Salvi i la via delle Terme vaig donar Tito.[2]
Notes
- ↑ Cfr. Rodolfo Lanciani, Rovine i scavi vaig donar Roma antica, Roma 1985, pp. 312-321.
- ↑ Visita al Parco del colle Oppio (accés: 10-05-2010)
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Colina del Oppio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.