Termes de Tito


Les Termes de Tito varen ser uns banys públics construïts en Roma per l'emperador Tito.
Ubicades al peu del Mont Esquilino, en la Tossal del Oppio, les termes tenien capacitat per a rebre a 1600 persones. El preu d'entrada era d'una moneda, la de menor denominació.
Història
Tito volent alluntar els trists recorts de l'última erupció del Vesubio i d'un terrible incendi que havia destruït els principals edificis de Roma va concebre el proyecte de construir un vast edifici que continguera al mateix temps, sales per a representacions dramàtiques suntuosas. Este edifici va ser construït sobre les ruïnes dels banys del palau de Nerón[1] que un incendi havia destruït, com per a fer desaparéixer fins al recort dels temps passats.

Per la planta de les termes es veu l'extensió dels establiments d'este gènero. Esta planta es compon de dos tancades compreses l'un en l'atre. El primer conté els pòrtics per a posar-se a cobert, les sales per als atletes, les biblioteques, teatres per a les representacions dramàtiques i els combats de gladiadors,[2] les escoles, les exedras guarnides de bancs a on els filòsofs i els sabio es reunien per a discutir. La segona comprén els banys pròpiament dits, i conté la sala en la qual es despullen, cridada pels romans apodyterium; una atra sala a on s'unten d'olors i es perfuman, cridada unctuarium. En seguida està la sala a on fan eixercicis abans d'entrar en el bany i que du el nom de coryceum o de sphaeristerium. Despuix seguixen les caldaria o sales de banys calents i al voltant de les quals estan les galeries. Despuix del bany passen a una sala d'una temperatura agradable, cridada tepidarium, perque prevé per a passar a la sala del bany fret cridada frigidarium. Esta última sala és molt espaciosa perque es banyen molts al mateix temps i està ricament adornada en columnes i estàtues. Ademés hi ha una atra sala en tubos per als banys de vapor que du el nom de sudario i peces subterrànees destinades a calfar les sales i que es designen en el nom de hypocaustes.
Els antics havien reunit en estos edificis tot lo que pot agradar a la vista i recrear l'imaginació. El paviment de mosaic en marbres de colors, els sostres coberts de magnífiques pintures, les sales i els pòrtics adornats de taulers en bajorrelieves de busts, d'estàtues dels millors mestres de totes les arts. En les termes de Tito va ser trobat el famós grup de Laoconte, el tronc antic, el bou Farnesio, etc.
Vore també
Notes
Bibliografia
- Enciclopèdia moderna: diccionari universal. Tom III. Francisco de P. Mellado. 1851.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Termas de Tito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.