Anar al contingut

Bou Farnesio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bou Farnesio
Erro al crear miniatura:
L'escultura en el Museu Arqueològic de Nàpols.

Bou Farnesio és la denominació historiográfica de la major escultura en bulto redó de l'antiguetat clàssica que ha aplegat fins a l'actualitat (més de quatre metros d'altura i més de tres metros de costat en la base, en un pes de 24 tonellades).[1]

Es troba en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, en Itàlia.

El seu tema és el suplici de Dirce, a la que els fills d'Antíope (Anfión i Zeto), desijant venjar les ofenses a la seua mare, varen nugar a un bou salvage que la va arrastrar fins a matar-la.

Composició

[editar | editar còdic]
Gravats semblants a est, datat en l'any 1633, varen popularisar l'image.

La composició és piramidal, dins de la que s'establixen llínees helicoidals de tensió ascendent sobre una base paisagística (o "fondo alejandrino", en ser característica de la denominada escola de Rodas de l'escultura helenística, front a el "fondo àtic" o “neoático”). Les figures secundàries (un gos, un chiquet i una segona figura femenina -que representa possiblement a Antíope-) han segut identificades a voltes com a adició posteriors.[2]

  1. Majors dimensions varen deure tindre atres escultures que no s'han conservat (com el Colós de Rodas, el Colós de Nerón, el Zeus d'Olimpia o l'Atenea crisoelefantina) o de les que es conserven fragments, com el Colós de Constantino. Vore Acrolito, criselefantino, colós.
  2. Escultura helenística en Artespaña.


Referències

[editar | editar còdic]