Anar al contingut

Tors del Belvedere

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tors del Belvedere
El Tors de Belvedere.
La firma de Apolonio
El Tors en el seu context museístic actual.
Ídem, vista posterior.

Tors de Belvedere és la denominació convencional[1] d'un fragment d'1,59 m d'alt d'una escultura en marbre. Està firmat en l'inscripció ΑΠΟΛΛωΝΙΟΣ ΝΕΣΤΟΡΟΣ ΑΘΗΝΑΙΟΣ ΕΠΟΙΕΙ ("Apolonio, fill de Néstor, l'ateniense, ho va fer"). Es creïa que era un original de el I, pero actualment se supon que és còpia, datable en eixe sigle, d'una obra més antiga, provablement en bronze, de la primera mitat de el II Estilísticamente pertany a l'escola neo-ática de l'escultura helenística. En l'actualitat forma part de la colecció del Museu Pío-Clementino dels Museus Vaticans, ocupant el lloc central de la Sala de les Muses.[2]

Personage representat

L'estàtua completa representaria a una figura masculina nueta assentada sobre la pell d'un animal, encara que a quin personage correspon exactament encara es discutix: tradicionalment (com va fer el propi Winckelmann)[3] s'identificava en Hércules (en lo que la pell seria la del lleó de Nemea), Polifemo o Marsias, entre uns atres;[4] actualment (des de que en 1887 s'impugnara per un anatomista que la pell d'animal poguera ser de lleó)[5] es considera provable la seua identificació en Ayax, fill de Telamón, meditant sobre el seu suïcidi (durant la guerra de Troya, en ser ofés per no obtindre l'armadura d'Aquiles, que es dona a Odiseo); lo que semblaria indicar la postura que deuria tindre el cap, inclinada cap a la mà dreta, que estaria empunyant l'espasa en la que es va a llevar la vida.[6]

Història

Es va divulgar una mixtificaació sobre la seua suposta troballa en el Camp de' Fiori (camp de les flors) de Roma durant el papat de Juliol II (1503-1513); pero existixen testimonis de el XV que mencionen la peça: el epigrafista Ciriaco d'Ancona o algú del seu círcul va prendre nota de la seua inscripció en 1433,[7] estant en possessió del moradura Prospere Colonna en el Palazzo Colonna del tossal del Quirinal, en la ciutat de Roma.[8] Es registra que en 1463 passa a la colecció de l'escultor Andrea Bregno;[9] pero devia estar en el Palazzo Colonna en el moment del sac de Roma (1527),[10] quan va poder sofrir la mutilació de la part inferior de les cames (que poden observar-se completes en el gravat de Giovanni Antonio dona Brescia -datable entre 1500 i 1519-, lo que seria una restauració imaginativa, ya que en el dibuix d'Amico Aspertini -datable ca. 1500-1503- apareix la cama dreta tallada baix del genoll[11]); i entre 1530 i 1536 va ser adquirit pel papa (en un moment indeterminat entre els pontificats de Clemente VII i Paulo III)[12] A mitan de el XVI es va instalar en el Cortile del Belvedere o Cortile delle Statue (el pati de les estàtues del palau del Belvedere), lloc del que pren el nom pel que es coneix; junt en atres escultures excepcionals. Baix Clemente XIV (1769-1774) es va decidir el seu trasllat als Museus Vaticans.[13] Entre 1798 i 1815 es va exhibir en París, junt en moltes atres peces d'art que Napoleón va dur d'Itàlia.[14] Cedit baix els térmens del Tractat de Tolentino (1797) va formar part de l'entrada triumfal en París (1798). Es va instalar en el Musée Central dones Arts des de 1800 fins a octubre de 1815. Va aplegar de regrés a Roma el 4 de giner de 1816 i a finals de febrer ya estava instalat novament en els Museus Vaticans.[15] La resistència de França a tornar-la va tindre que ser vençuda per la pressió del canceller austríac Metternich, en l'intervenció de l'escultor Antonio Canova.[16]

Notes i referències

  1. ↑ A pesar de no ajustar-se a les accepcions acadèmiques. Diccionario de la lengua española: la primera, anatòmica: "tronc del cos humà", donant com a sinònims "tronc, bust, tórax, pit"; i la segona, escultòrica: "estàtua falta de cap, braços i cames", donant com a sinònim "bust". En realitat, el Tors de Belvedere conserva la mitat superior d'abdós cames.
  2. ↑ Pàgina de la peça en la web dels Museus Vaticans. Pàgina de la sala en la web dels Museus Vaticans
  3. ↑ Citat en Johann Joachim Winckelmann on Art, Architecture, and Archaeology, Boydell & Brewer, 2013, pgs. 143 - 148 (recollit en Cambridge University Press, 5 de març de 2014):
  4. ↑ Vinzenz Brinkmann: "Zurück zur Klassik." In: "Zurück zur Klassik. Ein neuer Blick auf dones alte Griechenland." Hirmer, Munich 2013, pp. 55–57.
  5. ↑ Museu de Reproduccions, web cit.
  6. ↑ Pàgina de la peça en la web dels Museus Vaticans
  7. ↑ Francis Haskell and Nicholas Penny, Taste and the Antique: the lure of classical sculpture, 1400–1900, 1981:311.
  8. ↑ Regoli, Gigetta Dalli; Gioseffi, Decio; Mellini, Gian Lorenzo; Salvini, Roberto (1968). Vatican Museums: Rome. Italy: Vatican.
  9. ↑ Ficha en la web dels Museus Vaticans
  10. ↑ Leonard Barkan, Unearthing the Past: Archaeology and Aesthetics in the Making of Renaissance Culture (Yale University Press, 1999) p 193ff.
  11. ↑ Barkan, op. cit. ilustració 3.80. (Codex Wolfegg, fol. 42).
  12. ↑ Regoli, Gigetta Dalli; Gioseffi, Decio; Mellini, Gian Lorenzo; Salvini, Roberto (1968).
  13. ↑ De patis i escultures - El Cortile del Belvedere en la web del Museu de Reproduccions de Bilbao. Vore també vore- The history of the Vatican Museums - CLEMENT XIV (1769-1774) AND PIUS VI (1775-1799) en la web dels Museus Vaticans.
  14. ↑ Oxford Reference
  15. ↑ Royal Academy
  16. ↑ Il tors dil Belvedere in mostra al Senato


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tors_del_Belvedere&oldid=1193152»