Vasija de Portland
La Vasija de Portland és un recipient romà de vidre camafeo en forma de ánfora panatenaica d'inicis de el I,[1] que ha servit d'inspiració per a molts fabricants de vidre i porcelana des dels inicis de el XVIII en avant. Esta obra es troba exposta en el Museu Britànic des de 1810, si ben no va ser adquirida per l'institució fins a 1945. Medix aproximadament 25 centímetros d'alt i 17,7 de diàmetro. Es va realisar en cristal blau violáceo en un camafeo de cristal blanc que rodeja tota la vaixell i que representa escenes en personages humans i deus.[2]
Interpretacions
L'interpretació de les representacions contingudes en la vaixell són motiu de debat i discussió. Es considera que les dos escenes de que consta, poden representar passages mitològics o un fet històric distorsionat, és dir, mesclat en elements mitològics.
Primera escena
En la primera escena, un jove, que podria identificar-se en l'emperador Augusto, es mou cap a la dreta, una dòna li pren el braç, tal volta Acia, es troba cap al centre, assentada sobre una roca, subjectant una serp. Cupido sosté una antorcha i sobrevola per damunt d'abdós. A la dreta, hi ha un home en barba, representant al deu Neptú, en el peu dret descansant sobre una roca, i el mentó recolzat en la mà. Esta escena, pot representar l'èxit d'Augusto en la batalla de Actium en el 31 a, C., ya que l'emperador va considerar la seua victòria una obra d'este deu.[3]
Segona escena
En la segona escena, a l'esquerra, un home, identificat en Paris, està assentat sobre un montó de pedres en mig de lo que podrien ser les ruïnes de Troya. En el centre es troba recostada una dòna en una antorcha, presumint-se que es tractaria d'Hécuba, esposa del rei Príamo de Troya, que en la mitologia havia somiat abans de donar a llum a Paris que pariria una antorcha encesa que en el seu fòc destruiria una ciutat. En l'extrem dret, sostenint un ceptre, es troba la deesa Venus, que segons el mit promet a Paris la dòna més bella del món, Helena, si ell la declarava vencedora en el mític concurs de bellea en que competia en Juno i Minerva.[3]
Conclusió
A partir d'estes interpretacions pot entendre's que la primera escena representa el naiximent d'Augusto, la batalla de Actium i la renaixença de Roma, mentres que la segona escena representa el naiximent de Paris, la guerra de Troya i la destrucció d'esta ciutat. En cert punt l'iconografia de la Vasija de Portland seria un reflex de l'ideologia propagada per l'Eneida, obra de Virgilio que els romans eren descendents d'un héroe troyano Eneas, que va escapar de la destrucció de la ciutat i es va establir en Itàlia, a on els seus descendents varen fundar Roma. Aixina es pot entendre que les escenes de la vaixell volen representar que sense la destrucció de Troya, el sorgiment de Roma i molt manco el regnat d'Augusto, no s'hauria produït.[3]
Història
Segons la llegenda, la vaixell es va descobrir en el sepulcro de l'emperador Alejandro Sever prop de Roma, en algun moment propenc a 1582,[4] encara que la primera referència documental històrica sobre la vaixell és de 1601 en la que li la cita en una carta entre Fabri de Peiresc i el pintor Pedro Pablo Rubens, quan es trobava en Roma, en la colecció de la moradura Francesco María Del Mont. Despuix del decés de la moradura va passar a pertànyer a la família Barberini durant prop de doscents anys, i després va ser adquirida per William Hamilton en 1778 i duta a Anglaterra. Va terminar sent propietat de William Cavendish-Bentick, tercer duc de Portland, en aquell moment primer ministre britànic. D'ahí ve el nom de «Vasija de Portland». Despuix del seu préstam a un amic del duc, el ceramista Josiah Wedgwood, es va entregar la vaixell com a depòsit al Museu Britànic en 1810. Va ser adquirida finalment en 1945 pel museu al sèptim duc de Portland.[5]
Com a fondo de la vaixell hi havia un disc de vidre en camafeo, també en blau i blanc, que mostrava un cap, presumiblement de Paris o Príamo en referència al gorro frigio que du en el cap. Este medallón està clar que no pertanyia al got d'orige, per lo que varen ser exhibits per separat des de 1845. Va poder haver segut afegit per a reparar un trencament en l'antiguetat o despuix, en el resultat d'una conversió d'una forma original d'ánfora, en l'actual got en base plana, en unir-se eixe disc a la part inferior, segurament en l'any 1826.[5]
El 7 de febrer de 1845, la vaixell es va trencar en péntols despuix que William Lloyd, un estudiant en estat d'embriaguea, derribara una escultura propenca que, en caure, va trencar la vitrina que contenia el recipient i la pròpia vasija. Va ser condenat a pagar una multa o a passar dos mesos en presó.[6] Eixe mateix any, la vaixell va ser reconstruïda en prou èxit, si ben 37 chicotets fragments no varen poder ser-li reintegrats, i els seus buits varen ser reblits en cera. Els fragments es varen almagasenar i temps despuix es varen donar per extraviats, si be varen reaparéixer. En 1948-1949 la vaixell va ser restaurada de nou, per ad açò va ser desmontada i regrés a encolar, i ya en 1988-1989 va sofrir una atra intervenció de consolidació, que va conseguir afegir a ella alguns dels chicotets fragments almagasenats. Esta última restauració va amprar un adhesiu considerat més estable que els anteriors, i es presupon que la peça no requerirà més intervencions "en un sigle".
Còpies
Josiah Wedgwood en 1790 va produir una rèplica perfecta en ceràmica de la Vasija de Portland que va exhibir en events privats en abril i maig del mateix any; en l'actualitat es troba en el Museu Victoria i Alberto. S'han realisat unes còpies del V&A, que es troben, entre uns atres, en el Museu Fitzwilliam, el Museu d'Art de Indianápolis,[7] el Museu d'Art de Birmingham d'Alabama[8] i el Departament de Prehistòria i Europa en el Museu Britànic.
Referències
- ↑ «amphora; vessel (closed); cameo | British Museum» (en en). The British Museum. Consultat el 2022-11-30.
- ↑ Barral i Altet, 1987, p. 389.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Portland Vase Iconography» (en anglés). Consultat el 16 de setembre de 2012.
- ↑ Haynes, 1995, p. 152.
- ↑ 5,0 5,1 British Museum (ed.): «The Portland Vase» (en anglés). Consultat el 16 de setembre de 2012.
- ↑ Brooks, 2004, pp. 16-18.
- ↑ «Vase (Copy of Portland Vase)» (en anglés). Consultat el 16 de setembre de 2012.
- ↑ Birmingham Museum of Art (ed.): «Vase Portland» (en anglés). Consultat el 16 de setembre de 2012.
Bibliografia
- Barral i Altet, Xavier (1987). Història Universal de l'Art. L'Antiguetat clàssica Grécia, Roma i el Món mediterràneu. Volum II, Barcelona: Planeta. ISBN 84-320-8902-8.
- Brooks, Robin (2004). The Portland Vase: the extraordinary odyssey of a mysterious Roman treasure (en anglés). ISBN 0-06-051099-4.
- Haynes, Denys(1995).«The Portland Vase: A Reply».The Journal of Hellenic Studies.115(en anglés)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vasija de Portland» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.