Anar al contingut

Vapor Itata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vapor Itata

El vapor Itata va ser un barco de vapor de transports construït en 1873 en drassanes angleses i que va tindre part en importants successos de l'història de Chile a fins de el XIX. Va naufragar durant un temporal en les costes de la Regió de Coquimbo en 1922.

Antecedents

Va ser construït en les drassanes R & J Evans & Co. de Liverpool (Anglaterra) en 1873.[1] El seu caixco era de ferro en proa tipo clíper, desplaçava 1776,5 tonellades grosses tenia una eslora de 88 m, un calat de 6 m i era propulsado per una sola hèliç la maquinària de la qual ho impulsava a 12 n. Podia acomodar a 410 passagers i albergar en els seus cellers 210 vacuns en peu. Va aplegar a Chile en 1874[1] i, inicialment, va ser operat per la CSAV.

Per la Guerra del Pacífic, va ser arrendat en maig de 1879 a l'Armada de Chile, que ho va utilisar com a transport de tropes i material de guerra. Va participar en totes les campanyes: en el Desembarc i combat de Pisagua, en la Campanya de Tacna i Arica, l'Expedició a Mollendo, l'Expedició Lynch i en la Campanya de Lima. Inclús va conseguir escapar dos voltes al temut Monitor Huáscar gràcies al seu major anar, el 25 i 26 de maig de 1879.

Va transportar en total 2875 passagers en les cambres i 40 393 en coberta. Despuix del Assalt i Pren del Morro de Arica, el Itata va rebre a la tripulació del monitor Manco Cápac que havia segut afonat per ella mateixa.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 293  Una volta terminada la guerra, va ser tornat a la CSAV.

Al començ de la Guerra civil de 1891, va ser requisat pels congressistes i destinat al trasllat d'armes des dels Estats Units. En eixes circumstàncies va ocórrer l'Incident del Itata, quan va ser expropiat pel govern nortamericà per a aplegar a Chile el 6 d'octubre de 1891, despuix del terme de la guerra civil chilena i retornat als seus amos. Va ser venut a Bruna, Sampaio & Cia. en agost de 1918, i després a la Companyia Nacional de Vapors que es va sumar al vapor Quito en les rutes al nort gran.

En 1920 va ser reconstruït[3] i es va agregar major capacitat de camarotes formant una tercera coberta, per això el seu centre de gravetat es va elevar, lo que segons experts hauria influït negativament en la seua estabilitat[4]

Naufragi

Sector del Naufragi.
Fotografia d'un grup de sobreviviente del naufragi.

El 28 d'agost de 1922, va salpar des de la Ciutat de Coquimbo, en destí a Antofagasta, navegant en mar grossa i raches de vent fort.[1]

Com a càrrega duya 4007 sacs de ciment, 3900 sacs de ciment en popa, 1300 bales, 600 bultos que devia entregar en diversos ports, 500 caixons de sortit, 500 sacs d'ordi, 500 corders, 213 vacuns i 162 barrils de vi.[4] Sobre el número de persones que viajaven en el vapor, existixen desacorts.

El contramaestre de la nau, supervivent de la tragèdia, ho va sifrar en 100 tripulants i 200 passagers en una entrevista en la revista Mar de la Lliga Marítima.[5] Patricio Lazcano, autor d'un artícul en La Tercera, va elevar a 400 la sifra de persones a bordo de la nau.[6] Atres fonts citen entre 374 i 478 passagers, la majoria d'ells de les classes pobres de la regió de Coquimbo i afores que migraban cap a les salitreras del descampat d'Atacama en busca de millor sòrt.[7]

El Diari La Nació informa del naufragi del Itata (29 d'agost de 1922 ).

A 15 km de la costa, entre caleta Chungungo i Punta de Choros, front a la localitat de L'Higuera, (Regió de Coquimbo), el vapor pel fort onage va trencar el timó i va començar a fer aigua durant un fort temporal que va desestabilisar la càrrega sumat a un centre de gravetat massa alt i li va anar impossible a la tripulació salvar la nau, que va donar regrés de campana a estribor afonant-se en tan sol uns minuts. En sol dos pots a disposició, varen poder salvar-se 14 tripulants i 12 passagers,[5] els qui varen deure permanéixer fins al matí del dia següent en les basses. Alguns pocs supervivents varen conseguir aplegar a nade a la vora de la plaja del sector <Punta de Choros. Atres mijos indiquen 374 fallits.[8]

Actualment es dona un saldo de més de 500 morts, lo que ho convertix en el pijor accident marítim en el història de Chile, la qual considerava el naufragi del vapor Caçador com el major ocorregut en aigües chilenes fins ara (afonament del vapor Caçador en 1856 en 458 fallits).[6]

Una publicació segons un diari que duya un periodiste i supervivent cridat Jorge G. aparegut 90 anys despuix de la tragèdia relata en detall els fets i de com este supervivent va salvar la vida gràcies a una res que ho va arrastrar a la plaja.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Infografía: Despuix de 95 anys troben el "Itata", el buc de la major tragèdia nàutica de Chile» (HTML). www.emol.com (9 de novembre de 2017). Consultat el 9 de novembre de 2017.
  2. ↑ Ekdahl 1919-2
  3. ↑ Berrios 2012, p. 194
  4. ↑ 4,0 4,1 «La busca del Titanic chilé», El Dia, 27 d'octubre de 2013. Consultat el 4 d'octubre de 2017.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Naufragi del vapor Itata, Els Choros (L'Higuera/Coquimbo), 28 d'agost de 1922» (HTML).
  6. ↑ 6,0 6,1 Lazcano, Patricio (6 d'octubre de 2017). «Troben lloc a on va ocórrer la pijor tragèdia marítima de Chile». www.latercera.com. Consultat el 6 d'octubre de 2017.
  7. ↑ La tragèdia del Itata
  8. ↑ La tragèdia del Itata

Bibliografia


Referències