Trompa alt
La trompa alt, trompa tenor, charcheta, armonia, onoben,[1] saxo o bombardino en el meu bemol és un instrumente de vent-metal afinado en la meuaPlantilla:Música (bemol). Té un trepe cònic que incrementa progressivament i normalment usa una filtre (vent-metal) profunda com la de la corneta.
En Estats Units, comunament s'usa en les bandes de marcha, bandes de vent-metal i conjunts similars, mentres que la trompa tendix a adoptar les parts corresponents en les agrupacions simfòniques i conjunts clàssics de metals. En Estats Units i Alemània el nom de trompa tenor és el mateix per al bombardino baríton, aixina com per a la tuba i el bombardino. Per a evitar confusions, en ocasions és denominat bombardino en la meua♭.
Descripció
La trompa alt (en la meua♭) té un trepe cònic, com la trompa orquestal (en fa) i utilisa una filtre profunda. S'utilisa en les bandes de vent-metal britàniques i molt rarament s'inclouen en l'orquesta a on el seu paper és interpretat per les trompes per a orquesta. No obstant, es troben regularment en bandes de concert, a on té la mateixa categoria que la trompa. El trepe cònic i la filtre profunda produïxen un sò suau i redonejat que és utilisat la majoria de les voltes com a mija de veu, en respal a les melodies de les trompetas, cornetas o fliscornos, i ompli l'espai per damunt dels instruments tenors i baixos (trombón, bombardino baríton, bombardino i tuba). En rares ocasions existixen papers solistes per a la trompa alt i, per lo general, són interpretats per les trompes. La majoria de les trompes alt es afinan en la meua♭ i són instruments transpositores. El seu tesitura típica és des del La una octava i una tercera menor per baix del Do central del piano fins al la meuaPlantilla:Música una octava i una tercera menor per damunt del Do central (el meu2 to el meu♭5). La campana estàndar fins a la té dos formes bàsiques, una en el començ de la curva de la campana sobre la part superior de les vàlvulas (o pistones) i l'atre per baix de la curva vàlvules.
Història
A mitan de la década de 1800, el belga Adolphe Sax va inventar este instrument com la veu alt de la família del saxhorno. La trompa alt ha segut construïda de diverses formes: la més comuna és una espècie de tuba menuda, en la campana apuntant cap a dalt, que pot ajudar a que el sò aplegue abans al públic; la trompa solista que s'assembla (de fet, efectivament ho és) un fliscorno ampliat, en la campana cap a davant, proyectant el sò més cap al públic; una atra variant té la campana apuntant cap a arrere (per a bandes militars de marcha que precedien als soldats, per lo tant, ajudar-los a conéixer millor i conservar millor temps en la marcha). D'estos tipos només l'instrument en posició vertical estàndart és vist en les bandes de vent-metal del Regne Unit i seguix sent el més comú
En l'actualitat, este instrument ha segut pupularizado en Mèxic, especialment gràcies a gèneros musicals com la Banda sinaloense i correguts tombats.
Referències
- «The History of the Tenor Horn» (en anglés). Consultat el 18 de juliol de 2008.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trompa alto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.