Anar al contingut

Triadica sebifera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Triadica sebifera (Triadica sebifera)


Triadica sebifera,[1] comunament cridat arbre de séu,[2] arbre de la cera[2] o àlber de Florida, és un arbre originari del Lluntà Oriente, particularment la vall del Yangtsé en la China central, aixina com Taiwan, Japó i l'illa de Java en Indonèsia. Introduït en Amèrica des de el XVIII, a on és considerat una espècie invasora. En les regions de distribució natural, la coberta sebosa de les llavors és usada per a vés-les i manufactura de sabó, i les fulles per a medicina herbal per a tractar forúnculos. La planta i en especial els fulls estan reputats de tòxiques, els mateixos fulls caducs caigudes, són tòxiques a atres espècies de plantes. Els epítets específics sebifera i sebiferum signifiquen "ceroso" i es referixen al séu vegetal que cobrix llavors. Aplega a alcançar una altura de 12 metros.


Característiques físiques

Les fulles simples, caduques d'este arbre, són alternades, amples, ròmbiques a ovales i en suaus vores, de forma acorazonada, a voltes en una coa estesa que recorda al Ficus religiosa. Les fulles són vert lluents en el fes, i més pàlides en el envés. En l'autumne prenen tons lluents grocs, taronges, púrpures, rojos. És una espècie diclina monoica, produint flors mascle i femella en el mateix fuste.

Les fulles vert cerosas passen a vert-groguenques, i té flors blanques. Les flors estan en inflorescèncias terminals de 2 decímetros de llarc. Vert clares, eixes flors són molt conspicuas en la primavera. Cada pistil de flor femella és solitari i té un ovari trilobulado, tres estils, i no té pétals. Estan en curtes branques en la base de la punta. Els estams (macho) en grups en l'extrem de l'inflorescència.

Els fruts són trilobulats, càpsules trivalvadas. Quan una càpsula madura, el seu color canvia de vert a pardo obscur. Les parets de la càpsula cauen i lliberen cada càpsula tres llavors globosas en una cerosidad blanca que la recobrix. Les llavors usualment pengen de les plantes per vàries semanes. En Norteamérica, les flors maduren d'abril a juny i la fruta madura de setembre a octubre.

Hàbitat i distribució

En Àsia

L'arbre sembla originari de la vall del Yangtsé en la província central chinenca de Sichuan.[3][4] Creix aixina mateix en Taiwan i per tot el Japó.

Restant del món

Apareix en el surest d'EE. UU.. Va ser introduïda en el XVIII i es naturalizó en Carolina del Sur, a lo llarc del oceà Atlàntic i tot el Golf de Mèxic, a on creix profusament.

Encara que la planta està classificada com una maleza tòxica en molts estats dels Estats Units, encara es ven en jardineria com a arbre ornamental. No és molt selectiu en els tipos de sols o drenage, pero no pot viure a l'ombra. És un arbre raonablement dur i apreciat pel seu abundant i espectacular fullage otoñal.

En Austràlia l'arbre va ser aixina mateix introduït en l'era colonial i en l'actualitat li pot trobar especialment al voltant de les costes en Nova Gales del Sur.


Usos

La cera de les llavors és collida colocant-les en aigua calenta, i banyant les seues superfícies en l'aigua. Encara que atres parts de la sp. són tòxiques, la cera no, i pot usar-se en tongada d'oli vegetal per a còure.

El néctar tampoc és tòxic, i és molt bo com flora apícola per a apicultura. La mel no és d'alta calitat, sent venuda com a grau de forn, pero produïx copiosamente en époques estèrils de l'any, quan la majoria de les #floració de primavera han cessat. En els estats de la costa del Golf, els apicultors migran en els seus panals per a ubicar bons arbres prop del mar.

És un arbre molt ornamental, de ràpit creiximent i de bona ombra.

Taxonomia

Triadica sebifera va ser descrita per (L.) Small i publicat en Florida Trees 59. 1913.[5]

Sinonímia
  • Carumbium sebiferum (L.) Kurz
  • Croton macrocarpus Rchb. ex Müll.Arg.
  • Croton sebiferum L.
  • Excoecaria sebifera (L.) Müll.Arg.
  • Sapium chihsinianum S.K.Llig
  • Sapium pleiocarpum I.C.Tseng
  • Sapium sebiferum (L.) Roxb.
  • Sapium sebiferum var. cordatum S.I.Wang
  • Sapium sebiferum var. dabeshanense B.C.Ding & T.B.Chao
  • Sapium sebiferum var. multiracemosum B.C.Ding & T.B.Chao
  • Sapium sebiferum var. pendulum B.C.Ding & T.B.Chao
  • Seborium chinense Raf.
  • Seborium sebiferum (L.) Hurus.
  • Stillingfleetia sebifera (L.) Bojer
  • Stillingia sebifera (L.) Michx.

Vore també

Referències

  1. ↑ Mathew's Chinese - English dictionary - Google Livres Mathews' Chinese-English dictionary Parell Robert Henry Mathews,Minyuan Wang,Yuen Ren Chao,China Inland Mission
  2. ↑ 2,0 2,1 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  3. ↑ [enllaç trencat] “巫山乌桕”
  4. ↑ Répartition géographique : Distribution naturelle dans la province du Sichuan, au nord de Mont de Dragon-Hill, juste Nord-Sud, du Sud Ouest de Shandong Qionglai - jusqu'au Shandong nebrodensis jinpingshan ... « du nord au sud, au nord-est es terminant à la montagne de Qionglai et sud-est, sud-ouest, es terminant à Jinpingshan, Dongpo de la montagne blanche. Emplacement géographique : vers li sud de la latitude, longitude 32°30 '- 101 ° 40 ' pour li sapium du Nord-Ouest. Dans li bassin de l'est à 80-900 m d'altitude du sud-ouest Pontresina, unix zone de distribution centralisée dans la province du Sichuan dans la vallée de la rivière et de ses affluents, i compris la vallée de la rivière Yangtze, Wushan-Wanxian, Wujiang bassin Fuling - Youyang, Jin Sha Jiang Vallée Yibin - Leibo, concentration dans li segment du bassin Yibin-Renshou Minjiang. Li Wushan, Youyang, Pengshui, rivière Guizhou, Ping Shan, Jianwei, Gulin, comtés de Renshou, et Jingyan, représentent 57,2 % de la production totale de sapium de grans régions culturelles de la province ».Source :Encyclopedie wiki Hudong traduction automatique.
  5. ↑ «Triadica sebifera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 d'abril de 2015.
  6. ↑ Sinònims en Catalogue of life

Bibliografia

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  3. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Small, J. K. 1933. Man. S.I. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  5. Turner, I. M. 2013. Robinson a century on: the nomenclatural relevance of Roxburgh's Hortus Bengalensis. Taxon 62(1): 152–172.

Enllaços externs