Tormenta de Santa Rosa
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
El Temporal de Santa Rosa o tormenta de Santa Rosa és una expressió singular per a designar una tormenta que s'espera que es desenrolle en la porció surest d'Amèrica del Sur en algun moment cinc dies abans o despuix del 30 d'agost, data corresponent a la festivitat catòlica de Santa Rosa de Lima, santa patrona d'Amèrica.[1]
Segons els meteoròlecs, l'event no té la regularitat ni l'intensitat que l'imaginari popular li atribuïx, i imputen la seua ocurrència al choc de les primeres masses d'aire càlit i humit que comencen a incidir sobre els fronts frets en acostar-se la primavera.[2]
Llegenda de la tormenta de Santa Rosa
[editar | editar còdic]Santa Rosa de Lima
[editar | editar còdic]En 1615 en la «Ciutat dels Reis» —Llima—, una religiosa cridada Rosa —Isabel Flores d'Oliva, 1586-†1617— va encapçalar una rogativa des d'una iglésia, davant el possible desembarc de pirates holandesos que ya havien assaltat el port veí de Callao. Sense previ avís, una gran tormenta va impedir que les embarcacions s'acostaren a terra i aixina, la ciutat de Lima va quedar fòra de perill. Els creents varen començar a atribuir la presència de la tormenta i la fugida dels pirates al poder místic de Rosa.[3]
Difusió de la llegenda en Sudamérica
[editar | editar còdic]La llegenda es va popularisar en Argentina, en gran força en la zona del Riu de l'Argent, en Còrdova i en la regió de Que el seu. La capital de la Província de la Pampa du el seu nom. És una regió en a on es donen tormentes fortes en molta freqüència, principalment en primavera i estiu. Generalment les primeres tormentes de la temporada se solen donar en la data de Santa Rosa. En Paraguay i Uruguay també és molt popular dita tormenta en els cinc primers dies posteriors o previs al 30 d'agost.
Mit i realitat
[editar | editar còdic]| Any | Periodo | Pluges (mm) |
|---|---|---|
| 1870 | 30/08 | 28 |
| 1876 | 29/08 al 30/08 | 73 |
| 1922 | 29/8 al 01/09 | 80 |
| 1923 | 27/08 al 03/09 | 80 |
| 1942 | 31/08 al 02/09 | 98 |
| 1956 | 29/08 al 31/08 | 97 |
| 1959 | 30/08 al 01/09 | 55 |
| 1983 | 26/08 al 31/08 | 60 |
| 1986 | 29/08 al 03/09 | 68 |
| 1992 | 29/08 al 02/09 | 54 |
| 1993 | 30/08 al 01/09 | 49 |
| 1994 | 31/08 al 02/09 | 39 |
| 1996 | 25/08 al 26/08 | 22 |
| 2001 | 26/08 al 27/08 | 59 |
| 2002 | 28/08 | 13 |
| 2003 | 03/09 al 07/09 | 88 |
| Font: Metsul.[4] | ||
Característiques de la tormenta de Santa Rosa
[editar | editar còdic]Per al Vocabulari Meteorològic Internacional de la Organisació Meteorològica Mundial —OMM— «tormenta» és la «descàrrega brusca d'electricitat atmosfèrica que es manifesta per una resplandor breu, el llampada, i per un soroll sec o una tamborinada sorda, el tro, associada a núvols convectivas, cumulunimbus, i que solen aplegar en pluja en forma de chapalló, o de neu o graniç en latitut més altes i també de vents forts».
Climáticamente en el hemisferi austral, la tormenta de Santa Rosa pot constituir-se en una de les primeres tormentes, cap al final de l'hivern, uns dèu dies abans del 30 d'agost i els vint primers dies de setembre.[5]
La «Tormenta de Santa Rosa» s'observa principalment en la zona pampeana, mesopotámica, chaqueña i en el sur de Brasil.
Explicació meteorològica
[editar | editar còdic]En hivern no ocorren estes tormentes convectivas perque per al seu desenroll es necessiten condicions energètiques més de primavera i d'estiu. I, en acostar-se el equinoccio de primavera del hemisferi sur —22 o 23 de setembre—, l'acostament paulatí —per l'àngul d'inclinament de l'eix del planeta— d'este sector de la Terra al Sol aumenta la disponibilitat d'energia en el «Subsistema Austral Climàtic Terrestre», produint-se canvis en la «Circulació Atmosfèrica Regional», des de fins d'agost. En presència d'aire càlit i humit del nort, sumat a més radiació solar i a entrar «Destorbament Sinópticas» de l'oest podria aparéixer el fenomen de tormenta eixint de l'hivern, en rodalies del 30 d'agost, dia de Santa Rosa de Lima.
Dita destorbament es produïx ya a que el Pol Sur seguix encara molt fret mentres que el continent austral comença el llent procés de calfament.
Mit popular
[editar | editar còdic]Segons el mit popular, la tormenta de Santa Rosa seria la més forta de l'any, pero normalment no és aixina. Per a la ciutat de Buenos Aires —Observatori de el SMN Vila Ortúzar—, de l'anàlisis de la freqüència d'aparició de tormentes cinc dies abans i despuix del 30 d'agost, del periodo 1906 a 2018, en 63 oportunitats, el 56% dels casos, es varen produir tormentes en eixes dates.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Tormenta de Santa Rosa: ¿mit o realitat? Açò diu el Servici Meteorològic argentí» (en és). Montevideo Portal. Consultat el 2025-10-30.
- ↑ «[1]». Consultat el 15 de juliol de 2026.
- ↑ «Temporal de Santa Rosa un Fenomen Climàtic Tradicional» (en és). Ciutat de Sauce. Consultat el 2025-10-30.
- ↑ «Metsul | Climatologia Urbana - Tormenta de Santa Rosa - Mits i Realidade». www.metsul.com. Archivat des d'el original, el 2009-09-30. Consultat el 2026-07-15.
- ↑ Servici Meteorològic Nacional.
- ↑ «¿Aplega la tormenta de Santa Rosa? | Servici Meteorològic Nacional.». www.smn.gob.ar. Archivat des d'el original, el 6 de novembre de 2022. Consultat el 29 d'agost de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tormenta de Santa Rosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.