Tirrenios

Tirrenios, tirrenos (grec àtic Τυρρήνιοι, Tyrrēnioi), tirsenios o tirsenos (jónico Τυρσήνιοι Tyrsēnioi; dòric Τυρσάνιοι, Tyrsānioi) era un exónimo usat pels autors de l'Antiga Grècia per a aludir a un poble no grec.

Possible identificació en els etruscs

Més vesprada, entre els sigles VI i V a. C., el nom aludia específicament als etruscs, per els qui va ser batejat el mar Tirreno, segons Estrabón. En Píndaro, els Tyrsanoi apareixen agrupats en els cartagineses com a amenaça de la Magna Grècia:

Et suplique, Cronio, concedixques que els crits de batalla dels cartagineses i etruscs permaneixquen silenciosos en casa, ara que han vist que la seua arrogància carreja planyences els seus barcos fòra de Cumas.

El nom també apareix en un fragment de Sófocles.

El nom va passar a estar cada volta més relacionat en el genèric pelasgos. Heródoto els ubica en Crestonia (Tracia), com a veïns dels pelasgos. Similarmente, Tucídides els menciona junt en els pelasgos i els relacions en els pirates lemnios i en la població pregriega del Ática.

Lemnos va permanéixer relativament lliure de l'influència grega fins al periodo helenístico, i resulta interessant que l'estela de Lemnos (VI) estiga inscrita en un idioma molt semblat al etrusc. Açò ha dut a la postulació d'un grup de «llengües tirsénicas» que inclou l'etrusc, el lemnio i el rético.

Hi ha puix evidències de que va haver de fet a lo manco una relació llingüística entre els lemnios i els etruscs. Les circumstàncies d'açò són discutibles. Una majoria d'investigadors, a lo manco en Itàlia, adscriurien els tirrenios egeos a l'expansió etrusques dels sigles VIII a VI a. C., ubicant la terra natal dels etruscs en Itàlia i els Alps, particularment per la seua relació en la població rética alpina.

Una hipòtesis que relaciona als tirrenios i els etruscs propon que estos procedixen a lo manco parcialment d'una invasió de el XII procedent del Egeo i Anatolia que va conquistar a la cultura de Villanova itálica, reclamant alguns investigadors una relació o a lo manco una evidència de contacte estret entre les llengües anatolias i l'etrusc.

Els defensors d'esta última escola de pensament senyalen la llegenda de l'orige bregue dels etruscs narrada per Heródoto, i l'afirmació de Tito Livio de que els retios eren etruscs expulsats a les montanyes pels invasores gals. Els crítics d'esta teoria senyalen les escasses evidències d'una relació llingüística de l'etrusc en l'indoeuropeo, i molt manco en el anatolio, i a Dionisio de Halicarnaso, qui argumenta decididament contra una relació etrusc-brega. No obstant, el llenguage bregue indoeuropeo apareix per primera volta alguna cosa despuix de quan es diu que els emigrants tirrenios marcharen a Itàlia. També hi ha vàries llengües no indoeuropeas presents en l'antiga Anatolia, algunes de les quals podrien estar relacionades en l'etrusc i les demés llengües tirsénicas. També té cert interés que els propis grecs parlaren d'un substrat anterior que va ser absorbit pels lidios per a formar una tribu de grups que terminaria formant este poble.

Primeres referències

L'orige del nom és incert. Solament es coneix per l'us que li varen donar els autors grecs, pero aparentment no és d'orige grec. Ha segut relacionat en tursis, també un préstam «mediterràneu» al grec, que significa ‘torre’. També s'han propost relacions directes en Tusci, un exónimo llatí per als etruscs, de Turs-ci. (Vore també «Turan» i «Tirania».)

Les primeres aparicions en la lliteratura ocorren en Hesíodo i en el himne homérico a Dioniso. Hesíodo escriu:

Estos [els fills de Circe], molt llunt, al fondo de les illes sagrades, regnaven sobre els célebres tirrenos.

En el himne homérico a Dioniso els pirates tirsenios rapten al deu:

Llavors allí varen vindre ràpidament sobre el chispeante mar els pirates tirsenios en un barco en bones cobertes; un destí miserable els va enganyar.

Vore també

• Llengües tirsénicas
• Idioma lemnio
• Idioma minoico
• Idioma eteocretense
• Pobles de la mar
• Pelasgos
• Substrat prehelénico
• Periodo heládico
• Lemnos prehistòrica