The Skeptic's Dictionary és una colecció d'ensajos escèptics en referències creuades publicades per Robert Todd Carroll, inicialment en el seu lloc web skepdic. com i també en llibre imprés.[1][2] El lloc web va ser llançat en 1994, i el llibre va ser publicat en 2003, en prop de 400 entrades. En giner de 2011, el lloc web contenia més de 700 entrades.[3] El volum únic de la publicació en paper guia cap a informació escèptica en temes pseudocientíficos, paranormals, i ocultistes. La bibliografia conté unes setcentes referències per a obtindre informació més detallada. Segons la contraportada del llibre, la versió en llínea rep aproximadament 500.000 visites al més.

Contingut

El The Skeptic's Dictionary, segons el seu pròlec, pretén ser un chicotet contrapeso a la voluminosa lliteratura ocultista i paranormal; no presentar una visió equilibrada dels subjectes ocultistes.[4]

Els artículs en el llibre es troben classificats en vàries categories:

Les versions impreses estan disponibles en holandés, anglés, japonés, coreà i rus.[5] Numeroses entrades han segut traduïdes per Internet en varis atres idiomes. Un bolletí de notícies[6] manté actualisats als interessats en les novetats en noves entrades i l'archiu de la llista de bolletins anteriors està disponible per a la seua llectura en llínea. Norcross, et al. mantenen que Carroll ha realisat un progrés considerable en l'exposició de la pseudociencia i la charlatanería.[7]

Segons l'autor,

“El Skeptic’s Dictionary apunta a quatre audiències distintes: el buscador de ment oberta, quí no manté cap compromís o desautorisació cap als reclams ocultistes; l'escèptic suau, quí està més pròxim a dubtar que a creure; l'escèptic dur, quí té fort una fort rebuig a la creència en tot lo relacionat en lo amagat; i el creent suau, quí té major tendència a creure pero té alguns dubtes. El grup cap al que este llibre no està dirigit és el 'creent dur' en lo sobrenatural. Si no hi ha cap escepticisme en tu, este llibre no és per a tu.”

Carroll definix cada una d'estes categories, explicant cóm i per qué, en la seua opinió, el seu diccionari pot ser d'interés, us, i benefici a cada cual d'ells. També definix el terme escepticisme quan ho utilisa i identifica dos tipos d'escèptic, el apolónico, quí està “compromés en la claritat i la racionalitat” i el Dionisíaco, quí està “compromés en la passió i l'instint.” William James, Bertrand Russell, i Friedrich Nietzsche ejemplifican l'escèptic apolónico, sosté Carroll, i Charles Sanders Peirce, Tertullian, Søren Kierkegaard, i Blaise Pascal a escèptics dionísicos.[8]

La recensió de Roy Herbert escrita per a la revista New Scientist, va comentar que " és una assamblea sorprenent, elegantment escrita i centrada, en algun comentari torçut ací i allà", i que "este magnífic treball provablement pot ser utilisat tan a sovint que és una llàstima que es tracte d'un llibre de tapa blana."[2]

Vore també

Referències

  1. ↑ «[1]». «The highest mark of success for a new-mija phenomenon is, it seems, still to get translated into old mija; baix www. skepdic. com becomes this handy volume examining the evidence in favour of ectoplasm, the Bermuda Triangle, the Turin Shroud, chiropracty and zombies, among much else.»
  2. ↑ 2,0 2,1 «[2]».
  3. ↑ ¿Qué és L'Escèptic Diccionari? [3] archivat en Wayback Machine.
  4. ↑ Escèptic Diccionari, pp 1-3.
  5. ↑ Pròlec, Escèptic Diccionari.
  6. ↑ bolletí de notícies
  7. ↑ (2006).«Discredited psychological treatments and tests: A Delphi poll».Professional Psychology: Research and Practice.37(5)
    515–522.doi:10.1037/0735-7028.37.5.515.Consultat el 12 de febrer de 2008.
  8. ↑ Introducció, Escèptic Diccionari.