Terremot i tsunami de l'oceà Índic de 2004
El terremot i maremoto de l'oceà Índic de 2004, conegut per la comunitat científica com el terremot de Sumatra-Andamán,[1][2] va ser un potent terremot submarí que va ocórrer a les 07:58:53, hora local (UTC+7), del dumenge, 26 de decembre de 2004 (21:58, hora costa del Pacífic Oest, del dissabte, 25 de decembre de 2004), en epicentre en la costa de Banda Aceh (Indonèsia).
El terremot de l'oceà Índic del 2004 va ocasionar una série de tsunamis devastadors a lo llarc de les costes de la majoria dels països que voregen l'oceà Índic, matant a una gran cantitat de persones al seu pas i inundant a una gran cantitat de comunitats costeres, a través de casi tot el sur i surest d'Àsia, incloent parts d'Indonèsia, Malàsia, Sri Lanka, Índia i Tailàndia. Les estimacions inicials havien determinat el número de morts en més de 275 000, sense contar als millers de persones desaparegudes. El desastre és conegut en Àsia i en els mijos internacionals com el tsunami asiàtic, i cridat boxing day tsunami en Austràlia, Canadà, Nova Zelanda i el Regne Unit, perque va ocórrer en el Boxing Day —celebrat el 26 de decembre en eixos països—. El tsunami va ocórrer exactament un any despuix del terremot de 2003, que va devastar la ciutat iraní meridional de Bam, i exactament dos anys abans del terremot de Hengchun de 2006.
La magnitut del terremot va ser registrada originalment com de 9,0 en l'escala de magnitut de moment,[3] pero després es va aumentar a 9,1.[4] En esta magnitut, és el segon terremot més gran registrat des de l'existència del sismógraf (aproximadament en 1875), despuix del terremot de 1960 en Valdivia (Chile). També va ser reportat per tindre la segona duració més llarga observada en lo que a falles geològiques es referix, durant entre 500 i 600 s (8,3 a 10 min),[5] i va ser lo suficientment gran com per a fer que el planeta vibrara un centímetro aproximadament.[6] Ademés, també va donar lloc a terremots en llocs tan alluntats com Alaska, de la mateixa manera que sentir-se mínimes vibracions en vàries parts del món.[7]
El terremot es va originar en l'oceà Índic, al nort de l'illa de Simeulue, en la costa occidental de Sumatra del nort.[8] El tsunami resultant del terremot va devastar les costes d'Indonèsia, Sri Lanka, Índia, Tailàndia i d'atres països en ones que varen aplegar als trenta metros. Va causar morts i danys sérios fins a la costa de l'est d'Àfrica, i la mort registrada més lluntana pel tsunami va ocórrer en Rooi Els (Suràfrica), a huit mil quilómetros de l'epicentre. En total, huit persones varen morir en Suràfrica pels alts nivells de les ones de l'mar.
La situació apremiante de mils de persones damnificades de varis països va incitar una resposta humanitària extensiva. En total, la comunitat internacional donó més de sèt mil millons de dólars nortamericans en ajuda humanitària als afectats pel terremot.[9]
Este tsumani va servir d'inspiració per a películes com Lo Impossible (2012), dirigida per Juan Antonio Bayona, i protagonisada per Ewan McGregor i Naomi Watts, en la que es recorda l'història de la família de la doctora d'orige espanyol María Belón, que va conseguir sobreviure al tsumani en les costes de Khao Lak (Tailàndia).
Característiques del terremot
[editar | editar còdic]
Archiu:Tsunami wavefield for the 2004 Sumatra-Andaman earthquake.webm
El terremot va ser captat inicialment en una magnitut Mw = 9,0 (esta no és l'escala de Richter o escala de magnitut local, ML, que és coneguda per saturar-se en magnituts altes). En febrer de 2005, els científics varen modificar l'estimació de Mw = 9,0 a una magnitut superior de 9,2.[10] Encara que el Centre d'Alerta de Tsunamis del Pacífic (Pacific Tsunami Warning Center) va acceptar eixes noves senyes, l'USGS no va canviar la seua estimació de 9,2, al contrari, en 2012 el USGS ho va reduir a 9,1; superant al sisme de Japó de 2011.[11]
L'epicentre del terremot principal es va originar en les coordenades Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>, aproximadament a 120 km a l'oest de Sumatra, a una profunditat de 30 km per baix del nivell de la mar (inicialment va ser divulgat a 10 km per baix del nivell de la mar, ya que la forma que el USGS determina els hipocentros és automàtica i fixa en 10 km la profunditat, pero en reunir-se més senyes es tendix a precisar l'informació). El terremot per sí mateixa (aparte del tsunami) es va poder sentir en zones tan apartades com Bangladés, Índia, Malàsia, Myanmar, Tailàndia, Singapur i les Maldives.[12]
Indonèsia està sobre el Cinturó de Fòc del Pacífic a lo llarc de les illes nort-orientals adjacents que inclouen a Nova Guinea i la zona de Alpide i pel sur i l'oest a lo llarc de Sumatra, de Java, de Bali, de Flores, i de Timor-Leste.
Els grans terremots tals com el succeït en Sumatra-Andamán, s'associen invariablement als terremots ocorreguts en les zones en subducción, els mateixos tenen moments sísmics a través dels quals pot explicar una fracció significativa del moment periòdic global en el qual es va a originar un nou terremot, en una variació que pot dur vàries décades inclús sigles.
De tot moment sísmic emés pels terremots dels últims cent anys, a partir de 1906 a 2011, un de més de 8,0 de magnitut es va deure al succeït en Sumatra-Andamán. Esta tremolació, junt en el terremot Good Friday (Alaska, 1964) i el terremot de Valdivia (1960), formen part de la mitat dels moments sísmics en els últims 105 anys. El Mw denota la magnitut d'un terremot en l'escala de la magnitut del moment.
Des de 1900, solament dos terremots s'han registrat en una magnitut major: el gran terremot chilé de 1960 (magnitut 9,5) i el terremot de Divendres Sant (Good Friday) de 1964 (9,2). L'únic un atre terremot registrat en una magnitut de 9,0 o major va ser registrat l'11 de març de 2011, en Japó (magnitut de 9,1). Cada u d'estos grans terremots va generar tsunamis en l'oceà Pacífic, pero cap en un número de morts tan alt com el de Sumatra-Andamán. El que menys morts va causar d'estos mega sismes, va anar el terremot de Divendres Sant, sobretot degut a que la densitat de població era molt més baixa a lo llarc de les àrees costeres afectades i degut també a les grans distàncies que existien respecte d'atres costes molt més poblades.
Atres grans terremots varen ocórrer en 1868 (Perú, placa de Naixca i la placa Suramericana); 1858 (Mèxic, placa de Cocos i la placa Nortamericana); 1906 (Colòmbia-Equador, placa de Naixca i placa Suramericana); 1812 (Veneçola, placa del Carib i placa Suramericana); 1787 (Mèxic, placa de Cocos i la placa Nortamericana); 1755 (Portugal, placa Euroasiàtica i la placa Africana) i 1700 (terremot de Cascadia, oest d'Estats Units i Canadà, placa de Juan de Fuca i la placa Nortamericana). Es creu que tots ells podrien haver sobrepassat la magnitut 9,0 graus Mw, pero en eixe llavors no existien mides exactes per a saber-ho.
Damnificats
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Països afectats pel terremot de l'oceà Índic de 2004.
El número definitiu de víctimes pels tsunamis i inundacions subsegüents va ser de 280.000, encara que varis mils de persones seguixen desaparegudes, i més d'un milló sense llar.[13][14]
Tant governs com a organisacions no governamentals temen que el número de víctimes es duplique per la possibilitat d'epidèmies de malalties relacionades en la contaminació de l'aigua, tals com el còlera i la disenteria. Organisacions d'ajuda humanitària han reportat que prop d'un quarto de les víctimes fatals són chiquets. Açò és conseqüència de l'alta proporció de menors en les poblacions de les zones afectades, i també del fet de que els chiquets varen poder opondre menys resistència per a evitar ser arrastrats per les aigües.
La sifra de morts és particularment alta per ser la primera volta en més de 100 anys que un tsunami en l'oceà Índic ha afectat les costes, en la qual cosa els països afectats estaven poc preparats per a això i inclús els seus pobladors no varen saber reconéixer les senyals de advenimiento del maremoto. L'últim tsunami que va tindre lloc en la zona va ser per l'erupció del Krakatoa en 1883. Per lo general, els maremotos ocorren en les costes de el "Anell de Fòc" que donen al Pacífic, a on governs i pobladors estan millor preparats i existixen sistemes d'alerta.
L'estat d'emergència va ser declarat en Sri Lanka, Indonèsia i les Illes Maldives. Les Nacions Unides varen afirmar que el cost de l'operació d'ajuda humanitària seria el més alt de l'història. Este terremot també va ocasionar el pijor accident de tren en la llínea ferroviària Queen of the Siga en Sri Lanka quan el tren va ser engolgut pel tsunami.
Els costs en vides dels tsunamis i de les inundacions resultants són més de 150 000 en els recontes actuals, ademés dels mils de desapareguts i les prop d'un milló de persones que han perdut les seues llars. Les costes del oceà Pacífic no han segut afectades.
Ademés del gran número de natius, també es conten víctimes entre els turistes que passaven allí les festes de la vespra de Nadal.
1 Inclou els reportats baix 'Morts confirmats'. Si no es dispon d'estimacions separades, el número d'esta columna és el mateix que l'indicada en la columna 'Morts confirmats'.
2 No inclou aproximadament 19 000 persones desaparegudes inicialment declarades per les autoritats dels Tigres Tamiles en les regions baix el seu control.
3 Les senyes inclouen a lo manco 2464 estrangers.
4 No inclou ciutadans surafricans que varen morir fòra de Suràfrica (per eixemple, turistes en Tailàndia).
En Tailàndia s'ha registrat la major proporció de turistes morts. 2.461 morts són estrangers, un 50% del total.cita requerida
Ajuda internacional
[editar | editar còdic]
Governs i organisacions humanitàries de tot lo món es varen esforçar en oferir ajuda i soport tècnic despuix del devastador terremot i els tsunamis, que varen afectar al sur d'Àsia, varen anar 14 mil millons de US$.[32]
En Ginebra, la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mija Lluna Roja va reunir prop de US$ 6,5 millons per a «ajuda immediata» per als 500 000 supervivents.
El govern australià va realisar una donació inicial de prop de US$ 7,7 millons per a ajudar en l'esforç, que es distribuiria entre les organisacions d'ajuda internacionals. El ministre d'exteriors, Alexander Downer, va dir que durien la cantitat segons es conegueren més detalls de les necessitats, sent un total de US$ 819,9 millons. La Real Força Aérea Australiana va entregar suministraments essencials.
El govern alemà va donar US$ 660 millons. La Comissió Europea va dir que realisava una donació de US$ 4 millons per a ajudar a les víctimes en les seues «necessitats vitals inicials», i que una cantitat substancialment major s'entregaria més alvance.
El major donant ha segut Japó, en US$ 600 millons. Per la seua banda, el govern canadenc ha reunit 1 milló de dólars com a contribució immediata a l'ajuda, mentres que el govern de Suècia va reunir recursos a través de les Nacions Unides i la Creu Roja. Espanya va aprovar en data 30 de decembre ajuda a la zona per valor de € 50 millons.[33]
Michael Schumacher, campeó de Fòrmula 1 i deportiste millor pagat del món, es va convertir en el major donant individual en aportar € 7 millons. William Henry III Gates (Bill Gates) donó US$ 3 millons.
Sumes molt majors i més personal seran necessaris per l'extensió dels danys, la destrucció d'infraestructures vitals, la carència de menjar i aigua. Els efectes que esta tragèdia ha tingut en l'economia turística i peixquera dels països afectats ha segut jagantesca. Especial atenció requerixen les possibles epidèmies que puguen sorgir.
Els MTV Àsia Awards varen ser canviats d'una entrega de reconeiximents a lo més popular i destacat de la música, a un programa d'ajuda humanitària per a recaptar fondos i crear consciència de la crisis; entre els artistes participants, alguns varen eixir de gira (tour) en el mateix propòsit, entre els que es trobaven Good Charlotte i Simple Pla.
En la cultura popular
[editar | editar còdic]- Lo impossible (en anglés: The Impossible) (2012): película basada en l'història de la família de María Belón, que va sobreviure el maremoto.[34]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Science.308(5725)
- 1127–1133.doi:10.1126/science.1112250.
- ↑ «Tsunamis and Earthquakes: Tsunami Generation from the 2004 Sumatra Earthquake — USGS Western Coastal and Marine Geology». Walrus.wr.usgs.gov. Consultat el 12 d'agost de 2010.
- ↑ «M9.0 December 26, 2004 Northern Sumatra». USGS.
- ↑ «Magnitude 9.1– OFF THE WEST COAST OF NORTHERN SUMATRA». U.S. Geological Survey. Archivat des d'el original, el 17 d'agost de 2012. Consultat el 26 d'agost de 2012.
- ↑ «Analysis of the Sumatra-Andaman Earthquake Reveals Longest Fault Rupture Ever». National Science Foundation. Consultat el 15 de decembre de 2016.
- ↑ «Scientists: Sumatra quake longest ever recorded». CNN. Consultat el 15 de decembre de 2016.
- ↑ Science.308(5725)
- 1144–1146.doi:10.1126/science.1112462.
- ↑ Nature.435(7043)
- 756–757.doi:10.1038/nature435756a.Consultat el 16 de maig de 2009.
- ↑ (2010) The Asian Tsunami: Aid and Reconstruction after a Disaster, Cheltenham UK and Northampton MA USA: Edward Elgar. ISBN 978-1-84844-692-2.
- ↑ «Power of tsunami earthquake heavily underestimated». New Scientist. Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2005.
- ↑ EERI Publication.2006–06
- ↑ Natural Hazards and Earth System Sciences.6(6)
- 979–997.doi:10.5194/nhess-6-979-2006.Consultat el 16 de maig de 2009.
- ↑ «[1]», BBC News. Consultat el 24 de decembre de 2012.
- ↑ «Home». Islamic Relief USA. Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2011. Consultat el 12 d'agost de 2010.
- ↑ (2006).Earthquake Spectra.22
- S777.doi:10.1193/1.2201668.Consultat el 26 de juny de 2011.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 «One year after the tsunami, Sri Lankan survivors still live in squalour». World Socialist Web Site. Consultat el 24 de decembre de 2012.
- ↑ 17,0 17,1 «TsunamiMemorial.or.th». Web.archive.org. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 24 de decembre de 2012.
- ↑ (2006).Prehospital Disaster Medicine.21(3)
- 204–210.
- ↑ Martin Plaut. «[2]», BBC News. Consultat el 24 de decembre de 2012.
- ↑ «Índia, Indonèsia, Maldives, Myanmar, Somàlia, Thailand: Earthquake and Tsunami OCHA Situation Report No. 14». Reliefweb.int. Archivat des d'el original, el 7 de maig de 2008. Consultat el 12 d'agost de 2010.
- ↑ «Myanmar is withholding true casualties figures, says Thai priest». AsiaNews.it. Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2006. Consultat el 12 de febrer de 2011. «A missioner in Ranong, a town on the border between Thailand and Myanmar, says locals talk about 600 victims. Burmese political dissidents say the same.»
- ↑ «[3]», BBC News. Consultat el 24 de decembre de 2012.
- ↑ «TsunamiMaldives.mv». Web.archive.org. Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2009. Consultat el 24 de decembre de 2012.
- ↑ «The 2004 Indian Ocean Tsunami Disaster: Evaluation of UNICEF's response (emergency and recovery phase). Maldives Report». Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2012. Consultat el 26 de juny de 2011.
- ↑ englishpeopledaily.com.cn. «Death toll in Asian tsunami disaster tops 159,000». People's Daily. Consultat el 12 d'agost de 2010.
- ↑ «Killer Waves». Channelnewsasia.com. Archivat des d'el original, el 23 d'octubre de 2012. Consultat el 24 de decembre de 2012.
- ↑ «Asian tsunami death toll passes 144,000». ABC. Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2009. Consultat el 12 d'agost de 2010.
- ↑ 28,0 28,1 «The Seychelles raises its voice». Web.archive.org. Consultat el 12 d'agost de 2010.
- ↑ «Tsunami Evaluation Coalition: Initial Findings» (PDF). Archivat des d'el original, el 24 de març de 2006. Consultat el 12 d'agost de 2010.
- ↑ «YEMEN: Tsunami damage over US $1 million – UNEP assessment». Irinnews.org. Consultat el 24 de decembre de 2012.
- ↑ «[4]», BBC News. Consultat el 24 de decembre de 2012.
- ↑ Edward Elgaren Jayasuriya, Sisira & Peter McCawley.Consultat el 22 d'agost de 2017.
- ↑ «[5]», BBC News. Consultat el 22 d'abril de 2017.
- ↑ Alicia García de Francisco. «'Lo impossible' i atres películes sobre tsunamis». Yahoo notícies. Consultat el 26 de decembre de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto y tsunami del océano Índico de 2004» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.