Terremot de Guatemala de 1976
El terremot de Guatemala de 1976 va ser un sisme de magnitut 7.5 que va sacsar a Guatemala el dimecres 4 de febrer de 1976 a les 03:01:43 hora local (09:01:43 UTC). Va tindre una profunditat de 5 quilómetros, prop de la ciutat d'Els Amates, en el departament de Izabal, a 160 quilómetros al noreste de la capital Ciutat de Guatemala; en sol 39 segons un terç de la capital va quedar reduït a enrunes i mils d'edificis varen colapsar; el terremot es va sentir també en Belize, El Salvador, Hondures i Mèxic, fins a a on es varen sentir les seues ones telúriques en la Ciutat de Mèxic.[1] També es va registrar un gran número de rèpliques, sent les més fortes les de 5,8, 5,7 i 5,2 graus.
Els efectes del terremot varen ser devastadors: aproximadament vintitrés mil persones varen fallir, setenta y seis mil varen resultar ferits i va haver més d'un milló de damnificats.[2]
El terremot es va produir durant la nit quan la majoria de la població es trobava dormint dins de les seues cases. Açò ha contribuït a l'elevat número de víctimes i va succeir en plena guerra civil que va abatre al país entre 1960 i 1996.[2] El sisme també va ocasionar danys al patrimoni cultural de la nació.[3]
Senyes sísmiques
[editar | editar còdic]l'epicentre del sisme va ser localisat prop de la ciutat dels Amates, en la part oriental de la Falla de Motagua, una falla transformante que forma la frontera tectónica entre la placa Nortamericana i la placa del Carib. El sisme principal va durar 39 segons, i va causar una ruptura visible sobre 230 km a lo llarc de la falla de Motagua, des de Port Barris en l'orient, fins a Chimaltenango en l'occident.[1] La llongitut de la falla inferida -basada en la registración de rèpliques- es va estimar en 300 km.[4] En diferents parts de la falla es varen crear acceleració molt altes.[5] El promig del desplaçament horisontal a lo llarc de la falla de Motagua va ser de 100 cm, en un desplaçament màxim de 326 cm.[4]
El sisme principal va causar l'activació de zones de falles secundàries, incloent la falla de Mixco situada en una zona densament poblada al noroest de la Ciutat de Guatemala.
L'intensitat màxima del sisme (MM IX) es va observar en alguns sectors de la ciutat de Guatemala, la zona de Mixco i en Gualán. Una intensitat sísmica de MM VI va ser observat en un àrea total de 33.000 km².[4] Va haver liqüefacció i borbotones d'arena en varis llocs en alta intensitat sísmica. Es calcula que este terremot va tindre una intensitat 90 voltes major que la del terremot que va destruir la ciutat de Managua en Nicaragua en 1972.
Rèpliques del terremot
[editar | editar còdic]El 6 de febrer va ocórrer la major rèplica, la qual va terminar d'arrastrar lo que havia quedat arruïnat pel primer sisme;[6] Vàries rèpliques fortes, que van des de 5,2 fins a 5,8 MW varen causar víctimes adicionals i varen obstaculisar els esforços de recobre.[7]
| Data | Hora | Coordenades | Ubicació | Profund. | Magnitut |
| 04 feb. 1976 | 09.30.28.3 | Plantilla:Coord/input/d</noinclude> | 7 km NNE de Mixco | 5 km | 5.8 Mw |
| 06 feb. 1976 | 04.11.03.3 | Plantilla:Coord/input/d</noinclude> | 6 km SSE de Sant Lucas Tolimán | 5 km | 4.8 Mw |
| 06 feb. 1976 | 18.11.59.2 | Plantilla:Coord/input/d</noinclude> | 11 km ENE de Cuilapa | 5 km | 5.2 Mw |
| 06 feb. 1976 | 18.19.17.7 | Plantilla:Coord/input/d</noinclude> | 5 km ENE de Sant Pedro Sacatepéquez | 5 km | 5.8 Mw |
| 08 feb. 1976 | 08.13.51.9 | Plantilla:Coord/input/d</noinclude> | 13 km SE de Port Barris | 5 km | 5.7 Mw |
| 09 feb. 1976 | 11.44.46.7 | Plantilla:Coord/input/d</noinclude> | 30 km OSO de Morales | 5 km | 5.1 Mw |
| 10 feb. 1976 | 06.17.43.0 | Plantilla:Coord/input/d</noinclude> | 18 km ONO de Zacapa | 5 km | 4.7 Mw |
| 07 mar. 1976 | 02.54.05.4 | Plantilla:Coord/input/d</noinclude> | 14.5 km SO de Joyabaj | 5 km | 4.8 Mw |
| 07 Mar. 1976 | 03.15.40.3 | Plantilla:Coord/input/d</noinclude> | Chinautla (9 km al nort de la Ciutat de Guatemala) | 5 km | 4.9 Mw |
Oficialment, va deixar d'haver sismes relacionats en el terremot fins al 22 de maig de 1976; s'havien produït fins a llavors aproximadament dos mil cinccents sismes, molts d'ells impercetibles per a les persones.[6]
Víctimes i danys
[editar | editar còdic]La zona més afectada cobria al voltant de 30.000 km², en una població de 2,5 millons de persones. Prop de vintitrés mil persones varen fallir i setenta y siete mil varen resultar greument ferides. 258,000 cases varen ser destruïdes, deixant a prop d'1,2 millons de persones sense llar. 40 % de l'infraestructura hospitalària nacional va ser destruïda, mentres que atres centres de salut també varen sofrir danys substancials.[2] Varen aparéixer clavills en el sol en molts llocs del país, i algunes varen aplegar a medir fins a un metro d'ample;[8] també el cim d'alguns cerros es va badar i després els cerros es desmoronaron, soterrando pobles sancers i carreteres.[9]
Trentassís hores despuix del terremot, els sobreviviente vivien en albercs temporals improvisats en els carrers i no tenien aliments, ni aigua potable ni diners.[10] Les rèpliques també varen provocar víctimes mortals quan a estes els varen caure parets de cases en ruïnes sobre els albercs que havien instalat en les aceres junt a les parets inestables; els sobreviviente varen optar llavors per moure els seus albercs al centre dels carrers.[11]
El risc d'una epidèmia de febra tifoidea es va conseguir evitar perque quan es va suspendre el servici d'aigua potable, el govern va emetre bolletins radials d'informació sobre com previndre malalties derivades del consum d'aigua sense tractament.[12] Tampoc va haver un increment en problemes psicosomáticos entre els sobreviviente, a pesar de l'experiència traumàtica que varen patir.[13] Els problemes que sí es varen donar varen ser: diarrea, problemes pulmonars i oculars, estos últims per la cantitat de pols que es va alçar de les enrunes i per les rèpliques.[14]
El pillage també es va desnugar, i davant la falta d'elements de seguritat per les llabors d'ajuda es varen organisar patrulles civils per a evitar-ho;[15] els membres de les patrulles eren veïns voluntaris que estaven armats com podien i no duyen als capturats a les autoritats sino que ells mateixos s'encarregaven d'escarmentar-los.[16][17]
Innumerables solsides en els talussos de farcidura i en els talussos de tall en les carreteres[18] varen deixar numeroses comunitats incomunicades, especialment en la carretera a l'Atlàntic —paralela a la llínea del Ferrocarril del Nort de Guatemala—, la carretera entre Sant Lucas Sacatepéquez i Antiga Guatemala i la carretera CA-I entre Patzún i Panajachel.[18]
Àrees afectades
[editar | editar còdic]A mida que es recuperaven els cossos la magnitut del desastre quedava al descobert; les autoritats varen organisar l'excavació de tombes colectives, la cantitat de morts era tan gran que no varen tindre alternativa. Molts ponts, torres d'alta tensió, postes de llum i de teléfons i carreteres varen colapsar o es varen destruir. Els rieles de les llínees dels ferrocarrils es varen retortillar com culebras. Varis departaments del país varen ser afectats pel sisme: Chimaltenango, Chiquimula, El Progrés, Guatemala, Huehuetenango, Izabal, Sacatepéquez i Sololá de la mateixa manera que molts pobles i ciutats; les instalacions portuàries de Port Barris, capçalera del departament de Izabal, varen quedar destruïdes pel terremot.[19]
Chimaltenango
[editar | editar còdic]El departament de Chimaltenango va ser el més afectat pel moviment telúric. Va registrar casi catorze mil morts i molts pobles com Sant Martín Jilotepeque varen quedar totalment en ruïnes; de fet, en Sant Martín Jilotepeque únicament va sobreviure la font colonial de la plaça central de la localitat.[20][21]
La Carretera CA-I —antiga carretera Interamericana— va sofrir severs danys entre Patzicía, Patzún, Godínez i Panajachel[22]; les reparacions d'esta carretera varen estar a càrrec de la Secretaria d'Obres Públiques de Mèxic que va enviar més de doscents hòmens en destacaments autosuficients —és dir, en els seus propis campaments, maquinària i recaptes.[23] En el punt intermig entre Godínez i Patzún, en el lloc conegut com Els Chocoyos, va haver una solsida de tal magnitut que va sepultar a vàries cases en tot i els seus habitants.[24] en Santa Apolonia va haver més de 600 morts en el caixco urbà i rural, en Lavega, un llogaret entre Santa Apolonia i sant José Poaquil, va haver deslaves de cims que es trobaven en aquella carretera, enterrant aixina més de 20 llars, vàries famílies varen ser a refugiar-se en la municipalitat per uns dies en lo que tot es calmara, Donya Olivia és una senyora ya gran que presencie tot junt als seus fills i que gràcies a ella vàrem poder saber ms senyes exactes d'aquell tràgic dia
Departament de Guatemala
[editar | editar còdic]La Ciutat de Guatemala i les seues afores varen sofrir els pijors danys, a pesar d'estar llunt del epicentre de la tremolació; ciutats com Mixco i Vila Nova i la perifèria de la ciutat va quedar més destruïda que el centre degut a que les cases estaven fetes d'atobó. Les zones 3, 5, 6, 7 i 19 varen ser les més afectades.[25] El Palau Nacional i la veïna Casa Presidencial no varen sofrir majors danys.[26] Els temples catòlics de la Catedral Metropolitana,-que va sofrir danys en les seues torres les quals s'havien tornat a reconstruir despuix d'haver segut destruïdes pels terremots de 1917 i 1918, els quals també varen fer colapsar la cúpula elíptica que tenia en eixe llavors-,[27][28] l'Iglésia la Recolecció i l'Ermita del Carmen en el cerro del mateix nom varen sofrir danys considerables.[26][lower-alpha 1]
La Ciutat de Guatemala era un caos, mils de persones estaven sepultades entre les enrunes, moltes mortes o ferides de gravetat; es varen improvisar albercs en llançols i en mantes i es dormia en el sol, mentres que els centres de salut es varen quedar pronte sense medicines de primers auxilis i sense aliments.[29] El sisme va tallar l'aigua potable[30] i els abastiment ràpidament es varen agotar puix tant les tendes d'abarrotes com els forns varen permanéixer tancades, obligant als sobreviviente a fer llargues coes per a obtindre aliments,[31] els quals eren repartits per elements de l'eixèrcit.[32] Els damnificats varen tindre que permanéixer en els carrers ya que fins als hospitals varen deixar fòra als seus pacients, puix els edificis estaven en males condicions[33] i es percebia l'olor nauseabundo que provenia de desaiguadors trencats o a flor de terra i de cossos soterrats que escomençaven a descompondre's.[34] L'hospital per a chiquets especials va quedar destruït i es varen improvisar albercs temporals en llançols en els carrers aledaño; els pares varen tindre que aplegar a fer-se càrrec de l'alberc dels seus fills.[35] Per la seua banda, en el dècim carrer de la zona 1 —Centre Històric de la Ciutat de Guatemala—es va reportar que hi havia clavills i cases derribades,[36] igual que en la 18 carrer de la mateixa zona, mentres que en el barri de Jocotales les cases es varen derrocar casi en la seua totalitat[37]
En Sant Joan Sacatepéquez, la municipalitat es va derrocar parcialment.[9]
L'estació de policia de Mixco va quedar inhabitable pero va continuar operant; els agents de la policia en les primeres hores que varen seguir al terremot varen trobar cent cinquanta morts i doscents ferits. Davant la gravetat de la situació i que l'estructura del recint estava colapsada, el juge de la localitat va autorisar a que els detinguts anaren lliberats per tractar-se de faltes lleus.[38]
La carretera a l'Atlàntic va sofrir danys principalment entre el quilómetro zero en el palau Nacional i el quilómetro 80 -en El Rancho[39] A les dos semanes i mija el Ministeri de Comunicacions ya havia construït una via d'accés per a les comunitats que havien quedat incomunicades.[40]. La via no va ser oberta al tràfic comercial a l'inici perque encara era molt perillosa, pero Sanarate, Guastatoya i els poblats intermijos en la ciutat de Guatemala ya tenien una via d'accés emergent.[41]
Sacatepéquez
[editar | editar còdic]En Antiga Guatemala, Sacatepéquez,[lower-alpha 2] vàries cases i edificis colonials varen resistir el terremot per tindre parets de més d'un metro de gruixa; el Palau dels Capitans Generals —que havia segut reconstruït a finals de la década de 1880— va resistir la tremolació en alguns danys i únicament va caldre demolir el mur de la frontera oriental.
La carretera entre Sant Lucas Sacatepéquez i Antiga Guatemala també va resultar sériament danyada i tenia una via de comunicació emergent a les dos semanes.[42]
Danys al patrimoni cultural
[editar | editar còdic]El sisme també va causar danys al patrimoni cultural nacional en la destrucció total o parcial de vàries iglésies colonials i varis edificis històrics aixina com ruïnes precolombinas.[3] Les ruïnes de Mixco Vell, en el departament de Chimaltenango, varen sofrir enormes danys i algunes esteles mayas de Quiriguá, en el departament de Izabal, prop dels Amates, varen caure.[3] A banda dels danys que varen sofrir els temples colonials de la capital del país també va haver danys en les iglésies d'atres parts del país. En Antiga Guatemala va haver destrosses en la Catedral de Sant Josep, els palaus del Ajuntament i dels Capitans Generals, les iglésies del Carmen, La Companyia (que llavors albergava un mercat), Sant Francisco i Sant Sebastià, aixina com cases de valor arquitectònic;[43][3][44] en el que s'aprecien els danys de l'Iglésia de Sant Sebastià aixina com imàgens de sants que varen ser tretes a l'atri de l'Iglésia La Mercé. Per cert, que l'Iglésia de la Mercé va resistir els embats telúrics sense majors danys;[44] pero, per una atra part, segons la Conferència Episcopal va haver vintihuit iglésies en danys de consideració.[3] En Sant Lucas Sacatepéquez l'iglésia parroquial, feta en 1560, es va derrocar totalment.[25] En la capital, biblioteques i coleccions molt importants varen quedar danyades, entre elles les de la Societat de Geografia i Història de Guatemala i l'Hemeroteca de l'Archiu Nacional ubicada en l'edifici de la Biblioteca Nacional de Guatemala.[3]
El sisme també va impactar el treball artesanal, puix la majoria d'artesans varen perdre matèries primeres, instruments de treball, productes terminats i forns destruint-se objectes valiosos i pintorescs, expressius de la cultura indígena i colonial, per lo que els productors artesanals varen enfrontar temporalment l'impacte econòmic causat pel desastre.[3]
Danys al sector educacional
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sistema educatiu de Guatemala.
El sisme també va afectar parcialment o va danyar greument mil doscentes quinze escoles públiques i privades per lo que el Ministeri d'Educació Pública va ordenar, per mig de comunicat, recomenzar les classes el 15 de març, ocasionant un retart de més i mig.[3] Açò va implicar costs al sistema educatiu i la reconstrucció d'estos coleges va costar 42 millons de quetzales.[3] En l'educació superior els danys a les instalacions, tant de l'estatal Universitat de Sant Carlos i de les universitats privades com la Francisco Marroquín i la Rafael Landívar no varen ser tan importants per lo que varen ser reparats.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 USGS 1976
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Olcese, Moreno & Ibarra 1977
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 IDESAC Març de 1976
- ↑ 4,0 4,1 4,2 NOAA database
- ↑ INSIVUMEH s.f.
- ↑ 6,0 6,1 Escola per a tots, 1977, p. 54.
- ↑ 7,0 7,1 USGS 4 de febrer de 1976
- ↑ Escola per a tots, 1977, p. 49.
- ↑ 9,0 9,1 Escola per a tots 1977, p. 52
- ↑ Pérez Verduzco, 28 de febrer de 1976, p. 9:05.
- ↑ Pérez Verduzco, 28 de febrer de 1976, p. 6:00.
- ↑ Pérez Verduzco, 22 de febrer de 1976, p. 00:57.
- ↑ Pérez Verduzco, 22 de febrer de 1976, p. 02:20.
- ↑ Pérez Verduzco, 22 de febrer de 1976, p. 02:08.
- ↑ Pérez Verduzco, 28 de febrer de 1976, p. 2:33.
- ↑ Pérez Verduzco, 28 de febrer de 1976, p. 4:00.
- ↑ «El terremot desperta als esquadrons de la mort».
- ↑ 18,0 18,1 Pérez Verduzco, 25 de febrer de 1976, p. 2:40.
- ↑ «estar-detras-del-terremot-de-1976/ ¿Que falla va estar darrere del terremot de 1976?».
- ↑ Escola per a tots, 1977, p. 51.
- ↑ «ser-i-aqui-sera-sant-martin-jilotepeque/ "Ací va ser i ací serà Sant Martín Jilotepeque"».
- ↑ Pérez Verduzco, 25 de febrer de 1976, p. 3:40.
- ↑ Pérez Verduzco, 25 de febrer de 1976, p. 4:00.
- ↑ Pérez Verduzco, 25 de febrer de 1976, p. 5:15.
- ↑ 25,0 25,1 «deixar-a-guatemala-baixe-les-enrunes/ Els 35 segons del terremot de 1976 que varen deixar a Guatemala».
- ↑ 26,0 26,1 Lanuza 1977
- ↑ Catedral Metropolitana en guatemaladeayer.blogpot.com
- ↑ «Artícul sobre el sisme en wikiguate.com.gt». Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2014. Consultat el 24 de novembre de 2014.
- ↑ Pérez Verduzco, 27 de febrer de 1976, p. 2:30.
- ↑ Pérez Verduzco, 27 de febrer de 1976, p. 2:50.
- ↑ Pérez Verduzco, 27 de febrer de 1976, p. 5:00.
- ↑ Pérez Verduzco, 27 de febrer de 1976, p. 8:30.
- ↑ Pérez Verduzco, 27 de febrer de 1976, p. 7:20.
- ↑ Pérez Verduzco, 27 de febrer de 1976, p. 7:40.
- ↑ Pérez Verduzco, 28 de febrer de 1976, p. 0:01.
- ↑ Pérez Verduzco, 28 de febrer de 1976, p. 2:05.
- ↑ Pérez Verduzco, 25 de febrer de 1976, p. 1:37.
- ↑ Pérez Verduzco, 28 de febrer de 1976, p. 4:50.
- ↑ Pérez Verduzco, 25 de febrer de 1976, p. 2:56.
- ↑ Pérez Verduzco, 25 de febrer de 1976, p. 3:00.
- ↑ Pérez Verduzco, 25 de febrer de 1976, p. 3:19.
- ↑ Pérez Verduzco, 25 de febrer de 1976, p. 3:25.
- ↑ «nostres-temples-destruïts.html?m=1 Recordant els nostres temples destruïts per al terremot de 1976». Consultat el 22 de giner de 2026.
- ↑ 44,0 44,1 Lanuza 1978
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Guatemala de 1976» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>