Terremot de Guatemala de 1917
Els terremots de Guatemala de 1917-18 varen ser una série de sismes que es varen produir en la Ciutat de Guatemala entre el 17 de novembre de 1917 i maig de 1918, i que varen destruir més del xixanta per cent de la ciutat i la falsa creència de que els profunts barrancs que la rodejaven l'anaven a protegir dels estralls dels terremots.[1] Entre atres acontenyiments, la falta de resposta efectiva per part del govern, va provocar la caiguda del llicenciat Manuel Estrada Cabrera, qui ya duya més de vint anys en el poder.[2]
Resenya històrica
[editar | editar còdic]Antecedents
[editar | editar còdic]
La Nova Guatemala de l'Asunción va ser fundada l'1 de giner de 1776, després del trasllat forçós dels habitants de la capital de la Capitania General de Guatemala en Santiago dels Cavallers de Guatemala despuix dels terremots de Santa Marta, que varen anar uns sismes que varen destruir a eixa ciutat en juliol de 1773.[4] La vall de l'Ermita va ser triat perque estava completament rodejat de profunts barrancs, lo que va fer creure als fundadors de la nova ciutat que açò la protegiria de la força de terremots que en freqüència es produïxen en Guatemala.[1]
Esta creència es va reforçar quan en 1874, un fort terremot va assolar novament la ciutat d'Antiga Guatemala, nom en que es coneixia l'antiga capital de Santiago dels Cavallers; este terremot va terminar d'arruïnar les velles estructures abandones en 1773 i casi no va afectar a la Ciutat de Guatemala.[5] Ademés, el terremot que va assolar a la ciutat de Quetzaltenango en 1902 es va sentir en la ciutat de Guatemala en gran força, pero sense provocar majors danys,[6] i en 1916 va haver un eixam sísmic que es va prolongar per més de sis semanes, pero que no va causar danys materials.[1] El problema principal d'esta creència errada va ser que les construccions que es varen fer en la ciutat no es reforçaven en sistema antisísmico, llevat molt rares excepcions; les cases eren d'atobó i la seua estructura feya que els sostres anaren molt pesats per a les mateixes.[7]
Els terremots es varen iniciar en un fort sisme el 17 de novembre de 1917 que va destruir el poblat d'Amatitlán i algunes poblacions propenques.[8] A eixe sisme, que es va sentir en vàries parts del país, varen seguir uns atres de menor intensitat, als que la població es va ser acostumant poc a poc.[8]
Sisme del dia de Nadal
[editar | editar còdic]
El 25 de decembre, a les 10:20 p. m. es va produir la primera tremolació de conseqüències desastroses; la ciutat va ser arremesa per un sisme com mai abans s'havia sentit: la terra va oscilar en ones com l'aigua de mar durant aproximadament un minut.[10] Tots els habitants varen quedar sorpresos no solament pel moviment sino per l'crujir dels sostres i mobles i per la forma en que es movien les parets, i varen eixir als carrers a pesar de la fredor.[10] L'energia elèctrica va fallar durant el sisme, pero els estralls es podien observar a la llum de la lluna plena,[10]; la gent va permanéixer en la seua roba de llit observant les destrosses en les seues cases i conversant en els seus veïns, mentres ocorrien menudes rèpliques.[8] Pero a les 11:23 p. m. va sobrevindre un terremot que va durar lo mateix que l'anterior, pero de major intensitat;[8] els habitants, horrorisats, veen cóm les parets s'engrunsaven d'un costat a un atre i cóm les que ya estaven danyades es derrocaven, seguides pels sostres.[10] El terrible soroll de les solsides era acallat pels retumbos de la terra que tremolava, i solament es distinguien de tant en tant els crits i oracions de la població demanant clemència.[10] Eixa nit, baix la llum de lluna plena, la població es va refugiar en els parcs i carrers de la ciutat, mentres les rèpliques se succeïen.[8]
De matí del 26 de decembre es va fer el reconte dels danys:
- La frontera de l'iglésia de Sant Francisco estava completament rajada; per la seua banda l'antic convent que funcionava com l'Oficina de Correus des de 1873 va quedar arruïnat i les seues enrunes obstaculisaven la 6.ª avinguda sur.[11]
- El sostre de l'Iglésia de Santa Clara, en el cantó opost a la de Sant Francisco, es desmoronó, trencant en enrunes la porta principal del temple.[11]
- La cúpula de l'Iglésia de la Recolecció es desmoronó.[11]
- Casi totes les iglésies varen tindre sérios danys en les seues torres i cúpules.
- Una de les parets de l'estació del Ferrocarril Central va caure, i la torre de l'estació es va desplomar.
- L'Aduana Central i l'Embaixada d'Anglaterra eren un montó d'enrunes.
- La majoria de les parets de les cases es varen derrocar i els sostres varen caure sobre les habitacions, deixant al descobert mobles destruïts.[11]
Sisme del 28 de decembre de 1917
[editar | editar còdic]
El 28 de decembre de 1917 a les 2 p. m. per la vesprada, va ocórrer el primer sisme fort a la llum del dia; moltes persones varen sofrir desmais pel terror i va haver una víctima mortal, el Dr. Manuel del Valle, qui va morir sepultat junt en el seu cavall per una casa que es va derrocar mentres revisava als ferits comissionat per la Creu Roja.[12] Eixe va ser l'últim sisme fort per uns dies i els pobladors varen aprofitar per a armar campaments provisionals en els parcs i plazuela de les iglésies, puix ningú s'atrevia a viure en la seua casa, encara que estiguera en peu.[12] Els refugis temporals es varen construir en lo que es va poder conseguir: carruages, mantes, mobles i demés tifells; afortunadament, com solament la ciutat de Guatemala va ser afectada pels sismes, el restant del país va enviar suficients recaptes per lo que no es va desnugar una hambruna.[12]
Sisme del 3 de giner de 1918
[editar | editar còdic]En els dies següents varen continuar les rèpliques, pero com ya les persones es trobaven en refugis temporals i havien perdut les seues llars, poc a poc es varen ser acostumant.[13] Pero el 3 de giner de 1918, a les 10:40 p. m., el terremot més fort fins al moment va arrasar a la ciutat; un sobreviviente va relatar que es va escoltar una gran tamborinada que provenia del centre de la terra i que va donar l'impressió de que el sol es va alçar i després va caure pesadamente; acte seguit es varen produir forts moviments ràpits i desordenats que no deixaven que ningú poguera estar en peu.[13]
Els sobreviviente aterrorizados, quan varen conseguir repondre's, varen fer el reconte dels danys al matí següent:
- Les torres de la Catedral Metropolitana es varen destruir.[8] Una va caure al nort, sobre el Palau Arzobispal, mentres que l'atra va caure al sur, sobre el Colege Sant Josep dels Infants; açò va fer pensar als geólogos que les oscilacions del terremot varen ocórrer de nort a sur.[14]
- L'iglésia de la Recolecció va quedar reduïda a enrunes.
- Part de la Penitenciaría Central es desmoronó.
- El Fort de Sant Josep Bona Vista va quedar en ruïnes.
- L'estació del Ferrocarril Central va quedar destruïda, aixina com la Plaça de Bous Colonial.[14]
-
Catedral Metropolitana sense les seues torres. Fotografia dels archius de Foto Rex.
-
Iglésia de la Recolecció, en ruïnes.
-
Ruïnes del Fort de Sant Josep Bona Vista.
-
Danys en l'Aqüeducte de Pinula.[3]
![Danys en l'Aqüeducte de Pinula.[3]](/w/index.php?title=Especial:Carregar&wpDestFile=Aq%C3%BCeducte1918.jpeg){kind=link}
Sisme del 24 de giner de 1918
[editar | editar còdic]Després dels forts sismes registrats entre el 25 de decembre de 1917 i el 3 de giner de 1918, varen aplegar a la Ciutat de Guatemala varis geólogos per a estudiar els efectes dels sismes; entre els qui varen aplegar varen estar Herbert Spinden i Marshal Saville[15], els quals estaven en la ciutat quan va ocórrer el fort sisme del 24 de giner de 1918.
Herbert Spinden va arribar a la ciutat el mateix 24 de giner. Era corresponsal de la revista científica nortamericana National Geographic Magazine i va aplegar per a escriure un artícul no solament sobre els recents terremots en Guatemala sino també sobre el que va ocórrer en El Salvador a mediat de 1917. D'acort al seu propi artícul, aparegut en la revista en setembre de 1919, va arribar a la destruïda Ciutat de Guatemala vint minuts ans que es produïra el més poderós dels sismes; he ací com va relatar la seua experiència:
-
Els morts lliteralment varen eixir de les seues tombes.
-
Ruïnes de l'entrada principal.
-
Mausoleus destruïts.
-
Tomba del General Venancio Barris.
Per la seua banda, Marshal Saville havia eixit en tren per la llínea del Ferrocarril del Nort cap a Quiriguá i es trobava en la seua travessia de tornada quan es va produir el sisme. He ací el seu relat:
Recuperació
[editar | editar còdic]
Entre els edificis destruïts destacaven numeroses estructures que havien segut construïdes en els governs de José María Regna Barris —per eixemple, el pabelló de l'Exposició Centroamericana, i el palau del bulevar «30 de Juny»— i de Manuel Estrada Cabrera —per eixemple, l'asil per a dames «Donya Joaquina»—. Per esta raó, molta de l'obra física d'abdós presidents ha segut oblidada per generacions posteriors.
En el Diari de Centre Amèrica, despuix de publicar dos edicions diàries reportant els desastres, es va passar a fer crítica al Govern per la llenta i ineficiente resposta al desastre.[16] En un dels artículs d'opinió d'este periòdic oficial es va aplegar a dir que les imàgens religioses d'alguns temples catòlics de la ciutat s'havien salvat perque, al moment del primer terremot, «ya no varen voler seguir en una ciutat en a on imperava el lux excessiu, l'impunitat i el terror».[16] Per una atra part, es va dir que existien lleis «excelents» per a la reconstrucció, les quals, no obstant, «no es complixen». També es va dir que estava ocorrent un fenomen que es donava sempre en casos de cataclisme com estos: «s'emeten lleis i reglaments diàriament, pero lo que es necessita és de la seua correcta eixecució diària, i no de tants reglaments».[16] Ademés, es va publicar en primera pàgina, tres mesos despuix dels terremots, que «encara hi ha enrunes per tota la ciutat».[16] El propi Diari de Centre Amèrica era editat entre enrunes, pese a la qual cosa va conseguir tirajes d'eixemplars de mig full, a voltes fins a dos al dia, durant la crisis.[17]
En L'Guatemalteco, diari oficial del Govern, va quedar chafada del desastre: des del número corresponent al 22 de decembre es va interrompre la publicació i no es va recomençar sino fins al 21 de giner de 1918, pero en un format molt més menut.[18]
La comissió de Facenda encarregada de la reconstrucció de la ciutat, despuix del terremot, per fi va decidir crear un Banc Nacional Privilegiat en un capital de 30 millons de pesos —que provindrien d'un préstam a bancs estrangers—[19], la qual cosa va afonar l'economia nacional. Deu destacar-se que un dels membres directius d'esta comissió va ser Carlos Herrera i Lluna, qui després seria president de Guatemala.
La revista francesa L'Illustration del 12 de giner de 1918[20] menciona que en un despaig telegràfic del 31 de decembre de 1917 es va notificar de la destrucció de la ciutat de Guatemala per un terremot: cent vinticinc mil persones varen quedar al ras, i va haver dos mil morts; ademés «els soberps monuments es varen arruïnar i el teatre Colón és plorat pels espectadors que asitían a ell».[20]
En 1920, el príncip Guillermo de Suècia va aplegar a Guatemala durant una travessia que feya per Centroamérica;[21] el seu viage ho va dur a Antiga Guatemala i a la Ciutat de Guatemala en a on va poder ser testic presencial de que no s'havia efectuat cap treball de descombramiento i la ciutat estava encara en ruïnes. Ademés, s'alçaven moles de pols que deixaven grossos núvols, que feyen que penetrara la pols per tots costats -en la roba, en la boca i nas, ulls i fins a en els poros de la pell-; els visitants s'emmalaltien dels pulmons fins que el seu cos s'acostumava a la pols. Els carrers no estaven pavimentadas i solament una de cada tres cases estava ocupada, ya que les atres estaven ruïnes.[22]
Els edificis públics, escoles, iglésies, el teatre Carrera i els museus estaven encara en la mateixa condició paupèrrima en que varen quedar en 1918. Trossos de sostre penjaven de les parets i els pisos estaven plens de ripio i trossos d'antics adorns i rebancs. Bastava un pagament d'alguns centenars de dólars nortamericans per a que l'amo d'una casa tinguera el vist i plau de les autoritats sobre la seua propietat, garantisant que la mateixa ya no necessitava reparacions i d'eixa forma hi havia moltes cases abandonades sense reparar.[23] Pero era en el cementeri general de la ciutat en a on s'apreciava la devastación en tota la seua magnitut: el lloc va quedar totalment destruït pel terremot i es contava que uns huitanta mil morts havien eixit lliteralment de les seues tombes, quedant exposts i posant en perill la ciutat per una possible pesta. Varen ser cremats en una pira jagantesca, pero les tombes varen quedar en ruïnes i no s'havia fet cap intent per reparar-les per a 1920.[23]
Per últim, el Príncip Guillermo fa menció en el seu llibre que Guatemala havia rebut moltíssima ajuda internacional despuix del terremot, pero que l'efectiu va ser a donar a la fortuna personal del president, Manuel Estrada Cabrera, mentres que els bens varen ser venuts en Hondures per alguns ministres d'Estat, els qui varen percebre un guany considerable.[24]
En la lliteratura
[editar | editar còdic]El poeta peruà José Sants Chocano, qui va residir en Guatemala varis anys i era amic personal del president de Guatemala, llicenciat Manuel Estrada Cabrera, va escriure este poema despuix de la tragèdia:
El «príncip dels cronistes», Enrique Gómez Carrillo —qui des de principis del sigle residia en Europa a on era croniste en varis periòdics europeus i era cònsul de Guatemala en varis països d'eixe continent— va escriure: «Quantes voltes, en les meues hores de nostàlgia, una veu interior em murmurava, en el fondo de l'ànima, una invitació a la tornada cap als lares lluntans, l'image dels quals era una promesa de pau, de dolçor, de quietud espiritual. Veuen, veuen pronte, decíame eixa veu. Yo ho deixava para més tart, per a despuix d'un llibre… per a despuix d'un idili… per a despuix de la guerra… Al cap i a la fi, una ciutat té sempre temps d'esperar a un fill prodigo. Tot ha desaparegut. ¡Tot! El teatre en que per primera volta vaig sentir els accents de la passió llegendària, s'ha convertit en la tomba d'un centenar de sers humans. Tot en enrunes… ¡Tot! Tinc que repetir-me sense cessar esta paraula fatídica, per a donar-li el seu valor d'integritat. ¡Tot! No obstant, el meu desig de tornar, encara que no siga sino per a passar allà una semana, m'atormenta tant com abans. Despuix d'orar en el sepulcro de la meua mare, resaré davant la tomba de la ciutat sancera…»[25]
En una entrevista de 1970, el crític lliterari alemà Günter W. Lorenz va preguntar a Miguel Ángel Astúries per qué va escomençar a escriure, a lo que el noveliste va respondre: «Sí, a les 10:25 de la nit del 25 de decembre de 1917, un terremot va destruir la meua ciutat. Vaig vore alguna cosa semblat un immens núvol ocultar l'enorme lluna. Yo estava en un sòtol, un forat, una cova o algun lloc paregut. Va ser llavors que vaig escriure el meu primer poema, una cançó de despedida a Guatemala. Més vesprada vaig estar enujat per les circumstàncies en que es varen remoure les enrunes i per l'injustícia social que va aplegar a ser tan aparent».[26] Esta experiència a l'edat de 18 anys va dur a Astúries a escriure Els menics polítics, un conte inèdit que més tart es convertiria en la seua primera novela, El senyor president.[27]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Saville, 1 de juny de 1918, p. 459.
- ↑ Arévalo Martínez, 1945, p. 325 i següents.
- ↑ 3,0 3,1 Stuart, 1918.
- ↑ Melchor Toledo, 2011.
- ↑ The New York Claves, 20 de decembre de 1874.
- ↑ Gamboa, 1920, pp. 149-150.
- ↑ Saville, 1 de juny de 1918, pp. 459-462.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Spinden 1919, p. 197
- ↑ Spinden, 1919, p. 198.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Saville, 1 de juny de 1918, p. 462.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Saville, 1 de juny de 1918, pp. 462-463.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Saville, 1 de juny de 1918, p. 463.
- ↑ 13,0 13,1 Saville, 1 de juny de 1918, p. 464.
- ↑ 14,0 14,1 Saville, 1 de juny de 1918, p. 465.
- ↑ Saville, 1 de juny de 1918, pp. 459-469.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Diari de Centre Amèrica, 1918, p. Primera Plana.
- ↑ Fòrum Ret Boa, 2012.
- ↑ Arévalo Martínez, 1945, p. 303.
- ↑ L'Guatemalteco, 26 d'abril de 1918, p. 1.
- ↑ 20,0 20,1 Caverbel, 1918, p. 48.
- ↑ Prins Wilhelm, 1922, p. 167-179.
- ↑ Prins Wilhelm, 1922, p. 167.
- ↑ 23,0 23,1 Prins Wilhelm, 1922, p. 169.
- ↑ Prins Wilhelm, 1922, p. 168.
- ↑ Gómez Carrillo, 1918.
- ↑ Lorenz, 1994, p. 159-163.
- ↑ Himelblau, 1973, p. 43-78.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Guatemala de 1917» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.