Anar al contingut

Terremot de Chiapas de 2017

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Aftermath of the 2017 Chiapas earthquake.jpg
Terremot de Chiapas de 2017
Per a atres usos d'este terme vore Terremots de Mèxic de 2017.

El terremot de Chiapas de 2017 va ser un moviment de plaques ocasionat per una fractura telúrica ocorreguda a les 23:49:18, hora local (UTC–5), del dijous 7 de setembre de dit any, i va tindre una magnitut Mw = 8.2.[1] El epicentre es va ubicar en el golf de Tehuantepec, 137 km al suroest de Pijijiapan, Chiapas, i a 45.9 km de profunditat.[1][2] El sisme es va percebre en el centre i surest de Mèxic, aixina com en Guatemala, El Salvador, Hondures[3] i Belize.[4] És el terremot més fort registrat en Mèxic des del terremot de Jalisco-Colima de 1932.[5] El sisme va ocórrer a penes 12 dies abans del terremot de Pobla (Mw = 7,1).


Poc despuix del moviment, el Centre d'Alerta de Tsunamis del Pacífic va emetre una alerta de tsunami per a Mèxic, Guatemala, El Salvador, Costa Rica, Nicaragua, Panamà, Hondures i Equador.[6] Quinze minuts despuix del sisme, les ones de la mar es varen alçar fins a tres metros front a les costes de Chiapas.[7] Aixina mateix, es varen confirmar ones de tsunami en Salina Cruz, Oaxaca (1.1 m); Port Ángel, Oaxaca (29 cm); Acapulco, Guerrero (72 cm); Acajutla, El Salvador (14 cm); les Illes Galápagos, Equador (17 cm), entre atres llocs.[8] D'acort en la Secretaria de Governació de Mèxic, centenars de comunitats varen ser afectades pel sisme en els estats de Chiapas, Tabasco i Oaxaca, sent la ciutat de Juchitán de Saragossa, ubicada en este últim estat, la més afectada. En Oaxaca es varen reportar setenta y ocho morts causades pel sisme; en Chiapas, díhuit fallits, i en Tabasco, solament quatre víctimes, per a fer un total de cent decesos, segons lo registrat fins al 15 de setembre.[9] El president de Mèxic, Enrique Penya Net, va informar sobre l'activació de protocols de protecció civil, inclós el Comité Nacional d'Emergència.[10]


Fins al 6 de novembre, es varen registrar 9945 rèpliques.[11] Les dos rèpliques majors: la primera, el 8 de setembre, a les 00:17, de magnitut 6.1, en profunditat de 32 km i 72 km al surest de Salina Cruz,[1] i la segona, el 23 de setembre, a les 7:52, de magnitut de 6.1, en profunditat de 75 km i 7 km a l'oest d'Unió Hidalgo. Este terremot ha segut el més fort en el món des del terremot de Chile de 2015, que va tindre una magnitut de Mw = 8,3.[12]

Antecedents

[editar | editar còdic]

Falsa alerta

[editar | editar còdic]

El dia anterior al terremot, mentres es realisava manteniment en el sistema d'altaveus al voltant de les 19:00, exactament a les 19:04, hora local (UTC–5), per un error humà es va activar el sò d'alerta sísmica, a través de les alarmes del Sistema d'Alerta Sísmica Mexicà, que va generar algunes evacuació en la Ciutat de Mèxic. L'incident es va reportar com una falsa alerta.[13]

Sismicidad en Chiapas i plaques tectónicas

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Sismicidad.


En un registre de 15 sismes diaris (es contemplen els de magnitut major a 2,0 en la escala de Richter), Mèxic presenta una alta sismicidad, en general. Per la situació particular del estat de Chiapas, que es troba en la zona a on ocorre un contacte convergent entre la placa Nortamericana, la placa de Cocos i la placa del Carib, la sismicidad és una de les majors en Mèxic. En el XX, es varen registrar en la zona costera sur de Chiapas a lo manco cinc sismes de gran envergadura (magnituts majors que 7,0 en l'escala Mw) i un en el present sigle (el 7 de novembre de 2012). En Oaxaca, per la seua banda, es va registrar en 1931 un gran terremot de magnitut 8,0.[1]

Configuració tectónica

[editar | editar còdic]

El golf de Tehuantepec es troba per damunt de la frontera convergent a on la placa de Cocos està sent subducida per baix de la placa Nortamericana a una taxa de 6.4 cm/any (2.5 polzades/any).[14][15]

Sumari tectónico

[editar | editar còdic]

El 7 de setembre de 2017, el sisme de Mw 8.2 de Chiapas, Mèxic, va ocórrer com a resultat d'una falla normal des d'una profunditat intermija (intraslab). Les solucions dels mecanismes focals del sisme indiquen que l'esmonyida es va produir en una falla que es zambulle molt superficial cap al suroest, o una immersió abrupta en un rumbo en direcció noroest-surest. En el lloc de l'event, la placa de Cocos convergix en la Nortamericana a raó de 76 mm/any, en direcció cap al noreste. La placa de Cocos comença el seu procés d'subducción baix de Centroamérica en la fossa mesoamericana a sol 100 km al suroest del terremot. El lloc, profunditat i el mecanisme normal del sisme senyalen que és més provable que ocórrega un event intraplaca, en la llosa oceànica de Cocos en subducción, que en un de falla inversa de cabalgamiento (megathrust).[16]

Afectació en Mèxic

[editar | editar còdic]
Archiu:People in Mexico City Downtown after 2017 Chiapas earthquake.jpg
Persones fòra d'un hotel de la Ciutat de Mèxic minuts despuix del sisme.

Els sensors sísmics del Sistema d'Alerta Sísmica Mexicà varen detectar el moviment telúric a les 23:49:54 hores (hora de la Ciutat de Mèxic) i varen emetre alertes primerenques a les ciutats d'Oaxaca (13 segons abans), Pobla (63s), Chilpancingo (66s), Acapulco (70s), Ciutat de Mèxic (96s), Colima (181s) i Guadalajara (191s).[17] La senyal es va difondre a través dels altaveus públics del Programa Ciutat Segura en la capital mexicana i en els mijos de comunicació.[18]


El secretari d'Educació Pública (SEP), Aurelio Nuño Mayer, va decretar la suspensió de classes a nivell bàsic en la Ciutat de Mèxic per al divendres 8 de setembre, a l'objecte de portar a terme inspeccions de protecció civil en les escoles.[19] Mides similars es varen prendre en els estats d'Oaxaca, Chiapas, Tabasco, Pobla, Tlaxcala, Guerrero, Estat de Mèxic, Hidalgo, Veracruz, Morelos i Michoacán.[20] La SEP va informar sobre 139 planters al seu càrrec que presentaven danys.[6] Es varen suspendre activitats acadèmiques en la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i en el Institut Politècnic Nacional.[21]


El Govern de Mèxic va declarar el 8 de setembre el estat d'emergència per a 122 municipis de l'estat de Chiapas.[22] El Eixèrcit Mexicà va aplicar el Pla d'Auxili a la Població Civil en Casos de Desastre (Pla DN-III-E) i va desplegar a 1,862 soldats.[23] Es varen destinar fondos del Fondo Nacional de Desastres per als estats d'Oaxaca i de Chiapas.[6] Despuix de la declaració d'alerta de tsunami, es varen registrar onages de fins a tres metros d'alt, en costes mexicanes. El servici elèctric es va afectar en sis estats del país.[6] El president de Mèxic, Enrique Penya Net —a través del seu conte de Twitter—, va expressar condolences a les víctimes del terremot.[24] Els presidents i dirigents polítics de Chile, Colòmbia, Equador, Espanya, Hondures, Panamà, Perú, Puerto Rico i Veneçola varen manifestar també les seues condolences i la seua solidaritat en les víctimes.[25]

Durant el recorregut realisat pel titular del Poder Eixecutiu en la comunitat de Juchitán, estat d'Oaxaca, es va decretar luto nacional de tres dies,[26] i duel nacional per al 7 de setembre.[27]

Archiu:Centro de acopio - Terremoto de Chiapas de 2017.jpg
Centre d'arreplega en el Antic Palau de l'Ajuntament de la Ciutat de Mèxic.
Morts i ferits per estat.[28]
Estat Morts Ferits
Chiapas 16 192
Tabasco 4 10
Oaxaca 82 698

Chiapas

[editar | editar còdic]
Archiu:Monumento a la Bandera Dañado.jpg
Monument a la Bandera en Tuxtla Gutiérrez, construït en commemoració a la federació de Chiapas a Mèxic en 1824, danyat despuix del terremot

La Secretaria de Protecció Civil en Chiapas va fer de coneiximent que de manera preliminar es va tindre el reporte d'un total de 80.508 vivendes afectades, de les quals 58.168 varen tindre danys parcials i 22.340 més es trobaven en dany total. En el sector educatiu es va tindre el registre d'1.534 escoles en dany parcial i 86 en dany total, d'igual forma es va tindre el registre de 71 unitats mèdiques, 194 edificis públics, 411 iglésies, 658 comerços, 282 trams carreters afectats i 67 ponts danyats a càrrec de l'estat, 100 carreteres federals, 92 alimentadoras i 4 ponts federals. D'igual forma va informar de danys en 15 servicis vitals d'electricitat i 50 d'aigua potable i aigüeral. En eixe moment es varen mantindre actius 6 refugis temporals en una cantitat de 83 famílies i un total de 353 persones, a les que se'ls va brindar un lloc per a dormir, aixina com aliments i atenció mèdica.[29]

De manera preliminar, les autoritats estatals varen informar[30] que es va tindre el reporte de 16 persones fallides i 26 persones lesionades dels municipis de Sant Cristóbal de les Cases, Jiquipilas, Vila Cabirol, Pijijiapan, Tonalá, Suchiapa, Villaflores, Chiapa de Cabirol, Cintalapa.


Va haver danys en edificis històrics i monuments històrics de Tuxtla Gutiérrez, Sant Cristóbal de les Cases, Tonalá, Zinacantán, Sant Joan Chamula, Chiapa de Cabirol, i Ocosingo.[22] En Sant Cristóbal de les Cases varen resultar en afectació la Parròquia de Santa Lucía, la Catedral i l'Ajuntament. En Acala, el temple, la casa parroquial i l'arc del temple antic. En Jaltenango de la Pau, les torres de les dos capelles més antigues. Es varen sumar també la major part del temple i la casa parroquial de Jiquipilas. En Tuxtla Gutiérrez, el temple parroquial de Sant Josep Terán; la parròquia de Guadalupe, la Catedral de Sant Marcos, la Casa del Apostolado Seglar San Marcos i la Casa de Pastoral de Sant Roque, el Seminari Diocesà, i la Casa Central del convent de la Discípules de Jesús Bon Pastor, aixina com el Museu Regional de Chiapas va presentar danys en la seua estructura i el Monument a la Bandera.[31] En Venustiano Carranza, l'iglésia de Sant Bartolomé va resultar en severs danys, per lo que les figures religioses varen tindre que ser desestajades davant la por de que colapse. En Chiapa de Cabirol varen resultar afectats l'iglésia el Temple del Calvari, la Pila, l'iglésia de Sant Dumenge, l'iglésia de Sant Jacinto i la zona arqueològica.[32] En Tonalá, la zona arqueològica Iglésia Vella va presentar danys en l'estructura, de la mateixa manera que la Capella de Sant Josep en danys en la cúpula.[33] En Zinacantán, el Temple de Sant Lorenzo va presentar esmonyida general de les teixixques de la seua coberta; colapse total de les torres dels campanars i del 30 per cent de la coberta. En Vila Les Roses, el Temple de la Verge de Guadalupe va colapsar en un 30 per cent de la coberta.[34] Tres trams carreters es varen vore afectats: la via que comunica a Cintalapa en Tuxtla Gutiérrez (el Pont La Cintal va registrar un alçament) i les autopistes Arriaga - Ocozocuautla i Tuxtla. En Sant Cristóbal i en Ocosingo, es varen registrar deslaves, solsides i assentaments.[35]


El 8 de setembre, la Secretaria de Governació (SEGOB), per conducte de la Coordinació Nacional de Protecció Civil, va declarar emergència extraordinària per a 118 dels 122 municipis (en eixe llavors) de l'estat de Chiapas. Estos municipis varen ser: Acacoyagua, Acala, Acapetahua, Altamirano, Amatán, Amatenango de la Frontera, Amatenango del Valle, Ángel Albino Cabirol, Arriaga, Bejucal de Ocampo, Bella Vista, Berriozábal, Bochil, El Bosc, Cacahoatán, Catazajá, Cintalapa, Coapilla, Comitán de Domínguez, La Concòrdia, Copainalá, Chalchihuitán, Chamula, Chanal, Chapultenango, Chenalhó, Chiapa de Cabirol, Chiapilla, Chicoasén, Chicomuselo, Chilón, Escuintla, Francisco León, Frontera Comalapa, Frontera Hidalgo, La Grandea, Huehuetán, Huixtán, Huitiupán, Huixtla, L'Independència, Ixhuatán, Ixtacomitán, Ixtapa, Ixtapangajoya, Jiquipilas, Jitotol, Juárez, Larráinzar, La Llibertat, Mapastepec, Les Margarites, Mazapa de Madero, Mazatán, Metapa, Mitontic, Motozintla, Nicolás Ruíz, Ocosingo, Ocotepec, Ocozocoautla d'Espinosa, Ostuacán, Osumacinta, Oxchuc, Palenque, Pantelhó, Pantepec, Pichucalco, Pijijiapan, El Pervindre, Vila Comaltitlán, Poble Nou Solistahuacán, Rayón, Reforma, Les Roses, Sabanilla, Bote d'Aigua, Sant Cristóbal de les Cases, Sant Fernando, Sant Francisco de la Mar, Siltepec, Simojovel, Sitalá, Socoltenango, Solosuchiapa, Soyaló, Suchiapa, Suchiate, Sunuapa, Tapachula, Tapalapa, Tapilula, Tecpatán, Tenejapa, Teopisca, Tila, Tonalá, Totolapa, La Trinitaria, Tumbalá, Tuxtla Gutiérrez, Tuxtla Chic, Tuzantán, Tzimol, Unió Juárez, Venustiano Carranza, Vila Cabirol, Villaflores, Yajalón, Sant Lucas, Zinacantán, Sant Joan Cancuc, Aldama, Benemérito de les Américas, Maravella Tenejapa, Marqués de Comillas, Montecristo de Guerrero, Sant Andrés Duraznal, Santiago la Pinada.[36]



El president Enrique Penya Net va realisar un recorregut per a constatar els danys en la Pesquería Paredón, (Tonalá), el dia 11 de setembre acompanyat de membres del seu gabinet i del governador Manuel Velasco Coello; durant dit recorregut va realisar les següents declaracions: "Em crida l'atenció que hi ha molt güero, per ací", estes paraules li varen produir variades crítiques.[37] El dia 15 del mateix més, Penya Net i Velasco Coello varen recórrer el Ejido Lázaro Cárdenas (Cintalapa), en a on Penya Net va alvançar el tradicional Crit d'Independència.[38] El dia 24 de setembre, Penya Net i Velasco Coello varen recórrer el Ejido Quintana Rosegue (Jiquipilas), en a on va explicar que l'assistència per a la reconstrucció seria per mig de depòsit en targetes de BANSEFI, com una manera de fer que el recurs aplegara directament als damnificats.[39] El dia 8 d'octubre, Penya Net i Velasco Coello varen recórrer el Ejido Benito Juárez (Villaflores), en a on Penya Net va declarar: "Crec que si s'organisen, a modo de tandes, com sol dir-se, s'organisen quatre famílies i decidixen entre tots construir la primera casa, se sortegen la de quí, després la que seguix i la que seguix i aixina les quatre cases", estes declaracions li varen valdre noves crítiques.

Per al dia 27 de setembre es va efectuar una actualisació dels danys:

  • 107 municipis censats. 27 d'ells varen concentrar el 90% dels danys.
  • 57.621 vivendes afectades
  • 5.485 vivendes inhabitables
  • 11.292 vivendes que necessiten reparacions.
  • 40.844 vivendes en danys menors.
  • 1.100 vivendes demolides fins a eixa data. Que representa un 20% de les vivendes inhabitables.
  • 108 retroexcavadoras, 216 camions de volteo i força de treball de 800 persones treballant en el derrocament en Tuxtla Gutiérrez, Tonalá i Villaflores.
  • 278 iglésies afectades
  • 102 immobles culturals
  • 1.988 edificis en us educatiu en afectació
  • 102 edificis del sector salut
  • 104 edificis públics
  • 185 vies de comunicació en afectació

El dia 13 d'octubre la Secretaria de Desenroll Agrari, Territorial i Urbà (SEDATU), va presentar una plataforma en llínea per a consultar l'informació alçada en el cens realisat despuix del sisme del 7 de setembre en Oaxaca i Chiapas. En dita plataforma es va informar que Chiapas va registrar afectació en 58.366 vivendes en 90 dels 122 municipis.[40]


El dia dilluns 30 d'octubre, el president Penya Net va recórrer novament la Pesquería Paredón per a supervisar les obres de la reconstrucció en la localitat. Durant la seua visita, Penya Net va entregar 11 vivendes a les seues respectives famílies, va posar la primera pedra de la Clínica de Salut, va entregar respals econòmics a amos de menuts negocis i va visitar la tenda Diconsa de la localitat. Aurelio Nuño Mayer va entregar 1,697 targetes per a reparacions menors de les escoles en Chiapas.[41]

La Secretaria de Desenroll Agrari, Territorial i Urbà va deixar a  més de 4 mil persones fòra dels censos de danys, i sense possibilitat de rebre algun recurs per a la reconstrucció.

Aproximadament 1,200 de Arriaga, 1,600 de Tonalá i 900 de Pijijiapan, sí varen ser censats, pero no els varen entregar els recursos per a la reconstrucció que es varen donar via targetes de BANSEFI. A els qui varen obtindre targetes, només els han depositat el 70 per cent dels recursos per a la reconstrucció. El govern de Chiapas no ha depositat el 30 per cent restants, que li correspon aportar.

Més del 90 per cent de les famílies damnificades continuen vivint en condicions adverses, baixe carpes i lones, rentando o habitant encara en cases semidestruídas. Unes atres varen tindre que solicitar crèdits a bancs per a poder portar a terme la reconstrucció.

Davant este escenari, damnificats i organisacions criden a concloure de manera urgent la reconstrucció pendent en vivendes, escoles, centres de salut; i a investigar, resoldre i evitar possibles actes de corrupció en el maneig dels recursos per a la reconstrucció.  

Les autoritats governamentals varen dir que per a la reconstrucció de vivendes s'havien invertit 1 mil 564  millons 892 mil pesos. Segons la seua versió varen senyalar que solament 1 mil 91 famílies varen quedar fòra del fondo dels recursos per a la reconstrucció, a 516 ya se'ls varen conseguir fondos adicionals, i al restant encara “s'està gestionant recursos”.

Ademés, la Missió Civil d'Observació a la Costa de Chiapas va abordar les violacions als drets humans que varen sofrir els damnificats. De la mateixa manera es va denunciar el hostigamiento contra persones defensores de drets humans de la regió. Al mateix temps es va destacar la recomanació de la Missió per a remediar les irregularitats detectades, privilegiar la reconstrucció d'instalacions públiques fonamentals i brindar informació oportuna i culturalment adequada per a la població de la zona.

Per la seua banda, la Comissió Nacional dels Drets Humans (CNDH) va informar que a un any dels sisme dels dies 7 i 19 de setembre de 2017, mils de persones continuen com damnificades, puix no han segut reconstruïdes un gran número d'escoles, unitats mèdiques i vivendes.

La Comissió va senyalar que no hagut una deguda transparència ni rendició de contes sobre el maneig, administració i destí dels recursos públics i de les donacions nacionals i internacionals. Ademés, no s'han registrat alvanços en el replanteig i operació d'una política de prevenció de desastres associats a fenomens naturals.[42]

Oaxaca

[editar | editar còdic]
Archiu:Enrique Peña Nieto visita una zona afectada por el sismo del 7 de septiembre2.jpg
El president de Mèxic, Enrique Penya Net, visita Juchitán, despuix del terremot.

En la refineria Antonio Dovalí Jaime, ubicada en el municipi de Salina Cruz, va ocórrer una explosió derivada del moviment telúric. L'instància de Protecció Civil de l'estat va informar que no va haver danys greus derivats de l'esclat.[43] En Juchitán va haver danys importants en l'iglésia i en el palau municipal, aixina com en un número ampli, pero desconegut, de vivendes familiars;[44] en eixe municipi varen fallir 45 persones.[45] La carretera Oaxaca-Tehuantepec es va vore afectada per la presència de deslaves en el camí.[35] En Matías Romero va haver danys importants en tota la ciutat, varen colapsar cases i bardas, principalment en les colónies. En el centre del municipi, edificis històrics de la ciutat varen resultar severament danyats, com l'estadi Ferrocarrilero, un dels edificis més antics de la ciutat, de la mateixa manera que les estacions del tren de Matías Romero. També va haver colapses d'edificis i cases en la zona central de la ciutat, com l'Hotel Anhe, una de les construccions més danyades de la ciutat, de la mateixa manera que la Abarrotera del Sur, que va colapsar la part de dalt de la tenda, entre molts atres danys.[46]

Regions d'Oaxaca afectades ordenades per intensitat

[editar | editar còdic]
Oaxaca
Regió Intensitat en Mercalli
Istme Plantilla:MMI - Plantilla:MMI - Plantilla:MMI
Valls Centrals Plantilla:MMI
Costa Plantilla:MMI
Regió Papaloapan Plantilla:MMI
Serra Nort Plantilla:MMI
Serra Sur Plantilla:MMI
Cañada Plantilla:MMI
Mixteca Plantilla:MMI

Tabasco

[editar | editar còdic]

Es varen reportar dos víctimes, entre elles un recent naixcut en l'Hospital del Chiquet de Villahermosa, la capital de l'estat.[22] En eixa mateixa ciutat alguns edificis varen sofrir danys, el complex de departaments Torre Safir va sofrir afectació estructurals.[47] També es varen reportar danys en el paviment del carrer Lerdo, localisada en la zona Centre, i desperfectes en l'Hotel Fairfield. En atres zones de l'estat, es va detectar que cinc vivendes de la Ranchería Acachapan i Colmena varen sofrir desperfectes tals com clavills i afonaments de terra, ademés de la caiguda del sostre d'una iglésia en la Ranchería Puyacatengo.[48] Sobre l'infraestructura vial, es va anunciar que el Libramiento de Villahermosa va sofrir un assentament, en el creuament de Terra Groga.[35]

Veracruz

[editar | editar còdic]

Va haver 250 vivendes en danys, 17 d'elles considerades de gravetat.[49] Es varen reportar afectació en un pis de l'hospital del Institut Mexicà del Segur Social de Orizaba, les quals no varen alterar el funcionament del sanatori. Ademés 46 escoles varen registrar afectació menors.[50]

Ciutat de Mèxic

[editar | editar còdic]

Es varen registrar danys en un edifici de la colónia Doctores, per lo que va ser evacuat.[51] Tant la ciutadania com el govern varen instalar posats d'arreplega en distints punts de la ciutat. La població i els mijos de comunicació varen reportar la presència de llums de terremot durant el fenomen.[52]

Estats afectats

[editar | editar còdic]

Orde per intensitat:

Mèxic
Lloc Intensitat en Mercalli
Oaxaca Plantilla:MMI
Chiapas Plantilla:MMI
Tabasco Plantilla:MMI
Veracruz Plantilla:MMI
Ciutat de Mèxic Plantilla:MMI
Pobla, Tlaxcala Plantilla:MMI
Guerrero Plantilla:MMI
Estat de Mèxic, Morelos Plantilla:MMI
Campeche Plantilla:MMI
Yucatán Plantilla:MMI
Quintana Rosegue Plantilla:MMI


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Servici Sismológico Nacional (ed.): «Reporte de Sisme: Sisme del dia 07 de setembre de 2017, Chiapas (M 8.2)». Archivat des d'el original, el 9 de juliol de 2020. Consultat el 19 de decembre de 2020.
  2. ↑ L'Universal. «Sismológico Nacional actualisa magnitut a 8.4 graus». Consultat el 8 de setembre de 2017.
  3. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada guatemala
  4. ↑ «[1]». Consultat el 21 de setembre de 2017. «The European-Mediterranean Seismological Centre (EMSC) said that the quake was also felt in Belize and Guatemala. It estimated that the population in the "felt area" was around 90 million people.»
  5. ↑ «[2]». Consultat el 8 de setembre de 2017.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «[3]». Consultat el 8 de setembre de 2017.
  7. ↑ «[4]». Consultat el 9 de setembre de 2017.
  8. ↑ «de-el-terremot-de-mexico Confirmades ones de tsunami despuix del terremot de Mèxic». www.alertatierra.com. Archivat des d'el de-el-terremot-de-mexico original, el 4 de decembre de 2017. Consultat el 3 de decembre de 2017.
  9. ↑ «[5]», La Jornada. Consultat el 13 de setembre de 2017.
  10. ↑ «[6]». Consultat el 10 de setembre de 2017.
  11. ↑ «[7]». Consultat el 20 de novembre de 2017.
  12. ↑ U.S. Geological Survey. «Search Results» (en anglés). Consultat el 8 de setembre de 2017.
  13. ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
  14. ↑ UNAM.
  15. ↑ Adam Taylor. «Analysis | Mexico’s cataclysmic history of earthquakes». Washington Post. Consultat el 9 de setembre de 2017.
  16. ↑ «M 8.1 - 87km SW of Pijijiapan, Mexico» (en anglés). earthquake.usgs.gov. Consultat el 15 de setembre de 2017.
  17. ↑ «#AlertaSismica Informe cires_ac per sisme 07/Sep/2017 23:49:54 sasmex TenemosSismo http://sasmex.net  http://cires.mx pic.twitter.com/avPFRpSnhq». SASMEX. Consultat el 8 de setembre de 2017.
  18. ↑ «[8]». Consultat el 8 de setembre de 2017.
  19. ↑ Noticieros Televisa. «Suspenen classes en CDMX, Chiapas, Oaxaca, Tabasco i Pobla per sisme». Consultat el 8 de setembre de 2017.
  20. ↑ L'Universal. «Se suspenen classes en 11 estats de la República despuix de sisme». Archivat des d'el original, el 8 de setembre de 2017. Consultat el 8 de setembre de 2017.
  21. ↑ Notimex. «[9]». Consultat el 8 de setembre de 2017.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 «[10]». Consultat el 8 de setembre de 2017.
  23. ↑ «[11]». Consultat el 8 de setembre de 2017.
  24. ↑ «Desafortunadament, es té reporte de persones fallides. Els meus més sentides condolences per als seus familiars.». EPN. Consultat el 8 de setembre de 2017.
  25. ↑ «[12]». Consultat el 8 de setembre de 2017.
  26. ↑ «EPN decreta tres dies de luto nacional». Noticieros Televisa. Consultat el 9 de setembre de 2017.
  27. ↑ «de-sisme-que-significa-açò Penya Net decreta luto nacional despuix de sisme, ¿qué significa açò?». Nació 321. Consultat el 9 de setembre de 2017.
  28. ↑ «a-ara-del-sisme-de-8-2-en-mexico_a_23201769/ Copia archivada». Archivat des d'el a-ara-del-sisme-de-8-2-en-mexico_a_23201769/ original, el 7 d'abril de 2018. Consultat el 7 d'abril de 2018.
  29. ↑ Secretaria de Protecció Civil Chiapas. «Protecció Civil presenta evaluació de danys preliminar per sisme en Chiapas.». Consultat el 30 de setembre de 2017.
  30. ↑ «Actualisen sifra de vivendes afectades en Chiapas - El Diari de Yucatán». yucatan.com.mx. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2017. Consultat el 1 d'octubre de 2017.
  31. ↑ «Evalua Iglésia danys en Chiapas». Consultat el 1 d'octubre de 2017.
  32. ↑ «[13]». Consultat el 1 d'octubre de 2017.
  33. ↑ «Nit de pànic en Tonalá - Quadratin Chiapas». chiapas.quadratin.com.mx. Consultat el 13 d'octubre de 2017.
  34. ↑ «Cense de danys al patrimoni pel sisme del passat dijous 7 de setembre». www.inah.gob.mx. Archivat des d'el original, el 1 d'octubre de 2017. Consultat el 1 d'octubre de 2017.
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 «[14]». Consultat el 8 de setembre de 2017.
  36. ↑ «DOF - Diari Oficial de la Federació». dof.gob.mx. Consultat el 9 d'octubre de 2017.
  37. ↑ «La següent semana iniciarem llabors de reconstrucció: Penya Net». Publimetro Mèxic. Consultat el 1 d'octubre de 2017.
  38. ↑ «[15]». Consultat el 1 d'octubre de 2017.
  39. ↑ «[16]». Consultat el 1 d'octubre de 2017.
  40. ↑ «SEDATU - Cens de Vivendes Danyades pel Sisme». transparència.sedatu.gob.mx. Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2017. Consultat el 13 d'octubre de 2017.
  41. ↑ «[17]». Consultat el 20 de novembre de 2017.
  42. ↑ «Chiapasparalelo» (en és-mx). Chiapasparalelo. Consultat el 13 d'agost de 2019.
  43. ↑ Oscar Rodríguez. «En refineria de Salina Cruz no va haver danys». Mileni. Consultat el 8 de setembre de 2017.
  44. ↑ 24 hores. «Sumen 15 morts per sisme de 8.2; solsides en Juchitán, Oaxaca». Consultat el 8 de setembre de 2017.
  45. ↑ L'Universal. «de-sisme-oaxaca-el-estat-mes-colpejat Ascendix a 61 el número de fallits despuix de sisme; Oaxaca, l'estat més colpejat». Consultat el 8 de setembre de 2017.
  46. ↑ NVI notícies. «Deixa forts danys tremolació en Matías Romero, Oaxaca; cau hotel». Consultat el 8 de setembre de 2017.
  47. ↑ «[18]». Consultat el 8 de setembre de 2017.
  48. ↑ «de-mega-sisme-en-tabasco ». Consultat el 8 de setembre de 2017.
  49. ↑ «haver-tsunami-en-costes-mexicanes-despuix de-sisme-reporten-experts-de-la-unam ». Consultat el 8 de setembre de 2017.
  50. ↑ «ha-dona-nos-majors-ni-morts-veracruz-sisme/ ». Consultat el 8 de setembre de 2017.
  51. ↑ «[19]». Consultat el 8 de setembre de 2017.
  52. ↑ «¿Per qué apareixen llums en el cel durant un terremot?». W Radi Mèxic. Consultat el 8 de setembre de 2017.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Terremot_de_Chiapas_de_2017&oldid=641259»