Termes suburbanes (Herculano)

Complex de les termes suburbanes.

Les Termes suburbanes són un complex termal d'época romana, sepultades per l'erupció del Vesubio en l'any 79 i trobat despuix de les excavacions arqueològiques en l'antiga Herculano: del seu gènero, són un dels edificis termals millor conservats de tot l'Imperi romà.

Història i descripció

Les Termes suburbanes varen ser construïdes a principis de el I a instàncies de Marco Nonio Balbo com a regal a la ciutatː el lloc elegit per a la seua construcció va ser l'immediatament propenc a la costa, aprofitant en part els antics mur de defensa que havien caigut en desús. Despuix de la restauració deguda als danys causats pel terremot de Pompeya de 62, el complex va quedar sepultat baix un mant de fanc pels fluix piroclásticos durant l'erupció del Vesubio en l'any 79: va ser explorat a finals de el XVIII per arqueòlecs manats per la casa de Borbón-Dos Sicilias, a través de túnels, i solament va eixir a la llum a principis de el XX a instàncies d'Amedeo Maiuri. Gràcies a l'us de rajoles i ciment, les termes varen sofrir pocs danys durant l'event eruptivo, conservant-se casi intactes en la seua totalitat.

Escala d'accés.

Les Termes suburbanes es caracterisen a lo llarc del seu perímetro per grans finestres, aixina com per huit claraboyas colocades en el sostre per a allumenar l'interior  i en comparació a les Termes del Fòrum no estaven dividides en seccions femenines i masculines, sino que simplement els dos sexes entrabar en moments diferents, ya que disponien d'una única instalació termal. Una volta passada l'entrada, marcada per dos lesenas coronades per un tiímpano, i travessant una escalinata recoberta de fusta, s'aplega a un gran vestíbul, en un impluvium central decorat en una herma de marbre representant a Apolo, utilisada com a font, que abocava aigua en un labrum: columnes que partien dels costats del impluvio i després terminaven en un arc de mig punt. Des del vestíbul es pot accedir a totes les sales de les termes: està presidit per un passadiç que conduïx directament a la Casa del Relleu de Télefo  i dos chicotetes sales a abdós costats de l'entrada en la tasca de regular el fluix de clients, en particular, en la de l'esquerra, es varen trobar trentacinc taulells estampats, mentres que en la de la dreta, a la seua volta dividida en dos sales més chicotetes per un tabic, es varen trobar rajoles tubulars utilisades per al pas del vapor en els ambients termals; també són característics en el tabic alguns grafits que recorden fets ocorreguts en les termes, llistes d'aliments i frases eròtiques. El vestíbul també conduïx a una chicoteta sala en una caldera, retirada durant les exploracions borbòniques, de la que queda el fondo de bronze, per a calfar el caldarium i una sala provablement utilisada per a massages: grans finestres permetien una vista directa de la plaja. Les decoració són pilastras estucadas que sostenen un entablamento, sobre el que després descansa la volta, aixina com paviment d'opus signinum. Del vestíbul es passa finalment a les termes pròpiament dites: una sala s'utilisava al mateix temps com apoditerio i com frigidarium, completament revestida de marbre pavonazzetto i les parets en fresques en quart estil caracterisats per panels rojos i decoració en motius arquitectònics, aixina com una chicoteta piscina per a banys frets.

El tepidarium té una volta coberta de rajola, mentres que les parets, a lo llarc de les quals s'instalen bancs de marbre, estan decorades, separades per pilastres, en altorrelieves d'estuc, per ser més resistents a l'humitat i representar guerrers nuets. Des del tepidarium s'accedix tant al caldarium la porta del qual d'entrada encara conserva el seu full de fusta i en la que es pot observar, ademés de panels d'estuc sobre un zócalo de marbre la forma del labrum en el fanc solidificado, despuix de ser arrastrat per la fúria eruptiva, que després va ser tornat a la seua posició original en la part absidal de l'habitació, que dona a una sala, en sostre abovedado i parets estucadas, en la que hi ha una gran piscina climatizada recolzada sobre suspensura; esta sala conduïx al laconicum, de planta circular en cúpula cònica, l'única decoració de la qual és un mosaic que representa un cràter envolt en una arracada de raïms.

Bibliografia

• (1982) Pompei, Ercolano, Stabia (en it), Editori Laterza.