Anar al contingut

Terç Vell de Sicília

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Escut del Regiment d'Infanteria "Terç Vell de Sicília" N.º 67, en cartelas que reunixen les campanyes realisades per Terç Vell de Sicília i els regiments que li han succeït.
Julián Romero, maestre de camp del Terç Vell de Sicília, cavaller de Santiago.
Rèplica de la Bandera del Regiment d'Infanteria Terç Vell de Sicília n.º 67

El Terç Vell de Sicília és un dels terços vells que varen ser creats per orde de l'Emperador Carlos V (Carlos I d'Espanya) en els seus ordenances de 1535 i 1536, a on es varen crear els tres primers terços, entre ells el Terç de Sicília. Des de el XVIII l'Eixèrcit de Terra ha mantingut la tradició d'este Terç en un dels seus regiments.

L'objectiu en això era protegir les posicions espanyoles de possibles ataques enemics en Itàlia.

El Terç Vell de Sicília rep el nom de "vell" per ser un dels tres primers terços en crear-se, inicialment va contar en dotze Companyies (de 150 a 200 hòmens cada una). El Terç Vell estava dispers per tota l'illa de Sicília, aixina com en varis destacament en Calàbria i en la Marina de Catanzaro.

La seua primera missió va consistir en una expedició per a ocupar La Goleta, llavors baix domini otomà, objectiu que va poder realisar satisfactòriament. Entre 1542 i 1544 es va enfrontar a França en el Piemont i des de 1550 va realisar vàries campanyes en contra dels turcs fins a l'any 1571, quan l'esquadra otomana va ser derrotada en la Batalla de Lepanto, en la que el Terç Vell també va participar.

Entre 1571 i 1588, el Terç de Sicília va lluitar en Flandes contra el príncip Guillermo d'Orange, en Tunis (de nou front als turcs) i, en l'any 1580, vàries Companyies soltes, en la conquista de Portugal. En 1588, el Terç de Sicília va tindre que enfrontar-se a la pèrdua d'un elevat número de hòmens que varen naufragar durant el frustrat intent d'invasió d'Anglaterra en la Gran Armada(Armada Invencible o també Spanish Armada)

Al començament de el XVII, l'unitat va passar a ser coneguda com a Terç Fix de Sicília, ya que, encara que va intervindre en vàries campanyes front als otomans i França, es va mantindre en l'illa de la que li va adoptar el seu nom. En la segona mitat d'aquell sigle va participar en un nou conflicte front a França i se li va encomanar sofocar les insurrecció de Cerdenya en 1669 i Mesina 1673.

Les seues tradicions són mantingudes pel Regiment d'Infanteria Terç Vell de Sicília N.º 67.

Trayectòria com a regiment

En 1705 el Terç es va reorganisar en tres unitats i dos anys despuix es va convertir en un regiment integrat per dos batallons. En 1715, davant la necessitat d'agrupar els dos batallons mencionats, es va portar a terme una reforma en que es va establir un segon batalló de Sicília en els restants dels regiments “Àfrica”, “Vilches” i “Écija” i es va modificar la seua denominació per la de Regiment d'Àfrica.

En 1719 el Regiment va ser traslladat com a guarnició a Pamplona, passant posteriorment per Ceuta, Barcelona, Illes Balears, de nou Barcelona, Cartagena, Madrit, Saragossa, Pamplona i Sant Sebastià, Zamora, Santander i La Corunya. Durant el XVIII varen destacar les campanyes realisades en Itàlia, Portugal, colónies americanes i en el nort d'Àfrica. Durant el XVIII el regiment va sofrir tres naufragis que diezmaron als seus components, i en 1802 es va produir l'últim d'ells front a les costes de Galícia.

Durant la Guerra de l'Independència va destacar la seua participació en les batalles de Bailén i Tudela (1808), Talavera (1809), Ocaña (1810), Chiclana i Sagunt (1811).


En 1837 va intervindre en la Primera Guerra Carlista (batalla d'Osca) i posteriormentte en Àfrica en les batalles de Tetuán i Wad-Ras. En 1873, durant la tercera guerra carlista va combatre en Pont la Reina, Montejurra i Velabieta.

En 1893 va recuperar la seua denominació original, passant a cridar-se Regiment d'Infanteria “Sicília” n.º 7, per una Real Orde firmada en Sant Sebastià. En 1895 va desplegar al Primer Batalló en la Gran Antilla, l'Illa de Cuba. Va obtindre la Laureada de Sant Fernando el Sargent Víctor Hortigüela Carrillo, que va finalisar la campanya en l'ocupació de Tinent. Curiositat: este Regiment va participar en l'última batalla del 98. Durant l'armistici de 14 d'agost en els EE. UU. El 16 i 17 d'agost va tindre lloc la batalles en Orejos, província de Holguín. Entre el General espanyol Luque i Calixto García pels insurgents. Que desconeixien la vigència de l'armistici.

En 1921 va participar en la guerra de Marroc en dos batallons, conseguint la pren de Tazarut i Harcha. En aquell any el Regiment va ser traslladat al Quarter “Infanta Mercedes” situat en Sant Sebastià. En maig de 1931, un més despuix de la proclamació de l'II República, el regiment es va convertir en Batalló de Montanya i va ser enviat a Pamplona. Abans de la Guerra Civil es va modificar vàries voltes la seua denominació, sent en 1936 la de Batalló de Montanya Sicília n.º 8.

Situació actual

Finalisada la lluita, varen continuar els canvis en la seua organisació i nom fins que, en 1966, va passar a ser denominat Regiment d'Infanteria de Montanya Sicília n.º 67, en Batallons en Sant Sebastià i Irún. Posteriorment es denomina Regiment de Caçadors de montanya Terç Vell de Sicília, quedant enquadrat en la Divisió de Montanya n.º 5, i en 1994, en motiu del 450 aniversari de la seua creació, va recuperar la seua denominació tradicional de Regiment d'Infanteria Llaugera “Terç Vell Sicília“ n.º 67. En 1996, passa a formar part de les Forces Movilizables de la Defensa.

Fins als últims dies de l'any 2015 este Regiment va estar enquadrat en la dissolta Brigada d'Infanteria Llaugera «Sant Marcial» V (BRIL V), passant a dependre de la Brigada «Extremadura» XI pertanyent a Divisió «Sant Marcial» com a Regiment d'Infanteria “Terç Vell Sicília“ n.º 67 en contar en un batalló d'infanteria motorisada. Anys més vesprada, la Brigada Extremadura XI s'enquadra dins de la Divisió "Castillejos" fins al dia de hui, 2023. El Regiment permaneix en l'Aquarterament de Loyola situat en la ciutat de Sant Sebastià. En els últims anys ha format part, aportant chicotetes unitats o en personal individual, a les missions internacionals en participació espanyola realisades en Bòsnia Hercegovina, Líban, Kosovo, Iraq i Afganistan.

Composició actual

  • Regiment d'Infanteria Llaugera N.º 67 "Terç Vell de Sicília"

Mando Plana Major

    • Batalló d'Infanteria Motorisada "Legazpi" I/67.[1]

Bibliografia i referències


Referències